Alaaaaaaaaaaaaaaaaa! Quants passadissos te Hogwarts! O.O

Anava pel passadiss buscant la...cosa aquella...la....on anavem a dormir...em...la residència! Eso, anava buscant la residència, però no la trobava Hogwarts era taaaaaaaaaan gran que cada cop que buscava algo despareixia o fugia de mi, segur que fugia de mi, no queia bé a les coses.
Aleshores vaig vore un xic al passadis, ell me ho sabria dir. Vaig anar cap a ell.

- Holaaaaaaaaaaaaaaaaa! - vaig donar un botet.- Que saps on esta la residència dels lleons? S'ha amagat de mi i no vol apareixer!

Caminava distretament per un passadís, anant cap a la Biblioteca quan una nena va acostar-se'm, corrents i hiperactiva. Vaig mirar-me-la, amb una cella alçada, creia recordar que anava al meu curs, no ho sabia del cert, però segur que no pasava de tercer (I en edat mental no pasava dels cinc anys)

I, a sobre de ser una cria, imbècil. Si hi havia alguna cosa que em molestés més que els fills de muggles era, potser, la estupidesa. Aquella noia semblava reunir tots els requisits perquè la odiés.

-I jo què vols que sàpiga?- Vaig contestar-li de males maneres-Hola, no veus el meu uniforme? Slytherin.- Vaig afegir, per veure si ho captava més ràpid.

Em vaig mirar el noi, ala que antipàtic.

- I jo lleo i? – vaig responder sense entrendre. Em sonava algo que m’havia dit Bam- Bam sobre els slyterins, però no ho recordava .- Que sigues slytherin vol dir que no pugues dir on esta la meua residencia? Oooh... tens una serp a l’uniforme, que gracia, jo tinc un lleo!- vaig riure- El teu uniforme és verd, el meu roig...quedaria bé, podriem ser amics!

Què li passava a aquella noia? S'havia donat un cop de cap al nèixer? -No, no serem amics- Ni que ho volgués, podria, aquella noia m'exasperava, perquè era tan... Així, infantil?

-I no, no sé on collons és el residència de Gryffindor! - I a qué venia allò de que tenia una serp al uniforme, es que no escoltava pas aquella noia quan havien explicat lo de les residències.

Siusplau, feu que calli o mateu-me.

- I perque no vols que siguem amics! Jo no te fet res malament, i tens una serp, les serps són gracioses, repten, tu saps reptar? Jo ser fer el so que fan els lleons, són molt macos, jo vuic un, i tu? Tu vols una serp? Estaria guay que cada un tingues a la residència la mascota del seu uniforme, a que si? I perque no saps on esta la residència Lleo? Tu també t'has perdut?

Esparadrap, siusplau? Vaig posar-me les mans sobre la cara, per poder pensar millor. S'havia caigut en una marmita de café? Li havia rebotat algún tipus d'encanteri quan era petita i ara era irreversible?

-No, tampoc vull una serp!- Vaig cridar, ja fora de les meves caselles. Per què ningú encara havia matat aquella nena? Era impossible estar amb ella més de cinc minuts. -No m'he perdut i no vull ser amic teu!

-I calla ja!

Em vaig mirar el...el com es deia? Bé el vaig mirar.

- Ala, ets un poc antipatic no creus? Jo no te fet res malament, eh Sols te preguntat on esta la....-merda havia tornat a oblidar el nom.- Eh...la....la residència! Eso, la residència, però com dius que no saps on esta...i la de slytherin també és gran? I deu ser verda, no? La nostra és roja, el roig és bonic. I el Gran Saló, saps per on para? O les cuines..

Val. Ja en tenia suficient (Per tota l'eternitat) Vaig posar la mà a la butxaca i vaig treure la vareta en un gest ràpid ben assajat.

-Silentio- Vaig fer, mentre l'apuntava directament a la cara. Vaig mirar-la per si havia funcionat. Semblava que sí. Em vaig sentir bastant orgullós de mi mateix i em vaig mirar a la Gryffindor amb un somriure prepotent.

- Així estàs molt millor, gràcies.

Anava a respondre quan em va apuntar amb la vareta i va dir algo com Silentio i quan anava a preguntar que era vaig vore que no podia parlar. Alaaaaaaaaaa! Un encantament que et deixava muda. Intentava parlar però no podia, jo també volia fer això.

- Papapapa...- aleshores vaig vore que ja podia parlar.- Ja puc parlar! Alaaaaaaaaaaaaaaaaaa....com has fet el encantament? Mola moltissim! Jo també vuic fer-lo. Que és apuntar i dir-ho...- vaig buscar la vareta era molt guay i era de color roig - Silentio

Vaig veure com m'apuntava amb la vareta i, abans que pogués moure'm ni fer res, deia Silentio. Vaig intentar parlar i ni un so va sortir. Vaig agafar-me el coll amb les dues mans. Es podia saber què m'havia fet aquella estúpida?

Quan vaig poder tornar a parlar, tenia la vareta agafada amb tanta força que tenia els artells blancs. -Tarantallegra- Vaig murmurar, apuntant a le scames de la noia.

Per què no entenia que l'odiava i s'ho prenia com un joc? Em posava malalt.

Em va apuntar a les cames i aquestes varen començar a fer coses rares com si ballara.

- Oooooooooooooooooooh! Ara fas que balle!!- vaig mirar, era divertit.- I com és para?

Al cap d'una estona va parar.

- Ostres...saps encanteris molt guays.. jo també vuic apendre coses divertides.- vaig apuntar mentalment les coses guays.- I com saps coses tan guays? Jo sols se els que ens ensenayaven en Grecia

El meu ego va crèixer en veure les seves cames ballar. Era molt bo en encanteris. (OFF: Tot repelent. M'encanta! xDD) Però, tot i això, no vaig aconseguir que es donés compte de que no volia el ser el seu amic.

Semblava que, per ella, els maleficis eren un mètode poc subtil per dir-li que l'odiava.

-Vols deixar de parlar? - Vaig preguntar, amb mala llet- Em molestes.- No crec que això funcionés tampoc. Estava per estampar-la contra la paret.

- Oh..- vaig dir.- Si jo no te fet res malament ^^’ És més, no se com et dius, no se havem presentat. Com et dius? Jo soc la Cassandra, saps que saps encanteris molt guays? On els has apres?- pareixia enfadat, però si jo no li havia fet res!

Vaig sospirar- Perseus Luckgarden- Vaig comentar, amb un deix de fastidi a la veu- I sí, em molestes, perquè no calles, no deixes de parlar ni per un instant- Vaig mirar-la amb duresa- M'exasperes.

-I perquè ets una cria- Vaig acabar, com si jo tampoc tingués dotze anys, però es que, bé, potser teniem dotze anys els dos, però no ens assemblavem en res.

-Caaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaass!!!!- cridava pels passadissos. Havia perdut de vista la Cass en un moment i ara anava corrent per els passadissos. On havia anat? Haviem quedat d'anar a la residència... ah, què potser no s'en recordava com tornar a la residència.... bé, dona igual

-Caaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaass!!- llavors em vaig xocar amb algu en girar una cantonada. Vaig fer dues passes enrere i em vaig adonar que era un Sly que parlava amb la Cass. Vaig agafar la vareta i sense esperar res vaig apuntar a l'Sly.-Silentio- Després vaig creuar els braços.- Cass, et cercava. Mira, aquest d'aqui, ja hauràs vist quina pinta té i què es molt desagradable es un Slytherin, la seva residencia es verda i el seu animal es una serp. No, no es només ell, son així, repelents i odien a tots qui son lleons, així que... No son dignes de les nostres paraules^^- vaig dir d'una tirada per aprofitar el seu silenci. Sabia que si no ho feia no em deixaria parlar tranquila. "Sang de fang, púrria, no entenc com estàs a Hogwarts, muggle..."

Em vaig mirar la Wen.

-Weeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeen!
Si, si he vist que te una serp, les serps repten, li he dit que jo tinc un lleo i li he dit que el verd i el roig quedarien bé, però diu que no vol ser el meu amic i sap encanteris moooooooolt guays, com el tarantaneg...el... Tarantallegra i el que tu has fet, el Silentio. Desagradable? Em...no se, però acaba de dir-me que soc una cria... i jo soc major ^^ I perque l’has fet un silentio? Que ha fet? És malvat? Els slytherins són malvats? Que han fet? La Sam em va dir algo però no ho recorde ^^’

Quan vaig moure la boca i no vaig poder emetre cap so, no ho vaig entendre. Si la cria aquella no havia sigut, qui ho havia fet? La resposta va aparèixer en forma de nena (Hiperactiva, també, per variar)

I aquesta sí que la coneixia.

-Sang de fang- Vaig escopir, amb ràbia, quan la veu em va tornar, vaig aixecar la vareta, cabrejat, i vaig apuntar-la. -Tarantallegra- Vaig repetir l'encanteri, un altre cop. Sí, i què? Tenia dotze anys!

-Ahá, a mi un d'ells em va deixar inconscient.- vaig rodar els ulls.- Però nosaltres som molt millors que ells.

Vaig mirar a el noi. Luckgarden, creia que es deia el molt... Slytherin.

-I tu mig cervell.- vaig dir-li, mig somrient. No em feia mal allò de sang de fang, total, m'ho deien tots aquells que eren de Slytherin... una s'acostuma.

Les meves cames van començar a ballar quan ell les va encantar. Vaig rodar els ulls i el vaig apuntar.-Molt bé, ja m'he cansat. Petrificus Totallus

El Perseus va insultar a la Wen, li va dir Sang de Fang! O.O Això era mooooooolt lleig perque jo havia sentit dir que era un insult horrible!

- Alaaaaaaaa Perseus! Eixe insult és moooooolt lleig! No deuries de dir eixes coses, no estan bé- la wen li va apunta i va caure a terra.- Alaaaaaaaaaaaaaaaa! Que has fet? Petrificus totalus? Et petrifica durant uns minuts? uns segons? I et pots despetrificar? Aleshores no me de fiar dels slytherins? De cap? Per que?

Vaig notar com se'm tensaven tots els músculs del cos i queia al terra. Veia i sentia el que passava, però no podia moure'm. Quan l'efecte va començar a passar, vaig aixecar-me, recollint els meus trossos de dignitat del terra i vaig fer veure que no m'havia passat res, però amb la vareta agafada amb força a la mà esquerre.

-Això és tot el que pots fer?- Vaig comentar, posant un somriure de superioritat- Com es nota que ets filla de muggles- Vaig aixecar la vareta, amb un gest ràpid- Expelliarmus!


(OFF: Ho sento, Wendy, a mi em caus molt béeee xDD)

Vaig somriure a la Cass.

-Ahá. Si et cansa molt, ho pots utilitzar, com jo he fet ara amb aquest. Els Slytherins no son amics, no ho veus?

La meva vareta va volar i va arribar a la seva mà. Vaig mirar-lo enfadada.- Sí, soc filla de muggles. Però saps què? Els muggles també es saben defensar-se. Vols saber com?.- Vaig apropar-m'hi i li vaig donar un bon cop de puny, fent que fes dues passes enrere.- Has vist? I sense vareta!

El Perseus li va llançar un malefici i li lleva la vareta i la Wen es va tirar damunt d'ell.
Em vaig quedar mirant, havia vist poques baralles....era la Weeen! Oooooooh!

- Weeeeeeeeeeeeeen!- vaig correr al seu costat.- Weeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeen! Deixa'l, pareu.- no paraven. No sabia que fer...em...com es deia la cosa aquella, el encanteri...el que..Flipendo, eso! Vaig apuntar al mig.- Flipendo!- es varen separar.- Pareu! Wen estas bé?- me la vaig mirar preocupada.

Em va caure el seu cop de puny a sobre. Em va fer mal, però vaig pensar que no havia de tornar-me d'aquella forma tan...tan muggle. Desprès la seva amiga ens va separar amb un encanteri, que em va fer saltar enrere i deixar-me com si m'aguessin donat un petit cop al cap.

Vaig tornar a aixecar la vareta, aquest cop cap a la noia hiperactiva- Expelliarmus!- Vaig dir, amb un somriure, tot i que la galta se'm començava a envermellir i sentia un zum zum a les orelles.

-Deixam Cass! Què em deixis!!

No va servir de res, amb un encanteri la Cass ens va separar. Ell va cridar una altre vegada l'encanteri i li va llevar la vareta. La meva havia caigut al terra amb el cop. Vaig agafar-la i rápidament vaig tapar els ulls de la cass i vaig cridar, amb els ulls tancats i apuntant al Slytherin.

-Lumus Solem!

La intenció era cegar-lo uns segonets per que la Cass agafés la seva vareta.^^

Em va llevar la vareta, a mi! Anava a respondre quan la Wen em va tapar els ulls i vaig vore una llum.
La Wen em va deixar i vaig vore la vareta.

- La vareta!- la vaig agafar.- Si li passara algo ma mare em mata, diu que és no se que cosa que no vaig entendre. Estas bé Wen? Si? Oooh! Doncs jo no ho sabia, lo de les serps, anire amb compte, perque si tu ho dius sera cert.- si ho deia ella segur i li ho preguntaria a Bam-Bam.

Continuava al terra.

- A Grecia no hi havien baralles, l'escola era menuda i els passadissos curts i amb molta gent, aci tot és moooooooooolt gran.