El retorn i el segrest [Bruno]

Obro la porta de la casa i trec el cap, cobert per una caputxa. La veig recolzada a la paret, esperant.

-Bianca!- xiuxiuejo.-Bianca soc aquí!

El cor se m'ha alegrat al veure-la allà. Massa temps sol, massa temps sense parlar amb ningú conegut i molt mens amigable... Però s'havia acabat... Els ho faria pagar.

-Entra!

-Estic fart d'amagar-me Bianca, fart d'estar sol, frt de veure com aquells que em van enfonsar tenen una vida normal, després de tot el que ens han fet.

Abraço amb força la Bianca, feliç, molt feliç per uns segons. Després la separo de mi i li llevo un ble de cabells de la cara, suaument.

-Penso fer-los pagar tot el que han fet, Bi. Ja he enviat la primera senyal... Ara he de cercar com fer-lis més mal...

Li agafo de la mà i la guio per la casa fins al sofà, on em deixo caure.

-I em veuran, vaja si em veuran...-somric.- Com va Hogwarts?

-Lilian Bell, l'aurora? Sí en te, una germana, però és més gran que ella.

Ella em mira confosa. Rodo els ulls això és... de quan el Fortin encara era viu, i viviem a aquell lloc, amagats de tot... quan tot semblava que s'imposava a nosaltres.

-El Fortin ens va fer llegir uns arxius, entre ells hi havia el de la Bell...- arrufo el nas.- No era molt agradable de llegir, però bé, la seva familia va morir, només ella i la seva germana eren... dius que va a Hogwarts i s'assembla a ella?

La Bell i el Wood... Ells eren els responsables de tot. De que l'Elle estigués morta, de que el Fortin també ho estigués... de que el Johnson ho estigués... bé, aquest era més per la Williams... però sabia com d'unides estaven.

-Segur que no son familia? Si ho fossin...- dic, pensatiu, acaronant-li el braç, abraçat a ella.

Penso uns segons el que em diu i faig que sí amb el cap, fent-li un petó que potser acaba durant més del que jo pretenia, en part per les ganes que se m'havien acumulat d'ella durant tant de temps, en part perquè és la dona de la meva vida. En separar-me m'aixeco, separant-me poc a poc d'ella, i vaig a agafar la meva motxilla.

-Vaig estar a Moscou farà unes setmanes, i un senyor em va donar una valuosa informació a canvi de que no el matés... És un encanteri de fa molt de temps, de Rusia... Pots pensar en aquesta nena, si us plau? es bastant senzill, només necessito un record de la nena i un altre de la Bell...

Em dona un record i el deixo dins d'un flascó, i després fico un meu de la baralla, de la Bell. Els records es junten màgicament, xiuxiuejo unes paraules i tanco els ulls, concentrant-me... i en obrir-los, vaig obtindre el que volia. El record s'havia tornat verd. Somric.

-Son familia. D'alguna manera ho son. Si no ho fossin... aquest record seria vermell, ara.

Somric, tinc una lleu idea de que fer, ara.

Somric, mirant la Bi durant uns segons i després li torno a fer un petó, i un altre.

-Això és el que farem.- li xiuxiuejo.- Utilitzarem aquesta nena contra la Bell. El Wood i la Williams estan massa units a ella, de manera que si la fotem a ella els fotem a ells.

Li acarono la cara amb el pulgar, suaument, somrient.

-Però et necessito per fer això... tu estàs a Hogwarts, només l'haries de treure a Hogsmeade, i desaparetre amb ella aquí... jo me n'encarregaria d'ella després... Inventa't qualsevol cosa, que la Bell la espera a Hogsmeade i t'ha enviat urgentment per que l'anessis a buscar... jo deixaré una nota a casa de la Bell.- Somric, sí, m'agrada.- T'estimo, Bi...

Li faig un altre petó, suau, dolç, i l'abraço ben fort, gaudint de la seva proximitat de nou, de tornar a ser amb ella.

-Si no... Encara tinc pocions de les de la Gis, d'aquelles que et canvia fisicament. Així et pots tornar com alguna amiga seva, i segur que et fa cas...Només l'has de dur a Hogsmeade i desaparetre a aqui. Jo me l'enduré a algun lloc divertit...

L'abraço i tanco els ulls uns segons. Ella, jo; la nostra venjança. Trobarien la nena morta, si tardaven massa. Serà divertit.

-T'he trobat tant a faltar, Bi... Tindrem la nostra venjança..

[Pots anar fent el tema amb la Rose, si vols]

Me la quedo mirant, seriament. Endur-me-la suposa que, en cas que ens pillin, a ella també l'agafarien... Però em mita amb aquells ulls, aquells ulls que no accepten cap no per resposta.

-D'acord... Encara que potser no t'agrada on anirem, ni el que li faré a la nena... Però vull que entenguis que es per nosaltres.

I li torno a fer un petó. La venjança seria nostra.

[tema tancat]