I de coma en té per llarg {Habitació de l'Allie Lovegood}

Vaig tancar els ulls quan vaig sentir el contacte dels seus llavis. La sensació més meravellosa del món, sense cap tipus de dubte. Va ser un petó curt, però l'efecte que va tenir en mi va ser com si hagués durat un milió d'anys, per tot el que m'havia transmès. Els meus sentiments van aixecar-se de cop, però, amb l'abraçada que em va fer. Vaig tornar-li l'abraçada tant com els tubs em van deixar, amb la ment emboirada. I quan em va dir aquell "T'estimo molt", vaig tancar els ulls, amb força, amb el cap recolzat a la seva espatlla, sense voler que se n'anés.

- I jo, Jack... I jo.

I era veritat. Després de més d'un any de sentir-me idiota cada vegada que el mirava, en pensar que era una somiadora i que mai el tindria... El tenia.

Vaig quedar-me abraçat a ella, sense moure'm. No volia deixar-la anar. - Ara és quan ve la Black i em pateja el cul- Vaig dir, rient, imaginant-me la reacció de l'amiga de l'Allie.

-Bé, en realitat puc imaginar-me qualsevol de les teves amigues tirant-me per les escales- vaig confessar, amb un somriure.- Creus que ho faran?- Vaig preguntar, curiós.

- És clar que no ho faran! - vaig exclamar jo -. Si ho fan les patejo jo, t'ho asseguro. I per què? A veure, l'Agatha va estar amb el Fortin, així que no te cap dret a enfadar-se, per ella no et preocupis. I les altres... Bé, algunes ja sabien que jo estava molt per tu, o sigui que crec que més aviat se n'alegraran - vaig afegir, contenta.

Em va venir al cap un cop que l'Erin m'havia dit que sempre hi havia esperança, i que confiés. No podia esperar a dir-li allò. Però havia de fer-ho. u.u'

- I dels teus què em dius? No se jo... Però no crec que a la Possesseur, o la Davies, o alguna d'aquelles li faci gaire gràcia, si se n'assabenta.

Vaig pensar en la Gisèlle, sobretot. Feia molt temps que ni em parlava amb la Rapunzel. No, segurament no els hi faria gens de gràcia. Potser a l'única que potser li semblava bé era l'Ur, que ara sortia amb un Hufflepuff.

-Que es fotin, si no els hi fa gràcia.- Vaig dir, abans de tornar-li a fer un petó.

Vaig tornar-li el petó, feliç. Vaig fer un somriure trapella i vaig dir, en broma:

- Sempre podem anar al bosc prohibit, parlar amb el Mordor, i que ens organitzi un exèrcit de criatures del bosc perquè s'encarreguin de la gent a qui no agrada, això. Que es fotin.

Vaig riure, i vaig dir, de sobte, recordant-me'n:

- Per cert! I com està, el nostre Mordor?

-Clar, i atacarien els turmells de la gent. Seria un bon exèrcit. - Vaig dir, tornant-li el somriure.

-El Mordor està molt bé. Ha crescut bastant, crec que és perquè li portem menjar. Cada cop que m'apropo a ell em ve a saludar i tot.

Vaig aixecar-me del llit- Hauria de tornar a Hogwarts- Vaig dir, abans d'ajupir-me per fer-li un petó a la galta.- Demà tornaré, no t'escapis de l'hospital, val?

- Va, per ser tu, et prometo que no m'escaparé.

Vaig somriure-li, i vaig afegir:

- Paraula de Lovegood, em quedaré aquí com una bona nena fins que em donin l'alta - vaig quedar-me pensativa un moment -. No, espera. Esborra això de la teva ment. Et dono la meva paraula, paraula d'Allie.

Vaig encongir-me d'espatlles, amb un somriure tímid, i vaig dir:

- La gent no acostuma a refiar-se de la paraula dels Lovegood.

Vaig deixar anar un petit riure, quan em va dir que em donava la seva paraula.

-Val, però tampoc val cremar Sant Mungo ni res semblant, eh?

Li vaig tornar el somriure, mentre li deia adéu amb la mà i sortia per la porta de l'habitació.

[Surto del tema]

- Però tampoc em deixis sense plans! - vaig exclamar, en broma.

Vaig fer-li adéu amb la mà, i vaig estirar-me com vaig poder, o més ben dit com els tubs em van deixar. Vaig tancar els ulls, i vaig respirar fons. Realment havia passat. M'havia fet un (bé, més d'un) petí, i m'havia dit que m'estimava. Ja res podia anar malament! Perquè allò em feia feliç.

- Bon dia, senyora Gylenhall - vaig dir amb un mig somriure a l'infermera de la recepció. Feia un mes que venia, però aquell lloc encara em compungia. Per això em va sobtar tant la reacció de la dona.

- Erin! - Em va exclamar, amb un somriure d'orella a orella - Tinc molt bones notícies, però ho has de veure tu mateixa. No cal ni que passis la targeta, vés, corre! Digue-li hola de part meva!

Vaig trigar uns segons a reaccionar.

- m'està dient que...

Vaig dur-me les mans a la boca davant el somriure de l'infermera. Les llàgrimes de felicitat em sortien sense parar dels ulls, i, quan me'n vaig adonar, havia arencat a córrer a la seva habitació. Vaig obrir la porta de bat a bat, entrant com una exhalació.

- Allie! - va ser tot el que vaig poder cridar, abans de deixar caure la flor que portava i córrer a abraçar-la - Estàs aquí... Estàs desperta.

Vaig quedar-me estirada al llit, mig reflexionant sobre tot el que acabava de passar. Vaig sentir passos pel passadís, i la porta es va obrir de cop. L'Erin va cridar el meu nom, i vaig fer un gran somriure, obrint els braços per rebre la seva abraçada.

- Erin! - vaig exclamar jo, al meu torn, quan ja estàvem abraçades.

Vaig separar-me d'ella, amb un somriure d'orella a orella, i vaig mirar-li els ulls plorosos. Vaig deixar anar una rialla i vaig dir:

- Dona, no cal que ploris, sé que estàveu millor sense mi, però si ho guardes en secret quedarà millor.

Vaig tornar-la a abraçar, feliç. I adonant-me de que segurament m'havia perdut moltes coses. A les cintes de seguretat, havia vist l'Erin dient-me que m'havia de dir alguna cosa important. Però vaig preferir no forçar-la i que m'ho expliqués ella mateixa, allò tan important, quan li vingués de gust.

- Calla't, tontaburra - vaig replicar-li, plorant encara més fort - tu saps el que m'has fet patir? Pensava... pensava...

Pensava que la perdria. Pensava que, si no la perdia com a persona, la perdia com a amiga. Seguia pensant allò, però en aquell moment el que ella pogués sentir no m'importava per primera vegada en la meva vida.

Vaig separar-me'n, secant-me les llàgrimes.

- Com estàs? Com et trobes? Quant fa que t'has despertat? T'han portat menjar? Et portaré menjar, segur que no te n'han donat prou. I aigua, i alguna barreta energètica. Preguntaré a veure si et deixen menjar xocolata o alguna llaminadura, i segur que un Nestea t'aniria bé, ara... Necessites mimació absoluta. T'estan bé els coixins? te'n puc portar més si vols estar més incorporada, o alguna manta de més, fa fred aquí. Vols que pugi la cal·lefacció? Els hi diré que la pugin. - vaig aixecar-me - si em disculpes un momentet, ara vaig a dir-los que la pugin i vaig a buscar-te tot això... - Vaig dir, obrint la porta i mirant si algun metge passava per allà.

Vaig obrir molt els ulls, quan l'Erin va començar a fer-me una metralleta de preguntes. Vaig aixecar les mans, i vaig exclamar, rient:

- Er, Er, Er! Burricalva, fes el favor de tancar la porta i calmar-te! Qualsevol diria que ets tu la que s'acaba de despertar, i no jo! Va, fes-me un favor. Seu i respira fons.

Vaig somriure, sincerament, mirant-la. Estava confosa i tenia la ment emboirada, però el que sí que tenia clar era que les visites no podrien haver estat millors.

- Estic bé, Erin, estic bé. Només estic... Cansada. Pot sonar estrany després d'un mes fora del món, però em moro de son.

Vaig deixar anar una rialleta tímida i incòmoda perquè, efectivament, sonava estúpid.

- Oh!

És clar. Tenia tota la raó. Com era possible que fos tan egoista? No podia haver pensat en ella, per una vegada? Havia de començar a molestar-la amb totes aquelles preguntes. És clar que necessitava descansar.

- Perdona, ho sento molt. Jo... Et deixaré descansar - vaig dir, amb un somriure forçat.

Vaig anar fins l'entrada, i vaig agafar la flor que m'havia caigut quan havia arribat. La vaig posar en el mateix vas d'aigua que totes les altres. Trenta-una, exactament; ni una més, ni una menys. Aquella era la última que havia de portar a aquell lloc... Vaig sospirar, alleujada.

- Bé, doncs... Jo me'n vaig - vaig dir, tímidament - Cuida't, val? Siusplau - vaig dir, i, amb un somriure trist vaig sortir per la porta.


[Surto del Tema]

Vaig sospirar, dedicant-li un petit somriure, incapaç d'explicar-me la tensió que s'havia format entre nosaltres.

- Adéu, Er... Moltes gràcies per haver vingut.

Vaig dirigir-li un somriure sincer, i després va marxar. Vaig estirar-me, tapant-me una mica amb la manta. Feia fred, o era la meva ànima?

- Ja s'ha acabat... - vaig dir-me - . Ja està.

I vaig adormir-me profundament.



[TEMA TANCAT]