Habitació de la Samanta Williams... Bon dia?

Vaig entrar a l'habitació 193. Allà, estirada al llit, amb els braços embenats i la cama suspesa a l'aire amb un encanteri, es trobava la Samanta Williams. Vaig apropar-me a la taula, on descansava un gerro amb unes peònies molt maques. Vaig observar els papers, mirant quina medicació li tocava.

Vaig anar-me'n un moment a l'habitació del costat, i vaig tornar amb les medicines. Estava traient-li l'embenatge del braç, amb parsimònia, arrufant el nas, però alegre perquè havia millorat bastant.

I de repent una llum i un riure i després un no res. Vaig obrir els ulls i la quantitat de llum va molestar-me a la vista. Vaig intentar alçar-me, però algú ho va impedir. Qui era? I on estava? Que havia passat?
No recordava res...espera, si, caure per alguna banda i després un riure..i poc més. Petits flasbacks...i res més. Havia anat a buscar el Fortin? O havia sigut un somni? No recordava absolutament res. Vaig tapar-me les mans amb la cara...no m’agradava no recordar-me de res. Havia de relaxar-me.

- Per què no recorde...per què sols tinc flashbacks?- vaig preguntar més per mi, que per qui estiguera alli.- I que ha passat? Que faig jo aci?

Vaig mirar-me els braços, ple de benes i la cama...que...? Me feia mal tot, sobretot el cap i el pit.

A la que vaig notar que s'intentava incorporar, vaig subjectar-la perquè no ho fes. Vaig fer força amb els braços fins que va dur-se les mans a la cara.

- Eh, eh, tranquil·la.

Vaig abaixar una mica la persiana de l'habitació, i em vaig asseure al seu costat.

- Samanta, és possible que no recordis gran cosa, et van portar aquí el Thomas Poynter i el professor Fletcher després de que et trobéssin bastant ferida. Has estat en coma tres dies. Tens el cos bastant masegat, vas tenir una bona patacada, pel que es veu, i et vas donar un cop greu al cap, també.

Vaig quedar-me en silenci, escoltant el que deia. Havia dit que m'havia dut el Thomas? No! Ell no...

- El Thomas...on esta?- va dir que havia estat tres dies...tres dies! Havia d'haver-me passat alguna cosa greu, però no recordava el que.

Vaig tocar-me el cap, alçant amb compte el braç i vaig vore que estava embenat...feia mal, si, prou de mal. Tres dies en coma...ho sabria algú a part del Thomas?

- El que me faça molt de mal el cap te que vore en que no recorde res?

- Et vas pegar un bon cop, per això et fa mal el cap. I és molt possible que el cop hagi fet que oblidéssis què et va passar.

Vaig acabar de reparar-li l'embenatge del braç, i vaig agafar un pot de xarop. Vaig obrir-lo, i una olor que no era gens agradable va impregnar l'ambient.

- No et mentiré... No t'agradarà. Però si t'ho beus et sentiràs millor i podré deixar passar el Thomas.

Vaig mirar-me el pot de xarop amb mala cara, asqueros, però el vaig pendre.

- Espere recordar-ho.

El Jake es va alçar i va marxar de l'habitació. Havia de posar bona cara, no havia de preocupar el Thomas més. Havia de posar bona cara..bona cara...Vaig passar els dits pel cabell, intentant arreglar-me un poc, però ho vaig deixar al vore que era impossible.

Vaig entrar a l'habitació davant d'en Bynson. Ella s'havia despertat, ja.

Vaig córrer cap a ella, desitjant veure-la millor després d'aquells tres dies.

-Com estàs? Et trobes millor?-vaig demanar-li, sense adonar-me que atabalava.-Espera, millor et deixo respirar...

Vaig observar-la millor, un altre cop...

-Et diria que estàs guapa, però quedes millor sense totes les venes, la sang, blaus i tot això..-vaig dir, intentant somriure. Vaig treure-li els cabells del front, i li vaig fer un petó, vigilant, com si se'm pogués trencar al tocar-la.

-Què... què et va passar? Com t'ho vas fer, tot això?

Vaig agafar-li la mà.

- Si, millor.- vaig intentar fer un somriure, però no vaig poder.- De veritat? Mira, ja se que de que no vestir-me a Halloween.

Vaig quedar-me en silenci.

- No...no ho se, sols venen a la ment petits flashbacks i l'única imatge concreta és que queia d'alguna banda i algú reia, rés més.

Vaig girar-me per mirar-lo, no feia bona cara, i tenia pinta de no dormir.

- Deuries de descansar, des de quan fa que no dorms?

No vaig poder evitar pensar en les persones am qui em vaig creuar just abans de trobar-la, allà al terra. Tan de bo m'hi hagués fixat ni que sigués una mica.

-De les escales...-vaig dir fluixet, com parlant per a mi mateix.- Bé, tant és, no et preocupis, ja te'n recordaràs, tard o d'hora.

Vaig acostar una cadira de l'habitació al llit i m'hi vaig assentar.

-Oh, no et preocupis per això, ara... ja he dormit el que necessitava..-vaig mentir-li, ja que sabent que ella estacainconscient m'havia sigut impossible dormir.

- Escales...

Un flashback, curt, queia a terra i algu deia el meu nom i m'espentava escales a baix...Res més.

- Res, no continue sense recordar-me de res.- vaig intentar posar-me comoda per poder-lo mirar millor.- Segur? Si vols dormir per mi no hi ha cap problema. I l'Edgar ho sap? I la Cassie?

-Bé, tant és, no et preocupis.-vaig fer que no amb el cap.-No, no, no necessito pas dormir, encara, de debò.

Vaig fer una ganyota. No hi havia pensat. O sigui , sí, però...

-Em sap greu... no crec que ho sàpiguen... -vaig aixecar-me de la cadira.-Ara vinc, no trigo res.

Vaig anar cap a recepció, i vaig demanar si podien aviar tan a la Cassandra com a l'Edgar. Quan em van dir que sí, vaig tornar a l'habitació sense perdre temps.

-Ja està, ara els avisaràn. I... bé, res. No crec que triguin a venir..-vaig dir, posant la meva mà sobre la seva.

Havia rebut un missatge dient que la Sam estava a snt mungo. M’havia enterat feia un día, ja que la nostra mare treballava ahi. Vaig entrar a snt mungo amb la Cass agafada de la mà, molt nerviosa i molt blanca. Mai havia anat a un hospital, com m'havia dit per quinta vegada, i no li agradava vore a Bam-Bam ahi, i jo li havia contestat que a ningú li agradava.
Varem entrar a l'habitació i vaig vore que el Thomas estava sentat en una de les cadires, i Samus ja estava desperta.

- Sammy!- vaig dir apropant-me.- Com et trobes? Menys mal...tenia por de no tornar a vore't. Vaig rebre un xiulet de la mare dient-me que t’havia vist entrar a quirofan. I després una carta seua dient el que havia passat. I fa res acabe de rebre un mussol.

La Cass es va soltar de la meua mà i va correr cap ella.

- Gracies Thomas, per tot.- vaig allargar-li la mà.

El tete Eddie m'ho havia dit la nit anterior després de sopar, no era veritat, i no ho vaig voler creure fins que va ensenyar-me una carta de la tieta.
Bam-Bam estava a snt mungon! O Mungo! Mungo, crec que era Mungo...Bam-Bam no podia estar alli! Era Bam-Bam! Era invencible, no li podia pasar cap cosa.
Vaig anar amb el tete Eddie a snt Mungon perquè jo volia visitar Bam-Bam, era Bam-Bam! No havia anat mai a un hospital, i tenia por de que no estiguera bé, però havia de ser valenta i no plorar, no podia plorar, havia de ser valenta com el tete Eddie, estava moolt blaanc!

Varem arribar a l'habitació i el tete Thom estava alli, anava a donar-li una abraçada quan vaig vore que estava desperta.

- Baaaam-Baaaaaaaam!- vaig correr al seu costat, abraçant-la.- Sabia que estaries bé! Ho sabia!

Vaig mirar-la, oooh! Tenia mooooltes ferides! Qui hauria sigut? Hauria sigut algun malvat?

- Que ha passat? Qui ha sigut? Que t'han fet?- vaig mirar-la enfadada.- Vares prometre que a tu no et pasaria mai res, que cuidaries de mi! NO et pot passar res!

Bam-Bam va mirar-me. Ella no podia estar a Mungo! No podia!

- No pots! Ho vares prometre i tu mai trenques promeses! Te posaras bé, a que si? Tu ets invencible, a que si? A que ho pagarà? A sigut el noi-falcó? A sigut una serp de fàbrica? Qui ha sigut?

Vaig abraçar-la, jo volia a Bam-Bam i es posaria bona, si o si.

Al cap de poca estona van entrar tan l'Edgar com la Cassandra. Als dos se'ls veia preocupats, es clar.

-Edgar, no em donis les gràcies a mi, jo no he fet pas res.. -vaig dir-li amb un somriure torçat.

Vaig aixecar-me i els hi vaig deixar la cadira.

-Cassandra... es posarà bé, oi tant que sí... I qui són el falcó i la serp de fàbrica? -vaig demanar-li encuriosit. Amb ella allà, es donava vida a l'ambient mort que hi havia hagut fins llavors.

- I tant que me posare bé bitxo, et vaig fer la promesa, i com tu has dit jo no les trenque, aixi que d’aquí poc me tindras de nou a Hogwarts..- havia de ser forta per ells, ja me esfonsaria quan no estigueren. Havia de ser forta sobretot per la Cass. Era veritat, li ho havia promes.- Però me faras el favor de no cridar molt, si?- va asentir i es va sentar damunt les cames del Thomas. I aquest va preguntar qui era el noi-falcó i la serp de fàbrica. Vaig llançar-li una mirada a la Cassie perquè no diguera res, però no va vore’m.

- El noi falcó, el que estava al llac, és una serp, i les serps venen de fàbrica perquè totes són iguals!

- Ed, necesite que me dugues una cosa.- havia tingut una idea, i anava a complir-la. Vaig agafar un paper i ho vaig apuntar.- Quan més prompte millor.

- Si, si que ho has fet.- vaig dir mirant el Thomas.- Li has salvat la vida, si no l’arribes a trobar al passadis...

La Sam pareixia cansada, vaig mirar-li les ferides...havia caigut per les escales o l’havien tirat? Primer la Lils, després l’Allie, després l’Erin i ara la Sam. No ho suportava, es podia saber que pasava a Hogwarts?
Vaig agafar el paper que me donava i el vaig llegir : -Tint per a cabell, color roig

Miri la Sam, anava a tintar-se el cabell?

- Esta bé rara, anire ara, buscare la mare i després te ho duc, si? Torne en una estona.


[ Uns minuts més tard]


Al cap d’una estona vaig tornar amb la bolseta a la mà.

- Tot teua.- vaig mirar el rellotge.- Et deixarem en pau, per ara.- vaig mirar la Cass.- Cass ens anem, tornem després, val?

Va mirar-me i va asentir.

- Adeu Bam-Bam! Adeu Tete Thom!

[Eixim del tema]

Vaig arronsar les espatlles. Només havia sigut casualitat que l'hagués trobat jo. Però bé, tant era.

Van parlar del falcó del llac, que era una serp... Un Slytherin? Bé, ja ho demanaria en un altre moment. Segurament... bé, només debien ser històries imaginàries.

I van marxar.

Vaig posar-me bé a la cadira, començava a tenir son, però no m'adormiria pas, almenys encara. No em volia pas adormir.

-Saps què? M'han dit que no se qui, d'aqui poc se n'haurà d'anar de Hogwarts... però no se qui era..-vaig dir, treient un tema de conversa.-El que passa és que no se qui és...

I el que tampoc vaig saber va ser què va passar, ja que poc després d'haver dit això, em vaig adormir... Suposo que n'havia de culpar a la cadira.. i a la son acumulada.

Vaig mirar-me el Pointy, era adorable quan dormia, vaig esperar a que estiguera dormit del tot i vaig alçar-me com vaig poder recolçant el pes del cos en l’altra cama, la dreta, agafant-me al llit per no caure, agafant la bolseta amb la boca, poc a poc vaig anar al bany, al entrar, vaig tancar-me per dins.

Vaig sentar-me en el vater i vaig esclatar a plorar, sense motiu, traient tot el que tenia feia una estona i que havia d’hagut de soportar per ells, no volia que ningú me vejera plorar. Al cap d’una estona vaig tranquilitzar-me, no sabia que havia passat però estava clar que havia anat a buscar el Fortin, el que havia passat després, ni idea, esperava que al cap d’uns dies poguera averiguar-ho, me desesperava no saber res. Si havia anat a buscar el Fortin com creia, havia perdut, i això no podia tornar a ocorrer, era massa debil, havia de ser més forta per poder enfrontar-me a ell, i per poder defendre als demes.
Vaig traure la caixeta de la bolseta i vaig mirar-me de nou a l’espill, vaig agafar-me el cabell entre els dits, anava a fer-ho. Necesitava un canvi, i el cabell era un començament.. El reflex que me mostrava l’espill no m’agradava, era massa....massa predecible, massa Sam.
Vaig obrir la caixeta i vaig començar.

[...]

Vaig mirar-me de nou, ara era pel-roja, em veia estranya...però no m’agradava com quedava amb el cabell llarg, aixi que agafi la vareta i vaig començar a tallar, curt. Feia uns mesos no haguera pensat que seria capaç de fer açò. El cabell curt me quedava bé, havia de estar preparada i havia de ser més forta, Hogwarts estava canviant i me donava la sensació que els bandols començaven a formar-se, tenia clar en quin estava jo i pel que lluitava.
Després de rentar-me la cara vaig eixir del bany i vaig tombar al llit de nou, cansada, esperant que el Thomas es despertarà per vore la cara que posava.

No se quanta estona va passar. Molta? Poca? Ves a saber... Tot i així, quan em vaig despertar, em vaig trobar amb un panorama que no m'esperava gens.

-SAAM?!-vaig exclamar, acabant-me de despertar de cop al veure-la tan cambiada. Vaig fregar-me els ulls, però al tornar-los a obrir, la Sam encara era pèl-roja i amb els cabells més curts. -Que m'he perdut alguna cosa? -vaig demanar-li, encara astorat. -Què.. què has fet?

El vaig mirar.

- Que? Ah, els cabells...estava farta de tindre-los llargs... recordes quan a la Sala Comuna et vaig preguntar si els tallava o no? Doncs finalment he decidit fer-ho i ja que estavem...doncs m’he fet pel-roja, no me queda bé?- pareixia alucinat, normal si.

Vaig tancar els ulls un moment, descansant la vista.

- Crec que vaig a dormir una estona, estaras aqui quan desperte?

-Sí, si que t'hi queden... et queden molt bé. -vaig posar-me a riure.- Però tu saps el que ha sigut despertar-se i trobar-te tan diferent?

Vaig aixecar-me un moment per desencarcarar-me, i em vaig tornar a assentar, pensant que a l'habitació li podria quedar bé una cosa...

-Oi tant que hi seré... no et deixaré pas tranquila fins que tornis a estar perfecte..-vaig dir-li fent-li un petó al front.- Que dormis bé.. Ariel. -vaig somriure.

Vaig esperar a que s'adormís, i tan bon punt ho va fer vaig sortir a comprar un ramet de flors a la primera floristeria que trobés. Havia de trobar alguna cosa que li agradés...

Vaig tornar a l'habitació al cap de poc, i ella encara estava dormint. Quin angelet...

Vaig preparar una gerra amb aigua, i hi vaig posar les flors dins. Llavors vaig asseure'm un altre cop a la butaca, i vaig posar-me a llegir un llibre que m'havien deixat a recepció mateix, fins que es tornés a despertar.

Vaig despertar-me de cop i cridant. Havia tornat a tindre malsons, el mateix que tenia quan era menuda, però aquest cop acabava diferent. Vaig vore que el Thomas me mirava preocupat.

- Sols...sols era un malson.- vaig vore que fora era fosc.- Quina hora és? Ho sent...Jo...si no vols estar aqui pots marxar, no et vuic obligar a quedar-te. Ho entendre si vols anar-te'n.

Me tornava a fer mal el cap i la cama. No m'agradava estar a snt mungo, preferia estar a casa o a Hogwarts que en aquest lloc.

- Saps quan podre marxar a casa? No vuic estar aqui.

- Samanta, ja pot tornar a Hogwarts - vaig dir, entrant a la seva habitació.

Vaig plantar-me davant el llit, i vaig dir:

- Ara vindrà un infermer a repassar que totes les benes estiguin ben col·locades, prendràs la darrera dosi de medicació, i ja et deixarem lliure.

Vaig treure-li la medicació intravenosa, i vaig recollir un parell de coses, i va arribar en Phil. Li va repassar totes les benes, va afegir-li una mica més de gruix a l'embenatge del braç, i va indicar que ja estava tot. Abans de dirigir-me a la porta de nou, vaig girar-me un moment, i vaig dir, amb un somriure sincer:

- Per cert, bonic canvi de look...

Vaig girar-me, i vaig marxar.


[Surto del Tema]

Dos dies després, va arribar el Jake dient que podia marxar. Bien! No suportava estar més temps alli.

- Gracies.- vaig dir quan ja estava marxant.

Vaig recollir les coses que tenia a l'habitació i vaig canviar-me de roba. Vaig dirigir-me cap a la porta, però abans vaig girar-me mirant l'habitació.

- Espere que no ens tornem a vore.- vaig dir al no res.

I vaig marxar d'alli, anava a fer-me més forta, i no deixaria de lluitar pels meus. I ho pagaria.


[TEMA TANCAT]