Coneguent als nous [Bruno]

"Jo no me'n cansaria mai, de la Bianca."- vaig pensar. Ell havia arribat a sortir amb ella, per mi, arribar a això seria el meu estat de felicitat màxim... no ho deixaria engegar tot a la merda per què m'hagués cansat. Cansar-me jo... d'ella?

No, ell no la devia estimar tant com jo estimava a la Bianca.

Vaig fer una ganyota.

-Doncs ho sento.

- Jo no. Va ser culpa seva; ja s'ho farà. I m'ho pagarà. - vaig fer un somriure maquiavèlic -. Tu vigila què fas... Espero que la Bianca sigui més llesta que l'altra.

Vaig mirar el seu somriure i vaig alçar una cella. Em vaig imaginar la Bianca un altre pic, besant-se amb el Sheen, i vaig grunyir sense adonar-me'n.

-La Bianca es diferent. Ja t'ho he dit.- Ho havia dit més per mi, què per ell.- Ella... es diferent.- vaig repetir, sense saber com explicar-ho.

Vaig mirar la rata.

-Si vols et puc ajudar, no es que sigui un as en pocions, però no se'm dona gens malament...

- Ja t'he dit que si necessites res, no dubtis en dir-m'ho. Puc ajudar-te en el que sigui.

Després va comentar si em podia ajudar amb la poció.

- Permet-me dubtar de les teves capacitats en aquest cas; jo mateix em considero molt hàbil en pocions, però el resultat exacte que persegueixo és complicat d'obtenir.

-Gràcies.

Vaig mirar-lo una mica ofés.

-Com vulguis doncs.

- Bé, Bruno... Me'n vaig, jo. Fins aviat, i passa un bon Nadal!

Vaig guardar els flascons amb les diverses pocions, etiquetant-les totes, i vaig anar cap a la porta.

- Que et vagi bé amb la Bianca!