Aquell és el novio de l'Agatha? (Kikus)

Anava caminant amb pas ràpid cap a la porta del Castell, decidida a pujar corrents a la Biblioteca. Tenia en ment el nom d'un llibre que no volia oblidar i que necessitava, pero vaig parar-me al veure un noi.

Vaig fixar'm-hi més atentament. Era el Fortin, el, bé, novio de l'Agatha. M'havia enterat durant el Drinking Game, pero no sabia com havien acabat. I feia uns dies que m'havien explicat uns nois de la meva classe que l'Agatha sortia amb un Slytherin. L'Agatha!

No el coneixia de res, pero havia de ser diferent als altres a la força. Semblava que ultimament a tothom li donaven pels Slytherin, entre l'Agatha i l'Allie...

No me n'havia donat compte, pero m'havia quedat mirant fixament el noi. Perfecte, segur que pensava que era imbècil.


( OFF: Sento lo dels accents. Fa mal xD)

Estava a la gespa parat, estirat, quan una noia va parar i se'm va quedar mirant. Li vaig tornar la mirada, i me la va aguantar. Curiós, si més no, ho era, o sigui que vaig aixecar-me i vaig anar a parlar amb ella.

- Ehm... Sé que estic molt bo, però tinc nòvia, ho sento - vaig dir, flipat i humil alhora -. No és que no siguis guapa, però... no ets l'Agatha.

Vaig somriure-li.

- Em dic Fortin. Kikus Fortin. I tu ets...?

Es va aixecar i em va saludar. Semblava simpàtic i tot. - Gracies per la part que em toca, suposo -Vaig dir, amb un somriure, quan ell va comentar que no era per que no fos guapa.

-Eileen Tyler - Vaig presentar-me, encara amb el somriure a la boca. No sabia per què, perè aquell noi feia per l'Agatha. Qui ho hauria dit mai.- aixi que tu ets el Fortin...- Vaig comentar, mentre el mirava. Sí, era guapo, el noi.- Últimament ets el centre dels cotilleos de Hogwarts, sé qui ets. Tothom ho sap. Surts amb l'Agatha. ^^

No vaig poder evitar riure.

- Vaja... Sembla que una relació entre una Gryffindor i un Slytherin segueix essent tan polèmica com sempre. - vaig somriure -. Però no m'esperava ser tan important com per ser tema de cotilleo.

Vaig quedar-me-la mirant.

- Semblava que tinguessis pressa. On anaves? A veure el nòvio? - vaig somriure-li.

-Millor que no sàpigues què diu la gent. Un cop van dir sobre mi que vivia al carrer- Vaig arrufar el nas- No sé d'on ho deurien treure, la veritat. Cada cop s'inventen més coses...- Vaig fer, mentre negava amb el cap.

-Nòvio?- Vaig preguntar, rient- Més aviat als nòvios. Es que vaig de dos en dos- Vaig somriure, mentre m'apartava el cabell que em queia sobre la cara- En realitat anava cap a la Bilbioteca, a buscar un llibre.

Em queia bé. Per què la Sam s'havia barallat amb ell? No ho entenia. No semblava un d'aquells Slytherin com la Posesseur o la Davies...

Vaig somriure. Era bona noia, i la seva reacció en saber... bé, que estava amb l'Agatha, no havia estat ni de bon tros dolenta. Al contrari...

- I quin llibre, si es pot saber? - vaig dir, curiós; potser també el buscaria i me'l llegiria quan ella acabés.

Vaig pensar en el meu llibre, el Moste potente que duia a la bossa. M'estava duent uns maldecaps...

-Pensava agafar Les plantes aquàtiques del Mediterrani i les seves propietats. Surten algunes coses sobre l'escafalga que m'anirien bé per un treball que haig de fer per Herbologia...

-I com va amb l'Agatha?- Vaig preguntar-li, cambiant de tema- Més val que no li fagis res dolent, eh? Els batedors de Ravenclaws tenen bastanta força als braços, tot i que veient les bales que llençes tu també...- I tant que tenia força, més d'un les seves bales m'havien passat fregant i queasi m'havien fet caure de l'escombra.

- Va bé, va bé - vaig somriure-li -. Ah, i sobre l'escafalga... No ho diu als llibres, però és fastigosa. Vomitiva, ja m'entens.

Vaig aferrar-me a la meva bossa, pensant que potser hauria de passar per l'hivernacle. M'havia estat mirant els ingredients i la majoria els podia trobar allà.

- Bé, me'n vaig ja que tinc molta feina. Encantat de conèixer-te, Eileen, i ja ens veurem! - vaig dir, mentre m'allunyava una mica saludant amb la mà.

[Surto del tema]

Se'n va anar, deixant-me allà plantada, pensant per quina raó un noi de disset anys s'hauria pres una escafalga? Mera curiositat científica? No ho sé, el Fortin semblava bon noi, però transmetia certa sensació d'incomoditat, com si ell sapigués mil coses que tu ni arribes a captar. Era bastant misteriós.

Vaig encongir-me d'espatlles i vaig seguir caminant cap a la porta del Castell. Vaig accelerar el pas, al mirar el rellotge i veure que estaven a punt de tancar. Necessitava el llibre!

[Tanco tema, però si algú vol seguir que m'ho digui ^^]