Esmorzant... Te amb galetes [Kikus]

El somriure de cada matí va aparèixer a la meva cara, en veure la gent amb cara de zombie que omplia el gran saló. Semblava que als alumnes de Hogwarts no entenien el concepte de sacrificar deu minuts de son per aconseguir estar mínimament acceptables. En quant a mi, anava amb tota la roba perfectament planxada i posada, i els cabells pentinats. Ja m'havia perfumat, maquillat, pentinat i arreglat. Com tota senyoreta decent havia de fer.

Vaig asseure'm a la taula de Slytherin, desperta i radiant, i vaig servir-me una tassa de te de cítrics. Em venia força de gust. M'havia assegut, com sempre, a una punta de la taula, per evitar l'olor del cafè que consumien els que acostumaven a seure al centre.

Vaig entrar al Gran Saló, mentre m'acabava de pentinar. Tothom feia cara d'adormit, excepte... excepte l'Elle, que devia acabar d'entrar, perquè tot just s'asseia a una punta de la taula, allunyada de la gent del centre. Pel cafè, possiblement.

Vaig somriure, triomfalment, i vaig anar fins a ella, seient davant seu.

- Bon dia! - vaig servir-me un got de suc de taronja i vaig agafar una torrada -. Ja m'ho imaginava... Radiant com sempre, tu...

Parlava amb sorna, alegre i divertit. Estava de molt bon humor, últimament. Les coses em sortien millor que no pas m'havia imaginat en un principi.

Vaig dedicar-li un somriure, alçant una cella.

- Què esperaves? - vaig dir, amb sorna.

Vaig agafar una galeta de pam d'una safata platejada, i la vaig deixar sobre el meu plat. Vaig trencar-li un dels pètals i, agafant-lo entre el dit índex i el polze, vaig dir, burleta, però amb to innocent i simpàtic:

- Ja et sents la galta?

Vaig somriure, sarcàstic.

- Ja et sents els llavis, tu? - vaig picar-li l'ullet, amb sorna -. Va ser tot un detall, per part teva. M'esperava una reacció pitjor, de fet. Però... sembla que no et va desagradar tant.

Val, tampoc calia passar-se.

- Abans que em peguis...! És broma, eh? Si vas bufetejant-me al final perdré la sensibilitat a la galta... - vaig girar el cap en direcció al centre de la taula, on hi havia cafè, i vaig fer una ganyota.

Vaig alçar les mans a l'altura del cap.

- T'equivoques, jo no pego. I menys en públic. Com a màxim puc arribar a fer alguna carícia reforçada a algú, però només quan la situació ho demana i no hi ha gent davant.

Aquest cop vaig ser jo la que li va picar l'ullet. Vaig posar-me el pètal de galeta a la boca, i vaig mastegar lentament, remenant el te. Vaig empassar, i vaig beure un glop de te. Vaig seguir la seva mirada, que anava cap a la zona del cafè. Vaig mirar-lo als ulls i vaig dir:

- Què et passa? Si vols cafè ves-hi, Kikus. No cal que te n'estiguis... - vaig callar perquè estava parlant per parlar.

- No, no... Amb un suc i unes torrades quedo servit - deia, mentre em preparava una torrada amb mantega i melmelada -. A més, ahir ja vaig concloure que he de treure'm el costum, i que em costi és un signe més del fet que em fa falta.

Vaig beure suc. Era bo, aquell suc de taronja.

- I així et faig companyia i t'amargo una mica el matí, que quan he entrat somreies massa... - vaig treure-li la llengua -. Per cert, allò d'ahir no va ser un dos a zero, sinó un u a u. El paperet s'equivocava en diversos punts, de fet.

- És clar, ets l'encarregat de fer que jo no somrigui, oi?

Vaig treure-li la llengua jo també, i vaig fer una altra mossegada a la galeta. Quan vaig haver empassat, vaig fer-li un somriure innocent, però carregat de verí.

- Espera, espera... Com que u a u? Doncs jo penso que va ser un dos a zero com una casa de pagès... Però em prendré la molèstia d'escoltar el teu raonament per explicar que és un u a u.

Vaig somriure, triomfal.

- Vaig aconseguir tot el que volia, Elle... - vaig mossegar una torrada -. D'això en dic "Victòria", jo.

Vaig allargar el braç per agafar un dònut de carbassa, i vaig clavar-li dentallada.

- En canvi, tu... - vaig riure per sota el nas.

- En canvi jo... Què?

Vaig riure, duent-me la tassa als llavis, i en vaig fer un bon glop. Quan vaig deixar la tassa sobre la taula de nou, vaig alçar la vista, a poc a poc, i el vaig mirar als ulls, amb un somriure trapella als llavis.

- Si tu sabessis el temps que portava jo desitjant aquella hòstia... I, a sobre, et vaig fer beure te. Què més vull... Per ara?

- Hmm... També és veritat. Bé, doncs potser el millor serà que ho deixem en empat...

"Well... We once argued about which of us was more awesome... We finally agreeded that was a tie, and then we had sex.", vaig pensar, recordant una vella escena d'una sèrie muggle de televisió.

- I ara què faràs? Ja has aconseguit el que volies...

- Està bé, empat - vaig dir, sabent que no podria raonar amb ell.

Vaig remenar el te, pensant en la pregunta que m'havia fet. Aquell "I ara què faràs" podia tenir massa respostes. Vaig mirar-me'l divertida.

- Què faré respecte a què?

Vaig fer un somriure torçat, i vaig dir.

- Respecte a la meva vida? Al meu futur? A les meves aspiracions? - vaig picar-li l'ullet, i vaig seguir, impregnant la meva veu de simpàtica ironia - Respecte a tu, potser?

- Crec que no n'havíem parlat mai, fins ara... - vaig acabar-me una torrada -. O sigui que... per què no m'ho expliques en tots els casos?

Vaig picar-li l'ullet.

- Evidentment, tinc prou ego com per referir-me a mi en aquest cas... Però també m'agradaria saber què tens pensat fer quan acabis la teva estada a Hogwarts.

- Ara ja ho has dit, i t'empassaràs el meu discurs...

Vaig riure, i vaig mirar cap a la finestra. Amb la mirada perduda, vaig agafar aire.

- Bé... El meu somni de futur es basa en un petit local a la Ronda d'Alla. Un saló de te. El tinc perfectament imaginat...

Vaig clavar-li la mirada, amb emoció als ulls.

- A l'entrada, un mostrador gran, amb una petita exposició de tes. A la dreta, la botiga de te, amb diferents productes relacionats amb el te i tots els tipus de te que pugui aconseguir. A l'esquerra, el saló en si. Tot de butaques baixes, de colors tranquil·litzants... Que la gent s'hi assegui, i senti l'energia positiva del lloc. Les figures típiques de Buda no, per això - vaig deixar anar una rialleta, abans de continuar -. Aquest és el meu somni. I... En quant a tu... Només espero que siguis un client VIP del saló.

Vaig somriure obertament. Quina interpretació magistral que acabava de fer, quina bola que acabava de deixar anar. Per la seva cara, va colar.

Vaig alçar una cella, incrèdul.

- No sé si creure-m'ho... No en fas cara. - vaig remenar el cap -. De tota manera... Si fos client VIP no ho seria pel te.

Vaig picar-li l'ullet a la noia, pícarament.

- No seria pel te? Per què seria? No hi hauria cafè, eh?

Vaig fer una rialleta innocent, i vaig beure un glop de te.

- I dius que no en faig cara... Doncs no ho entenc, la veritat... Tenint en compte que la meva família ja te el local en la seva propietat - vaig picar-li l'ullet, i vaig continuar -. I si no faig cara d'anar a posar una botiga de te, de què faig cara?

- Seria per tu, dona! - vaig picar-li l'ullet -. No ho sé, et feia més... ambiciosa. Tens potencial per fer grans coses, no pots dedicar-te a fer te i desaprofitar-lo...

Vaig acabar-me el suc, d'un glop.

Vaig mirar-lo amb un rastre de sorpresa als ulls, i vaig dir:

- Què passa, que ara ets tu el que em diu què puc fer i què no depenent del potencial que creus que tinc?

Vaig riure, i vaig fer un bon glop de te.

- Però era una broma, no és el meu pla de futur això de la botiga de te... Encara que ara que ho he exposat, tampoc sembla tan mala idea... Fixa't, podria fer que t'acostumessis al te i tot...

- Perdona, m'he expressat malament. Em referia a que seria una llàstima... - vaig somriure-li, mentre agafava un muffin.

Després de clavar-li queixalada, vaig mirar-me la noia i vaig seguir parlant.

- Si no és això del te, què és? Au, vinga... saps que em moro de ganes de saber-ho.

Vaig aixecar les celles diverses vegades, com si volgués donar misteri a l'assumpte, i vaig dir, amb un somriure i clavant la mirada a la tassa de te:

- La veritat és que encara no ho tinc massa clar. El meu pare voldria que continués amb la direcció de les fàbriques que té, però a mi no em fa el pes... No sé a què em dedicaré, ni que vull estudiar. Vaig bastant perduda, en això.

Vaig aixecar la mirada cap a ell, amb un somriure torçat, i vaig dir:

- I tu? Què faràs, tu, quan surtis d'aquí?

- Aniré a veure món; potenciaré les meves habilitats en encanteris... - vaig riure per sota el nas -. Et semblarà absurd, però la meva gran ambició és descobrir els meus límits; els límits de la màgia...

Vaig alçar els ulls al cel, irònicament.

- Et convido a venir amb mi... - vaig treure-li la llengua.

- Declino l'oferta...

Vaig fer una petita pausa, mirant-lo als ulls amb expressió divertida. Vaig fer un glop de te, i, trencant un altre pètal de la flor de galeta, vaig picar-li l'ullet.

- ... Per ara

Vaig posar-me el pètal a la boca, amb un somriure irònic i l'expressió divertida.

Vaig somriure, irònic.

- Bé, t'ho tornaré a oferir el dia que marxi... - vaig picar-li l'ullet i li vaig prendre un pètal de galeta -. I, si segueixes sense voler venir, t'enviaré postals. Aviam si t'agafa enveja i véns.

Vaig riure, divertit, mentre em menjava el pètal.

- Tot i que has de saber que serà dur... Sé que ets poderosa, però no em rebaixaria al teu nivell...

- Oh, és clar, poderós mag Kikus, mai et demanaria que t'hi rebaixessis, no fos cas que perdéssis el teu gran potencial... - vaig fer, sarcàstica.

Vaig agafar el darrer pètal, deixant només el cor de la flor al plat, i me'l vaig ficar a la boca, mastegant-lo amb parsimònia. Vaig beure un glop de te, i vaig mirar-lo als ulls.

- Saps què? Em sembla que un dia d'aquests t'hauré de demostrar què sóc capaç de fer perquè deixis de subesimarme...

- Algun dia? - vaig riure -. No, Elle. Vull veure-ho ara; vull que em demostris per què no t'he de subestimar.

Vaig aixecar-me.

- Vinga, vull veure-ho! Vull veure la gran Elle Darkwood en acció!

Vaig riure, i vaig mirar al meu voltant. Alguns Slytherins ens miraven. Vaig fulminar-lo amb la mirada, en broma, i vaig exclamar, mig rient:

- Vols fer el favor de seure?

Vaig treure la vareta, i fent ús d'un Wingardium Leviosa senizll, vaig fer levitar el que quedava de la galeta fins a la seva boca, ficant-ho a dins i fent-lo menjar.

- Au, calla i menja... Que quan arribi el moment ja em veuràs en acció. Paciència, Kikus, paciència...