Aconseguint nous amics (Edgar, Allie)

OFF: Sam, primer haig de parlar amb l'Allie. Després entres tu, ok?

Vaig arribar al jardí, on havia quedat amb l'Edgar i l'Allie. Era la primera en arribar. Vaig asseure'm en una pedra tranquil·lament, esperant a que vingués ella.

La vaig veure aparèixer al cap d'uns minuts. Havia quedat amb ella una estoneta abans.

- Allie!- la vaig cridar- Escolta, he quedat amb tu una mica abans. Haig de parlar amb tu- vaig dir quan va ser davant meu.

Vaig abraçar-la.

- Hola! Diques, de què hem de parlar?

Vaig seure al seu costat, a la pedra, i vaig esperar a que parlés.

Em vaig asseure amb ella.

- Saps que hem quedat perquè l'Edgar conegués nous amics... Doncs bé, tinc un parell de coses que m'agradaria que respectessis... Primer, res d'indirectes ni de comentaris, que et conec- vaig dir fent una ganyota- i també hi ha el tema de la roba. Saps que sempre vesteix de groc... això té una història que no és gens agradable darrere. t'agrairia que no mencionessis res d'això. fet?

- Fet!

Vaig posar-me la mà a sobre el cor, i vaig dir:

- Paraula de Lovegood.... Bé, no, millor: Paraula d'Allie que em comportaré.

- Gràcies- vaig fer rient.

En aquell moment va aparèixer l'Edgar. El vaig saludar amb la mà.

Vaig arribar al jardi tararejant una canço muggle que havia sentit feia uns dies. Havia rebut una carta de Erin dient que quedarem a les 6, esperava no arribar tard.
Al arribar vaig vore que estava alli amb Al.

- Hola!- vaig dir saludant a les dos.

- Ei!- vaig fer amb un somriure- l'Al i jo acabem d'arribar. Aviam, presentació oficial: Allie, aquest és l'edgar williams, de tercer de Hufflepuff. Edgar, aquesta és l'Allie Lovegood, de quart de raven. És molt amiga de la teva germana, i s'hi assembla força en caràcter, la veritat- vaig dir fingint un sospir de resignació, que es notava que era de broma perquè tenia un somriure a la cara.

Li vaig allargar la mà.

- Encantat.- vaig dir somrient.- És un plaer coneixer per fi a la famosa Allie Lovegood.- vaig dir rient.- He sentit parlar de tú. Aixi que ets com Sam? Aleshores es durem bé.

- La mà? Em vols donar la mà? - vaig dir, amb posat borde. Llavors vaig somriure -. Joder, Ed, no m'agraden les formalitats! - vaig fer, bromejant.

Vaig acostar-me a ell i li vaig fer dos petons.

- La mà no la dono a ningú. No crec ni que la donés a una presentació amb un Sly...

Vaig somriure, i vaig dir:

- El primer cop que vaig parlar amb la Erin, fa moooolts anys, es va espantar, i quan va conèixer a la meva família, es va espantar encara més...

Vaig riure, recordant la cara de la Erin quan estavem dinant, i de sobte va demanar aigua. Tothom que estava assegut a taula va contestar "NO!" a l'unissó, i vam seguir menjant. La cara de la pobra Erin era de retrat...

Em vaig mirar l'Allie.

- Mmm... val, doncs ho tindre en compte.- vaig dir fent un somriure.- Es que jo soc més de donar la mà, perdona si te ha molestat.- vaig dir.- És la costum.


Em queia bé aquella noia, era bastant simpàtica. Esperava dur-me bé amb ella.

Vaig somriure en veure que parlaven amb naturalitat. Es portarien bé.

En entendre el que estava pensant l'Allie vaig riure.

- Vinga, explica-l'hi, que sé que te'n mors de ganes- vaig dir- A veure si almenys serveix per a que no triguis tant en acostumar-te a la seva manera de ser com jo, que a mi em va costar una mica... vaig dir rient.

OFF: Seeh, la història de l'Allie és real xD

- Està bé... Veuràs, Ed. El primer cop que l'Erin va venir a menjar a casa meva. Va ser molt fort. Estavem mejant, quan ella va demanar: "Em podeu passar l'aigua, si us plau?". I tota la meva família va contesar: "No". I va seguir menjant com si res. Li hauries d'haver vist la cara, Ed. De foto. Llavors vaig somriure, i li vaig passar l'aigua. Ara ja hi està acostumada, la meva família és així. Estan tots com una cabra.
Vaig riure, i li vaig posar una mà a l'espatlla a la Erin.

Vaig somriure.

- Pobre Erin, encara que segur que fou gracios- vaig dir somrient.- Deurieu de vindre algun dia a ma casa, això si que dona por.- vaig dir rient.- I més si es junta el meu avi i la meua germana. Algun dia en estiu podrieu vindre.

Vaig riure.

- no crec que sigui pitjor que la família de l'allie- vaig dir- tot i que sincerament no sé si m'atreveixo a anar a casa teva, i menys amb la sam per allà. Sembla ser que sóc l'única que té la família normal (OFF: això al rol. a la vida real ni de broma XDD). Crec que us avorriríeu si vinguéssiu a casa meva; l'allie no ho diu, però estic segura que quan vé troba a faltar la broma de l'Aigua- vaig dir rient.

- Si tu ho dius.- vaig dir somrient.- Algun dia vindreu en estiu, esteu invitades.

No sabia que dir i em vaig quedar pensant algun tema de conversa.

- Mmm....- vaig dir pensant.- Tú també jugues a quidditch?

l'Allie va respondre que sí amb un somriure. Jo també vaig somriure en veure com de be es portaven.

Va passar l'estona mentre els tres parlàvem animadament.

- Gent, sento ser esgarriacries- vaig dir- però és hora d'anar al castell.

Després d'uns minuts de queixes, vam tirar cap a l'escola. Vaig somriure mentre entrava a la sala comuna, pensant en que l'Ed tindria amics.

[Tema Acabat]