Alaaaaaaaaaaaaaaaaa! Quants passadissos te Hogwarts! O.O

Una llum em va cegar, i desprès de que s'esvaís, vaig haver de restar amb els ulls tancat un moment més, encara. Vaig notar com la vareta que acabava de pendre em volaba de les mans.

Encara veia llums quan vaig aixecar la vareta i vaig apuntar cap a les dues noies, m'era ben bé igual a quina li donava- Menja llimacs!- Però esperava que fos a la Moore a qui li donés.

El Perseus va tornar a apuntar amb la vareta a la Wen i li va enviar un Menja llimacs!
O.O

- Noooo! Deixa-la!- vaig corer i vaig apartar a la Wen, però em va tocar a mi i vaig caure.- Ecs...- i vaig vomitar un llimacs.- Ecss....mira, Wen, mira, llimacs! O.O

Vaig escoltar al Luckgarden (jopetas, no es cansaria el noi, no) i la Cass em va apartar de cop. La Cass va caure i va començar a vomitar llimacs.

-Uoo!- vaig dir, mirant el llimac. Vaig agafar la vareta.-Wingardium Leviosa- El llimac va començar a levitar i "accidentalment" va caure al cap de l'Sly.- Uoooo mira Cass! Mira com es pareixen la serp i el llimac...

Vaig ajudar a aixecar a la Cass.

-Hauriem d'anar a la infermeria, Cass...

L'encanteri anava directament cap a la Moore quan la nena hiperactiva va fer que li donés a ella. Val. Molt dir que els Gryffindor eren valents, però allò no era valent, era estúpid.

Mentre l'hiperactiva vomitaba llimacs (I tot i així, semblava passar-s'ho bé... Definitivament, s'havia donat un cop al cap al nèixer), la Moore va fer-ne volar un al meu cap. Vaig sospirar, mentre feia que el llimac s'esclafés contra el terra amb un wingardium leviosa xiuxiuejat a sota veu.

Amb un cop de vareta em vaig rentar el cap. Vaig mirar-me a la noia amb suficiéncia- I això és tot el que saps fer, Moore?- Vaig escopir el seu nom amb ràbia, com si em fes fàstic de pronunciar.

Continuava vomitant llimacs, no molava.

- Wen...-llimac.- Wen... aço no m'agrada.-llimac.- Ecss...com se para?-llimac

La Wen li tirava els meus llimacs al cap.

- Em quedaria un...- més llimacs- Però ixen moolts, no els vuic matar.

Al cap d'una estona va parar i el terra estava ple de llimacs.

- Iugh! Tens caramels?

Vaig llançar-li dos o tres llimacs més, sense escoltar el que em deia. De veritat feia falta? Si segur que m'havia dit més del mateix.

Vaig somriure a la Cass quan va parar. Sabia que no pararia fins que se li pasés l'efecte, així que em vaig alegrar molt quan ho va fer. Vaig ficar-me una mà a la butxaca i li vaig donar un.

-Son de llimona, sempre en porto a sobre^^

-I ara, si em perdoneu, me'n vaig, Tinc coses més interessants que fer i no vull perdre el temps amb gent que ni tan sols es sap defensar- Vaig dir, prepotent, desprès de treure'm els llimacs que m'havia tirat. De veritat estava fent allò?

Tsk, infantil. Vaig mirar-me a l'hiperactiva, que semblava que ja havia acabat d'escopir tots els llimacs que havia pogu treure de dins seu. N'hi havia una bona pila, al terra.

-Hiperactiva, sang de fang...-Vaig fer, acomiadant-me. Vaig donar unes passes cap enrere, però no vaig voler girar-me. Ja sabia com eren els Gryffindors, molta valentia, molt nobles, però desprès mai dubtaven a atacar per l'esquena.

Vaig mirar-lo malament.

-A tu t'han educat alguna vegada per ser respectuós amb els altres? Què tens alguna cosa al cervell? Segurament es aquesta mania que teniu els conservadors de la sang pura per que cap muggle us embruti... Us deveu casar amb cosins, per tal de no fer-ho. Segurament us ha afectat al cervell... Es un bon nom, Mig cervell.

D'acord, no me'n podia estar Vaig estar a punt de tornar a atacar-lo, però vaig contenir-me.

Vaig acceptar el caramel de la Wen, llima..mmm El Perseus va insultar a la Wen, li va tornar a dir sang de fang!
Vaig agafar la Wen de la mà.

- Anem, no li fases cas, es creu més guay però no arriba ni a armadura Anem a la residència, recordes? Tenim una cosa pendent.

-M'han educat per ser respectuós, però no amb gent com tu, Moore- Vaig fer, amb un somriure. La veritat és que sabia que les meves paraules li feien més mal a ella que no pas les seves a mi. -I no ens casem amb cosins, hi ha gent molt més pura que tu pel món.

Vaig acostar-me a ella, amb un d'aquells somriure de prepotència que em caracteritzaven -I encara que els sang pura es cassesin entre cosins continuarien sent molt millors que tu, no ho dubtis, Moore.

Vaig veure com la Gryffindor hiperactiva li deia a la Moore que se n'anéssin. Vaig creuar-me de braços, encara amb el somriure a la boca.

Fàstic. Oi.

Això era el que sentia mentre ell em parlava. I cada vegada més, com més s'apropés, més arcades...

-Pensa.- vaig dir-li, agafant aire per no tirar-m'hi de nou a sobre.- En el que estàs dient.- Vaig fer un mig somriure.- T'agradi o no soc a Hogwarts i estic aprenent la mateixa màgia que tu. Igual. Per molt què tu et possis al cel, amb la teva asquerosa sang de serp i el teu ego. T'he contrarestat tots els encanteris menys el menja llimacs per què no hi ha manera de parar-ho magicament. Així que... pensa.

Vaig mirar a la Cass.

-Anemnos, això comença a fer-me massa fàstic.

Vaig assentir quan la Wen va dir de marxar, vaig començar a caminar estirant-la de la mà.

- Wen, la gent com el Perseus no li entren les coses tan facilment, aixi que no fa falta que t'esforçes.- em vaig mirar el passadis.- Tens que guiar-me, no se per on esta la residencia.

-Estàs segura que m'has igualat?- Vaig preguntar, mentre aixecava una sola cella- No somiem, Moore. I crec que sé una miqueeeta més de màgia que tu, la veritat, que no sabies per què servia una vareta fins als onze anys- la sola idea em va fer recorre un calfred per l'esquena. Encara em preguntava com deixaven que aquelles persones anessin a Hogwarts.

-I, sí, aneu-vos i feu un favor a la humanitat. O millor, tireu-vos de la Torre d'Astronomia. Així sí que li farieu un favor.

Vaig escoltar el que em deia la Cass. Sabia que tenia raó, però no podia aguantar-ho.

-El favor a la humanitat ho faries tu si et tiressis de la torré, menys subnormals pel món!- li vaig cridar, cabrejada. Sabia que ho feia a posta, sabia que ho feia per que m'enfadés, però no podia evitar-ho.-Els muggles i els mags som pràcticament iguals! Els dos estimen, els dos ploren, els dos riuen! Si no ho pots veure... es que ets més curt del que pensava.

Ara si, em vaig girar.

-Ara si que ens en anem, Cass, si us plau.

Vaig somriure, al veure com s'enfadava i em començava a cridar. M'encantava veure com es cabrejava cada cop més fins que perdia els estreps. Era fantàstic.

-Tu segueix pensant això, si vols, Moore- Vaig fer, amb un xiuxiueig, quasi com el d'una serp. -Però que sàpigues que t'enganyes a tu mateixa.

Vaig creuar-me de braços, encara amb el somriure petulant a la cara, esperant que s'anessin.

Em vaig mirar el Perseus.

- La proxima vegada, no estare per a subjectar-la.- vaig dir.- Vinga Wen, anem.

Vaig agafar la Wen de la mà i la vaig arrastrar amb mi.

- Tindras que guiar-me tu.

Varem tirar per el passadis de l'esquerra.

[Eixim del tema]