Coneguent als nous [Bruno]

Vaig agafar una xeringa i vaig inocular una gota de poció directament al cor d'aquella rata grossa i cridanera que tenia sobre la taula. L'animal va xisclar i es va retorçar durant uns tres segons; vaig suposar que aquella elevada duració de la poció es devia al tamany, per això en humans durava menys.

Després vaig preparar una marmita minúscula que teníem, vaig posar-la al foc i vaig fer bullir aigua, començant a fer diverses proves amb la mostra de Crucio líquid que m'havia passat la Gisèlle. Proves de solubilitat, temperatura, reactivitat, decoloracions... Tot per tal de trobar una manera de fer-la efectiva en ser ingerida.

Vaig afegir un tros de brànquia de sirena, un trosset minúscul; la poció va espessir-se, de manera que vaig afegir-hi una mica d'aigua per tornar-ho a dissoldre.

Per poc, que no la perdia. Per poc que la Bianca em deixava de veure. Per ben poc. La idea de que la Bianca s'enfadés tant amb mi per culpa de l'imbécil del Sheen em feia ganes de trencar tot el que veia pel camí, però em contenia. Em contenia per no parèixer un boig i per si li arribava a la Bianca el que feia. Però el Sheen m'ho pagaria car, si arribava a passar.

No sap amb qui s'ha ficat.

Anava cap a les masmorres, amb el cap abaixat, pensatiu. Tenia moltes coses al cap, però no ho faria. No ho faria per la Bianca. Ara, si la Bianca em deixava de parlar...

Vaig veure el noi que m'havia saludat el primer dia. Ara que ho pensava quasi no m'havia relacionat amb la gent de la meva residencia. Pot ser fins i tot eren simpàtics.

-Fent experiments, Kikus?

Aleshores algú em va parlar, des de darrere. Estava tan concentrat que no l'havia ni sentit, i em vaig sobresaltar. De manera automàtica, per instints, vaig guardar-me el flascó a una butxaca de la túnica, d'una revolada; després em vaig girar.

- Bruno! Ei, hola! - vaig esbufegar; quin descans -. Euh... Sí, quelcom rutinari. I tu què? Una mica capcot, potser?

Vaig riure per sota el nas i vaig apagar el foc on estava bullint la barreja; vaig afegir-hi unes gotes de bilis d'armadillo, per regular el sabor. Volia que seguís essent insípida.

- Què va passar amb el batedor de Gryffindor?

Vaig somriure quan s'amagava el flascó a la butxaca. Vaig creuar els braços, somrient.

-Alguna cosa em diu que no era del tot legal això que feies, Kikus.

Vaig desviar la mirada quan em va demanar per el Sheen.

-Varem acabar a la infermeria. - vaig dir, al meu to es notava ràbia.- El molt imbécil es creia superior a mi.

Vaig sospirar.

-I a tu que va passar amb aquella noia d'ulls blaus? La Gryffindor.- vaig somriure. Era observador, encara que mai deia res.

Vaig somriure, sense dir res, quan va parlar de la discutible legalitat dels meus experiments. Després va canviar el to de la seva veu, afegint un matís de ràbia a les paraules pronunciades, quan va respondre'm la pregunta sobre el Gryffindor. A la fi, va recuperar el to normal i em va preguntar per la Bell.

- Ah... Res, som molt amics - vaig riure -. Vaig deixar-la jugar amb les mandràgores, fa un temps... I l'altre dia vam estar passant una bona estona junts a la Sala de la Necessitat.

Vaig somriure. La dissolució es va tornar líquida del tot, i tenia un color rosa pàl·lid.

- Per què et vas barallar amb ell? Va dir alguna cosa inapropiada? - vaig mirar-me'l -. I com és que, tot i haver-li trencat el genoll, segueixes amb aquest to de rancúnia a la veu?

Vaig somriure un altre cop.

-Què és d'aquestes pesades que no veuen que han de fer cas quan s'els hi diu?

Va tornar al tema del Sheen. Vaig mirar-lo malament un segon, abans de tranquil·litzar-me. Ell no era l'imbécil. L'imbécil era el Sheen.

-Va creure's superior a mi. Va intentar donar-me leccions sobre tocar la guitarra. Va dir-me que em feia por. JA! Ell, a mi...

Vaig somriure.

-No sap amb qui parla.

Vaig fer una ganyota.

- Ja, aquests Gryffindor son tots una colla de creguts orgullosos i inconscients - vaig girar-me d'esquenes al noi un moment, per filtrar la poció -. Tot i que... sembla que aquella altra italiana, la Bianca, et cau molt bé. Vau estar junts durant tot el ball.

Pel que tenia entès, ja es coneixien d'abans; era molt possible que... bé, que hi hagués alguna mena de sentiment pel mig. No estava segur de si allò era bo o dolent; primer em feia falta assegurar que era veritat.

La Bianca. Vaig pensar un minut abans de respondre. Mai se m'havia donat bé parlar de la Bianca amb els altres. Els sentiments, me'ls guardava per a mi, fer-los veure fora sempre era dolent... encara que la Bianca era la Bianca.

-Ella es diferent.- Vaig dir, desviant la mirada cap a la paret, pensant en ella.- Sempre em sigut amics. Sempre... Cap idiota Gryffindor m'ha de llevar el lloc de millor amic de la Bianca per que sap tocar la guitarra. Com si això bastés.- El meu to havia tornat a declinar cap a la ràbia.

"Sí, sembla que no m'equivocava", em vaig dir.

- Bruno, si et sóc sincer... - vaig mirar-me'l -, crec que fas ben fet. T'ho has guanyat a pols, des de sempre, fent-li costat a cada moment. No pots permetre que algú t'intenti substituir.

Vaig somriure, per dins. Maliciosament, conscient del que suposaria aquella invitació a la violència gratuïta, a l'egoisme i, en definitiva, a les premisses maquiavèl·liques.

- Si mai necessites ajuda de cap mena, no dubtis en dir-m'ho. Jo... Jo et puc ajudar a no perdre-la, et puc ensenyar com tenir-la sempre al teu costat. - vaig girar-me cap a la marmita -. Són coses que no t'ensenyen a l'escola, aquestes.

Vaig sentir com em feia un nus a la gola. Ràbia.

Substiuir-me a mi, el mig merda del Sheen.

-No la vull perdre.- vaig dir, quasi sense adonar-me'n. Me la imaginava allà, cantant amb el Matt, i que li donava un petó a la galta. Vaig apretar els punys.- Gràcies, Fortin, però m'agradaria bastant encarregar-me'n jo mateix del Sheen, si les coses van molt malament.

Vaig pensar en la Bianca.

- No esperava menys... Jo m'ho passaré prou bé veient les vostres cares quan ell pateixi tot el dolor que ha intentat fer-te sentir a tu. - vaig agafar un flascó petit i hi vaig posar la poció que havia fet jo.

Amb un petit càlcul mental vaig comptar; si la poció funcionava, la proporció dosi-temps en humans seria de cinc gotes per segon de duració; cinquanta gotes per deu segons. En la rata, deu segons els supliria amb menys de vint gotes.
Amb una xeringa, vaig agafar la quantitat corresponent i la vaig introduir a la gola de la rata.

- De tota manera, després d'aquest en vindrà un altre. En el seu moment, ella em va parlar d'algú; però potser parlava de tu.

Vaig arrufar el nas.

-No. Després d'ell no vindrà ningú, i si ve, se n'anirà.- vaig dir, enfadat.

Vaig escoltar el que em va dir.

-Què et va dir d'ell?- vaig demanar.

- Mm... No ho recordo; almenys, no recordo cap nom. Però sí que va comentar que els Slytherin li havíem agradat més del que s'esperava, en comparació amb els de les altres residències.

Val, potser l'estava burxant una mica. Però ja era pràcticament meu. De fet, ja el tenia.
La rata va empassar-se aquell líquid rosa pàl·lid i va esperar un parell de segons. Després va començar a xisclar i recargolar-se; després de quinze segons d'agonia, la rata va caure rodona i no es va moure. Vaig fer una ganyota mentre feia desaparèixer la rata d'allà.

- Bé, fes el que vulguis; però recorda que estic aquí si necessites ajuda per qualsevol cosa.

Vaig notar com una mescla de ràbia i pena em va envoltar. Jo, que no estava acostumat a ensenyar els meus sentiments, vaig fer una ganyota de dolor. Auch, quin mal m'havia fet. Vaig baixar la mirada.

-Sí, gràcies, suposo.

Un Sly. Un Sly també? Vaig tancar els punys, mentre lluitava per no anar a una aula i començar a trencar de tot. Vaig creuar-me de braços. Gelosia. L'odiava, aquest sentiment. Només ho sentia quan ella estava enmig. Només llavors. La Bianca em canviava completament sempre.

-Suposo.

- Vigila què fas, de tota manera. Ella també és Gryffindor; allò que a ells els fa més forts, a nosaltres ens enverina. - vaig riure per sota el nas.

Vaig fer una ganyota. Aquell sentiment tan fort que ell tenia per la noia italiana, era molt similar al sentiment que jo havia tingut, temps ençà, per la Black. Vaig esbufegar.

- Què penses fer amb en Sheen?

Vaig mirar-lo i vaig pensar durant uns minuts.

-El genoll ja li serveix com a advertència.- vaig dir, pensatiu.- Però si segueix possant-s'hi enmig de la Bianca i jo... començaré per les coses que més estima.

Vaig somriure

-I en se unes quantes.

- Ets dolent! - vaig riure -. M'agrada, m'agrada. Sempre és bo, saber imposar-se.

Vaig mirar-me'l, estranyat.

- I es pot saber de què es tracta? Què són, aquestes coses?

-Puc començar pels seus intruments. Es veu que es el tipic ligón sensible. Toca la guitarra i el violoncel. Encara no se on ho guarda, però pot ser que un dia els trobi fets estelles.

Vaig mirar cap al sostre.

-I després també està... ella.- vaig somriure.- Però ho deixo com a ultima opció. Li aniré avisant.

Vaig riure per sota el nas.

- No sé per què vols deixar-ho com a última opció. - vaig mirar-me'l -. Ell no ho va fer; va intentar prendre't la teva noia, descaradament.

Vaig girar-me; la marmita tornava a bullir. Vaig afegir unes fulles de llor a l'aigua; havia de suavitzar la força d'aquella barreja.

Vaig somriure.

-Què per què ho deixo per el final? Senzill. El millor sempre es deixa per el final. Si ho capta abans, no m'interesa per res la seva nòvia. Si no ho capta, si es segueix possant pel mig... li faré veure a la seva nòvia que el seu estimat Matthew no es com pareix.

- Doncs espero que la sàpigues convèncer. - vaig dir, d'esquenes a ell.

Vaig observar detalladament com l'aigua s'esclaria fins que fou transparent.

- Per cert. T'agradaria jugar a Quidditch?

-Depén de en quin lloc m'estiguis parlant.

Vaig apropar-me a la seva marmita.

-Puc demanar que estas fent?

- És igual, ja t'ho comentaré quan sigui el moment.

Vaig riure.

- Ehm... Coneixes els típics pain killer muggles, com l'ibuprofè? - vaig mirar-lo -. Doncs això fa justament el contrari.

Vaig somriure.

-Sembla interesant. Per què ho fas? També vols demostrar qui mana a algú?

Vaig girar una mica el cap.

-He sentit per la sala comuna que has tornat o que tornes a ser tu... No sé, m'ha estranyat. Que t'havia passat alguna cosa?

Vaig fer una ganyota.

- Diguem que em va passar alguna cosa similar al que et passa a tu... Però no va sortir gaire bé, me'n vaig cansar i ho vaig engegar a la merda. I aquí estic.

Vaig donar-ho a una rata; no es va immutar, però li va sortir un èczema al cap de poc. Una altra poció inútil.