Visites a vells amics [Alex]

Annabeth Stanford. Aquell era el nom que havia donat a recepció. La meva aparença, la d'una dona d'uns setanta anys, de rostre verdós, com de mareig, ulls injectats de sang i cabells grisos esbutllats, d'esquena torta, fins i tot una mica geperuda, amb tics nerviosos. Recordava haver-la vist a la tele, en alguna serie. Malaltia que havia dit tenir? Problemes d'arítimes, taquicàrdies constants. Doctor que demanava? Alexander Paul.

Em van enviar a la planta pertinent i jo, amb el caminar lent de la dona gran, vaig dirigir-me allà. Vaig seure en una de les butaques de la sala d'espera, esperant que sortís l'Alex a cridar-me. Volia veure'l, necessitava parlar amb algú aliè al que era el meu món en aquells moments. Al Kevin ja no el tenia, però havia sentit que l'Alex havia tornat d'Amèrica, i volia veure'l. Portava molt sense parlar amb ell cara a cara.

Vaig receptar una poció al senyor Wells, recomanant-li que vigilés amb la pressió. Aquella poció hauria d'ajudar a tenir-ho controlat, però mai se sabia en els temes cardiològics.

Vaig mirar la informació que m'arribava de recepció en forma d'avió de paper, i mentre acomiadava al vell Wells vaig treure el cap, buscant l'Annabeth Stanford.

- Annabeth Stanford, sisplau? - ningú va reaccionar -. Annabeth Stanford! Annabeth Stanford!

La dona gran de cabells esbullats i pinta de boja va reaccionar, aleshores. Vaig alçar una cella, una mica estranyat, però vaig fer-la passar a la consulta i vaig tancar la porta. Als meus pacients, sobretot als ancians, els agradava més una mica de privadesa.

Vaig aixecar-me en sentir el nom, conscient que ja l'havien cridat tres vegades. Vaig dirigir-me amb pas lent cap a l'Alex, i vaig entrar a la consulta. Abandonant el posat de vella, però sense canviar el meu aspecte, vaig seure amb agilitat a la cadira de davant de la taula, i quan es va asseure davant meu vaig somriure.

- Ja tenia ganes de veure't, Alex... No sé si dir-te que no has canviat gens o millor afirmar que has fet un canvi positiu.

Llavors, tal com ens havia dit la Gisèlle, vaig concentrar-me en la meva imatge de nou, i vaig notar com tornava a ser jo. Vaig somriure-li de nou al noi, més còmode, creuant les cames.

Vaig quedar-me de pasta de moniato en sentir-la parlar. Evidentment, quan vaig sentir el to ja vaig sospitar-ne la identitat, i quan va recuperar la seva forma no vaig poder evitar un somriure.

- Tu sí que has fet un canvi en positiu! Has rejovenit ben bé cinquanta anys en molt poc temps! - vaig riure mentre anava fins a ella.

Vaig aixecar-la de la cadira i vaig abraçar-la, efusivament, abans de fer-li dos petons.

- Estàs genial, Elle. Tot i que fas una mica de mala cara. Alguna cosa que pugui fer per la meva bona amiga de la infància? - vaig dir, encara mig abraçat a ella.

Vaig aixecar-me, fent-li dos petons i una gran abraçada. No vam separar-nos del tot, i va comentar que feia mala cara.

- Bé, suposo que hauràs vist les notícies últimament...

Vaig encongir-me d'espatlles. No m'importava que pogués pensar malament de mi per haver matat. Jo lluitava per una causa, i ell i la seva família compartien els ideals amb la meva.

- Si a cap dels vellets que tens a fora els ha d'agafar un atac de cor mentre estic aquí, explica'm coses! No ho sé... Què has fet, a Amèrica, a més d'estudiar?

Vaig somriure d'orella a orella, divertit.

- Sí, que les he vistes. Tu i els teus amics heu fet una feina notable, i veig que esteu ben preparats. M'agrada... si mai necessiteu res on jo pugui ser d'ajuda, digues-m'ho.

Vaig quedar-me-la mirant, divertit.

- Jo? Uhm... guanyar concursos... agafar mania (més que abans) als muggles i als americans... trobar-vos a faltar... - vaig asseure'm al meu lloc, sense apartar la meva mirada d'ella -. T'has convertit en tota una dona, Elle. Què m'expliques, tu?

Vaig somriure-li quan va mencionar allò de l'ajuda, i vaig asseure'm a l'altra banda de l'escriptori quan ell va fer-ho. Quan em va preguntar que què m'explicava, vaig encongir-me d'espatlles, somrient-li obertament abans per allò de que estava feta tota una dona.

- La veritat és que tot m'ha anat bastant bé... Fins avuí. No recordava haver-me emprenyat tant en tota la meva vida.

Vaig sospirar, i em vaig tirar endarrere.

- Suposo que ser la novia del que ara per ara és l'assassí més buscat del país té el seu preu, però l'última que m'ha fet no l'he poguda aguantar. Si veiéssis la bronca que hem tingut...

Vaig abaixar la mirada, pensant-hi.

- Però mira, tu, és igual, que faci el que vulgui. Jo he vingut aquí per estar amb tu una estona, que feia massa que no et veia... Explica'm això dels concursos!

Vaig alçar una cella.

- Així que tinc davant la nòvia del famós Kikus Fortin...! No hauria dit mai que aquest noi fos d'aquesta mena - vaig posar-me còmode, mirant-la -. Què t'ha fet?

Vaig fer un gest de vareta perquè aparegués un te de la màquina de fora.

- Que vols alguna cosa, tu?

- L'última que m'ha fet ha estat posar-me les banyes amb la meva cosina... Ja saps, la Sue.

Vaig encongir-me d'espatlles, indiferent. El Kikus havia intentat disculpar-se, val, però els seus actes seguien sent incomprensibles per a mi. O, si més no, em costava assimilar-los.
El te que li va aparèixer em va treure dels meus pensaments, i vaig somriure.

- Sí, vull un te - dit això vaig somriure i vaig agafar-li la tassa, fent-ne un glop amb un somriure trapella -. Ostres, dóna gust veure que encara hi ha gent que beu te, ja començava a pensar que tothom al meu voltant em volia matar... Obsessos del cafè...

Vaig fer una ganyota, mentre recordava la Sue Carrow. Havia anat al meu curs, i recordava haver-me ficat al llit amb ella més d'una vegada en el transcurs de l'últim any. Vaig quedar-me mirant la meva amiga mentre feia venir un altre te.

- Com tot bon anglès - vaig somriure-li, divertit, mentre feia un glop del meu -. Així, t'ha posat les banyes... És ben bé que, quan s'és dolent, s'és dolent fins la medul·la. Però vaja, tu tampoc estàs al top 100 de noies més bones del país, o sigui que podries tornar-li la jugada amb la mateixa moneda.

Vaig fer un somriure trist, mirant la tassa de te fixament, pensant en el que m'estava dient l'Alex.

- No estic segura de ser capaç de fer això, Alex...

Vaig mossegar-me el llavi, nerviosa. No em veia tornant-li la mala jugada al Kikus. Les males jugades, de fet, si teniem en compte que no era la primera vegada que em feia allò.

- És que és complicat, tot això. Ell defensa que el que fa és tenir sexe amb noies per guanyar-se el seu favor, però quan l'he vist sortir de l'habitació amb la Sue no semblava precisament que fos allò el que acabava de fer... I per altra banda, ell potser té moltes noies a qui tirar-se, però... Jo? Ja em coneixes, sempre he estat bastant tancada.

- Sí, que ets tancada... Però quan t'obres ets genial, i estic segur que no et costaria tant si fessis un esforç - vaig quedar-me-la mirant -. I, si realment t'importa la teva relació amb ell, potser és una manera eficient de demostrar-li què es sent.

Vaig acabar-me el meu te, del qual havia anat xarrupant mentre parlava.

- I per favor, mira't! Ets molt atractiva, desitjable. Segur que despertes passions per allà on passes... - vaig somriure-li, amb una cella alçada.

Vaig sorprendre'm imaginant-me a mi mateix seduint-la, besant-la i acariciant-la. No pretenia fer-ho, és clar, però corroborava allò que pensava des del principi: l'Elle ja no era la nena innocent i dolça que jo havia deixat a Hogwarts amb tretze anys.

Vaig meditar les seves paraules. Potser l'Alex tenia raó. Potser havia de demostrar-li com em sentia jo. Vaig fer un parell de glops de te, i vaig deixar la tassa sobre la taula, cansada de tenir-la a les mans. Quan em va elogiar no vaig poder evitar somriure i enrojolarme una mica, com em passava sempre que algú em deia alguna cosa bona.

- Oh, gràcies... Però això de les passions, no sé jo. Per despertar passions moltes vegades cal tenir algun tret de personalitat atractiu, ser llançat, o extravertit, però jo... Potser sí que alguns em miren pel físic, però la resta...

M'estava fent pel·lícules dins el meu cap, m'estava creant històries, però és que allò de la Sue m'havia matat. Vaig sospirar, negant amb el cap, i vaig fer un glop de te abans de deixar la tassa de nou a la taula.

Al cap i a la fi, per què no ho hauria de fer? Ella ho volia, i ell s'ho estava plantejant. Bé, potser ella no ho volia específicament amb ell, però estava clar que no podia deixar-li passar una cosa així, tan fàcilment, al seu nòvio.

- Això de les passions... - vaig aixecar-me, amb moviments tranquils però precisos, vaig anar fins a ella i li vaig fer un petó, apassionat, directe, colpidor -, es pot posar en dubte.

Dit això, vaig quedar-me-la mirant, a poca distància, esperant una reacció. "M'he pogut tirar cinquanta noies verges fent petar els dits, no em fallis ara quan precisament em moc una mica..."

Vaig observar com s'aixecava, i abans que em pogués adonar del que passava em vaig trobar fent-li un petó. Vaig aixecar-me de la cadira, quedant a poca distància d'ell quan vam acabar el petó, i vaig somriure en una barreja de sentiments. Ganes de venjança predominant aquella barreja.

- Així que desperto passions...

Ho sentia, sentia aquella cosa a dins, aquell nervi, aquelles ganes de fer coses que, acordant amb els meus principis, estaven mal fetes. Tenia ganes de fer que el Kikus sentís el que sentia jo.

- Podria acostumar-me a aquesta sensació, saps?

Vaig somriure, divertit.

- No faries mal fet, però si les coses es fan, s'han de fer ben fetes - vaig mirar el rellotge -. Ups! De sobte ja és hora de plegar...

Vaig picar-li l'ullet, divertit, i d'un cop de vareta tot va quedar recollit. Vaig desar la bata al penjador i vaig sortir al vestíbul.

- Senyor Poole, ho sento, però ja s'acaba el meu torn avui i no tindré temps de dedicar-me a vostè. Torni demà al matí a primera hora, d'acord? - vaig dir a l'únic home que esperava entrar a la consulta; l'home va remugar i va aixecar-se per marxar, mentre jo tornava a entrar.

Vaig acostar-me a l'Elle, seductor, i vaig abraçar-la per la cintura.

- Au, anem... que en sé d'un que té pendent quedar-se amb cara de tonto quan ens vegi entrar a la teva habitació - vaig treure-li la llengua, mentre la noia es preparava per marxar.

Vaig acabar-me el te mentre ell es preparava, i quan em va abraçar per la cintura vaig somriure.

- Anem, doncs...

Sense separar-me d'ell, i amb un somriure seductor i de satisfacció als llavis, vaig fer un aparetratge amb ell al quarter general. Tenia ganes de veure la seva cara, per què negar-ho.


[TEMA TANCAT]