I'll find my way through night and day [Bruno]

Vaig baixar als jardins amb la guitarra, confosa. L'assassinat de la noia Hufflepuff m'havia sobtat. Molt. No la coneixia, només de vista, però havia estat un cop fort. Vaig asseure'm en una roca, i vaig agafar la guitarra, col·locant-la entre les meves mans, ja molt acostumades a aquell instrument.
Vaig tancar els ulls, reflexionant, i els meus dits es van posar sobre les cordes de la guitarra, i van començar a tocar.

"Would you know my name
If I saw you in heaven?
Would you feel the same
If I saw you in heaven?
I must be strong and carry on
'Cause I know I don't belong here in heaven...

Would you hold my hand
If I saw you in heaven?
Would you help me stand
If I saw you in heaven?
I'll find my way through night and day
'Cause I know I just can't stay here in heaven"


Vaig aixecar els ulls de sobte, sentint passos a prop meu, i em vaig girar per veure qui era que estava a tan poca distància de mi. I alhora maleïa la música, per no deixar que parés atenció al meu voltant.

Encara no havia anat a parlar amb el Kikus per la mort del seu pare. No m'havia trobat amb ell. Vaig anar cap als jardins, amb el pensament en una altra part, fins que vaig recordar l'assassinat d'aquella noia de Hufflepuff. Allà mateix, als jardins. Què s'havia de fer, la vida no durava per sempre...

Vaig escoltar la seva veu, les notes d'una guitarra. Vaig somriure i vaig seguir el seu so fins arribar a ella.

-Hola princesa...- vaig dir, amb un somriure, mentre m'asseia al seu costat.-Com estàs?

- Bruno!

Vaig deixar la guitarra al terra, i el vaig abraçar. Necessitava sentir algú que pogués parlar amb mi, algú en qui confiar. I ell era el primer de la llista en aquella gran escola, sens dubte.

- Bruno, és horrible... És...

Vaig notar com els ulls se m'enllagrimaven, mentre un gran sentiment de culpabilitat s'apoderava de mi. Era aquell el meu futur, si mai tornava a Itàlia? Era allò el que m'esperava? Mort, i només mort? Els missatges així ho dèien... Però on anirira, jo, que no fos Hogwarts, si la cosa anava a pitjor?

- Ja no estem segurs enlloc...

-Mss.. malament pel que veig...- vaig respondre a la meva propia pregunta quan em va abraçar.- Eh, eh... tranquil·litzat...

Vaig abraçar-la amb força i vaig acariciar-li la galta dolçament.

-Tranquil·litzat, aqui ningú ens farà mal, d'acord? Ningú... el que ha passat amb aquella noia de Hufflepuff ha estat un desagradable accident. Saps que psicòpates hi han per tot, Bianca. No t'has de preocupar... a més, nosaltres dos junts podriem amb tot.

- Però i si es repeteix? Què passarà, si es repeteix el terrible accident?

Vaig notar com se'm formava un nus a la gola. De por, de patiment, de frustració, de pena. La sensació no era gens agradable, i notava com cada cop necessitava més la presència del Bruno. Era l'única persona que podia calmar-me en aquells moments. Si tan sols hagués tingut la Chiara o la Diana en aquells moments, tot hagués estat millor, però el fet de tenir-lo a ell no feia més que recordar-me que el podia perdre. I allò era l'únic que no volia.

- Psicòpates n'hi ha a tot arreu... Però no sé...

Vaig aixecar el cap cap a ell, buscant els seus ulls consoladors, i li vaig fer un petó, cercant l'efecte sedant que tenien els seus llavis en mi.

-No es repetirà.- vaig assegurar-li.-I si es repeteix, no serà amb nosaltres. Entesos? No has de tenir por, no ens passarà res, d'acord? Res.

Vaig besar-la mab passió, intentant tranquil·litzar-la. No m'agradava veure-la tan espantada. L'estimava tant... Quan em vaig separar d'ella vaig somriure-li i vaig acariciar-li el rostre, mentre admirava la seva bellesa.

-Ets preciosa...- vaig dir, somrient.

- Però és que jo no vull que es repeteixi amb ningú! - vaig protestar.

Però no vaig poder dir res més, callada pels seus llavis. Eren càlids i agradables, i cada vegada em sorprenien amb un matís, sens dubte sempre fantàstic, que jo no coneixia. Quan em vaig separar d'ell, em va dir que era preciosa. I malgrat ser un comentari senzill i que pogués semblar casual, va poder animar-me, encara que només fos, una mica. I allò significava molt per mi. Més del que ell s'imaginava, segurament.

- T'estimo, Bruno. I em sento com si, estant aquí, res no pogués anar malament. Però quan torni al castell, recordaré el que ha passat, i em tornaré a emparanoiar...

-Doncs pensa en aquest moment.- vaig dir-li, apropant els meus llavis als seus.- Pensa en mi, pensa en les meves paraules, pensa en les meves carícies...- vaig somriure-li, abans de fer-li un petó curt i apropar-la més a mi, agafant la seva cintura.- Pensa en que estem junts, que junts mai ningú ens supera...

Vaig esgotar els centímetres que quedaven entre nosaltres i li vaig fer un altre petó, ple de sentiment. Quan vaig separar-me em vaig quedar allà, amb el meu front contra el seu, els ulls tacats, i escoltant la seva respiració.

Vaig tancar els ulls, escoltant les seves paraules amb atenció i un sentiment d'amor i tendresa creixent dins meu sense parar. Perquè jo l'estimava, i ell m'estimava a mi, i junts érem insuperables. O ho intentàvem. Vaig posar-li les mans a les espatlles quan em va abraçar per la cintura, i vaig correspondre-li al petó. Quan va separar-se de mi vaig deixar el meu front recolzat contra el seu, amb suavitat.

- Crec que ara mateix em seria difícil pensar en alguna cosa que no fos que estem junts... - vaig murmurar, divertida.

Vaig agafar-lo del clatell, suaument, i vaig acostar-lo a mi de nou, abans de fer que ens uníssim en un nou petó.

Vaig somriure per mi mateix. Havia aconseguit tranquil·litzar la Bianca, fer que no pensés en que la volien veure morta... Però també ella estava fent que jo no pogués fer una altra cosa que pensar en ella, en ella i tot el que l'estimava.

-Recorda aquests moments, quan pensis que tot va malament... jo ho faria.- vaig dir, acariciant-li els cabells. Vaig juntar els meus llavis amb els seus un altre pic, i vaig acariciar-li la cintura i l'esquena.

Vaig somriure, amb agraïment infinit. Perquè amb ell notava que estava en un món a part, sense por, ni preocupacions, ni cap enemic capaç de torbar la pau que ens envoltava. El notava amb mi, envoltant-me, protegint-me. Un món on només hi fóssim ell i jo hauria estat bé.

- Els recordaré...

Vaig separar-me d'ell, sense deixar-li anar la mà, i el vaig estirar cap a terra, perquè s'assegués amb mi. Vaig agafar la guitarra, i l'hi vaig donar.

- Toca alguna cosa - vaig demanar-li, amb un somriure.

Perquè en aquell moment, només faltava música, un dels elements que més ens unia al tots dos.

Vaig seguir-la i em vaig asseure amb ella. Quan vaig agafar la guitarra em va venir una cançó al cap. Només podia ser aquella cançó, la que havia de cantar-li ara.


-És de nit..
És tot fosc...
Estic sol i no hi ha ningú...
És de nit...
Un record...
Dins el cor, ella hi és a dins...
Els seus ulls són brillans
I un sumriure extravagant
ja no hi és l'he perduda
Va marxar lluny del meu abast
i sempre estara el meu cor...

Sense tu jo no puc
Sense tu si no hi ets
Sense tu jo no soc ningú...
sense tu jo no puc
sense tu si no hi ets
Sense tu jo no soc ningú...

És de nit...
És tot fosc..
No estic sol no ho estic
tu estas amb mi
i els teus ulls són brillants
i un somriure extravagant
i sempre estarà el meu cor...

Sense tu jo no puc
Sense tu si no hi ets
Sense tu jo no soc ningú...
Sense tu jo no puc
Sense tu si no hi ets
Sense tu jo no sóc ningú..

Uouoooo

Si no estas aqui
si no estas amb mi
jo no et puc mirar
jo no et puc sentir
si no estas aqui
si no estas amb mi
jo no et puc tucar
jo no et puc bessar
i sempre estaràs al meu cor....

És de nit....

Vaig acabar de cantar, deixant a l'aire l'ultim acord. Vaig mirar la Bianca i li vaig somriure.

Vaig somriure tendrament, i me'l vaig mirar, amb el cap recolzat en una mà, durant tota la cançó. Quan va acabar, vaig acostar-me a ell i li vaig fer un petó, mentre li agafava la guitarra.

- Ara em toca a mi... Una de collita pròpia.

I vaig començar a cantar Make You Believe, una canço meva, que, en realitat, li havia dedicat a ell quan l'havia escrit.


Plug in the mic, open the curtains
Turn on the lights, I'm through rehearsing
The feeling ignites, I'm in control
The crowds in the palm of my hands
All my fans stand, what is the truth?
What's an illusion?
You're searching for proof
But are you certain?
Whatever you see is what you get
If words paint a picture then
I betcha I can getcha yet

I'll make you believe in me
I can be what you want me to be
Tonight is the night
Where I make you see
That I can be anything
Anything, anything

I'll make you believe in me
I can be what you want me to be
Tonight is the night
Where I make you see
That I can be anything
Anything, anything

I got nothing to lose, I've been exposed
I'm paying my dues, playing the role
I'm breaking the rules, flowing the flow
I've got the whole world nodding "yes"
Like some bobble heads

I'll break a sweat, if you wanna
Confess all your sins, you know you got 'em
The rooms in a spin, the fever's pitched
I swear there's no doubt I'm legit
I'm no counterfeit

I'll make you believe in me
I can be what you want me to be
Tonight is the night
Where I make you see
That I can be anything
Anything, anything

I'll make you believe in me
I can be what you want me to be
Tonight is the night
Where I make you see
That I can be anything
Anything, anything

I'm not shy, boy
I can be what you want
Your bright shiny toy
You just have to respond
The clock never stops
But baby, it's time
There's no doubt in my mind
That I can make you believe

I can be what you want me to be
Tonight is the night
Where I make you see
That I can be anything
Anything, anything
I'll make you believe in me
I can be what you want me to be
Tonight is the night
Where I make you see
That I can be anything
Anything, anything

I'll make you believe in me
I can be what you want me to be
Tonight is the night
Where I make you see
That I can be anything
Anything, anything

I'll make you believe in me
I can be what you want me to be
Tonight is the night
Where I make you see
That I can be anything
Anything, anything
You want from me

Vaig tancar els ulls, deixant la darrera nota suspesa, màgica.

- T'ha agradat?

Vaig somriure.

-Encara ho demanes? Saps que m'encanta aquesta cançó... aquesta, i totes les teves cançons. Totes.

Vaig somriure-li i vaig passar-li el meu braç per darrere de la seva cintura.

-Tu m'encantes...

Vaig somriure, fent-li un petó a la punta del nas, mentre li passava un braç per les espatlles.

- Doncs aquesta t'ha d'agradar per força... Perquè és teva. Te la vaig dedicar a tu, quan la vaig escriure.

Vaig mossegar-me el llavi, somrient, i vaig tornar a centrar-me en la guitarra. Amb els dits àgils, vaig tocar les primeres notes de The Time Of My Life, perquè era un duet que sempre havia volgut cantar ell. Vaig mirar-lo. Començava el noi.

Vaig somriure, agrait. Tantes vegades havia escoltat la cançó i no m'havia adonat. Era meva, la meva cançó... la meva princesa me l'havia fer per mi.

Vaig escoltar les notes que sonaven. Vaig tardar una mica en identificar la cançó, però quan vaig saber quina era, els seus ulls em varen mirar. Començava el noi...

-Now I've had the time of my life
No I never felt like this before
Yes I swear it's the truth
and I owe it all to you...

Vaig somriure. M'encantava la musica, m'encantava ella... que més volia?

Vaig somriure quan va començar a cantar la cançó. Perquè ell cantava bé, perquè la cançó era preciosa, i perquè estava amb tot el que necessitava. Ell i la música.

- 'Cause I've had the time of my life
and I owe it all to you

Vaig agafar-li el braç, sentint-me amb ell amb cada nota que sortia de mi.

Ella, ella, només ella. Ella era tot el que hi havia en aquell moment, tot el que havia sempre. Ella era el que més importava. L'altre... l'altre no valia res...

-I've been waiting for so long
Now I've finally found someone
To stand by me

L'estimava. L'estimava amb bojera, sense ella, jo no podia.

Vaig somriure. M'encantava la cançó, i m'encantava ell. Semblava com si res pogués sortir malament, era tot massa... Ideal.

- We saw the writing on the wall
As we felt this magical fantasy...

"Yeah, my love, I'll stand by you... Because I love you" vaig pensar, mirant-lo amb un somriure il·luminant-me el rostre.

- Now with passion in our eyes
There's no way we could disguise it secretly
So we take each other's hand
'Cause we seem to understand the urgency- varem cantar tots dos. Jo vaig agafar aire, mirant com ella tocava els acords, abans de cantar

-Just remember

-You're the one thing

-I can't get enough of

-So I'll tell you something

-This could be love because
-This could be love because

Vaig mirar-la, encantat de cantar amb ella.

Va tornar a tocar que cantéssim els dos junts. I ho anava fent, sentint com la seva veu compenetrava amb la meva a la perfecció.

- I've had the time of my life
No I never felt this way before
Yes I swear it's the truth
And I owe it all to you
'Cause I've had the time of my life
And I've searched through every open door
'Til I found the truth
And I owe it all to you

- With my body and soul
I want you more than you'll ever know

- So we'll just let it go
Don't be afraid to lose control

- Yes I know whats on your mind
When you say:
"Stay with me tonight."

- Just remember
You're the one thing

- I can't get enough of

- So I'll tell you something

Vaig mirar-lo, amb un somriure. Tornava a tocar que cantéssim junts.

-This could be love because

'Cause I had the time of my life
No I've never felt this way before
Yes I swear it's the truth
And I owe it all to you
'Cause I've had the time of my life
And I've searched through every open door
Till I found the truth
and I owe it all to you

Vaig somriure-li, mentre veia com feia la part instrumental. Després em tocava cantar a mi...

-Now I've had the time of my life
No I never felt this way before

- Never Felt this way

-Yes I swear it's the truth
and I owe it all to you

Vaig fer-li l'ullet, mig rient, abans de tornar a cantar tots dos junts. M'encantava cantar, però amb ella... em feia sentir genial. Era una sensació que t'inflava i et portava fins al cel.

- 'Cause I had the time of my life
And I've searched through every open door
Till I've found the truth
and I owe it all to you

Cause I've had the time of my life
No I've never felt this way before
Yes I swear it's the truth
And I owe it all to you

Vam acabar de cantar la cançó, i vaig deixar la guitarra als meus peus, relaxant els dits una miqueta. El vaig mirar, passant-li els braços pel coll, i li vaig donar una forta abraçada.

- Si és que podríem formar part d'un musical, tu i jo, eh? - vaig bromejar.

Vaig quedar-me abraçada a ell, i vaig allargar els braços per agafar la guitarra. Li vaig donar l'instrument, perquè volia sentir més la seva veu.

-Ah, que no estem sortits d'un musical?- vaig demanar, amb un somriure als llavis.

Vaig agafar la guitarra quan me la va passar. Vaig estar una estona tocant una melodia, només instrumental, fins que vaig decidir-me per la cançó dels Beatles, From me to you.

-Da da da da da dum dum da
Da da da da da dum dum da

If there's anything that you want
If there's anything I can do
Just call on me and I'll send it along
With love from me to you

I've got everything that you want
Like a heart that's oh so true
Just call on me and I'll send it along
With love from me to you

I got arms that long to hold you
And keep you by my side
I got lips that long to kiss you
And keep you satisfied, oooh

If there's anything that you want
If there's anything I can do
Just call on me and I'll send it along
With love from me to you

From me, to you
Just call on me and I'll send it along
With love from me to you

I got arms that long to hold you
And keep you by my side
I got lips that long to kiss you
And keep you satisfied, oooh

If there's anything that you want
If there's anything I can do
Just call on me and I'll send it along
With love from me to you
To you, to you, to you

Vaig somriure entendrida quan vaig reconèixer la cançó, i el vaig escoltar, amb un somriure als llavis. Quan va acabar de cantar-la, vaig agafar-li la guitarra, la vaig deixar a terra, i em vaig asseure sobre la seva falda, abraçant-lo, mentre li feia un petó d'agraïment. Quan me'n vaig separar vaig riure, feliç, i vaig comentar, amb aire somiador:

- Ben mirat sí que devem estar sortits d'un musical, tu i jo...

Vaig deixar el meu front recolzat contra el seu i vaig deixar caure tot el pes sobre d'ell, sentint-me a la seva mercè. Era seva, ell era meu.