Obrint vells passadissos (dins)

Quan vaig arribar al lloc que m'habia indicat el meu senyor juntament amb el cavaller 2 i 6, vaig conjurar un patronus per avisar al Nou Senyor de que estavem llestos per començar el recorregut.

Quan va apareixer la figura platejada li vaig donar el missatge:

- Missenyor, els cavallers 2 ,5 i 6 estem preparats per començar el cavaller nº 1 no ha aparegut i de fet em comentat que fa temps que no el veiem, nosaltres començem de totes formes.- vaig mirar al patronus.- va ves.

Vaig arribar al lloc on hi havia hagut el passadís juntament amb els 5 i el 2. El cinc va enviar un patronus a en Rodlel mentre jo feia uns quants sortilegis protectors i un de mimetitzador per evitar que cap alumne ens molestés.

Després em vaig girar i vaig obrir el tunel, però només em vaig trobar amb una paret de rocs trencats. I indignada per haver de fer la feina pesada vaig començar a fer desaparèixer roques.

Era una feina pesada allò d'anar apartant roques, pesada i aborrida al cap del que ens va sembla molta estona però que segur que encara en va ser més allò no s'acabava mai, venga pedres i més perdres.

- Ja podrien venir els elfs domèstics a fer això- em vaig queixar mirant al número 6.

-Doncs no és mala idea, però seria millor cridar els nostres propis elfs, els de Hogwarts encara ho xerraran a algun professor. -vaig fer mentre feia desaparèixer una roca, quantes en portavem ja? 10000?

Vaig mirar al cavaller 5 esperant que fes alguna cosa. Mentre apuntava mentalment no tornar a demanar als meus elfs que m'ajudessin per l'escola.

- Pareu de quiexar-vos, i anirem més ràpid - vaig apuntar, de mal humor -. I si en comptes de fer-les desaparèixer les materialitzeu en algun punt dels jardins, anirem encara més ràpid.

Mentre ho deia, anava fent aparèixer un munt de pedra en algun punt del Jardí proper al llac negre, pedra que feia desaparèixer del mur. Allò era indignant! Feina d'elfs! No, pitjor! Feina dels bacteris dels polls dels elfs!

-Encara que no dominis els sortilegis volatilitzadors perquè son un nivell massa alt per tu, no significa que siguin més lents. I vigila on deixes les pedres que encara ens descobriran.

No volia buscar-me enemics, però donar mals consells per semblar més inteligent era una cosa que em treia de polleguera.

-Weena, Tobb, Derey, aquí! -vaig cridar als meus elfs, tement preguntes indiscretes si cridava als de la família.

-Que desitja senyoreta? -va preguntar en Tobb apareixent juntament amb els altres elfs.

-Vull que netejeu el passadís fins que sigui transitable. I que no notifiqueu això a ningú.

-Ara mateix senyoreta -van dir a l'uníson.

Vaig somriure i vaig tornar a fer desaparèixer les roques.

Vaig parar de fer desaparèixer roques quan uns quants elfs van aparèixer. No m'havia volgut implicar en la conversa, perquè per variar tothom volia sobresortir damunt els altres. Semblava que no entenien que en certa manera érem un equip, que el que volia el nostre senyor era que féssim la feina, i que la féssim bé.

- Magnífica idea, número 6 - vaig dir, i aleshores vaig decidir cridar els elfs de la nostra família -. Vilma, Dimpty, veniu!

Els dos elfs van aparèixer amb un "CATACRACK" sonor.

- Afegiu-vos als altres tres, feu el passadís transitable. I prohibit parlar-ne amb ningú!

- Sí, senyor! - van respondre, i van posar-se a treballar immediatament.

Vaig empassar-me el meu orgull, i vaig cridar a cinc dels nou elfs de casa meva.

- Midney! Jod! Crash! Noot! Cely!

Els cinc elfs van aparèixer amb el típic "Catacrec", i la Midney em va mirar, demanant:

- Què desitja?

- Ajudeu-los, ràpid! - vaig ordenar. Llavors, mirant als altres, vaig dir: -. Si en fan falta més, cridaré a la resta.

Amb un moviment de vareta vaig volatitzar les pedres que havia deixat al jardí, per no aixecar sospites.

Portavem un bon ritme, però no sabíem la llargada exacte del túnel, així que era difícil calular quan ens quedava.

-Un moment, tinc una idea, aparteu-vos tots! Bombarda! -vaig cridar apuntant a les roques, només l'haviem de fer transitable, no? No calia deixar-lo perfecte...

Però les roques eren massa grans i dures, i el forat només feia metre i mig de llarg, i el diàmetre just perquè hi passés algú de quatre grapes.

-Torno a provar, no us acosteu! Bombarda maxima!! -ara si que vaig triturar totes les roques, i vaig obrir sis metres de túnel, vaig reforçar el sostre amb unes bigues, perquè no caigués amb les explosions, i vaig mirar els altres.

-Em sembla que així ens estalviarem feina! -vaig somriure darrere la mascara, potser amb menys d'una hora ja haviem acabat!

En veure com el sis utilitzava bombarda i bombarda maxima, em va venir una idea al cap. Despres d'enviar els meus elfs a casa (no volia que prenguessin mal) vaig tancar els ulls, i vaig intentar recordar el que havia llegit anys enrere. Llavors ho vaig recordar.

- Bona idea sis! Però crec que en se un de més util. Es va utilitzar a Hogsmeade fa temps per obrir una via secreta, suposo que pot servir. Enretireu-vos.

Vaig escurar-me la gola, i vaig exclamar:

- Dissendium!

Un tram de com a mínim deu metres de túnel es va eixamplar davant nostre. Vaig imitar el moviment del sis de situar les vigues, i vaig somriure àmpliament.

-Perfecte! Amb una mica de sort d'aqui res ja acabarem, Dissendium! -Vaig posar més vigues i vaig seguir parlant- Creieu que la pròxima missió serà així d'avorrida, o que començarà a correr la sang? Dissendium! I tu, -em vaig girar cap al quatre- vols dir que hauries de ser aquí? No em sona que ell t'hagi dit que vinguessis...

Amb un moviment de vareta vaig acabar de posar les vigues i vaig enviar els meus elfs a casa també, amb el poc que quedava, ja no feien falta.

OFF: Túnel acabat; tots els cavallers heu de passar i respondre, ara, al tema dels Carrers de Hogsmeade.