Oooh! El llac si que es congela a l'hiveeeern!

Vaig arribar al llac donant botets, estava congelaaat! Mai havia vist un llac taaaaaaaan graaaaaan congelat! I molava molt! M'havia abrigat molt, perquè feia fred i perquè li havia promes a la mama que no eixiria sense un jersei i la jaqueta i la bufanda i el gorro... però no havia agafat guants.
I vaig arribar al llac, però no vaig botar dins, vaig agafar una pedreta i la vaig tirar, va quedar-se damunt.

- Ooooooooooooooooooooooh! Que guaaaaaaaaaaaaay! Esta congelaaat! Es pot caminar!

I vaig posar-me a caminar sobre el llac...molava moooooooolt!

- Molaaaaaaa mooooooooolt! Bam-Bam tenia raó!

Creuava els jardins, volant tranquil·lament en forma de falcó, quan vaig veure una nena que es posava a caminar pel llac glaçat. Vaig riure internament i vaig aterrar, transformant-me en humà abans de tocar a terra.

Vaig atansar-me a la vora del llac per veure millor de qui es tractava. Aleshores vaig veure la corbata, vermella, i vaig reconèixer-la. Era la cosineta de la Williams, que anava a Gryffindor i sempre anava amb la pequeñaja anti-Slytherin i la cria cega aquella.

- Eh, nena... Tu ets la cosina de la Williams, no? - vaig cridar-li, somrient malèficament per dins.

Vaig girar-me, d'on havia aparegut aquell xic? No l'havia sentit arribar.

- Holaaa!- vaig botar al terra, no me sonava, duia corbata verda, era slytherin.- Qui ets tu? Si, Bam-Bam és la meua cosina, la coneixes?

Vaig mirar el llac.

- Has vist quin llac més guaaaaaaaay? Qui ets? Com et dius? Jo soc la Cassandra.

- Sí, que la conec... - vaig fer una ganyota -. No saps que passejar per sobre d'un llac glaçat és perillós?

"I tant, que és perillós... Ja veuràs, nena, pagaràs per ta cosina..."

Vaig somriure, perversament. Quan menys s'ho esperés...

- I de que la coneixes?- vaig donar un botet.

Vaig mira el llaaac.

- Perillos? Per què es pot trencar? Però aquest és moolt graaaan! I el gel és gros, no? És dificil que es trenque? No?- no m'havia dit el nom? per què no m'havia dit el nom?

Vaig posar un peu sobre el llac.

- Veus? No es trenca.- vaig girar-me.- I a tu t'agrada passejar sobre el llac? Jo mai he passejat sobre un llac congelaaat!

Vaig somriure quan vaig veure que tornava a posar un peu sobre el gel.

- Tens raó, no es trenca... - "Encara...", vaig pensar.

Vaig mirar-me la nena. Em recordava molt a la seva cosina. Quina ràbia...

- Ei, Cass, oi que em faràs un favor? - vaig dedicar-li un somriure, fals però molt ben interpretat, que pretenia evitar que pensés -. Quan vegis la teva cosina - "Si la tornes a veure mai..." - li podries dir que l'amic de la Lily li envia records?

Vaig somriure, perversament. Quina mala llet, K...

Vaig mirar-lo somrient.

- Que l'amic de la Lily li envia records.- vaig repetir.- Val, li ho dire. Támbe ets amic de la Lily? És molt simpatica.

Vaig posar l'altre peu sobre el gel i vaig començar a caminar sobre el llac...molava mooolt!

- Veus? No es trenca! Mola mooolt! T'apuntes a caminar?

Vaig somriure, triomfalment. A la fi, la noia va posar-se a caminar per sobre el gel. Durant unes dècimes de segon, la meva expressió pogué haver-me delatat, però de seguida vaig rectificar i em vaig posar seriós.

D'un gest hàbil vaig treure la vareta, dissimuladament i de manera que fos impossible que ho notés, i vaig apuntar a la superfície del gel, prop dels seus peus.

"Diffindo", vaig pensar.

El CREC que es sentí va sorprendre la noia i a mi mateix. Vaig quedar-me uns segons quiet, mirant-la, i de seguida vaig reaccionar.

- T'ho he advertit, nena! - acte seguit, mentre el gel es trencava ràpidament sota els seus peus i ella queia a l'aigua glaçada, vaig transformar-me i vaig enlairar-me, marxant d'aquell lloc.

[Surto del tema]

Aleshores el gel es va trencar i vaig caure a l'aigua i ell en compte d'ajudar es va transformar en animal i va marxar. Alaa! S'havia transformat en animal! Jo tambe volia...Cass, concentrat, va dir una veu que no coneixia. Has d'eixir de l'aigua...vinga

Vaig fer cas a la veu i vaig intentar eixir de l'aigua, pero el gel se trencava...recordava una pel.licula muggle en que un vaixell tenia un accident i moria gent congelada a l'aigua...havia de manterçnir-me en moviment, no se qui havia dit que havia que mantenir-se en moviment. Vaig moure'm pero feia molt de freeeed!

- Eeeeeh! Falcooo, fa freed! Tornaaa!- pero no va tornar.

Que fer..que fer...no sabia que fer, demanaria ajuda, si.

- Necesiteeee ajudaaaaaaa! Fa freeeeeeeeeeeeeeeed!

Pot ser tenia telepatia, vaig pensar en la Wen, i li vaig enviar un missatge mental perque m'ajudara, també li ho vaig enviar a Bam-Bam.
Vaig nadar, pero no podia nadar molt perque el forat era molt petit..jo tenia freed i tremolava.

- M'agrada nadar, pero fa fred, vuic eixir d'aci...ajudaaaaaaaaaa!

-When I find myself in times of trouble
Mother Mary comes to me
Speaking words of wisdom, let it be.
And in my hour of darkness
She is standing right in front of me
Speaking words of wisdom, let it be.
Let it be, let it be.
Whisper words of wisdom, let it be.

Anava cantant, the Beatles, com ultimament feia... quan vaig sentir-la cridar. S'em va glaçar la sang de les venes i vaig començar a córrer cap on sortia la veu.

-Cass! Cass on ets?! Caaaaaaaaaass!

Llavors la vaig veure, i vaig deixar anar un crit.

-Caass! Caaass!

Vaig possar un peu a un dels gels però vaig fer un equilibri per no caure. Vaig tornar a la vorera, mirant amb por l'aigua.

-Aniré a cercar ajuda! Aguanta si us plau! Jo no puc...

Vaig sortir corrents cap al castell... però de camí ja vaig veure una cara amiga. Vaig sospirar d'alegria i vaig cridar-li, abans d'arribar a ella.

-Nyyyyyyyyyyyyyyyx! Nyyyyyyyyyx!

Tornava cap al llac. Sí, ja ho sé. Un altre cop? El llac m'agradava, em feia oblidar tot els meus problemes i era el millor lloc per pensar...

Un crit. No un crit qualsevol, el crit de la Wen. La Wen, que haviem quedat en fer veure que l'una no coneixia l'altre, m'estava demanant ajuda.

-Wen?

La nena va venir corrents, estava molt exaltada, cridava.

-Nyx Nyx Nyx m'has d'ajudar digues que saps nedar digues que saps nedar si us plauuuuuuuuuuuu!

-Sé nedar... què passa?

-Vine!!! Vine la Cass està al llac i s'ofegarà!

Abans de que pogués dir res em va agafar del braç i em va dur corrents cap al llac, i en veure el glaç trencat i a la nena vaig obrir molt els ulls.

-Queda't aqui, Wen.

Vaig veure el forat i vaig alçar una cella. Era petit, però la Wen mai podria haver arribat fins la Cass si no sabia nedar. Vaig treure'm la capa i la vaig deixar al terra, després em vaig apropar on era la nena i la vaig aconseguir agafar. Després vaig treure-la de l'aigua i vam sortir.

-Tapat bé...- Vaig agafar la meva capa i vaig envoltar a la nena... Cass, creia que es deia. Encara tremolava. Vaig fregar-li els braços per que entrés en calor. Ho admito, tinc debilitat per els nens petits.- Com se t'ha acudit ficar-te al llac?

Vaig vore la Wen i després va vindre una altra slytherin, no la coneixia, però va ajudar-me a sortir del llac. Vaig abraçar-me a ella asustada.

- No...jo estava parlant amb el xic falcó i aleshores el gel es va trencar i aleshores vaig caure al llac. –tenia fred, feia mooooolt de fred.- I el xic falcó va marxar. Però deia que és amic de la Lily que li ho diguera a Bam-Bam...he de buscar a Bam-Bam! Però fa moooooolt de freeed!

Vaig mirar-me la Wen.

- Gracies a les duees...el llac esta mooolt freed! Et sona el xic falcó? És slytherin!

Vaig mirar-me el llac a la proxima aniria amb més compte.

- He de buscar a Bam-Bam!

Vaig abraçar-la mentre em parlava. No podia entendre-la. Vaig seguir frotant-li els braços.

-El noi falcó?- Algú d'Slytherin que era animag... ara no recordava. Però quan em va dir allò de amic de la Lily vaig obrir molt els ulls. El Fortin. Havia de ser ell.- I no t'ha ajudat quan ha vist que t'has caigut?

"Nyx, saps perfectament per què no l'ha ajudada."

-La Bam-Bam qui es?- vaig demanar.

-La Samanta Williams, De Ravenclaw.- em va dir la Wen, mentre abraçava la Cass.- La Cass i la Sam son cosines.

-Espera't una mica, Cass, entra una mica en calor i la busquem entre les tres, d'acord?- Ja l'havia vist algun cop a aquesta Sam.- La Lily i la Sam son molt amigues?

-Sí, moltes vegades les hem vist juntes, oi, Cass?

Tot quadrava... tot el que m'havia dit el Matt feia uns dies era veritat...

Anava passejant pels jardins tornava del bosc quan un calfred va recorre’m l’espinada...algo no anava bé. Aleshores vaig sentir veus al llac i vaig reconeixer la veu de la Cass.

- Cass!

Vaig correr cap allí i vaig vore que la Cass estava amb una slytherin...Nyx crec que es deia i la Wen.

- Que ha passat Cass?- vaig preguntar preocupada. Vaig llançar una mirada al llac.- Has caigut?

Vaig mirar-me la Wen i la Nyx, que havia passat?

- Que ha passat?

Aleshores Bam-Bam va arribar.

- Bam-Baaaam!- vaig abraçar-me a ella.- Bam-Bam! He caigut al llac...estava parlant amb un xic slytherin que es transforma en falcó i que m’ha dit que et diga que és amic de la Lily. Però quan he caigut s’ha transformat en falco i ha marxat. Jo també vuic transformar-me en un animal!

Vaig tremolar i Bam-Bam va abraçar-me fent que entrara en calor. Jo no volia preocupar a Bam-Bam.

- I tenia freeed, mooolt de freeeeed! Però ha arribat la Wen i la Nyx, i la Nyx m’ha tret del llac, i ha ajudat a que entrara en calor

Aleshores va apareixer la Sam. Vaig somriure-li una mica, intentant demostrar-li comfiança.

-Em... Williams... Si no et fa res, m'agradaria parlar amb tu en privat...

La Wen s'havia llançat a abraçar a la Cass mentre jo li feia un gest a la Sam. Quan es va apropar vaig mirar al terra.

-No soc imbécil, d'acord? Així que sé que estan passant... coses. La Lily, l'Erin i l'Allie. No les conec, però se que han estat les victimes... i ara la Cass. Ha estat el Fortin.- vaig dir, segura.- Venia cap aqui i la Wen m'ha cridat que necessitava ajuda... pel que es veu no sap nedar.

Vaig alçar el cap i vaig mirar-la.

-Se que no ens coneixem de res, però si ataquessin al meu germà a mi m'agradaria saber qui l'ha salvat i qui l'ha atacat. Em dic Nyx Luckgarden, per si de cas...- Vaig mirar la Cass.- Li he donat la meva capa, espero que això basti per que no agafi un refredat...

Vaig apartar-me a una banda a parlar amb la Nyx.

- Esta clar que ha sigut el Fortin...tot i que deuria de saber que te prohibit tocar a la gent.- vaig pensar, i en concret als meus amics i a la Cass.

Vaig esperar a que parlarà i per sorpresa d’ella i meua, vaig donar-li una abraçada curta. No podia dir perquè, però no me donava males vibracions.

- Gràcies, per ajudar la Cass, pot ser una altra persona no haguera fet el mateix. Et dec una, si li passara alguna cosa a la Cass, no m’ho perdonaria mai.- vaig allargar-li la mà.- Samanta Williams.

Vaig mirar-me la Cass, podia haver sigut pitjor..podia haver...no, no penses en això. Havia marxat sense fer res...estava clar que el gel no havia trencat perquè si, la Cass no pesava molt i el gel era gros.
Vaig mirar el llac, no, el gel no s’havia trencat sol. El Fortin cada cop feia més gran el forat de la seua tomba.

- I el gel, no s’ha trencat sol.- vaig dir mirant-la.- Veig que ja tens clar que tipus de persones hi ha a la teua residencia..-esperava que elegira bé.

Vaig abraçar-la també jo a ella, amb una cella alçada, estranyada, i després vaig donar-li la mà.

-No podia deixar que s'ofegués.- Vaig dir, només.- Està clar que el gel no s'ha trencat sol, es massa gros. Jo fa uns quants dies que per pur avorriment vinc i camino per aquí. Si el meu pes no l'ha enfonsat, el pes de la Cass, menys.

Vaig rodar els ulls quan va dir allò de la meva residencia.

-Només sé que hi ha el Fortin que ha amenaçat a la Lily. I això m'ho va dir un amic... però veient això que ha fet ara, jo ja no se que pensar. Què faries, Williams, si et diuen que els teus companys son uns fills de puta, però amb tu es comporten com si fossin amics, gent en la que pots confiar?

Vaig creuar els braços.

-Conec gent dolenta, Williams. Gent propera a mi, però això es diferent.

Vaig mirar el llac...alaa! Jo que volia caminar per ell va i es trenca!

- Ween...ja no tinc freed! Per què el xic-falco no m'ha ajudat? Jo no li he fet res malament, era raro, era slytherin, els slytherins són dolents? La Nyx és slytherin i m'ha ajudat...per què ell no?

Vaig sentar-me sobre la neu, no ho entenia, per què havia marxat?

- Li he fet alguna cosa malament? Pot ser he fet alguna cosa malament i s'ha enfadat amb mi...No se...Tinc fam, vuic xocolata.

- No confiaria.- vaig dir mirant la Cass de reull.- Però clar, són els teus companys, per tant si veuen que fas coses que per ells no són "normals" se te tiraran damunt, no? He conegut gent...- vaig callar.

Si, era el més tipic, ho ets com ells o se te mengen.

- No et dic que els deixes de costat, però bé, jo si fora tu vigilaria, i sabria que fer en cas...en cas que passara alguna cosa pitjor.

Vaig fer un somriure trist. Passaria una cosa pitjor, ho veia vindre. Però esperava poder impedir-ho.

- Gracies de nou.

-Ja t'he dit que no soc imbècil.-vaig dir-li.-Se perfectament que la meva situació no es gens bona.

''O estas amb nosaltres, o estas amb ells, Nyx.''- Em va dir la veu del meu pare.

-I no ja estat res... Samanta.-Vaig dir-li pel nom. No volia veure a aquella noia d'enemiga- Cualsevol persona amb dos dits de front hauria fet el mateix

-Els Slytherin son dolents.-vaig dir, encara una mica espantada. No parava de recordar com cridava... I jo no podia ajudar-la...-Però la Nyx es diferent als altres, però Shhht, és un secret.-Vaig abraçar-la.-Sento no haver-te ajudat abans... Es que jo...

Vaig baixar la mirada i vaig dir molt fluixet:

-No se nedar

- Tots són dolenst? Per algun motiu concret? Venen de fàbrica?- perquè tots eren dolents...pot ser venien aixi de fàbrica.- I no hi ha cap bó? No saps nadar?- vaig preguntar baixet.- oooooh! Jo t'ensenyare! Puc? Puc? Se nadar des dels dos anys! M'encantaaaaaaaa nadar! És mooolt divertit! Però tinc clar que no es pot nadar al llac quan està congelat! I tranquil·la no passa res, la Nyx ens ha ajudat.- vaig somriure.- Has vingut per què has rebut el meu missatge telepatic, oi?- vaig dir.- Jo t'enviat un missatge telepatic a tu i a Bam-Bam- vaig girar-me.- Bam-Baaam! tu has rebut el meu missatge telepatic?

Jo volia ensenyar a la Wen a nadar!

- No tots.- vaig dir.

Aleshores la Cass va cridar-me i vaig anar al seu costat.

- Un missatge telepatic?- vaig preguntar.- Doncs no se, però quan anava caminant he sentit com un calfred i tenia la sensació d'algo que no anava bé, pot ser has sigut tu..- vaig dir intentant fer un somriure, per ella.

- Ooooooooooh! Doncs si! Pot ser he sigut jo! Que guaaaaaaay! Tinc telepatiaaaaa!

Vaig traure dos granote de xocolata i li vaig donar una a la Cass i una a la Wen. Vaig mirar-me la Cass..havia sigut culpa meua, perquè era la meua cosina, pot ser estaria millor a Grècia...No, sam, recorda perquè va marxar d'alli... Cert, a Grècia no estaria millor, però havia de protegir-la, no podien fer-la mal, i el Fortin s'havia atrevit a tocar-la, a ella...Li ho havia de dir? No, però li havia de fer entendre certes coses.

- Cass, he de parlar amb tu, et buscare un dia d'aquests, val?

Va assentir i va continuar menjant la xocolata.

- Gràcies a tu també Wen.

-Quasi tots. No recordes que em va dir el Luckgarden quan em va veure?- Sang de fang. Vaig sospirar.- Però la Nyx es diferent... ella te una cosa diferent... i bé... Missatge telepàtic? Què és?

Vaig agafar la granota de xocolata que em donava la Sam.

-Gràcies? Per què? Si no he fet res...