I'll find my way through night and day [Bruno]

Vaig somriure quan se'm va apropar i es va asseure damunt de mi. Vaig abraçar-la amb els meus braços, forts, estrenyent-la, apropant-la a mi.

-Algun dia faran un musical explicant la nostra vida, Bianca, i segur que serà el millor musical que mai s'ha fet.

Els meus ulls es van quedar mirant els seus llavis, i abans que digués res, vaig juntar els meus amb els seus, un altre pic, sentint aquella sensació que em donaven els seus petons, ella en si... La noia més fantàstica del mon.

-T'estimo i t'estimaré sempre, Bianca.- vaig dir-li, en un sospir, quan ens vam separar.

- No sé jo si serà el millor musical que s'ha fet mai... Perquè per que ho fos, t'hauries d'interpretar a tu mateix, no hi ha ningú que pugui superar-te, ho saps prou bé.

Vaig somriure, i li vaig fer un petó a la galta, carinyosament. Vam quedar-nos uns moments en silenci, un silenci tranquil i serè que jo vaig trencar quan, amb veu pensativa, vaig dir:

- I què faràs, tu, quan surtis de Hogwarts?

La resposta que volia sentir era que volia continuar amb mi, al meu grup, que li agradava la seva situació. Però era conscient que ell tenia talent, i que podia aspirar a molt més que a ser un simple guitarrista.

-Mmmmm... et seguiria, amb la guitarra al damunt. Necessites un guitarrista, no?

Vaig somriure.

-O pensaves que et deixaria anar tan facilment, Bi? M'ha costat horrors, tenir-te, ara no et deixaré marxar.

- Però tu pots arribar a molt més, Bruno...

Vaig recolzar el cap contra la seva espatlla, sospirant. M'encantava que em digués allò, però...

- A vegades em sembla que t'estic frenant. Que estar amb mi als Viam Vitae t'impedeix arribar a més. Ets gran, i per molt que el nostre grup sigui famós, tu... Podries fer més.

Vaig mirar-lo als ulls.

- M'encanta tenir-te amb mi, però em sento malament a la vegada. Segur que és el que vols? És el millor per tu?

Vaig fer veure que l'escoltava com si m'interessés el que em deia. Després, a l'ultima pregunta vaig fer veure que m'ho pensava una mica.

-Saps què es el millor en mi? El millor ets tu.

Vaig abraçar-la amb força. L'estimava tant, que la idea de separar-me d'ella per un instant em feia mal.

Vaig riure quan em va dir allò, mentre em deixava abraçar. Semblava que li importava poc poder arribar menys lluny per causa meva. Vaig fer-li un petó suau a la galta, abans de dir:

- Així doncs, seguiràs amb els Viam Vitae un cop sortim d'aquí? Així és com vols perseguir la fama i la glòria? Vols aconseguir l'èxit quedant en segon terme com a guitarrista?

Vaig fer-li un petó suau.

- Per mi perfecte... - vaig xiuxiuejar.

-En realitat no se molt bé que vull fer, però l'unic del que estic segur es que vull estar amb tu, sigui com sigui, i m'avorreixo només de pensar en el treball del meu pare, tot monòton i avorrit... així que no se...

Vaig fer-li un petó als llavis. Parlàvem entre els petons que ens donàvem. Vaig fer-li un somriure

-Tu ets el centre del meu pensament. Tot gira al teu voltant.

- Oh, així que sóc el centre? Ja no estem en el pensament Heliocèntric, ni l'Antropocèntric, ara toca la teoria Biancocèntica? - vaig dir, rient.

Vaig abraçar-lo, i vaig fer-li un petó a la galta.

- He pensat que hauria de fer més canços que fossin duets. Cantes molt bé, i et limites a fer coros en algunes de les meves cançons, res més. És talent desaprofitat. Què et semblaria, eh?

-Canto bé? Primera noticia.- vaig dir, rient.- Bé... si dius que canto bé, per mi bé. A més a més, cantar amb tu es genial... m'ho fas oblidar tot.

Vaig somriure i li vaig apartar un ble de cabells de la seva cara.

-Tu ets la que te experiència en això. Si dius que serà un exit, serà que es veritat.

- És clar, tu fes-me cas a mi, que això serà un èxit total. Si Vium Vitae ja és famós ara, espera't quan les fans vegin que el guitarrista buenorro s'ha convertit en cantant en algunes cançons, també.

Vaig picar-li l'ullet, divertida.

- Si abans hi havia discussions i rivalitats per poder venir als concerts... Donant més protagonista al Sex Symbol del grup, hi haurà hòsties per entrar, ja ho veuràs - vaig dir, abans de fer-li un petó, trapella.

-MMmmm... s'haurà de dir ben clar que el guitarrista buenorro té novia, no? I que es la cantant més meravellosa del món, no?... Ostres, no hi haurà cap revista d'aquestes del cor que ja ho sapiguen, no?- vaig recordar com de mala vida donaven.

Sex Symbol. Vaig riure pensant en el paper que m'havia possat la Bianca.

Vaig posar-me a riure.

- No, espero sincerament que no hi hagi cap revista del cor que ho sàpiga. És poc probable, no? Vull dir... Estem a Hogwarts, i on ens coneixen més és a Itàlia. Dels nostres amics... Bé, ho vaig dir a la Diana, però ella és la meva millor amiga, i li vaig demanar que no ho anés escampant. I no ho farà.

Vaig abraçar-lo, i li vaig fer un petó, abans de dir unes paraules amb un irònic i un pèl macabre doble sentit.

- Aquí estem segurs...

-Jo de les revistes del cor ja m'espero qualsevol cosa. Son capaços de saber on has anat i potser ens estan mirant ara mateix.- vaig fer veure que els buscava amb la mirada, abans de riure i deixar-me abraçar i besar.

Vaig amagar el meu cap al seu coll, fent-li petits petons.

-Aqui estem segurs, Bianca. Ho estem.

- Això espero, la veritat...

Vaig tancar els ulls, sentint els seus petons suaus contra el meu coll, mentre li acaronava el cap amb suavitat.

- És que cada cop que penso en aquell missatge, jo... Tinc por. És a dir, qui m'ho va enviar? Mags o muggles? Bojos o simplement psicòpates? O algú que em volia fora del mapa, simplement? - vaig callar uns moments -. Potser la conec i tot, a la persona que em va amenaçar. Te n'adones?

-No hi pensis. Bianca, no hi pensis. Estic segur de que eren uns psicòpates, dubto que si fos algú a qui coneguis et vulgui fer mal, Bianca. Potser només el que volien era espantar-te. Els vols donar aquell gust, o que?

Vaig abraçar-la ben fort.

-Que intentin fer-te mal, ara, se les hauran de veure primer en mi.

Vaig tornar-li l'abraçada, agraïda pels seus ànims. Ell sempre era allà quan jo ho necessitava. Tenia sort de tenir algú com ell.

- No crec que intentin fer-me mal, ara, ja... Estic massa lluny d'Itàlia.

Vaig mirar-lo als ulls, amb gratitud.

- I no és que estigui dient que no crec que poguéssis fer-hi res, que consti, però... Realment creus que podries contra ells, tu sol? Són més d'un, i m'hi jugo que són mags. Si realment volguéssis protegir-me d'aquells, més et valdria tenir un parell d'amics ben forts que t'hi ajudéssin.

Vaig fer-li un petó, cansada.

- No em facis cas. Tinc massa por de perdre't.

Vaig somriure.

-Si et volen fer mal, son els meus enemics i... Bianca, saps que les victories no sempre es guanyen amb la força, i que jo imbécil no soc, i si ells t'han enviat missatges, ho son. Saps lo fàcil que es rastrejar el missatge o saber on ets per el numero de telefon? D'acord, el poden haver llançat a tot arreu, però es una imprudencia estúpida.

Vaig escoltar el que em va dir.

-Perdre'm? No pateixis...

Vaig fer un petit somriure, sentint-me una mica més reconfortada. Tenia la certesa de que m'estimava i ho donaria tot per mi.

- M'ho promets? - vaig dir, després d'uns moments de silenci.

Em vaig apropar a ell i vaig fer que les puntes dels nostres nassos es freguéssin en una lleu carícia.

- Em promets que no he de patir? No et perdré?

Vaig abraçar-la amb força, estrenyent-la contra mi.

-Ho donaria tot per tu. No em perdràs, Bianca, ja t'ho he dit. Sempre junts per sempre.

Vaig juntar els meus llavis amb aquells que tant desitjava. Em podia, ella em podia.

-No has de patir per res...

Vaig somriure, tendrament. Tenia ganes d'estar segura de que tot allò que em deia era cert. Vaig fer-li un petó a la galta i em vaig quedar callada, recolzada a ell, distretament.
Al cap d'una estona em vaig fregar els braços. Estava gelada.

- No tens fred, tu? - vaig preguntar.

Pero què era aquell clima? A què deviem estar, a vint sota zero o què? M'estava morint de fred...

Vaig alçar una cella, jo no tenia fred perquè estava amb ella i ella estava calenteta, però potser ella si tenia fred.

-Vols que anem cap a dins? Es una mica tard... potser el millor es que tornem al castell...

Vaig llevar-me la jaqueta i li vaig donar, després vaig fregar-li els braços, per què entrés en calor.

-Millor?

- Sí, em sembla que sí...

Va posar-me la seva jaqueta, i em va fregar els braços. Vaig posar-me de puntetes, i vaig fer-li un petó suau.

- Sí, millor...

Vaig agafar-me del seu braç, i vaig començar a caminar amb ell cap al castell, amb el cos fred però el cor escalfat pel seu amor.

- T'estimo... - vaig murmurar, sense desenganxar-me d'ell.

-Jo també.- vaig dir-li, somrient.

Vaig rodejar-la amb un braç i vàrem anar així fins al vestíbul del castell. Una vegada allà, vaig girar-la, perquè em mirés.

-Fins demà, Bianca... t'estimo.- vaig fer-li un petó, llarg, i vaig deixar-la anar, allunyant-me cap a la sala comuna, feliç.

[Surto del Tema]

Vaig tornar-li el petó, contenta, envoltant-li el coll amb els braços i notant la seva escalfor.

- Fins demà... Jo també t'estimo.

Va marxar, i em vaig adonar que m'havia quedat la seva jaqueta. Hauria de "fer un esforç" i buscar-lo l'endemà per tornar-li el que era seu, doncs.
Vaig sortir d'allà, anant cap a la Sala Comuna de Gryffindor, encara amb la seva olor impregnada en tota jo.


[TEMA TANCAT]