Perquè aquells que en els teus anys d'edat pava foren els teus amics, seran sempre els teus amics

Haver acabat els anys a Hogwarts no sempre volia dir perdre les amistats que allà hi havies fet, i ni molt menys haver de començar a buscar-te la vida d'una manera completament nova. No no, què va. I estar arrepoiat a un arbre mirant el llac a un costat i l'escola a un altre, amb el bosc al fons de tot, era una de les coses que hagués trobat a faltar més. Bé, això i a en Harry, es clar.

Vaig veure'l de lluny. No, no em veia. Vaig fer-li un xiulet perquè es girés. Sordesa? Nah, què va. Vaig xiular-li un altre cop, i llavors si que es va girar. Vaig saludar-lo perquè em veigués, amb el braç amunt, posant-me a riure. Es que en el fons encara era jove, jo.

Vaig sortir als jardins com feia de costum. Pensava en tot el que havia deixat enrere i en tot el que em quedava per endavant.
Vaig sentir una espècie de xiulet.

"Ah, l'estiu" vaig pensar "Els ocellets piulen per anunciar l'arribada d'una nova estació..."

Vaig sentir un altre xiulet, més fort i definit. Decididament, "l'ocell" no era un ocell. Em vaig girar i vaig veure en Danny saludant-me amb energia.
Vaig somriure i vaig córrer cap a ell.

- Dan!

-Harry!- vaig dir rient, al veure que venia corrent.- Mira que m'ha costat que em veiguéssis... ja et val.- vaig dir, preparant el puny pre xocar-la tal i com haviem fet mentre ens havien durat els anys d'estudiants. La salutació del Danny i en Harry, en deia tothom. Certament, qui n'havia triat el nom havia tingut imaginació.

-Pensant en les professores?- vaig veure que posava cara de no entendre res.- vaig picar-li l'esquena, per fer-li entendre que només estava bromejant.-Però si era la teva especialitat, pensar en com seduir les noies que t'interessaven! Poquetes se t'havien escapat...

Vaig deixar anar una riallada mentre xocavem els punys.

- Per les professores que hi ha per aquí... Totes son massa grans o massa bordes...

Vaig picar-li l'ullet i vaig afegir, sorneguer:

- Totes menys la Cath... Però ja saps que jo a aquesta no la toco.

Encara recordava el cop que m'havia intentat lligar la Catherine Ravaan. El morat al cantó esquerra de la cama dreta em va durar setmanes. Aquella noia i les seves patades... Per sort durant els dos anys seguents vaig poder aconseguir la seva amistat.

Vaig posar-me a riure.

-Encara recordo la cara amb la que tenies quan et vaig trobar... Es que és ben normal, tenir-li una mica de por, no creus? Sempre ha sigut molt... molt Catherine. -vaig recordar el que me n'havia explicat, però segur que no m'ho havia explicat tot.- Però clar, a qui se li acut, també, presentar-se-li d'aquella manera tan... tan... bé, d'aquella manera! A més, encara que no m'ho expliquéssis, alguna cosa devia passar, perquè que tu coixegéssis... Si, se'm va quedar grabat, tu, què vols que hi faci!

Vaig posar-me a riure encara més fort.

-Tot i que no et pensis eh, que encara que siguin més grans, n'hi ha d'altres que no són violentes... No em diràs que no és sexy amb l'uniforme d'infermera la Madame Pomfrey...- vaig dir, picant-li l'ullet.

- No m'ho recordis... Només és que vaig intentar entrar-li com havia fet amb taaaaantes noies abans.

Vaig fregar-me la cama com si em fes mal i vaig afegir:

- Però com vam poder comprovar, no va funcionar.

Vaig negar amb el cap, i vaig dir:

- Ho vaig entendre més tard, saps? Però com que tinc amics que en aquells temps no tenien ulls a la cara, així va quedar la cosa... - vaig dir, deixant anar la indirecta.

-I ella va resultar que no era com les altres taaaaaantes noies.-Vaig tornar a posar-me a riure, pensant en les noies que havia aconseguit.. i les que no.

Vaig escoltar el que va dir i em vaig quedar uns quants segons pensant, però no ho vaig pas entendre.

-Hmm.. el què?-estava mig rient, ell, però jo encara no ho havia entès.-Bé, si m'ho expliques potser ho entendré...O almenys... em podries repetir la frase perquè em vingui l'inspiració divina? Ah, vinga, va!

M'havia semblat que es referia a... no no, què va.

Vaig esclatar a riure.

- Mira, tio, si la inspiració divina no et va venir a sisè, és que eres subnormal. Si no ho entens ara, potser t'hem de portar al metge...

Maig posar-li la mà al front, com qui comprova la febre.

- Uuuuuix... Tens... Exces d'insensibilitat. Clarament.

Vaig clavar-li una coça sense fer-li gaire mal, però llavors vaig començar a somriure.

-Eeeh.. em sembla que ja se a què et referies!-vaig dir, aixecant una cella.- Però bé, només perquè ho sàpigues, a la Catherine, sempre l'he trobat... mona. Bé, més que mona. I ara.. bé, és tota una dona, no?- vagi acabar, fent un somriure pícar. - Vols dir que no et confons, però? Em sembla que l'incensible series més aviat tu, no ho creus? Millor no et recordo la coça, no?- vaig posar-me a riure. Veure la seva cara al xinxar-lo no tenia preu.

Vaig clavar-li un cop a l'espatlla i vaig dir, fent-me l'ofès:

- Jo? Insensible? Per favor! Em sento insultat, company...

Vaig deixar anar una rialla i vaig dir:

- I la coça és un tema a part, no ens passem. I no diguis que és "mona". Està bona, i punt. Les coses com son, Dan...

-Val, sí, està BO-NÍ-SSI-MA, boníssima!- vaig dir, posant-me a riure.-Estàs content? Tot i que ja ho sabies, tu, que ho pensava! L'has vist quan es fa la dura? -vaig dir, fent un riure entremaliat i girant els ulls. -Però tu, que aixo no vull que estigui corrent per la sala de professors, eh, demà... bah, i sinó és igual!

-Ah, per cert, encara continues practicant Quidditch? Perquè algun dia podriem preparar un partidet així 'seriós' amb la professora de vol..-vaig fer, xocant-li el colze.

- No, això no anirà a la sala de professors, que va... - vaig dir, sarcàstic.

Vaig donar-li un copet a l'espatlla, dient:

- A veure, a qui li he de dir... Le Fay, Nicholson, al Dougie... A TOTHOM, Dan, a tothom... - vaig riure i vaig dir -. Nah, és broma. No val la pena. Ho sap tothom, ja, se't veu als ulls quan la mires...

Va proposar un partit, i vaig dir, picant-li l'ullet:

- I suposo que voldras que sigui amb la Cath, també, oi?

Vaig abaixar la mirada un moment, arrufant el nas, però llavors vaig posar-me a riure.

-Ho deia per tu, burro! Jo només vull que vegi que no sempre ets un sortit, que la gent cambia... Però tampoc cal que t'hi facis gaire, no crec pas que sigués combenient que llavors em 'passessiu de mi', no creus?

Vaig tornar a mirar al terra.

-Com carai t'ho fas perquè les converses sempre acabin agafant el recorregut que tu vols? Es pot saber eh?- vaig dir, posant-me a riure.

Vaig encongir-me d'espatlles, amb un somriure entremaliat.

- És la vida, Dan. Hi ha gent que fa les coses com vol... I els altres no tenen més remei que adaptar-se a la situació. Ho sento molt per tu, noi.

Vaig donar-li un cop a l'espatlla, i vaig dir:

- Per cert, si passa alguna cosa amb la Cath, que no et vegin les teves alumnes, paio, perquè la maten. La pengen dels dits grossos de les mans al cèrcol del camp i li treuen la pell a tires.

Vaig posar-me a riure, veient la seva cara.