Habitació 920, Rose Wood... May.

No l'havia deixada en cap moment. Ni quan li havien mirat les ferides, ni quan li havien fet les proves per controlar que estava bé psicológicament. Havia estat amb ella en tot moment.

Ella demanava pel seu germà. No crec que tardés molt en arribar. Després d'unes proves, van decidir que s'havia de quedar uns dies a l'hospital per refer-se de les diferents tortures. A mi se m'havia quedat clavada al cap la imatge de les paraules gravades a la pell de la meva filla.

No li havia demanat que li havien fet. Segurament no ho voldria dir. Jo l'entenia. Era al seu costat, agafant-li la mà, mentre ella semblava... feliç. Feliç de ser viva, feliç de que l'haguessim trobat...

-La Rose May, si us plau, digue'm a quina habitació està...

La senyora comença a mirar papers i papers, i jo em miro el Dan, fet un nervi. Joder, tan difícill era dir un puto número?

-Ehm... era.... era... 920

Vaig córrer, literalment, cap allà. I en obrir la porta la vaig veure. Semblava estar esgotadíssima i tenia ferides...

-Rose...- dic, , anant cap a ella.- Rose, joder!

M'havien fet proves, m'havien curat algunes de les ferides que tenia als braços i la mare havia vist les paraules, jo...no volia que ho haguera vist, no volia que li afectarà aço.
Aparentava que estava bé, que estava feliç que ho estava, però volia fer que tot anara bé per no preocupar-los.
Havia de quedar-me uns dies, per veure com evolucionava molt bé, si, vale, no me importava això, jo el que volia era veure l'Ols, també la Juls, però se que l'Ols es sentirà malament, o es tirarà la culpa com fa sempre, i no vuic. La mare deia que estava venint, que l'havia avisat. I aleshores el veig entrar amb el Dan al costat.

- Ols!

Bote del llit, em lleve totes les coses que tinc enganxades i sense importar-me res em llançe als braços de l'Ols, amb ell no puc evitar soltar una llagrima. L'abraçe amb força.

-Rose, no facis això! -Li dic, quan es comença a llevar els aparells, però callo quan ve i m'abraça fort. -T'estimo, Rose.

L'agafo amb compte i l'assec damunt de les meves cames, abraçant-la amb força. Joder, esta viva, esta sana... Plora. Em mossego el llavi inferior, amb rabia per aquell home...

Miro a la mama, que ens esta mirant.

-Està a...

-Azkaban. No surtira fins d'aqui molt de teeemps. Me n'encarregare personalment.

Abraço amb més força la Rose.

-Em sap greu Rosie...

Faig que em mire.

- No ha sigut la teua culpa està clar.- em gire cap la mare i el pare.- No ha sigut culpa vostra tampoc, ni...-em torque les llagrimes.- Ni...ni se vos pase pel cap pensar que tot aço ha sigut per vosaltres, d'acord?

Em mire l'Ols de nou i l'abraçe, estic a casa, aço és real, no és un somni, estic amb ells, ells m'han vingut a buscar la mare, el pare m'han trobat. No podre tornar a Hogwarts tan prompte com m'agradaria, però estava fora d'allò i tot i que ara tenia moltissimes ganes de descansar no volia, tinc por de dormir i...

- Jo també t'estime moltissim, tenia por per...per si després vos feia alguna cosa, per si no vos tornava a veure...- com haguera afectat això al futur? Si jo haguera mort al passat...

-Shhh... Sshh... Rose calla...- dic, mossegant-me el llavi inferior. Ella estava bé, ella estava bé, això era el més importar.

No la deixava anar. Em feia porr deixar-la anar. Sabia que estava ja segura, que no li podria fer res... però...

-No saps quin ensurt em va donar la Juls quan em va dir que t'havies anat amb algú que s'havia fet passar per ella...

Assentisc quant diu allò de la Juls.

- Deia que la mare m'estava esperant a Hogsmeade i m'arrastra fins alli i...-em calle, perquè dir-ho em fa recordar.- Però ara estic aci, i ara estic bé. Tot va bé, vaig millor.- m'obligue a fer un somriure, el cabell no puc controlar-ho però puc aparentar que estic tranquil·la, que em sent tranquil·la.

M'aparte el cabell de la cara i em mire el Dan que es mira l'escena, li faig un somriure.

- Vine aci, anda.- per mi el Dan era com un segon germà, un més de la familia.

Em quedo en un racó, mirant-me a l'Oliver i la Rose, que es saluden i s'abraçen. I es que s'estimen tant...

Aprofito que els dos parlen una estona per saludar amb un somriure a la seva mare.

- Hola, Lily.- Dic. Tot i que, ara que ho penso, no sap qui sóc. Però es deu imaginar que també vinc del passat.- No li diguis als meus pares que estic aquí, siusplau u.u

M'apropo a la Rose quan em diu que hi vagi i li faig una abraçada d'ós.

- Sort que estàs bé, Rose, de veritat. - Dic, sense deixar-la anar.- Què faria jo sense tu, eh? ^^

Em miro com l'Oliver abraça la Rose, i somric. Ja puc ser feliç al futur, veient com els meus fills creixen sans i forts..

-No et preocupis... No li dire res a l'Emily.-Dic, somrient. Tenia cara d'Emily...-Pero les mares ho acaben descobrint sempre, ja ho saps...

I em vaig quedar mirant com abraçava la Rose. La Julie havia dit que vindria mes tard. M'alegrava veure que la Rose tenia tants amics...

Abraçe el Dan.

- Et tocaria fastidar l'Ols sols i seria més avorrit, clar.- dic, ara somrient sincerament.- Gràcies per cuidar-los per mi i no deixar que façen cap estupidesa.- parlava tant de l'Ols com de la Juls...la Juls, vindria?

L'Ols em llança una mala mirada que ignore, se que es deuria haver sentit culpable i que la Juls seria capaç de fer qualsevol estúpidesa aixi que no em pot mirar aixi. Em gire cap la mare.

- Saps si vindrà la Juls?- pregunte dubtosa, pot ser no volia vindre, pot ser...

Havia sortit corrents del l'autobús aquell que va com un boig. Tenia la mochileta plena de granotes de xocolata i altres llaminadures que sabia que tornaven boja a la Rose, i la motxila també era nova, per a ella. "Welcome back" Li havia escrit. M'hauria agradat comprar-li alguna cosa més guay, però no em sobrava els diners. Això sí, entre les llaminadures havia possat una caixa de pilotes d'espurnes. Que son molt guays per jugar i veure com brillen...

Corro pels passadissos de l'hospital fins arribar a l'habitació i l'obro de cop, somrient.

-ROOOOOOSEEEEE!- crido, corrent cap on és i abraçant-la amb força.- El teu germà no em va deixar anar a ajudar-los per trobar-te! Ha estat dolent! Grr!- li dic, pero contenta de tenir-la amb nosaltres. Punyeta, es la Rose *-*

Els havia posat cada a un a una cel·la prou separades entre elles, era impossible que isqueren. Les cel·les estaven totalment vigilades i tenia guardies apostats a les portes, no eren com les muggles, aquestes estaven reforçades amb magia eixir d'alli era impossible.
Aparet dins el vestibul, la recepcionista em mira.

- Rose May.

- Habitació 920.

Quant estic eixint de l'ascensor veig a algú corrent cap la porta 920 i quant vaig a entrar aquesta em tanca la porta als nasos, diria que era la Julie, agafe un dels mocadors que hi han per ahi i me'l pose al front, per netejar algo de la sang perquè sincerament per variar, no m'havia preocupat molt per les ferides, el tire al fem i entre.
Veig la Rose abraçant la Julie, el germà de la Rose, l'Oliver i el amic entre aquestes dues, i a la Lils amb l'Erion a l'altra banda que es miren l'escena.
Em recolçe en la paret al costat de la porta, crec que encara no m'havia lliurat de la bronca de la Lils per haver marxat, però pot ser s'havia oblidat amb tot aço.

- Benvinguda Rose.- li dic somrient.

Abans que la mare puga respondre escolte que la porta s'obri de nou i la Juls entra precipitadament, el Dan es fa a un costat i la Juls es llança als meus braços.
L'abraçe amb força somrient, estava aci, la Juls estava aci.

- Crec que aquest cop em vaig a posar de la seua part.- li dic rient- Te trobat a faltar moltissim.

Eixa si que era la meua Juls, no aquella que em va arrastrar a Hogsmeade, no la que va desaparetre, aquesta que tinc davant meua, que em somriu, que m'estima.
Aix, se me van a escapar les llagrimes de nou, no plores, no plores...

M'aparto quan veig a la Juls entrar corrents i tirar-se sobre la Rose. Estic segur que si no ho hagués fet m'hauria apartat sense cap mena de miraments. Però, bé, és la seva millor amiga, seria normal.

Em quedo mirant com s'abraçen i quan la Julie es queixa de l'Oliver no puc evitar una riallada. Em fixo en la noia que entra just desprès de la Julie... Són clavades. Puc veure perfectament com serà la Julie d'aquí uns anys.

- Abraçada conjunta!- Crido, quan veig que la Rose està a punt de posar-se a plorar un altre cop. Agafo l'Oliver del braç i l'arrossego, pràcticament llançant-me en planxa sobre les dues noies.

Que sí, ja ho sé, aquestes coses no es fan als hospitals. Tsk, avorrits.

Estic abraçant ben fort a la Rose encara quan sento al Dan parlant d'abraçada colectiva i el Dan i l'Oliver s'uneixen. Ric, sense poder-ho evitar, i em trec la motxila de l'esquena.

-Mira, es teva. La motxila i el que hi ha a dins. T'ho he anat a comprar, he pensat que necessitaries alguna cosa guay.

No parlis del Ventigmila ni de la Serantoni... No li parlis si ella no vol parlar-hi... Li dono la motxilla i somric, ignorant el seu color del cabell, que em diu que no esta bé.

Veig com despres de la Julie entra la Sam i somric, mentre veig com la Rose no sap molt be com sentir-se. Veient que esta en bona companyi, m'apropo a la Sam.

-Hi ha hagut cap problema?-Li demano.-Son ben tancats, oi?

Fills de la gran...

Fem una abraçada col·lectiva i no puc evitar riure.

- Oh, Juls!- dic al veure el que m'ha dut.- No feia falta de veritat!- em llança una mala mirada.- Moltissimes gracies.- dic abraçant-la de nou, somric al veure el missatge. Obric la motxilla i veig els dolços.- Ooooh! Inclus m'has posat pilotes d'espurnes!

Ella sabia com m'encantaven, em podia estar hores mirant com botaven a la foscor i brillaven, de vegades les posava a levitar i pareixen planetes o estreles, de vegades m'agradava dormir amb aquestes flotant al meu voltant, si era ridicul i rar, però a mi m'encantaven les pilotes d'espurnes. Agafe un dels caramels, bé, supose que puc menjar-me, fa com...dos dies que no menge res? Si, crec que dos dies, aixi que bé, un caramel no em fara mal. Me'l pose a la boca, i agafe una de les pilotes somrient.

- Moltissimes gracies de veritat, que faria jo sense vosaltres?- dic abraçant-los de nou.

- Cap, he deixat a mitja conselleria flipant i atacant-me a preguntes i donant-me l'enhorabona, però els he dit que s'esperen que la major part del treball ha sigut teu. Estan a les cel·les, a les màgiques, custodiats per guàrdies. He fet un esbos del informe perquè no se m'oblide quant l'hagi de fer.

Em mira.

- Si, el informe el fare jo, tu ocupat de cuidar de la Rose, jo m'encarregare de la feina, no vuic discussions.- em torna a mirar.- He dit que no vuic discussions està clar?- li dic somrient.- Molt bé, aixi m'agrada.

-Em pensava que eres morta.-Li dic, apartant-la a un racó. En part per explicar la meva agressivitat, en part perque havia de parlar amb ella.-Vas desapareixer, i tornes de cop... No m'ho pots fer, això, Sam. M'has espantat molt...

Sospiro i miro de reüll la Rose traient les coses dela motxila. somric.

-Crec que tu saps perquè són aquí... M'agradaria entendre-ho.

L'abraço de nou, somrient, pensant en que he fet bé de portar-li alguna cosa. Segur que aquells imbecils no li havien donat res i li havien fet mal... a la meva Rose. Tenien sort de que l'Oliver m'hagués agafatamb força.

-Feia falta. Sí que feia falta.-Li dic, abraçant-la de nou.

Em duu a un racó.

- Sols necesitava pensar, aclarir certes idees, t'ho vaig dir ja a la carta. Però no em vaig estar sense fer res...vaig...-almenys algo de veritat.- Vaig marxar a Roma i vaig marxar a la Scuola, abans que em digues res, quant vaig marxar les coses amb el Ventigmila no avançaven i ja que no anava a estar volia ajudar buscant informació, quant vaig llegir les morts vaig tornar a Anglaterra.- psh...no del tot, perquè seguia a Roma, però si.- I vaig buscar coses sobre les persones mortes fins que vaig rebre la carta de la Julie i vaig aparetre directament a Hogwarts. Anava a tornar igualment el dia següent, estava de cami a casa.

Em diu que jo se el motiu pel qual estan aci, ahà, el se però no te'l pense dir.

- El motiu? Això li ho hauries de preguntar a elles, jo no se perquè han vingut al passat, Lils.

Escolto el que m'explica, tenint un ull en la Rose. Em preocupa, i joder, es normal. Li han fet crucios i li fet talls als braçoa, i aixo no se'n va de la memoria aixi com aixi...

-D'acord Sam... no m'ho expliquis... Pero haurien de tornar. No vull que els hi pasi res més...

Somric a la Sam. Vaig cap als altres i els somric.

-No vull... ser talla rotllos, pero la Rose hauria de descansar, gent!

Per què no s'ho creia sense més?

- Que jo no se perquè han vingut Lils!

Crec que he cridat massa perquè la Julie se m'ha quedat mirant.

- Se més o menys com tu, ho vaig esbrinar abans, si, però no se perquè han vingut, i ho vaig esbrinar pel mapa, ja està, no se res més. I si hauriem de buscar una manera de que tornaren...

I que passava? Que no volia que la Julie marxara, si, era estany venint de mi, era estrany que m'estiguera comportant aixi, però...encara faltava molt perquè la Julie és a dir...bé perquè la tinguera amb mi....era complicat, els meus sentiments es mesclaven i per una banda tenia por i per altra.

- Buscare una manera i sino...sempre podem utilitzar la sala de la necesitat.- jo vaig anar aixi al futur, no? Pot ser funcionava...

Em mire la tieta Sam quan diu allò, a mi millor que no em pregunten. La mare ens diu que he de descansar i m'alçe de damunt l'Ols, crec que l'estava esclafant i em dirigisc al llit, deixe la motxilla al meu costat.

- Juls.- li done una de les pilotes.- Pots fer-la levitar per mi, per favor?

Em tombe al llit i agafe una xocolatina, em mire l'Oliver, no vuic que marxe, però la mare segurament li dirà que es millor que em deixen sola, en veritat necesitava estar sola, almenys un moment.

- Ma...-em, li podia dir mare, no? Si...crec que si...bé per si de cas. Em mire la mare.- Gràcies.

-No cridis! D'acord, no en saps res, perdona!

Sospiro. Tenia els nervis a flor de pell encara. El braç on m'havia mossegat el Bruno estava envenat, i a part que d'alguns cops, no havia rebut mes mal. Bé, a les mans al donar-li cops de puny, tenia alguna blaus. Poc m'importava. La Julie va fer levitar una de les bolles espurnes, fent-la levitar per l'habitació, i li va donar un petó a la galta a la Rose. L'Oliver el va abraçar tambe. Vaig somriure.

-Va, en serio, fora... Sam, ens veiem dema a la feina...