El paradis dels adictes al sucre ^^

No tenia res que fer a Hogwarts, i com que no em quedava res dolç vaig decidir anar a per algunes reserves. Tampoc es que tinguera molts diners, per tant no em podia gastar molt, però per algo me arribava.

Al entrar em vaig emocionar, com feia des de que havia entrat el primer dia ja feia mesos, les estanteries estaven plenes de dolços, de xocolate, el paradis per a qualsevol persona adicta al sucre com jo.

Vaig agafar un de les bolses menudes i em vaig dirigir cap a un dels passadisos.

No tenia res a fer. La Lilian, segons creia, seguia en coma, i el Thomas estava ue rebentava de feina als tribunals. De manera que vaig decidir sortir una estona a Hogsmeade, a veure si se m'acudia alguna cosa per fer.

No va ser fins que vaig arribar a Ducsdemel que em vaig aturar. Ja sabia què fer: Li donaria unha sorpresa al meu germà. Sabia que s'estava quedant sense varetes de regalèssia, i ell sempre deia que no podia sobreviure a la feina sense llaminadures.
Vaig riure. Ell seria el gran, però bé que jo no portava caramels a classe!

De manera que vaig entrar a la botiga, vaig agafar una bossa i vaig començar a omplir-la de tot el que i agradava al Thom. I, en una altra boseta, vaig començar a ficar alguna cosa que odiés. Seria la primera bossa que li donés; el faria riure.

En això anava pensant quan vaig notar un cop. Havia xocat amb algú.

- Ai, perdona, ho sento m... - vaig alçar la vista - Ah, ets tu! Ho sento, estava distret. com et va? - vaig preguntar aablement.

Em vaig girar quan vaig topetar amb algu.

- Perdo...Ah, Hola Liam.- vaig dir somrient.- Doncs aci, comprant alguns dolços.- vaig dir senyalant la meua bolseta, on hi havien algunes poques llaminadures.- S'havien acabat el suministre i soc adicta al sucre.- vaig dir somrient.- I tu? Omplint les reserves?- vaig dir senyalant les seues dos bosses.

Vaig riure. La noia era divertida.

- Ja veig... Doncs sí, tot i que no són per a mi - vaig dir - Són per al Thom, el meu germà gran. És el cap del Wizengamot, i últimament està a rebentar de feina. He decidit donar-li una grata sorpresa - Vaig dir amb un somriure alçant les bosses - A mi no és que les llaminadures no m'agradin, però no en menjo gaires. El meu germà, en canvi... Mare meva. Acostuma a tenir l'armariet del despatx amb mig ducsdemel a dintre - vaig explicar, rient.

- Oooohh....És el cap de Wizengamot?! Ostres que privilegi, no?- vaig dir sorpresa.- Doncs de segur que li agrada la sorpresa, es posara molt content.- vaig dir somrient.- Doncs aleshores és com jo, no en tinc tant perque no ho puc permetre, però sempre tinc algun caramel al costat del llit o a la butxaca de la túnica. Els meus favorits són els ratolins de sucre, aquells que criden. Sempre que tinc suficient em compre una caixeta, em dura setmanes!- vaig dir rient.- I quan no doncs compre altres coses.

- Ratolins de sucre?

Vaig posar-me a riure, i vaig alçar la bossa petita. tenia uns quants ratolinets corretejant.

- El Thomas els odia, sempre diu que els xiscles aquells el posen nerviós. És per això que n'hi he comprat; vull fer-li una broma. Li donaré primer aquesta bossa, que està plena de coses que odia - vaig fer un somriure - I quan faci un somriure fals i em digui "gràcies, Liam, m'encana " intentant convèncer's a si jmateix de que no està tan malament, li donaré l'altra - Vaig riure - Li farà gràcia. I així li pot donar la bossa dolenta al Phil, un pesat de manteniment que no el deixa en pau - vaig dir rient.

- Alaaa que malvat.- vaig dir rient.- Doncs segur que quan li dones els altres s'alegra moltissim.

Vaig agafar un altra granota de xocolata i vaig tancar la bossa.

- Jo crec que ja he comprat suficient per hui, amb una caixeta de Bertie Bott i dos granotes tindre suficient per un mes.- vaig dir somrient.- Pensaras que és impossible, però em raccione les llepolies i a més sempre puc anar algun dia a la cuina, si la trobe clar. L'altre dia per exemple, vaig acabar a un vell despatx abandonat. El despatx era precios, l'únic que no se com vaig arribar.- vaig dir somrient.

- Un mes? - vaig fer sorprès, tot rialler - El thom es moriria si això li hagués de durar un mes - vaig fer, mirant-me l'enorme bossa - Dubto que li duri una setmana... - vaig dir aixecant els ulls al cel.