Suc de pinya [Kikus]

Vaig plegar puntual de la Conselleria, dient al Lex que havia de marxar ràpid per parlar amb un treballador del profètic perquè faltava una de les entrevistes a les víctimes. Vaig arribar al restaurant abans de l'hora, i vaig dirigir-me a la barra.

- Per ara porta'm una copa de vi i un suc de pinya, si us plau, quan vingui el meu acompanyant ja demanarem el dinar.

La Lucy, la cambrera, va somriure, assentint, i jo vaig anar a la taula del racó on em posava sempre. Vaig penjar la jaqueta blanca del respatller, i el bolso, i em vaig quedar asseguda. Al cap d'un moment em van portar la copa de vi i el suc de pinya. Vaig agafar el got i el vaig deixar davant meu, mentre amb l'altra mà subjectava la copa i feia un glop de vi.

Vaig entrar al mateix restaurant que el dia anterior, sense presses. Quan vaig arribar a la mateixa taula on havíem estat allí, ja hi havia la Sue, esperant, bevent vi tranquil·lament.

- Hola, Sue - vaig picar-li l'ullet, divertit, abans de seure al seu davant i servir-me una copa del que semblava ser... -. Suc de pinya? Què he de fer per demostrar-te que ja no sóc un nen?

Vaig quedar-me-la mirant, divertit, i vaig fer un glop de suc. En el fons no era tan dolent...

- Perquè se m'acudeixen unes quantes coses que segur que t'agradarien...

Vaig saludar-lo amb un somriure i un gest de cap, i em vaig posar a riure en veure la seva reacció cap a allò del suc.

- Pots intentar fer mil coses diferents, però per mi seguiràs sent el nen Slytherin que vaig conèixer...

Vaig mirar la copa de vi, abans de fer-ne un altre glop. La Lucy es va acostar a la taula, i vam demanar el dinar. Jo vaig demanar només una amanida que portava una mica de tot. No tenia gaire gana. Ell va demanar el seu plat, i quan la Lucy va marxar me'l vaig quedar mirant.

Vaig alçar una cella, sense saber massa què dir. La cambrera em va salvar la pell venint a preguntar. Em va mirar a la cara, tranquil·la, apuntant el que li dictava. Ni tan sols s'havia adonat que mirava a la mateixa cara que sortia als diaris i als cartells que hi havia a les vitrines del mateix restaurant. Vaig demanar un plat d'amanida de pasta i em vaig girar cap a la meva acompanyant.

- Què passa? Oh, ho entenc... Ja sé que sóc guapo, no cal que diguis res. - vaig riure, divertit, amb la pròpia broma -. En sèrio, què tinc a la cara, que em miris tant?

Vaig alçar una cella, divertida.

- No sé si ets guapo o no, el que sí que sé és que tens un ego increïblement gran, noi...

Vaig somriure, i al cap de res va venir la Lucy amb les amanides. Vaig agafar la forquilla i vaig punxar una mica d'enciam, de manera distreta.

- I, sense imposar el meu judici sobre si la teva bellesa existeix o no, diré que t'ho tens molt cregut...

Vaig dur-me la forquilla a la boca, divertida, i vaig mastegar l'enciam, amb ganes, notant el gust i la fredor de l'amanida que tant de gust em venia en aquells moments.

Vaig alçar una cella, divertit.

- Doncs que consti que fins ara no he rebut queixes...! - vaig riure, per sota el nas, i vaig ficar-me una forquillada d'espirals de pasta a la boca.

Me la vaig quedar mirant, mentre es menjava l'amanida.

- Bah... rabbit food. Com et pot agradar tant l'amanida? Te la menges amb una afició... Tot i que no em queixo si és el que et fa mantenir aquesta línia...!

- És menjar sa, bo, ràpid, i que entra bé després d'un matí de llegir i examinar entrevistes de gent que es tortura per la batalla de Hogwarts, dient que tot va ser culpa seva, etc...

Vaig somriure amb allò de la línia. Val, era una noia, m'agradaven els elogis, els acceptava amb ganes, no com altres noies.

- I això de la línia... Oh, és clar, oblidava que vas passar-te anys fent un estudi de la meva línia cada dia de la teva vida...

Vaig mirar-lo, fixament, amb un somriure altiu. Ego? També en tenia, jo...

Vaig riure per sota el nas quan va dir allò de les entrevistes.

- Així hi ha gent que es culpa a si mateixa pel que va passar? - vaig obrir els ulls, sorprès -. Carai, jo creia que me'n culpaven a mi... Bé, millor, si estan ocupats autoflagel·lant-se no em busquen. De tota manera... la cambrera no s'ha adonat que sóc un dels delinqüents més buscats del país, ni mirant-me a la cara directament.

Vaig fer un glop de suc, amb una ganyota. Allò del suc no havia tingut gràcia.

- I qui et diu que el vaig donar mai per acabat, l'estudi? - vaig picar-li l'ullet -. Passa que hi ha dades que s'han d'obtenir experimentalment, i amb la mera observació no en fas prou...

Vaig quedar-me-la mirant, divertit. No era l'únic que tenia els fums pujats, pel que es veia.

Vaig assentir, mastegant, davant allò dels atacs. Tenia raó, en el fons. La Lucy no l'havia reconegut, la gent no esperava trobar-se'l en un carrer, o en un bar.

- Ningú m'ho ha dit, que l'estudi no s'hagi acabat... Simplement he pensat que ja hauries buscat un altre subjecte a estudiar des que vaig marxar de Hogwarts.

Vaig fer un gest a la Lucy, agafant-li el got de suc, indicant-li a la noia que portés una altra copa de vi per a ell. La va portar de seguida, i li vaig somriure, divertida.

- Crec que el suc se t'estava pujant al cap...

- No sóc dels que deixa estudis a mitges. Encara que hagi trobat altres subjectes d'estudi, sempre tindré temps per a seguir amb el teu - vaig somriure-li, divertit, mentre la cambrera em portava una copa de vi que vaig rebre agraït.

Vaig sospirar i vaig fer un glop de vi, molt més satisfet amb la nova beguda.

- El suc no; tu, sí. - vaig quedar-me-la mirant, amb un somriure seductor.

- Estic acostumada a això... - vaig somriure-li picant-li l'ullet.

Tiracanyes nivell alt, el noi... Vaig deixar anar una rialleta, una mica flipant amb com arribava a tirar la canya, mentre seguia amb la meva amanida. Menjava a poc a poc, sense dir-li res, pensativa. No vaig trigar gaire a acabar-me l'amanida, i vaig demanar maduixes amb nata de postres. Quan me les van portar, en una copa de vidre.

- Això també és rabbit food?

Vaig agafar-ne una, i vaig mossegar-la, mastegant la fruita amb ganes. Les maduixes m'encantaven, igual que tota la fruita, i quan en tenien al restaurant sempre en demanava.

Vaig somriure quan em va picar l'ullet i em va dir allò.

- Prou que m'ho crec...

Vaig acabar-me la pasta i vaig prendre-li una maduixa, divertit.

- No, això... això és un potent afrodisíac - vaig picar-li l'ullet.

Vaig mirar com m'agafava una maduixa, i vaig alçar una cella, escrutant-lo fixament.

- Si vols un potent afrodisíac, no cal que el robis, Kikus...

Vaig acabar-me la maduixa, alçant una cella, i vaig dir:

- Em pensava que em recordaves... Jo sé compartir...

Vaig agafar una altra maduixa, fent pinça amb els dits, i vaig mossegar-la, sense apartar la mirada altiva d'ell.

- Simplement ho demanes.

- A mi no em fa falta un potent afrodisíac... - vaig treure-li la llengua, divertit -. Així, si vull alguna cosa te l'he de demanar?

Vaig quedar-me-la mirant, picaresc. No calia ser legerement per saber què em passava pel cap, i és evident que ella n'era ben conscient. Vaig picar-li l'ullet, seductor.

Vaig posar-me a riure, en sentir la seva resposta. Les seves mirades em feien sentir... Desitjada, potser. La seva manera de fitar-me, com em picava l'ullet, la seva transparència en aquells moments, fèien que al meu cap tot fos molt clar, respecte al que éll anava pensant.

- Suposo que pots demanar-me el que vulguis, per demanar no quedis. Una altra cosa és el que et contestaré jo...

Vaig quedar-me-la mirant. Ella també em mirava, directament, com estudiant-me.

- Si et demano a tu, què contestes? - vaig picar-li l'ullet, divertit.

Vaig fer un gest a la cambrera, que va venir amb un somriure d'orella a orella. Vaig demanar-li que em portés un cafè i vaig tornar-me a girar cap a la meva companya.

Vaig alçar una cella, divertida, mirant-me'l amb expressió burleta, i vaig esperar a que la cabrera portés el cafè per contestar.

- Si em demanéssis a mi?

Vaig encongir-me d'espatlles, rient interiorment en veure com havia evolucionat la conversa.

- Depèn. Com m'ho demanaries?

- Així...

Vaig incorporar-me una mica, d'un gest tan ràpid que ni em va veure; vaig quedar només a uns centímetres d'ella, davant per davant, mirant-la als ulls amb intensitat. Érem tan a prop que podia sentir el seu perfum.

En un instant, ràpid, fugaç, estava davant meu, a escassos centímetres de mi. Em va agafar per sorpresa, però tot i així vaig somriure, seductora, mentre no apartava la mirada dels seus ulls i decidia lliurar-me a aquell joc esbojarrat.

- Sona... Interessant.

Vaig somriure, divertit, en sentir la seva resposta.

- Doncs... fem-ho interessant - i dit això, vaig besar-la, amb passió, electritzant.

Va ser un petó d'aquells que costen d'oblidar; causà un vague record del petó amb l'Elle, que va fer-me disfrutar encara més del bes. Va ser un petó de tranquil·litat, sedant, que va tornar-me a anys passats.

Vaig tornar-li el petó, el morbo de que fos més petit i que m'acabés de reconèixer un amor platònic passat. Quan ens vam separar vaig somriure, seductora.

- He de reconèixer que això de fer les coses interessants se't dóna bé... No m'ho hauria imaginat mai, sincerament.

Vaig agafar una maduixa, i la vaig dur a la seva boca, divertida per la situació en si.

Vaig somriure, en sentir com corresponia el petó. En separar-nos vaig tornar al meu lloc, encara amb el somriure triomfal que se m'havia dibuixat als llavis.

- Les faig prou interessants com perquè t'excusis a la feina i vinguis amb mi aquesta tarda? - vaig dir, altiu, després d'empassar-me la maduixa que em donava.

Vaig mossegar-me el llavi, mirant-lo, amb un somriure mig burleta, encara.

- Interessants, s'ha de dir que sí... Però quina garantia tinc de que aprofitaré més la tarda amb tu que a la feina? I alguna cosa com "sóc el Kikus Fortin", no em serveix... - vaig fer, seductora.

Vaig menjar-me la penúltima maduixa abans d'afegir, encara amb un mig somriure trapella:

- Necessito garanties mostrades amb fets i accions, Kikus... Pensa que jo tinc molta feina...

Vaig riure per sota el nas i vaig alçar un dit.

- Primer de tot... - vaig treure el reculatemps amb maragdes incrustades del meu pare -. No crec que passi res per perdre un parell d'hores, amb això no hauràs perdut ni un minut.

Vaig guardar el reculatemps i vaig alçar el segon dit.

- I en segon lloc... - vaig aixecar-me altra vegada, després d'empassar-me la última maduixa que quedava -. Disfrutaràs com una boja, això t'ho puc assegurar.

I dit això vaig agafar-la per la cintura i vaig aixecar-la, a pols, posant-la a la meva alçada i besant-la amb passió.

Vaig somriure en veure el reculatemps. No hauria d'inventar-me cap excusa per al conseller, i allò era bo. Quan es va aixecar i em va aixecar a mi per besar-me, vaig somriure, envoltant-li el coll amb els braços.

- Si m'hi planteges així, em sembla que vindré amb tu, però amb una condició...

Vaig fer-li un petó al coll, i després li vaig mossegar suaument el lòbul de l'orella, abans de mormolar, amb un xiuxiueig seductor:

- Convida'm al dinar, ja que t'has menjat la meitat de les meves maduixes...