Reflexionant a la vora del llac [Nyx]

Vaig asseure'm a la vora del llac glaçat. Hi anava molt, allà. Unes setmanes abans, havia caigut l'Allie. Uns moments abans que jo trobés l'Erin. Uns dies abans de parlar, en aquell mateix lloc, amb la Lily.

La discussió amb la Bianca m'havia deixat una mica descol·locat. Tenia més clar que mai que s'havien de definir dos bàndols. Almenys, sabia que jo estava en un bàndol, i sabia qui hi havia a l'altre.

Em sentia sol. La Bianca m'havia servit de referent, i l'havia perdut. La Claire no hi era, perquè havia marxat de vacances de Nadal. Enyorava tant casa meva...

-Veig que t'agrada aquest lloc.-vaig dir, mig rient. Recordava que l'havia conegut alla, al Matt.-Que penses, que estas,tan callat?

Ultimament no estava molt borde. Be, sort per el Matt

-A tu tampoc et volien a casa per nadal?

Vaig quedar-me mirant la noia, amb un somriure. Bé, em quedava un bri d'esperança, que sortia a la llum amb ella, amb la Wendy...

- No és això... Però casa meva és prou lluny com perquè el viatge no em sortís a compte.

Vaig tornar-me a girar cap al llac.

- No sé què pensar, Nyx... Tot el que està passant... m'afecta més del que voldria, saps?

Vaig alçar una cella.

-Quines coses?

No entenia que em deia. No sabia de que em parlava.

-Que està passant? Jo ho veig tot normal...

- No sé si a Slytherin s'hi ha fet tant ressò com a les altres residències... - vaig mirar-la -. Fa unes setmanes van atacar l'Allie Lovegood, aquí mateix on som ara. Està a Sant Mungo, en coma... El mateix dia, gairebé a la mateixa hora, jo mateix portava una Erin River demacrada i inconscient a la infermeria. Dos dies després parlava, aquí mateix, amb la Lily Bell. I dos dies més tard ella també era a Sant Mungo.

Vaig mirar al llac.

- Jura'm que no en saps res, Nyx. Digues-me que no hi tens res a veure... - vaig mirar-la -. Tu no... Sisplau...

-Com que la van atacar?- vaig dir, sorpresa.- Creia que havia estat una bestia... no se, ho havia sentit... no se, i la Lily... l'encistelladora de Gryffindor. Oi? Doncs havia sentit que ha passat força temps a Sant Mungo, no ho he vist tant poc comú...

Vaig veure com em suplicava.

-No se ni de què m'estas parlant, Matt. Quins atacs? Creus que ha estat algú? Per què ho voldria fer?

- Nyx, fa relativament poc la Lily em va dir que... que l'havien amenaçat. I ara no hi és... - vaig fer una ganyota -. Estic segur que no són esdeveniments fortuïts, puntuals.

Vaig mirar-la, cansat, gairebé desesperat.

- Tinc por, Nyx. M'és igual què pensis, ara... Però he perdut gent important a la meva vida, i no vull que em torni a passar...

-Eh, eeh.-vaig dir, i li vaig fer una abraçada.-Matt, no passarà res... Explica'm que es això que van amenaçar la Lily. No entenc quin interes pot tenir algu en amenaçar a algú, o per atacar-li. Estas segur de que ha estat algú

Vaig separarme d'ell, pensativa.

-Creus que son de Slytherin, m'equivoco?

- La Lily em va donar a entendre que... el Fortin hi estava ficat. I l'altre dia em vaig barallar amb el Ventigmila, el nou... No ho sé, Nyx... - vaig tancar els ulls, cansat -. Tinc la sensació que hi he de fer alguna cosa, però no sé què...

Vaig mirar-la, fent una ganyota.

- Sé que no tinc motius per tenir prejudicis... Hi ha gent d'Slytherin que m'ha ajudat molt - vaig mirar-la, donant a entendre qui era aquella gent -, però... què passa si hi ha quelcom de cert i algú està intentant fer mal als meus amics?

El Fortin. Vaig rodar els ulls, amb mi solia ser simpàtic.

-Matt... Si et dic un secret, m'ho guardaras, si us plau?

La Wen ja m'havia dit alguna cosa sobre alguns slys, i ara que m'ho havia dit, al partit de Quidditch el Fortin no parava de llançar-li bales a la Lily Bell. I amb mala baba...

Vaig esperar, a veure que em diria el meu amic. Per que així era com veia al Matt, com un bon amic que no volia perdre.

- Per tu faria el que fos, Nyx. No saps com m'has ajudat des que vaig arribar...

Vaig mirar-la. Tenia l'estómac regirat i no sabia què fer. Maleït fos el dia que vaig decidir anar a hogwarts.

- Nyx... Necessito saber-ho...

Vaig sospirar.

-Bé... a veure... d'acord...

Ho havia de dir...

-Veràs, Matt... segurament ja hauràs vist que jo amb la meva familia no es que em dugui molt bé... Doncs es per un tema que a ells els possa bastant nerviosos, i que m'han dit tots sempre que era una noia imbécil, per això. Per tu potser es una imbecilitat, o fins i tot et posses a riure... però m'has de creure. A mi m'han arribat a amenaçar. La meva propia familia!

Vaig sospirar.

-Bé... veràs. A ca meva mai s'ha parlat de muggles. Mai. De petita, una vegada que varem fer un viatge... vaig demanar per què hi havien zones de la ciutat que mai visitàvem... i em va respondre un silenci i una bufetada. Jo volia saber-ho... i me'n vaig anar sola.

>>Vaig parlar per primera vegada amb un muggle. I vaig veure màquines, invents. Tot allò em va... encantar. Imagina't la cara del meu pare en saber... que els muggles m'agradaven.

Vaig sospirar un altre pic i vaig deixar anar una llàgrima. No plorava des de feia temps, però tot aquell temps amagant-ho...

-El meu pare mai ho ha acceptar. Em va llevar tot allò que m'agradava, des dels seus concerts de cello fins als regals de nadal, va intentar llevar-me els amics i... aquest any ja m'ha enviat aqui.

Vaig llevar-me les llàgrimes amb força. Odiava plorar.

-Porto... tot el curs parlant amb la Wendy. La Wendy Moore, filla de muggles. Ella m'aclara els dubtes que tinc... es una noia molt simpàtica, però ho fem d'amagat. Ella no vol que sàpiguen que... que es duu bé amb una Slytherin.- vaig mig somriure.- I jo no vull que els altres sàpiguen que parlo amb... amb la nena més anti-slytherin que he conegut mai... i filla de muggles.

Vaig mirar-lo.

-Aqui tens el meu secret, Matt.

Vaig escoltar atentament tot el que m'explicava la noia. Després vaig abraçar-la, en una barreja entre emoció i agraïment, conscient del significat d'aquell gest.

- Nyx... Gràcies... No t'imagines el que significa aquest gest per mi... - vaig estrènyer-la entre els meus braços, somrient -. Gràcies...