In the middle of that night the wind passed on and left the land quiet [Kikus]

Era de nit. Tot just haviem tornat de Barcelona, i alguna cosa es removia, inquieta, dins meu. El viu record de l'enterrament de la Corie, sumat al del pare del Kikus, em torturava. Vaig anar caminant, sense rumb fixe, fins que, en arribar a un petit monticle, em vaig deixar caure a terra, exhausta. Vaig tirar el cap endarrere, quedant estirada a terra, i vaig tancar els ulls, deixant que una llàgrima solitària em rellisqués per la templa i es perdés en els meus cabells.

Vaig alçar la vista al cel, mirant les estrelles. Estaria la Corie allà dalt? I el pare del Kikus? No ho sabria mai, fins que jo mateixa fes el camí definitiu.

Vagava pels jardins, amb un lleu somieig i una sensació de buidor al pit, encara amb la carta del testament del pare. No em quedaven llàgrimes per vessar, ja; però necessitava una espatlla on descansar, on buscar consol.

Vaig veure l'Elle tombada en un petit monticle, mirant el cel. Silenciosament, vaig acostar-me a ella i vaig estirar-me al seu costat.

- Has vist alguna cosa interessant?

Vaig notar com algú se m'estirava al costat i, en girar-me, no em vaig sorprendre en veure el Kikus. Vaig dedicar-li un lleu somriure, mentre estirava la mà per agafar-li la seva.

- Cassiopea...

Vaig passejar la vista pel cel, de manera distreta.

- Sí, decididament, Cassiopea és molt interessant. Igual que l'ossa major, allà. La veus? I Orió...

Vaig girar-me cap a ell, somrient com vaig poder.

- I tu, que has vist alguna cosa interessant?

- A tu - vaig treure-li la llengua, i vaig quedar-me mirant el cel -. Però també es veu Orió. És la constel·lació més impressionant del cel.

Vaig girar-me cap a ella ime la vaig quedar mirant. Li estava profundament agraït, però no sabia com fer-li veure. Esperava, i suposava, que ja ho havia notat.

- Estaves guapa, avui... més que de costum, dic. Llàstima que només et vesteixis així per... - vaig fer una ganyota; encara em costava de fer referència directa a la mort del pare.

Vaig mig aclucar els ulls, i vaig deixar anar un sospir. Sentir-me observada per la persona que estimava era una de les sensacions més meravelloses del món, però tot el que deia remetia al que havia passat amb les morts.

- Gràcies... - vaig murmumurar quan em va dir que estava molt guapa amb el vestit.

Vaig veure com s'encallava. Tot, tot, tot recordava a les coses dolentes. Vaig apretar-li la mà, mostrant-li que el recolzava, i el vaig abraçar com vaig poder, ja que la posició no facilitava gaire aquell gest. Vaig fer-li un petó suau a la galta.

- Au... No diguis res.

- Gràcies per tot, Elle. I perdona'm, perdona'm per tot el que he fet. - vaig fer-li un petó al front, envoltant-la amb el meu braç.

Em van venir a la ment els creixents records de la nit de la notícia: recordava per fi la monumental borratxera que havia agafat. I fins i tot algunes escenes del que possiblement havien estat, per causa meva, els últims minuts de la vida de la Lizzie Speckhart.

Vaig quedar-me quieta, abraçada a ell, respirant acompassadament, notant com podria passar-me hores senceres en aquella posició.

- No em donis les gràcies, si en el fons no he fet res que tu no hagis fet per mi... Considera-ho com que t'he tornat un favor.

Vaig alçar la vista cap a ell, i vaig dir:

- I no sé a què et refereixes quan dius "tot el que has fet", i no et demanaré que em diguis res que no vulguis dir-me...

Vaig dir-ho malgrat intuïr de què es tractava, i amb una sensació estranya a la panxa.

- He... he recordat algunes coses... de la nit passada... - vaig dir, amb un fil de veu -. Crec que la vaig matar jo, a la Speckhart.

Ho vaig dir d'una tirada, sense embuts. N'estava segur, d'allò; sabia que havia estat jo, i no em preocupava massa. Al contrari: m'havia adonat de com de fàcil era matar. Tres paraules, tres senzilles paraules que s'enduien, amb una fogonada verda, la vida de qui es trobava davant teu. Vaig restar impassible, pretenent dissimular (amb bastanta eficàcia) els meus pensaments.

No em va sorprendre. Perquè una part de mi ja sabia que havia estat ell. Igual que l'Ur... Quan el vam trobar, totes dues ho vam pensar, que n'havia fet una de grossa. Perquè, pel que totes dues sabíem, no s'emborratxava per qualsevol cosa.

- I t'he de demanar perdó. La matéssis o no, vaig tenir massa poc tacte. Ho sento, ho sento moltíssim...

Vaig enterrar el cap al seu pit, pensativa, mentre l'abraçava. Vaig sorprendre'm a mi mateixa en veure que no m'importava que l'hagués matat ell. Només m'importava que m'ho havia dit. Vaig pujar una mica, per quedar a l'alçada del seu cap, i li vaig fer un petó, d'agraïment, de recolzament, de perdó.

Vaig sospirar, tranquil, quan va abraçar-me més fort i va fer-me aquell petó. La tranquil·litat va envair-me de tal manera que vaig deixar de preocupar-me, i amb calma, vaig treure una cigarreta i me la vaig posar als llavis.

- No t'importa, no? O sigui... no et molesta? - vaig preguntar-li, abans d'encendre-la.

Vaig sentir els seus braços, forts i protectors, estrenyent-me. Vaig veure com treia una cigarreta, i vaig arrufar el nas. Però vaig canviar l'expressió immediatament, i vaig tornar a recolzar el cap contra el seu pit. Si volia fumar, que fumés. Igual que s'havia emborratxat. Mentre no begués cafè, tot anava... Acceptablement normal.

- Fes, fes...

Vaig tancar els ulls, mentre l'olor desagradable de fum començava a arribar-me al nas, fent que tanqués els ulls amb força i aguantés la respiració. No volia respirar fum, però tampoc demanar-li que parés de fumar.

Vaig encendre la cigarreta, veient com arrufava el nas tot i haver-me donat permís. Vaig alçar una cella, i vaig treure la vareta, pensant una mica.

- Perdona... Aviam... Evanesco temporalis. - el fum de l'aire va desaparèixer, i el que s'anava formant també desapareixia mica en mica, de manera que no la molestava -. Veus? Solucionat.

Vaig fer una altra calada i vaig somriure-li, content.

- De fet no hauria de fumar... Vaig estar un any i mig sense fer-ho, i en res... tot a la merda.

Vaig alçar el cap i vaig somriure, en veure com havia fet que el fum no m'arribés, i vaig dir:

- Gràcies, Kikus...

Va dir-me que havia estat un any i mig sense fumar, i vaig arrufar el nas. Ja podria continuar sense fumar, ja...

- I per què ho has tornat a agafar? No estaves més content sabent que no t'estaves matant a cada calada?

- Euh... Vaig tornar-ho a fer amb l'estrès de l'altra nit. I aquí estic... - vaig fer una ganyota -. Sincerament, no crec que em mori per haver fumat. Si m'he de morir em moriré abans per algun altre motiu.

Vaig riure per sota el nas i vaig apagar el que quedava, desintegrant la burilla amb un cop de vareta.

- No puc deixar de pensar en... hauries de veure el testament. Em desespera, no puc treure-m'ho del cap.

- D'aquí uns anys, quan et passis el dia tossint i tinguis els pulmons destrossats et recordaré això...

Vaig fer un somriure burleta, i vaig recolzar-me sobre el seu pit, mirant-lo als ulls mentre ell apagava el que quedava de la cigarreta i la feia desaparèixer. Vaig escoltar el que em deia, amb expressió de preocupació, i vaig atansar-me a ell.

- Per què, què li passa al testament? Per què et desespera?

Vaig treure el paper i li vaig donar, il·luminant-lo amb la vareta.

- M'expliques què coi faig jo amb una fortuna així? Em desespero només de pensar-hi, es pot saber què pretén donant-me a mi una empresa d'àmbit internacional? - vaig alçar els ulls al cel, mirant les estrelles, i vaig bufar -. Voldria parlar-hi... Hi ha tantes coses que no li vaig poder preguntar...

Vaig fer una ganyota i la vaig mirar.

- I bé?

Vaig agafar el full, i vaig llegir-lo, atentament, obrint els ulls a mesura que veia què li havia deixat el seu pare. Allò era molt. Vaig alçar la vista cap a ell, mica en mica. M'havia quedat molt sorpresa.

- Per les barbes de Merlí...! - vaig deixar anar.

Vaig mossegar-me el llavi, sense saber ben bé què dir. El que li havia deixat era impressionant.

- Potser... Potser sabia que tu en faries un bon ús, dels beneficis de l'empresa. Ho tiraràs endavant, Kikus. Com ho va fer ell. Ho portes a la sang, segur... Pensa que ara tens més fons per poder... Com ho vas dir?

Vaig fer un somriure pícar, abans d'afegir:

- Per poder estar al cim del món, de la societat... - vaig fer-li un petó -. I, si encara m'hi vols, jo hi seré amb tu. Si una cosa m'ha ensenyat el que ha passat, és que et necessito al meu costat. Sense posar-nos sentimentals, eh? Parlant amb sinceritat.

Vaig correspondre-li al petó, carinyosament, i vaig recuperar el paper.

- La veritat és que sí, però no tinc cap intenció de "gastar" i prou. Estic convençut que fer algunes inversions pot ser molt productiu, i amb els diners que guanyaria de més, tenir un fons per despeses personals.

Vaig abraçar-la, fent-li un altre petó, i vaig sospirar.

- I sí, i tant que et voldré al meu costat. - vaig pensar en tota la resta, més "subordinats" que una altra cosa, però no en vaig dir res; no era el mateix.

- Així que inversions, eh? Encara tindré aquí davant tot un home de negocis...

Vaig somriure-li, estava molt a prop seu, i segur que podia notar la lluissor dels meus ulls quan em va dir que m'hi volia, amb ell, al seu costat. Vaig passar-li una mà pels cabells, despentinant-lo en una carícia suau, mentre m'acostava a ell i, gairebé roçant els seus llavis amb els meus, vaig murmurar:

- I podré estar informada del que fas?

- Sí, és clar que podràs. - vaig fer una ganyota -. Hi ha diverses coses que t'he de confessar.

Vaig mirar-la, quedant-me atrapat en els seus ulls, i vaig seguir.

- Saps els atacs diversos contra la Lily Bell? He estat jo... I el mateix podem dir de l'atac contra la Samanta Williams, i la seva cosineta, la Cassandra Konstatarada o com es digui. - vaig sospirar -. I no em facis dir que no hi tornaré, perquè no penso mentir-te. A partir d'ara, les veritats per davant, d'acord?

Vaig riure per sota el nas.

- No cal que em recordis que tu vas atacar a la Williams. Potser no ho recordes perquè em tenies lligada, però jo hi era...

Vaig fer-li un petó curt, abans d'afegir:

- I en quant a la Bell i la cosina pesada de la Williams... Suposo que s'ho mereixien... Per una raó o una altra, s'ho mereixien, segur.

Vaig alçar la vista al cel uns moments, pensativa. Ell havia atacat a la Williams, la cosina de la Williams, i la Bell. Però jo també havia atacat... I ell no en sabia res.

- Si vols sinceritat per sobre de tot... La que va deixar a la Wendy Moore penjada del Pi Cabaralla vaig ser jo - vaig fer, mirant-lo als ulls de nou.

- M'ho imaginava... Va coincidir amb el que va passar amb la Corie... - vaig riure per sota el nas -. I, de fet, no és que s'ho mereixessin. La cosina de la Williams, sí; però la Lily Bell l'he atacat per utilitat. M'ha explicat coses... interessants.

Vaig besar-la, amb passió.

- Som realment dolents, eh? - vaig somriure.

- Oh, doncs quan tinguis un moment i ganes, ja m'explicaràs de què es tracta, el que t'ha explicat la Bell...

Vaig correspondre-li, amb passió, i vaig riure, quan va dir que érem realment dolents, mentre deixava el meu front recolzat sobre el seu

- Doncs que el món es vagi preparant...

Vaig fer-li un altre petó, però aquest va ser més curt, perquè vaig separar-me'n, i vaig dir, amb un somriure fosc:

- De tu potser sospiten, però de mi...? Per molt malament que els caigui no tenen res que posar en contra meva. Com diria Lady Macbeth... Look like the innocent flower, but be the serpent under it.

Vaig quedar-me quieta, mirant-lo als ulls, amb un somriure trapella i divertit, però cruel a la vegada.

- Bah, poden sospitar, però ara mateix una de les poques persones que podria aturar-me està voltant per Escandinàvia. - vaig riure per sota el nas, pensant en en James Bohr -. I tampoc tenen proves, o sigui que... és com si no sabessin res.

Vaig treure-li la llengua, mirant després a les estrelles del cel.

- Què vols fer?

Vaig mirar-me'l, amb un somriure trapella.

- Doncs aprofita, mentre no torna, no? - vaig bromejar.

Em vaig atansar a ell i li vaig fer un petó, mentre em preguntava que què volia fer. Mossegant-me el llavi, seductora, vaig dir:

- Sincerament? Em ve de gust tocar la guitarra i cantar una estona. Però respecto la teva oïda, i me n'estaré - vaig dir, en broma.

Vaig estirar-me boca amunt. No recordava haver-li dit que tocava la guitarra, ni que m’agradava cantar. Bàsicament perquè la majoria de vegades que ens havíem trobat sense planejar-ho jo estava llegit... I bevent te, suposo.