James, que tinguis un bon coma

Vaig ingressar a Sant Mungo, segons l'Agatha, uns minuts després que Madam Pomfrey m'estabilitzés.

Els infermers van especificar que el meu estat era de coma, tot i que no van dir mai la gravetat d'aquest.

OFF: Qualsevol que vulgui venir a visitar el James, que ho faci. No es despertarà fins d'aquí unes setmanes xD

31-07-2033

Vaig entrar a l'habitacio de l'ospital amb el cor compungit. Era el primer dia que no hi havia el Fortin, i aquell era el motiu pel qual no havia marxat amb ell. De manera que havia anat a fer el que havia de fer. El James era alla estirat en un llit, inert. Uns tubs li sortien del nas, i un aparell estrany marcava el vols del seu cor.

-James... -vaig murmurar anant cap a ell.

Li vaig posar la ma al front i li vaig apartar el cabells de la cara. El seu sanador m'havia dit que el mes probable es que no s'adones de res del que passava al seu voltant, que no valia la pena que anes alla a veure'l, que l'unic que aconseguiria seria frustrarme i posar-me trista, pero m'era igual. Era el meu millor amic i estaria cada dia amb ell, en fos ell conscient o no.

-Diuen que no sents. M'es igual. Aixi no haure d'aguantar les teves respostes insolents -li vaig dir de broma, amb un somriure-. No et pensis que em fa puta gracia ser aqui... Nomes ho faig perque hi estic obligada per contracte.

Vaig deixar la meva bossa a terra i em vaig asseure en una cadira, preguntant-me que li podia dir. Em vaig decidir pel que tenia mes ganes d'explicar. Ell no em podria cridar ni renyar.

-Estic sortint amb el Fortin - vaig dir amb un somriure-. Ara hauria de ser amb ell a Espanya. Pero no us podia deixar a tu i a la Lily aqui -li vaig agafar la ma-. Es genial, James, estic enamoradissima d'ell. Em preocupa una mica el que diran els altres quan ho sapiguen...

Vaig seguir narrant-li tota la historia amb el Fortin. Em vaig desfogar molt; m'havia anat be.

-Es tard, James, he d'anar a veure la Lily i tornar a Hogwarts. Desperta't aviatt; et necessito. Tornare dema.

Li vaig fer un peto a la galta.

-T'estimo molt. Fins dema.

Vaig agafar la bossa i vaig marxar.

[Surto del tema]

01-07-2033

Vaig tornar a l'hospital l'endemà. Dia 2. Tot estava com com el dia abans, i em vaig preguntar si havia anat a veure'l algú més. Últimament no s'havia fet gaires amics.

Duia una rosa a la mà. Vaig conjurar un gerro alt i estret i la vaig ficar a dins.

- És del jardí de Hogwarts. No duren massa igualment, de manera que te l'he portada. Diuen que va bé portar flors als malalts perquè mentre elles es panseixen, donen vida a l'altre ésser viu de l'habitació. No és que m'ho cregui, però... per si de cas. Igualment és bonica.

Em vaig asseure i vaig mirar per la finestra.

-Fa un dia molt bonic, molt de sol. T'agradaria per passejar pels jardins... Ahir al vespre vaig anar una estona al lac Negre, per exemple. Hi havia la meva cosina. No t'ho creuràs...

Vaig sospirar. Sabia que no em sentia, però preferia sentir la remor de la meva veu que no pas estar allà en silenci. Era tètric.

- No t'ho creuràs. Vam estar... parlant. I per un moment va ser com quan érem petites, que jugàvem juntes... va ser estrany. Em va parlar del Foster i de la Gisèlle. Saps aquell rumor que corria per Hogwarts? Tot cert. I no t'ho perdis: es vol venjar d'ells dos, i m'ha demanat ajuda a mi!

Vaig riure.

- He tingut una idea tan brillant, James, tant...! Estaries orgullós de com he pensat! Mira, saps que el Foster és un Playboy, oi? Doncs quina és la millor manera de castigar-lo? Deixar-lo a dues veles. Hahahaha. Crearem una fundació amb diners de l'Ursula a nom de Karl Foster per la Mononucleosi tipus C, la mortal. Com que es transmet per la saliva...

Vaig haver de parar perquè m'estava partint ca caixa.

- Farem córrer el bulo, i cap noia se li acostarà. Però això no és tot. L'Ursula anirà a St Mungo a fer-se les proves, per confirmar que es creu els rumors, i els seus resultats donaran negatiu. Això obligarà a la Possesseur a anar-hi també. I aleshores canviarem els resultats de la seva anàlisi, dient que ella està infectada! La malaltia és incurable, pe`ro es pot tractar: hi ha unes pastilles que t'has de prendre cada dia per mantenir-te en vida. No són gens extranyes, se'n pot aconseguir fins i tot a la Infermeria. La part bona és que canviarem les pastilles d'allà (que la Possesseur no necessitarà) per unes que farem nosaltres a base de drac tàrtare, que com suposo que saps deixa un alè terrible...

Em vaig estirar a la cadira.

- ... i se les haurà de prendre fins que se n'adoni. Ta-xaaaaan! Què et sembla? No és genial?

"M'ho prendré com un sí"

- La part més estranya ve amb l'Ursula. Estem col·laborant. No que siguem amigues però... crec que... és possible... que canvii de bàndol. Seria increïble, no creus? Primer el Fortin, ara l'Ursula... estic desmembrant Slytherin sense ni tan sols haver-m'ho proposat! Sé que no em puc refiar d'ella, però... últimament sembla menys reàcia amb els muggles i tot això. Potser tot això que ha passat la podria canviar! Creus que seria possible? Ho hauria d'intentar? És tan temptador tenir del nostre bàndol una Slytherin redimida... no trobes? Buah, això els destrossaria: ni tan sols es poden refiar els uns dels altres. I de cara a la meva família? L'Agatha ha reconvertit l'Ursula... no seria una bufetada genial...?

Em vaig remoure a la cadira.

- Tan de bo estiguessis despert i em poguessis aconsellar.

Vaig mirar el rellotge. La veritat és que no tenia gaire més a explicar-li, i quan una conversa és unidireccional, no triga gaire en acabar-se. Vaig fer un sospir.

- Bé, doncs... ens veiem demà. A veure si em dones una sorpresa i et despertes quan vingui, eh?

[surto del tema]

02/08/2033

Vaig entrar a l'habitacio de l'hospital per tercer dia consecutiu. No em cansava, tampoc no hi tenia gran cosa a fer a hogwarts: els meus millors amics no hi eren i el Fortin tampoc.

-Hola -li vaig dir al James amb un sospir, com si em pugues sentir.

Em vaig arrapapar a la butaca, i m'hi vaig estirar com vaig poder, pujant els genolls al reposabraços i deixant les cames penjant.

-Avui ha arribat un profe nou. La Nicholson ha marxat al Departament. No se si ho sabies, pero es auror, estava infiltrada. No es que fossim millors amigues, pero almenys es millor que el nou, segur. Nomes te una expressio, i fa por. El primer dia quan va arribar em vaig pensar que venia de la Conselleria. Fa pinta de comptable, no et dic mes.

Vaig recordar el nostre encontre.

-Va ser desagradable amb mi, i jo li vaig fotre un moc. O dos. Be, no ho se. Que ja em te mania, vaja. Una altra suspesa, eh? I aixo que transfiguracio es el que se'm dona millor... M'he cobert de gloria...

Em vaig quedar una estona, explicant-li alguna cosa que em venia al cap, com ara que hi havia hagut per dinar i esmorzar aquell dia, o l'u contra u que havia jugat amb el Saul i que havia guanyat per poc.

-Torna aviat James... Me n'he d'anar. Ens veiem dema.

Li vaig fer un somriure, li vaig agafar la ma amb força i vaig marxar.

(Surto del tema)

03/08/2033

Un dia més. Cap a dins.

-Bona tarda, James. No fa gaire bon temps, avui, porta caient xim-xim des del matí. Que sàpigues que he vingut tot i la mandra que em feia...

Vaig anar cap a la tauleta on hi havia la rosa que li havia dut dos dies abans i en vaig retirar els petals que s'havien marcit. La flor, pero, encara aguantava relativament be.

- Com que no he pogut sortir a passejar pels jardins, ni a nedar, ni a jugar a quidditch m'he quedat a la sala comuna tot el dia. Fins i tot mentre estudiava pocions una estona, nomes he sortit per anar a Gran Salo. Vols que t'expliqui amb que m'he estat distraient?

Vaig treure uns butlletins de la bossa que duia.

-Aixo es el meu pla B per si no entro al Departament d'Aurors. No li ho diguis a ningu, eh? -vaig bromejar-. Mira. Oxford. Cambridge. King's College. Sanit Andrews. Son universitats muggles. L'altre dia vaig estar-ne parlant amb el Dumbledore, i es veu que els alumnes de Hogwarts que no vulguem treballar al mon magic disposem d'una beca per promocio per anar a una de les millors universitats del pais. Com que normalment la gent no les vol, no s'acostuma a omplir la bacant, o sigui que per molt males notes que tregui no crec que ningú me la vulgui treure... M'agrada força Oxford. I Sant Andrews; es molt a prop de Hogwarts, saps? El que no tinc tan clar es que voldria estudiar... I tampoc no se com li ho dire al Fortin... Espero que no em desprecii pel tema... Be, ja s'ho fara!

Vaig agafar els butlletins d'Oxford i Saint Andrews i els vaig fullejar per enesima vegada.

-Que creus que fa mes per a mi? Mira, ciencies politiques em fa prou bona pinta. Literatura tambe. Almenys podria treure algun profit a tots els poemes que se...! Filosofia tambe em crida l'atencio. No se, m'ho anire mirant, encara tinc uns mesos de marge, pero m'agrada saber que si no entro al departament encara tindre opcions...

Vaig somriure. Fins aleshores sempre havia vist el meu futur una mica negre amb les meves notes mediocres.

-Be, vaig tirant. Mirare de fer alguna cosa entretinguda dema per poder-te-la explicar.

(Surto del tema)

04/08/2033

Vaig entrar i, d'un salt, em vaig deixar caure a la butaca de sempre.

-Estic avorridíssima -li vaig confessar al James-. Segueix fent mal temps, tu i la Lils no hi sou, el Fortin tampoc, l'Allie ha marxat uns dies a no sé on amb l'Erin, fa dies que no veig ni l'Eileen ni l'Emily... potser són de vacances... No ho sé, pe`ro avui esmorzant només érem el Saul, la Sam, la Ursula i jo. Fli-pa.

Vaig estirar les articulacions a la bucata i després em vaig deixar anar, decaiguda.

- He anat a veure la Lily. Està igual, com tu, desgraciat... em teniu contenta entre tots dos... ¬¬ Ja et podries despertar...

Sospir de la mateixa mena que els d'últimament.

-He conegut a la seva germana gran, la Dianne. Diu que ja et coneix, però ha arrufat una mica el nas quan li he dit que venia a veure't. Veig que no sou gaire bons amics... i m'imagino per què, tenint en compte que la Lils li haurà explicat algunes coses de tu...

Recordo la noia amb qui he estat parlant durant la tarda.

-Sembla que les ha vistes de tots colors... se la veu una mica fastiguejada amb la vida... i és ujna mica massa addicta al cafè i, a jutjar per l'olor que feia, també al tabac, tot i que dins de l'hospital no pot fumar. Està... molt amargada. No sé si és pel que li passa a la Lily o és així de sempre... Crec que necessita un nòvio...

En dir això la meva ment va volar cap al Fortin. Què deuria estar fent? Em trobava tant a faltar com jo a ell?

- Jo també el necessito T.T Saps? No puc evitar preguntar-me què em contestaries a tot això del Fortin si em sentissis i fossis capaç de contestar-me. Jo si estiguéssis amb una tia d'Sly, intentaria treure-'ho del cap de seguida. És clar que les ties d'Sly són totes unes males pècores. Bé, potser l'Ursula ens dóna una sorpresa, però fins que arribi el moment, la segueixo considerant una arpia. És el més segur tenint-ho tot en compte. Però estic convençuda que el Fortin és 100% de confiança -vaig somriure-. Aiiiii, James, m'agrada molt, que tooooonta sóc!

Tan de bo fos aquí, i quan tornés de Sant Mungo amb el cap cot pugués abraçar-e i reconfortar-me i dir-me que tot aniria bé. Ara per ara, l'únic que podia fer en comptes d'això, era posar-me el seu jersei per dormir.

-És increïble que encara faci olor a ell.

No sé perquè ho vaig dir en veu alta. No em sentia. I encara que em sentís, no hauria lligat la frase sense el comentari anterior. Uf.

- Crec que començo a tenir mal de cap. Me n'aniré abans que empitjori... crec que és pel temps. Sempre estic decaiguda quan fa mal temps. Vinga James -vaig dir, alçant-me i li vaig fer un petó a la galta-. Desperta, collons!

I vaig marxar.

05/08/2033

Vaig entrar a l'habitació de l'hospital amb energia renovada.

-Eiiii, Fortin, xoca aquests cinc! -paro la mà, esperant que alci la seva-. Què? No? No t'animes? Vaja, potser demà estaràs de més humor, eh? Segur que no tens ganes d'aixecar-te i passejar una mica? Mmmm... m'ho prendré com un no. Bé, tu t'ho perds, avui fa un dia preciós!

Em vaig asseure a la butaca de sempre.

-M'agrada que faci bon dia. A més, la Maggie ja ha tornat de vacances, per fí! Portava molts dies sola a l'habitació, perquè com ella no hi era i la Lils és aquí... No et pensis m'agrada tenir l'haitació per a mi sola; puc fer el que vulgui... i aquest matí la maggs m'ha tingut fent neteja, però en fi, ara almenys podré xerrar amb algú per les nits...! El Voldemort no és la companyia més xerraire del món... tot i que la veritat és que és molt entusiasta. Li encanta que el llanci amb força contra la paret.

Em poso a riure de valent.

- Ha! El pobre està subnormal perdut de tants cops al cap com s'ha endut. Però està feliç que és el que compta. De vegades em venen ganes de fotret un cop al cap a tu també contra la paret, a veure si despertes de cop, però em sembla que et sentaria una mica malament si quan despertessis fossis subnormal... Tot i que probablement series més feliç, però no sóc jo qui té dret a decidir això.

Em poso dempeus.

-La rosa veig que aguanta -dic, fent una llambregada a la flor que li havia portat feia uns dies-. Tenim bons jardins, a Hogwarts... ^^ Bé, James, et deixo... em passaré a donar un cop d'ull a la Lily, també. Apa, passa-t'ho bé, eh? Fins demà...

Li apreto la mà un moment i surto per la porta

[surto del tema]

Estava fent les meves pràctiques a Sant Mungo, resant perquè l'any següent pogués treballar allà i ser el doctor Bynson en lloc del "Jake, el de les pràctiques".
Em tocava revisar una ala de l'Hospital on encara no havia anat. Vaig entrar en una de les habitacions.
- Collonut - vaig dir, sorprès -. El Bohr.
Vaig netejar una mica la tauleta, i vaig revisar el material. Quan vaig haver acabat, vaig seure a una cadira, i vaig dir:
- Què t'ha passat, Bohr? Excuses per no quedar-te de monitor a Hogwarts? Això del coma està molt vist, home... - em vaig posar a riure -. Quan et despertis m'ho explicaràs, oi? Oi?
Vaig despentinar-lo, mentre em partia el cul, i vaig decidir quedar-me una mica per allà.

Havia arribat al llindar de la porta per sentir el seu últim comentari. No me'n vaig poder estar. Li vaig anar per darrere i li vaig fúmer una coça al cul. Fort. I duia una mica de tacó.

- Tu ets subnormal de naixement o és que has fet que t'hostiin molt amb els teus comentaris fora de lloc, idiota?

Després em vaig adonar que ja no era un alumne, sino que estava de monitor a Hogwarts. Ja veus tu. Que el bombin.

- És a mi? - vaig dir, aguantant-me el mal del cul i posant cara d'innocent -. Però si només estic fent la meva feina, senyoreta Black.

Vaig riure, i vaig dir:

- Apa, noia, que m'han dit que vens aquí cada dia i parles amb el teu amiguet. No et tallis per mi, eh? Res sortirà d'aquí.

Sí, ho he de reconèixer. M'estava partint per dins. I estava desitjant ventar-li un clatellot per culpa del mal que em feia el cul. Una mica... Cabrona, la noia.

- Oh, la teva feina? -vaig dir amb cara de sorpresa-. De veritat? I et paguen per anar a riure't dels malalts o només per fer cabrejar als qui els venen a visitar?

Me'l vaig mirar amb fúria.

- I sí, vinc cada dia, perquè a diferència d'alguns, n'hi ha que tenim amics, saps? I ara fot al camp si no vols que amb la següent coça et faci saltar un parell de dents.

Vaig somriure, negant amb el cap. Aquella gent... Es pensava que atacant-me verbalment obtindria resultats?

- Oh, Black, la meva feina és cuidar dels malalts indefensos... - vaig dir, sarcàstic.

Vaig passar pel seu costat, donant-li uns copets a l'espatlla, i vaig marxar, dient:

- Gaudeix d'una entretinguda conversa, Black.


[SURTO DEL TEMA]

Em vaig contenir les ganes d'escupir-li a la cara quan em va posar la mà a l'espatlla. Seria desgraciat. Però no tenia ganes d'iniciar una baralla en un hosotal; hi havia gent que necessitava tranquil·litat.

En comptes d'això, li vaig clavar la mirada fins que va marxar, i em vaig anar a asseure a la butaca, fent un grunyit felí.

-Els sanadors són gent que ajuden a les persones. Explica'm en quin univers una persona com ell podria ser sanador... argh.

Vaig fer un sospir i vaig deixar que se'm passés la mala baba. Vaig rumiar algun tema agradable de què li pugués parlar al James.

-Ahir vaig conèixer una noia de Hufflepuff -li vaig dir-. És més petita, no m'hi havia fixat mai. Te la presentaré quan et despertis, perquè t'encantarà. És legerement, com tu, però no... no ho sé... és com si no llegís el pensament de les persones; és com si els llegís el cor... Al principi em va deixar glaçada, però és un amor de nena. I té un gos molt bonic. Normalment no agrado gens als gossos, però aquell va deixar que m'hi acostés i el toqués. Segurament és tan bo com ella. Em recorda una mica l'Erin, però... l'envolta com una aura de misteri, a diferència de l'Erin que és tan... cristal·lina.

Em vaig posar bé a la butaca.

-Crec que serà la meva nova protegida.

Vaig riure.

- Bé, ja m'entens. No que ningú necessiti que jo el protegeixi, però... em va donar molt bones vibracions. La vull del meu costat. És orfe, saps? Els Cavallers de la Mort van assassinar els seus pares. És molt intel·ligent, però em va semblar una mica desemparada. Jo cuidaré d'ella. L'escola és massa plena d'indesitjables.

Vaig quedar-me callada una estona, ensimismada mirant al buit, i vaig notar que les parpelles se'm tancaven de tant cansada com estava.

- Demà torna el Fortin -vaig murmurar amb els ulls tancats, i un somriure-. Mai m'hauria pensat que tindria tantes ganes de veure'l. El trobo tant a faltar, James...

Vaig tornar a callar, em vaig posar més seriosa.

-Però em fa una mica de por. Encara no el conec gaire, i estic boja per ell. No és bo. I si... i si descobreixo coses que no m'agraden? És el problema de penjar-te d'algú que no ha estat mai amic teu i de qui no saps gaire res... no és qüestió que m'expliqui les coses, sinó que jo les vagi veient. Hauria de saber com és, com actua, com es porta amb els altres... hauria estat perfecte poder haver anat a casa seva aquests dies per saber més coses d'ell, perquè aquí a Hogwarts és impossibles veure'l en el seu ambient. A no ser que jo em fiqui dins els seu ambient, però com comprendràs, no en tinc putes ganes...

Vaig seguir una estona desvariant sobre el tema, fins que em vaig quedar adormida a la butaca.

Vaig entrar a l'habitació del James, vaig vore que l'Agatha estava dormint en una de les butaques que hi havia, em vaig apropar en silenci, no volia despertar-la. [Off: es suposa que encara estas? Perque si no edite]
Vaig agafar una de les cadires i em vaig sentar al costat del llit del James.

- Hola James.- vaig dir.- Sincerament ets una de les poques persones que mai imaginaria vore aci, se me fa estrany pensar que ets tu el que esta en un llit.- vaig dir baixant la veu.- Espere que no et moleste que vinga a vistar-te, se que hem tingut les nostres diferències, però sempre que necesitava ajuda, tu estaves ahi, aixi que ho sent, però havia de visitar-te si o si.- vaig dir somrient.- Encara que no hagueres volgut no te haguera fet cas. Pel que he sentit, aquest any seras professor...m'alegre per tu, seras un bon professor.

Vaig vore que l'Agatha es movia a la butaca, esperava no haver-la despertat.

Abans de marxar vaig tornar a mirar el James, esperava que es despertara prompte.
Després vaig eixir per la porta.


[Isc del tema]

"Vaig remoure'm, al llit. Estava estirat en una suit d'una gran mansió. Hi havia un home al peu del llit.

- Tu...! - vaig dir, gairebé cridant.

Era en Rodlel. Vaig aixecar-me del llit, exasperat, i vaig llançar-me al coll d'aquell monstre. Però ell no es va immutar, sinó que en un no-res em va haver engegat escales avall i vaig rebre un cop al cap."

L'Agatha dormia a la butaca del costat del llit. Semblava intranquil·la, torturada, però també feliç. Per algun motiu que no sabia si coneixia. El calendari indicava que feia un mes des de... des que havia perdut la consciència, si era el que havia passat.

Vaig tancar els ulls. Em sentia ple de forces, i lliure. Mentalment lliure.

"Per fi", em vaig dir abans d'incorporar-me, mirant l'Agatha.

- Bon dia, Agatha. - vaig xiuxiuejar. S'enduria un ensurt de mort.

- Aaaaaaaargh!

Em vaig despertar amb la veu del James. Em vaig espantar. I com que estava mal estirada en una butaca incòmoda que estava pensada per estar-hi assegut, vaig caure a terra.

Em vaig quedar estesa d'esquenes, mirant al sostre. Tenia tots els músculs encarcarats i em feia mal tot.

- Au -vaig dir, mirant cap amunt, a la llitera-. No em puc moure... U.U'

Increïble. El James s'acabava de despertar i jo en l'únic que podia pensar era en els meus músculs? Després em va començar a entrar el reg sanguini al cervell. Estava molt contenta que per fi el meu amic estigués bé, i no vaig reprimir el meu somriure.

- Què tal estàs?

Em van començar a venir a la ment coses que li havia explicat tots aquells dies. Em preguntava si recordaria res...

- Mmm... Crec que bé, però s'haurà de provar els pròxims dies. - vaig mirar-la -. I tu? T'anava sentint explicar-me coses, però em sap greu dir-te que no recordo gaire res... És possible que estiguis sortint amb en Fortin?

Vaig riure. En algun moment, temps enrere, havia intuït que l'Agatha arribaria a una situació similar, atrapada entre un sentiment i les seves pròpies conviccions.

- I no recordo res més...

Vaig notar que em posava vermella, però em preocupava més la meva esquena. Em vaig intentar incorporar.

- Oh, miracle - vaig dir, apretant-me les lumbars-. Sembla que no estic paralítica... I sí, pot ser que estigui sortint amb el Fortin, però tampoc t'ho asseguro, perquè fa tant que no el veig i va anar tot tan de pressa que ja ni tan sols estic segura jo que sigui real...

Em vaig posar dempeus, amb penes i treballs.

- Aaaaaau, deixa'm un lloc - vaig dir i el vaig empènyer sense mirament cap a un costat del llit i em vaig estirar al seu costat per sobre els llençols-. Collons sí que és còmode això...

Vaig apretar el botó que transmetia a les infermeres.

- Infermera, dos batuts de bescuit i alguna coseta per picar!

Ja tornava a ser jo. El James estava bé, havia despertat i m'havia alleugerit un munt. A més el Fortin devia estar a punt d'arribar. Mica en mica tot tornava al seu lloc.

- De tot el que t'he explicat i ara només recordes el que més vergonya em fa? I l'únic que no et podia explicar, ara que hi penso... vam prometre que no diríem res a ningú fins que no tornés...

- Dona... però torna aviat, no? M'has dit demà? - vaig intentar recordar alguna cosa -. Agatha, com ho penseu fer? De veritat tens ganes de portar-ho d'amagat?

Vaig mirar-la. Sabia que no, sabia que ella volia disfrutar-ho sense haver de patir pels ulls que els miressin quan estaven junts.

- I no m'enganyis. Després d'aquest llarg i avorrit somni torno a estar en condicions mentals, i puc llegir el pensament...

Vaig mirar per la finestra.

- Com està la Lily? Em va espantar en el seu moment...

-No, no ho vull portar d'amagat. I m'es igual el que en pensi la gent... -vaig callar un moment-. No, no m'es igual. Tant me fa el que en pensi la gent en general, pero no el que pensin els meus amics. Espero no haver de perdre ningu...

Uns segons de silenci en que em vaig plantejar que faria si els meus amics se'm giressin de cul. En fi, ja havia passat per mes o menys feia uns mesos. Creia que faria el mateix encara que em trenques el cor.

- La Lily esta estable. La vaig anar a veure fa un parell de dies; diuen els sanadors que tornara en si mateixa d'aqui a res.

Vaig somriure, tenia ganes de tornar-la a veure.

-No se si m'agrada aixo que tornis a llegir la ment...

- Agatha, si realment t'importa, els teus amics et faran costat.

Vaig incorporar-me.

- Tinc ganes de marxar d'aquí... Mai m'han agradat els hospitals, i menys els hospitals màgics. - vaig aixecar-me -. He sentit la infermera... "Pensava" que ja estava bé i que podria marxar quan volgués.

Ella no es va moure del llit.

- Què, et penses moure? O t'he de carregar com vas fer tu amb mi en el seu moment?

-Jo tambe tinc ganes de marxar d*aaqui i no tornar en una bona temporada -vaig dir-. Pero si em vols portar, no sere jo qui t'ho impedeixi...

Pero em vaig alçar d'un salt i em vaig posar dempeus.

-No has de recollir res...? -vaig mirar al meu voltant, pero no hi havia res; de fet, l'havia portat jo, i no haviem vingut amb equipatge-. Doncs per mi, quan vulguis.

Quan ja anava a sortir vaig caure en que encara duia la bata de pacient. "Uix... m'hauria de canviar", vaig dir.

Somrient, vaig fer un gest de vareta i vaig quedar vestit.

- Apa, ara sí que podem marxar. - i vaig sortir a fora.

[TEMA TANCAT]