Te, rooibo, galetes, paradís [Sam]

Vaig entrar a la cuina, amb pas lleuger, i un pergamí i una ploma a les mans. Vaig asseure'm en una taula que hi havia en un racó, i vaig posar-me a escriure.

Estimats pares,

Com que s'acosta cap d'any i no el podré passar amb vosaltres, us vull desitjar un perfecte inici d'any. També us envio una fotografia de Hogwarts nevat que vaig fer l'altre dia.

- Què prendrà la senyoreta Elle, avui? - va preguntar una elfa que era la que sempre em servia.

- Porta'm, del de sempre, una mica de tot... Rooibos i tes, i que no hi falti el rooibo de nadal! Ah, i les galetes...

Mentre l'elfa anava a buscar-ho, vaig seguir escrivint.

M'he acabat Jane Eyre, i ja he començat The Doors of Perception, que m'està agradant molt.

- Aquí ho te, senyoreta Elle.

Vaig somriure a la criatura, que va deixar la safata a la taula, de manera servicial. Vaig optar per començar pel Rooibo de Nadal, que era, sens dubte, un dels meus preferits.

M'havia botat el desdejuni perquè havia anat a correr i després d'una bona dutxa havia decidit anar a buscar alguna cosa per menjar fins l'hora del dinar.
Al entrar, vaig vore que hi havia una xica prenent un te mentres escrivia una carta, la Darkwood, slytherin. Genial...

- Bon dia.

Vaig passar pel seu costat i vaig buscar un elf.

- Disculpa, que podria dur-me una tassa de te, unes pastes i algo de xocolate?- l'elf va assentir i va marxar.

Vaig sentar-me en una de les cadires i vaig traure el periodic. Al cap d'una estona l'elf va dur-me el menjar.

- Moltes gràcies Slink.

- De res senyoreta Williams.

Vaig començar per donar un glop al te.

Vaig saludar amb un gest a la noia, mentre seguia escrivint. Dins el meu registre de noms, guardat a la meva memòria, vaig recordar com es deia. Samanta Williams, Ravenclaw, setè. Jugava a l'equip.
Quan vaig sentir què demanava, vaig dirigir-li un somriure amigable:

- No saps el gust que dóna veure que no sóc la única que pren te... Últimament totom que veia estava prenent cafè!

La vaig mirar, guardant el periodic.

- M'agrada el café, però hi ha dies que preferisc un bon te. És més relaxant, sobretot després de correr.

Vaig agafar un pasta i un tros de xocolata.

- Que no t'agrada el café?

Vaig somriure.

- No, no m'agrada. Diguem que... No he tingut gaire bones experiències amb el te. Però son burrades personals, estúpides manies meves...

"Sí, estúpides manies teves..." vaig dir-me, sarcàstica.

- Vens de córrer, així? - vaig preguntar, abans de fer un glop de rooibo.

Va somriure, mira crec que és el primer slytherin que no me insulta..vaig pensar. Però no me fiava, els que anaven d'amables eren més perillosos.

- No, després de correr m'he donat una bona dutxa.- vaig pendre un glop de te.- Un bona dutxa sempre et deixa genial...i a tu t'agrada correr?

- Sí, però m'agrada més volar... - vaig dir, amb un somriure somniador.

Vaig mirar la carta, i la vaig guardar, mentre agafava una galeta de te.

- El problema de volar és quan jugues a Quidditch i tens indesitjables a l'equip... Suposo que a tu no et passa. Però a mi si.

- Volar és genial, sentir el vent a la cara i poder vore tot el paisatge...

Va preguntar sobre l'equip, normal que a slytherin hi hagueren indesitjables, eren slytherins, si més no tots ho eren, però no vaig dir-ho en veu alta i vaig agafar una galeta.

- Doncs no, a raven tots ens portem molt bé entre nosaltres, i tenim una entrenadora genial, si tenim algun problema ho solucionem de seguida.

- A vegades em feu enveja i tot... - vaig dir, amb to compungit.

Vaig remenar el te, amb parsimònia.

- A vegades... Bé, els nostres entrenaments son una matada. La Gisèlle els pensa ideant com deixar-nos amb agulletes tota una setmana. Però hi falta sentiment d'equip. Al primer entrenament, en Kikus, en Kikus Fortin, saps?, i un noi nou, el Pierre, van començar-se a donar cops de bala. Devia ser un concurs d'egos... - vaig dir, posant una mica d'humor a les últimes paraules.

Acabava de dir que ens tenia enveja? O.O Bé, pot ser sols ho deia per fer-se la simpàtica.

- Si, se qui és el Fortin.- vaig dir bevent te.- Doncs li ho dieu a la Possesseure, però sent com és no crec que vos fera cas, per tant perdrieu el temps.- aixi que no tenien sentiment d'equip...- Doncs voldran saber qui és millor, o qui és més estupid, que ve a ser més o menys el mateix.

Vaig acabar-me l'última galeta i vaig atacar la xocolata.

- Però vareu guanyar el primer partit.

Vaig deixar anar una rialla.

- Oh, perquè encara que no tinguem sentiment d'equip juguem prou bé. I a l'hora de la veritat, la Gisèlle ens pega quatre crits i ens desperta a tots - vaig dir, somrient -. A més, el primer partit va ser... Estrany. No ho sé, hi havia un parell de Gryffindors que estaven... Estranys. A saber.

Vaig recordar el parti, la Lils era un d'aquells gryffindors.

- Estarien preocupats per alguna cosa.- vaig dir llevant importància a l'assumpte.- Si, els crits de la Possesseure es sentirien des del castell.

Vaig agafar la tassa de te i vaig donar un últim glop.

- Delicios...I com vos va tot a la sala comuna de slytherin, molta gent ha marxat a passar el nadal a casa?

- La majoria dels petits sí. Dels últims cursoso molts hem preferit quedar-nos. Però la Gisèlle ha marxat, tinc entes que l'Ursula també...

Vaig contestar amb un to una mica tallant. Em començava a cansar la conversa, perquè era d'aquelles que no duia enlloc. Vaig fer un glop de te, sense somriure, ja, i vaig mossegar una galeta sense gaires ganes.

Vaig mirar-me el te amb indiferència, veia que ja se cansava...bé, doncs. Tampoc tenia res que fer.
Vaig agafar les dues galetes que me quedaven i vaig alçar-me.

- Que et vagi bé el que et queda de dia. - vaig dir dirigint-me cap a la porta.- Adeu.


Vaig eixir de la cuina. La Darkwood tenia pinta de ser la tipica que et somriu i quan et gires et clava un punyal per l'esquena. No me queia bé. No me fiaria d'ella.


[Isc del tema]

- Que et vagi bé - vaig dir, sense ni tan sols mirar-la.

Vaig acabar-me el te i les galetes, mentre seguia escribint la carta dels meus pares. Quan vaig acabar, vaig aixecar-me, cansada, i vaig marxar.


[TEMA TANCAT]