Segrest voluntari

Havia sortit de classe de transfiguració cabrejadíssima. La professora Nicholson m'havia posat un 5 a la redacció de la transformació de les serps en cinturons. No entenia pas la moda com l'entenia jo, aquella dona. U.U'

En casos com aquest, l'única cosa que em feia passar el cabreig era una bona lectura, i com que a fora no hi podia ser perquè hi feia un fred que pelava, vaig dirigir-me cap al pis on estava la Sala de la Necessitat. Vaig passar tres vegades per davant de la paret tot pensant;

"Vull un lloc còmode on hi pugui estar tranquil·la, vull un lloc còmode on hi pugui estar tranquil·la, vull un lloc còmode on hi pugui estar tranquil·la..." De cop i volta hi va aparèixer una porta de fusta de color blanquinós, amb uns adorns que feien aigues blavoses. Vaig empènyer la porta cap a dins i em vaig trobar en el paradís.

Tot el terra estava recobert de coixins i puffs on poder-se estirar i estar còmode i del sostre hi penjaven unes tel·les cap al terra del mateix color que les cenefes de la porta.

Vaig fer un somriure gratificant i vaig entrar cap a dins. Em vaig estirar entre la munió de coixins i m'hi vaig posar còmoda. Vaig obrir el meu exemplar d'Alice in Wonderland i em vaig endinsar en una lectura profunda.

Estava nerviós, tothom em rebutjava i jo no entenia el perquè.
Passejant tranquilament vaig veure a la Ursula passar tres vegades per devant d'un punt i una porta va apareixer, jo la vaig imitar un cop ella va ser a dins.
"vull veure on és l'Ursula".- vaig passar tres cops per devant la porta i la porta va apareixer.
Vaig entrar en una sala plena de coixins i la vaig veure allà a terra estirada llegint, me la vaig quedar mirant en silenci, no la volia molestar.

Vaig sentir com la porta s'obria amb un xerric. Vaig aixecar la vista un segon per veure qui em destorbava. Era en Karl. Sense treure la vista del llibre i sense parar de llegir, vaig deixar anar;

-Vaja, veig que d'inoportuns n'hi ha a tot arreu, i sembla ser que no se n'adonen que hi sobren- Quan vaig haver acabat de dir allò, vaig aixecar els ulls i el vaig fulminar amb la mirada.

-Què volies res? Perquè si no és així, ja pots marxar, he vingut aquí per estar tranquil·la, no perquè una mosca collonera em molesti- Vaig aixecar la mà i vaig fer un gest com si espantés mosques.

Me'l vaig quedar mirant inquisidorament. "La veritat és que el noi aquest és molt atractiu" Se'm va remoure alguna cosa per dins quan vaig pensar en aquestes paraules. La vista se me'n va anar cap als seus llavis, carnosos. Vaig sacsejar el cap per treure'm aquelles idees de la ment.

-Què, marxaràs?- Vaig inquirir.

-Vosté disculpi princesa.- vaig dir-li.- si li ofén la meva simple presència. No volia res, només t'he vist entrar i he tingut curiositat per aquesta sala, que és aparentment inexistent.

Me la vaig quedar mirant intensament, amb cara de mala llet, estava clar que no li queia bé, que m'odiava per haber-me intentat ligar a la seva amiga. Vaig inclinar una mica el cap i m'hi vaig fixar, no era lletja la noia, de fet era molt guapa.

-Sento haber-te molestat, aquest cop no era la meva intenció.- vaig dir-li irònic.- ja m'en vaig tranquila.

I vaig girar cua per dirigir-me cap a la porta.

Mentre em parlava, vaig tancar el llibre i me'l vaig mirar. M'havia passat, estava clar. Una punxada de ressentiment em va traspassar el pit. Vaig veure com girava cua i es disposava a marxar.

-No, espera't- Li vaig dir, fent que s'aturés. Vaig incorporar-me en el meu seient, quedant asseguda- Ho sento, sents? No t'hauria d'haver parlat d'aquesta manera, no anaves pas amb mala intenció. Però, quan llegeixo m'agrada estar tranquil·la. I aquest és un dels pocs llocs on m'hi puc trobar. No em pensava que hi entrés ningú. Ho sento- Vaig repetir, sincerament.

Me'l vaig mirar, de dalt a baix. Vaig curvar una mica els llavis, en un mig somriure.

-Queda't si vols. No fa falta que marxis- Aquesta vegada vaig somriure, ampliament- Això si- Vaig aixecar un dit i el vaig apropar als meus llavis- Shhht! Que em falta molt poquet per acabar el llibre.

De fet, el llibre se m'enfumia, me l'havia llegit milers de cops. El que ara volia, era gaudir d'una companyia diferent. I em va sobtar que fos la d'en Karl, precisament, la que volia.

Em va dir que m'esperes i jo vaig parar, es va disculpar per haber estat borde amb mi, la primera persona que es disculpava amb mi.

- No passa res.- vaig dir-li.- estic acostumat a que em parlin malament.- vaig callar i em vaig asseure en un dels coixins a prop seu, en silenci.

-No diré ni una paraula tranquila, pots continuar llegint el llibre.- li vaig somriure subtilment.

Vaig seguir-lo amb la mirada mentre s'asseia en un dels coixins que quedaven a prop meu. Jo vaig tornar a posar-me còmoda entre el piló de coixins que havia agafat abans. Vaig tornar a obrir el llibre i vaig continuar llegint.

No em podia concentrar. No sabia perquè però aquell noi em posava nerviosa. Però era un nerviosisme agradable. De tant en tant anava mirant-lo per sobre el llibre. Esperava que no m'enxampés...

Me la mirava de reüll en alguns moments, i em un moment donat les nostres mirades es vàren creuar i els dos vem apartar la vista com si fòssim criatures de 12 anys.

-Què, disfrutant de les vistes.- vaig dir-li burleta.- per que jo si.- i li vaig fer l'ullet.- Perdona, ja callo, que m'has demanat silenci.- i em vaig tornar a recolzar enrera abans de que em pegues bronca per obrir la boca.

Quan la meva mirada es va creuar amb la seva, va ser com si un raig em traspassés tota l'espinada. Perquè em passava això a mi, precisament ara? I amb ELL? Perquè sempre m'havia de fixar en els nois xuletes?

Què si disfrutava de les vistes? Oh i tant que si! Em vaig posar vermella com una adolescent qualsevol. Vaig treure'm el jersey que duia posat i em vaig quedar amb una samarreta de cotó fina, blanca, que deixava entreveure els sostenidors negres que duia.

"Que hi disfrutes ara, de les vistes?". Vaig pensar, per a mi.

-Molt amable per callar, em queden només un parell de pàgines- I vaig tornar-li la guinyada d'ullet, seductorament.

Vaig intentar tornar a la lectura, però era impossible, llegia una i altra vegada la mateixa línia...

Vaig mirar com es treia una jersei i es quedava amb una comiseta blanca que transparentava. Em va fer l'ullet en resposta i jo ho vaig interpretar com una bona senyal, em vaig aixecar i me li vaig apropar.

-Ara les vistes són encara millors- li vaig fer amb veu avellutada.- i si deixes el llibre i fem alguna cosa més... interesant, no et sembla?

Se'm van posar tots els músculs en tensió quan se'm va apropar i va asseure's al meu costat. Quasibé ens tocàvem. Vaig tancar el llibre i el vaig deixar reposant sobre la meva falda.

Me'l vaig mirar de dalt a baix i finalment vaig mirar-lo als ulls.

-I què proposes que fem, Foster, que sigui més interessant que llegir Alice in Wonderland? Jugar al trivial?

Vaig mirar-me'l, amb una cella alçada, esperant la seva resposta.

-Dona.- vaig dir-li.- hi han jocs més interesants que el trivial no et sembla?.- vaig posar la meva veu seductora a potència 100%.- Però si el que vols és jugar a un joc de taula, que et sembla l' Streap Poker, està de moda a Noruega.- li vaig tornar a guinyar l'ull.- A més és molt dibertit, i si li afegeixes alcohol per entrar en calor ja és la bomba.

La vaig mirar intensament als ulls.
-Que me'n dius?.- i li vaig aixecar una cella.

-A tu no et fa falta l'alcohol, per entrar en calor, Foster. Tu sempre estàs encés- vaig dir-li, seductorament. Allò prometia, però no tenia idea de com acabaria la situació.

-De fet, si hem de jugar a l'Streap Poker, bé hauríem d'estar en igualtat de condicions, no creus? Jo tinc una peça menys a sobre...O me la torno a posar i començem a jugar, o et treus tu alguna peça i...juguem igualment- Vaig apropar-me un pél més a ell i amb un moviment àgil de vareta vaig fer aparèixer una baralla de cartes de póker que es va posar sobre la mà que tenia estirada.

Vaig curvar els llavis en un somriure pícar i vaig alçar una cella.

-I bé?- Vaig fer, movent la baralla de cartes davant seu- Et decideixes o haig de jugar jo sola?

-Es un repte això Black?.- vaig dir-li.- perquè si ho és t'hauràs de preparar per perdre.- vaig fer jo un moviment de vareta i vaig fer apareixier una ampolla de whisky de foc.- Si, tens raó.- vaig acceptar.- sempre estic encés però amb l'alcohol pel mig tot és més dibertit, no creus?

Vaig deixa l'ampolla a terra i em vaig treure el jersei quedan-me només amb la camisa blanca i la corbata penjant del coll.

-Que reparteixes o prefereixes beure primer.- li vaig guinyar l'ull i li vaig somriure seductorament.- les dames trien.

No vaig poder evitar mirar-lo de reüll quan es va treure el jersey. La veritat era que aquell noi em començava a produïr flashos de desitg. I no sabia ben bé perquè.

Vaig agafar l'ampolla pel coll i me la vaig apropar als llavis, la vaig alçar i vaig fer un gran glop de Whisky de foc. Vaig tragar. El líquid em va cremar una mica la gola. No estava acostumada a beure. Vaig deixar l'ampolla on era abans, i vaig agafar la baralla.

-No creguis que guanyaràs tant fàcilment. Sóc molt bona en el Póker. Creu-me que et quedaràs abans tu sense roba, que no pas jo...- Vaig descordar-me el primer botó de la camisa, provocativament.
"Si ell juga així, jo també ho puc fer". Vaig pensar, per a mi.

-Què, a quantes cartes juguem? Cinc o set?

Vaig veure com agafava el Whisky i en feia un glop, quan el va deixar jo la vaig imitar, vaig notar com l'escalfor em baixava per l'estòmac.

- A cinc cinc cartes, si li va bé.- vaig dir-li i vaig riure per la seva suggerència de que jo acabaria amb roba abans de que ella acabés sense.- Vols que ens hi apostem aguna cosa a que tu acabes sense roba abans que jo?.- li vaig fer l'ullet.

- Va reparteix, que estic impacient per veure't despullada.- li vaig dir somrient pícarament.

-Doncs et quedaràs amb les ganes, reietó- Vaig fer, mentre barrejava la baralla. Vaig repartir cinc cartes a cadascú i vaig deixar la resta de la bralla, al mig.

Vaig aixecar les meves cartes. Doncs vaja, no començava gaire bé, que diguem. Dos tresos, un cinc de cors, una Q de trèvols i un As de piques. Al menys tenia una parella.

"Està bé, Ur, tranquilitza't" Em vaig dir a mi mateixa " Deixa'n dues, aviam que surt en la següent ronda. Tu pots"

Vaig mirar en Karl als ulls, desafiant. Després, em vaig acostar a ell, i em vaig posar al costat de la seva orella.

-Ens apostem el que tu vulguis- Vaig dir-li, suaument- Et deixo pensar tu en el que et vols apostar, si vols. Pensa que seré molt estricta...-Vaig xiuxiuejar-li totes aquestes paraules a cau d'orella, intentant provocar-lo. Em vaig separar d'ell, només uns centímetres per poder mirar-lo als ulls i vaig continuar parlant- Perquè vegis que sóc justa en el joc. Els que perden, trien- Vaig picar-li l'ullet.

Em va xiuxiuejar a la l'orella i em va fer posar la pell de gallina i despres em va mirar als ulls la vaig agafar pel braç.

- Perdona, maca.- vaig dir-li remarcant la paraula.- a tu qui t'ha dit que pots fer això i marxar tan campant.- li vaig mirar als ulls intesament i li vaig deixar el braç però em vaig posar amb els llavis fregan el seu coll just a sota de l'orella.- Trio, trio... a tu, si perdó et vull a tu i si guanyo també.- li vaig dir amb tó juganer que sonava a broma però era 100% seriós.

Vaig mirar les meves cartes, no estaven malament 3 sets, una jota de cors i un as de trèvols.
-Les dames primer.- vaig dir-li.

Tots els meus músculs se'm van posar en tensió al notar el tacte dels seus llavis contra la meva pell. Un calfred em va recòrrer tota l'espinada.

-Ahá...has fet una bona elecció...- Vaig dir-li, amb el mateix to que va fer servir ell sense deixar de mirar-lo als ulls- Per guanyar, primer hauràs de fer que em quedi sense roba...

Vaig deixar el cinc de cors i l'As de piques descartats, al terra i vaig allargar la mà cap al piló de cartes i en vaig agafar dues. "No és el teu dia, eh Ursula?". Una Q de diamants i un As de cors. Tenia dues parelles, però amb allò no feia gaire cosa.

-El teu torn, noiet...

Esperava que les seves cartes siguessin més dolentes que les meves, perquè només que treiés un trio ja em guanyava... I no em podia permetre el luxe de que això passés.

Me la vaig mirar de dalt a baix, tenia un cos molt bonic però amb tanta roba no se li veia bé.
-Sé que he fet una bona elecció.- vaig dir-li en to gallet.- I sé que quan perdis no te'n penediràs.- li vaig per l'ullet i també un dels meus somriures torçats.

Vaig deixar només el As de trèvols i vaig agafar una carta, era la jota de Piques.
-Desitja fer algun canvi més senyoreta?- vaig dir-li en to mofa.-O mostra ja les cartes?

Mentre esperava la seva resposta vaig fer un glop al whisky.

Vaig apropar-me a ell amb la boca oberta perquè em donés una mica de Whisky. Vaig notar com la beguda lliscava coll avall mentre empassava el líquid que en Karl m'havia abocat.

-No, no necessito canviar res més...Molt amable.

Vaig ensenyar les meves cartes, parella de tresos i de Q's. Una bírria, vamos.

Vaig mirar-me en Karl, de dalt a baix, gaudint del seu fibrat cos. Vaig alçar una cella.

-Que em farà esperar molt més, el senyoret, a ensenyar-m'ho?- Vaig fer, insinuosament.

Vaig fer un somriure triomfal abans d'ensenyar les meves cartes per que veies que habia perdut i que s'hauria de treure una peça de roba.

-Ara mateix li ensenyo però t'aviso que t'hauràs de desfer d'alguna peça de roba, ves pensant quina.- vaig dir-li somrient. i vaig ensenyar el meu trio de sets i la meva parella de jotes.- Veus, t'habia avisat de que et guanyaria.-i vaig començar a cridar.- Quita, Quita...- vaig fer un altre glop de la botella i li vaig acostar.- el perdedor beu.- li vaig fer l'ullet i vaig agafar la resta de cartes per remenar.

No m'ho podia creure!

-La sort del principiant...-Vaig dir, sorpresa.

Vaig agafar l'ampolla que em passava i en vaig fer un bon glop, notant com la gola em cremava. Uff! No m'agradava gens beure alcohol.

-Tu ho has volgut...- Vaig dir, i em vaig alçar de la pila de coixins i vaig començar a descordar-me la camisa, lentament, perquè així li entréssin més ganes de guanyar, aviam si podia.

Vaig acabar de descordar-me la camisa, me la vaig treure i li vaig llançar al damunt. Li va quedar penjant del cap. Vaig tornar a seure, una mica cohibida.

-Segona ronda. Et toca repartir a tu...

Em va llençar la camisa que em va quedar penjant del cap, me la vaig treure i me la vaig mirar de dalt a baix.

-Doncs jo crec que has canviat les cartes bones a posta per poder-te despullar.- li vaig dir somrient altiu.- No ho amaguis, sé que em desitges o veus als teus ulls.- li vaig fer l'ullet.- O és que m'equivoco?

Vaig repartir les 5 cartes i vaig tornar a deixar la resta de la baralla entre nosaltres, a continuació vaig mirar les meves cartes no estaven gaire bé però tampoc eren horribles, tenia un trio de 2 i una K de cors i un A de piques.

-Et toca Ur.- vaig dir-li amb confiança mentres li mirava el cos.

Em vaig enrojolar quan vaig adonar-me que no anava errat amb el comentari que va fer. Se'm va encendre el cos. Vaig estirar-me tota jo, perquè cap part del meu cos quedés amagada.

Vaig aixecar les meves cartes. Bingo! Només em faltava una carta per fer escala de color. Quatre, cinc, sis i set de diamants i un As de trèvols. Aquesta ronda la guanyava jo. Oi tant!

Vaig allargar la mà cap a l'ampolla i en vaig fer un glop. Cada vegada entrava millor, l'alcohol.

- Et toca destriar. Vinga, brillo!