Ball d'Hivern

-Va, anem, almenys ho intentarem..-vaig dir rient.

Vam començar a ballar, i bé, almenys podia anar seguint.

- Genial? Doncs això serà perquè l'escombra m'ha ajudat bastant aquests últims dies...-vaig confessar-li posant-me a riure. -Saps? Vas preciosa... m'encanta el vestit, la màscara.. tota tu. - vaig fer-li un petó, i vaig fer-la girar lentament, intentant que em sortís el que volia fer.

- D'acord, ballem - vaig dir, agafant-la de la mà i acompanyant-la.

Quan vam trobar un racó amb una mica d'espai, i només uns instants abans que la música comencés a sonar, vam parar i vam girar-nos. Me la vaig mirar un moment, sense saber ben bé què fer, i just quan les primeres tecles del piano s'enfonsaven, i l'arquet del violí fregava les cordes, vaig agafar-la de la cintura i vaig començar a ballar.

Anava una mica perdut, però mirant més o menys com ho feien els altres (hi havia alguns fenòmens que ho feien gratament bé) m'orientava com podia i vaig anar seguint.
La veritat és que tampoc hi pensava; m'importava més la presència de l'Eileen allà davant, només a uns centímetres.

Vaig donar una volta.
- Ah, si, doncs li donare les gracies a la granera. Però he de preocupar-me? O sols ha sigut un cop?- vaig riure.- Tu si que vas genial...t’haguera quedat bé la cresta rosa, però m’ho guardare per la proxima. El smoquing et queda...genial... molt sexy. Tot i que me quede curta, si.- vaig donar-li un bes.- Que estas intentant fer?

Em vaig mirar la Maggs.

- Preciosa...- vaig somriure.- Estas preciosa... vaig donar-li un bes.- Crec que amb preciosa me quede curt, si...no és suficient per tu.

Vaig agafar-li de la mà i varem començar a ballar.

- Veus? No és tan complicat, pots fardar i dir que tens un nuvi que sap ballar.- vaig dir rient.

-No, no cal que et preocupis... perquè amb ella sempre li he de dir jo si vull fer un pas endavant o endarrere, o a la dreta o a l'esquerra... sincerament és millor ballar amb tu, no creus? -vaig riure. - Ostres...! És veritat... bé, el problema que vaig tenir és que em vaig descuidar el tiny a la botiga, al taulell.. i clar, llavors ja era massa tard. Però del pròxim dia no passa. -vaig mirar-la incrèdul de cop i volta.-Sexy? Vols dir que no hi ha un mirall davant meu..? A no, bé, que tu no en portes d' esmòquing... potser al de darrere..?

Vaig girar-me una mica per mirar si hi havia algú al darrere, i vaig aixecar les espatlles al veure que no hi havia ningú.

-Vaja.. doncs n'hauré de portar més sovint...-vaig dir-li rient. -Doncs.. estic intentant fer això...-vaig dir tirant-la enrere aguantant-la amb el meu braç. -Bé, s'ha quedat amb un intent..!-vaig posar-me a riure.-Amb l'escombra era una mica més fàcil!

Vaig passar-li les mans per darrer el coll i li vaig regalar un somriure. Vam començar a ballar a poc a poc, amb pas insegur. Se'm va escapar el riure sota el nas.

-Em sento estúpida- Vaig dir, mentre em reia. No sabia com m'havia de moure ni com posar les mans. Definitivament, no sabia ballar.

- Vas preciosa, Ur! - vaig contestar-li, amb un somriure.

Com que després va arribar en Sam, vaig apartar-me de la multitud, asseient-me a una de les cadires. Vaig sospirar en veure que començava el ball i en Karl encara no havia arribat. Vaig optar per esperar, mirant com els altres ballàven. Potser tenia massa feina i ni es presentava...

Vaig arribar al Gran Saló amb corredisses, acabant de cordar-me els últims botons de l'esmòquing. En entrar a la sala vaig veure que ja estaven anunciant el ball d'obertura, així que vaig córrer a buscar a l'Ur, i, en trobar-la, vaig esbotzar un gran somriure.

- Preciosa. Com sempre. Au, a ballar s'ha dit, Ur!

Vaig agafar-la de la cintura, i vam afegir-nos al ball. Vaig agafar-li la mà, somrient. Si m'haguéssin arribat a dir a principi de curs que aniria al ball amb ella, no m'ho hagués cregut.

Vaig escoltar atentament el que deia en James, amb un somriure als llavis.

- Ara és el moment perquè m'ensenyis si realment balles tan bé com dius, Jack!

Vaig agafar-lo del braç, portant-lo fins a la pista de ball, sense esborrar el somriure. Vaig mirar cap a l'Erin, que era a l'escenari, amb una mirada il·lusionada, i vaig agafar-li la mà al Jack.

- A ballar, senyor Fox. Demostri el seu talent.

- Bruno! - vaig exclamar quan va arribar, i vaig fer-lo pujar a l'escenari per fer-li una gran abraçada -. Ei, que elegant... No et veia així de guapo des del Carpe Diem! Au, va, puja, que només haviem començat a assajar. I en res comença el ball d'obertura.

Vaig seure al piano, mentre l'Erin agafava el seu violí, i vaig mirar al Bruno amb un somriure als llavis:

- Piano a dues mans? Crec que aquesta partitura ja l'havíem tocat algun cop...

Vaig somriure quan va seure al meu costat, i vaig mirar l'Erin.

- Un, dos, tres...

I vam començar a tocar. En Bruno i jo erem un sol, tocant el piano. Ens enteníem molt perquè erem amics d'infància. I l'Erin estava fent meravelles amb el violí. Tenia talent.
Vaig aixecar la vista cap a la gent, que ja començava a ballar.

- Doncs si Sexy, no et queixaras.

Em va baixar agafant-me amb un braç.

- Doncs no ha quedat tan malament.- em vaig mirar el Thomas des de baix...vaig pujar el cap per besar-lo.- Hhmmm....crec que m'agrada, si. M'agrada aço de ballar.

-Val, va, doncs anem a ballar.- La meva mare m'havia ensenyat a ballar quan tenia vuit anys i em feia ballar a cada festa de Nadal, així que tenia algo de pràctica.

- A veure...- Vaig dir, posant una mà a la seva cintura. Vaig començar a moure els peus. Ballar cançons lentes era molt fàcil, només havies de fer passets i ja està. - I ara una volta!- Vaig dir, mentre aixecava el braç perquè pogués fer una volta.

-Què?- Vaig preguntar, amb un somriure- Ballo bé o no?

Vaig vore que tots ballaven, jo també vuic ballar.

- Rueeeeeeeeee! Rueeeeeeeeeeeee! Balleeeeeeeeeeeem? Vuic ballaaaaaaaaaaar! Tots ballen! Inclos la Wen, ja li val, jo també vuic ballar amb ella, li ho vaig dir... saps amb qui balla? Amb el Eddy haahahahahahha, ballem? És divertit, vaaaa, vaaaaaaaaa!

Vaig començar a donar botets.

- No veig l'Ed, pot ser està amb la seua amiga, ballem?

Vaig agafar-li la mà a la Cass.

- Ballem! ^^

Vam començar a ballar. M'ho estava passant de meravella. Anava amb compte de no trepitjar la Cass, però no calia, en realitat; ella guiava molt bé.

- I dius que l'Eddie i la Wen estan ballant junts? Que monos... - vaig dir, amb cara de "jujujujul'interrogatoriqueliesperadesprésjujujujuju^^" - com ho estan fent, ara? - vaig preguntar, encuriosida.

Aço era geniaaaaaaaaaaaaaaal!


-Dooooncs! Millor te ho ensenye.- vaig mirar la Wen i l’Eddie i vaig deixar que la Rue entrarà a la meua ment.- Ho veus? hahahahahahahaha, després li farem interrogatori, si? si? Ueueue! I li ho preguntarem tooot! Aço m’agradaaa, és mooolt divertit! Oh! Hi ha un que senyala les nostres disfresses, segur que te envidia, o pot ser vol una, si vol una li puc dir on pot aconseguir.- vaig fer que la Rue donara una volta.- A que mola? L'Ed m'ho va ensenyar!

-Tu no t'has vist, Bi, si no no parlaries de la meva vestimenta.- vaig riure.

Vaig pujar i la vaig abraçar. Vaig veure com seia al piano i l'Erin agafava el violí. Em vaig quedar allà, de peu. Què es suposava que havia de fer? Llavors la Bi em va parlar, la vaig mirar i vaig somriure. Em vaig asseure al seu costat.

Com sepre, una altra vegada, les seves mans i les meves mans es compenetraven sense cap problema. Vaig mirar-la un segon abans de tornar la mirada a les tecles del piano. Aquells moments, per a mi, eren aquells que dius: "No vull que s'acabi mai"

Una altra vegada, ella i jo. Sent una mateixa persona. Em vaig sentir ple, en aquell moment. No necessitava res més. Estava amb ella, i fos a Hogwarts o fos a la Da Vinci, el meu lloc estaria on ella estigués.

- Oh! - vaig dir, quan em va donar la volta - Que guai! Com ho has fet? T'ensenya coses molt guais, el teu cosí. Jo en vull aprendre *-*

Vaig mirar en la direcció que m'havia dit abans la Cass quan deia lo del noi que ens mirava.

- Segur que li encanten les nostres disfresses. No és que peguin molt per un ball d'etiqueta, però és que molen taant *-* - vaig dir, rient - Després li podem donar un número del teu catàleg, a veure si li agrada ^^

La música va començar a sonar, i la Wen em va dir si volia ballar amb ella. Tragant saliva i intentant no posar-me vermell, vaig assentir amb el cap.

Vam començar a ballar, intentant seguir el ritme de la música i, més importantment, intentant no trepitjar l'altre.

- Ho-Ho sento si no ho faig molt bé - vaig dir, avergonyit - L'Allie em va explicar que de petit em va voler fer una classe, però que pel que es veu els nens de mes i mig no tenen les habilitats motrius molt desenvolupades - Creia que la Mama m'havia dit que allò significava que els nens tan petits no caminaven molt bé, encara - I que, després del tercer cop al cap, ho va deixar estar i mai ho ha intentat de nou. Sempre bromeja dient que aquells cops al cap em van afectar per la resta de la meva vida i que per això ara sóc tan boig. Jo sempre li contesto que sóc boig perquè he après d'una bona mestra, i ella riu i assenteix - vaig dir, rient - A la meva família les coses sempre van així.

Vaig quedar-me pensant uns segons.

- I què me'n dius de la teva família? Tu coneixes a l'Allie, però jo no sé res de tu. Que tens germans?

Vaig riure després d'escoltar l'Edward.

-No et preocupis, jo tampoc se ballar molt bé. El James m'ha dit que potser volies ballar amb mi, per això he vingut, per què no em semblaria bé deixar-te tot sol. No m'agrada.

Vaig ballar una mica amb ell.

-Em... Sí, tinc un germà petit, en Jack.- Vaig somriure.- Però es muggle, o això crec. Es que la meva familia es tota muggle, saps? Per això aqui no parlo molt d'ella, per què la gent no ho veu interesant. Saps que els meus pares em van regalar una guitarra? *___*

- Són muggles? - vaig dir, entusiasmat - Oh, que guai! Jo quasi no conec cap muggle. Només els cops que he anat al poble de l'Erin, per vacances, he conegut als seus veïns, la Rory i el Sam. Són molt simpàtics, però mai els he arribat a conèixer del tot, perquè haig de fer veure que sóc com ells.

Vaig fer una pausa, pensant.

- Wen... Et puc fer una pregunta? - vaig fer, posant-me mig vermell - és una cosa que vull saber des de fa bastant de temps.

La noia em va mirar amb un somriure, expectant.

- Com funcionen les torradores? *_________*

-Sí, son muggles. A la meva casa la rara soc jo.- vaig riure. Vaig ballar una mica més amb ell i vaig escoltar el que em va dir, i després vaig parar de ballar i me'l vaig quedar mirant uns segons. Sense saber que dir, bloquejada per la pregunta

-Doncs... Fiques el pa... baixes la barrera, esperes uns segons... i surt una torrada.

Vaig somriure.

-Però no es magia, eh? a dins es torra.

Vaig seguir els seus passos amb atenció, i vaig giravoltar agafada de la seva mà quan m'ho va manar, rient.

- Val, ho reconec. Balles molt bé.

Vaig seguir ballant, amb la mà a la seva espatlla, contenta.

- On n'has après, a ballar? És un talent natural o és conseqüència d'anys i anys d'esclavització familiar amb obligacions ballarines?

-Esclavització familiar- Vaig contestar, amb una ganyota- Era l'encarregat de treure a ballar a totes les tietes solteronas de la familia...

-Han sigut anys i anys de pràctica... Però jo no descartaria el talent natural, tampoc- Vaig acabar, picant-li l'ullet i encara amb les mans a les seva cintura, donant voltes per la pista.

Vaig posar-me a riure, mentre seguia ballant amb ell.

- No, millor no descartar mai res, i menys quan parlem de talent natural en ball... De tota la vida, Jack - vaig bromejar.

Vam seguir giravoltant, i vaig somriure en entreveure a l'Eddie i a la Wen junts, super monos. Vaig tornar a mirar al Jack i vaig dir, amb un somriure entremaliat.

- Així que les tietes solterones, eh? I jo com ho faig, millor o pitjor?

Fèiem una fila bastant còmica, amb les màscares. En James Bohr, el professor de Defensa Contra les Forces del Mal (m'havien parlat molt bé d'ell, però no el coneixia més enllà del rol de professor) va fer un discurs i ens vam posar a ballar.

No recordo haver dit ni una paraula durant el ball. No volia espatllar-ho; érem allà, abraçats, lliscant per la pista de ball amb subtilesa i elegància. Ella somreia, i jo ho amagava prou bé gràcies a la màscara, però també tenia els llavis lleugerament corbats.
A la fi, les últimes notes del piano van rematar aquella magnífica melodia que ens havia encantat a tots. Vaig separar-me, lentament, de la Claire, mentre la gent començava a separar-se; a l'escenari van esperar uns pocs segons de rigor abans de seguir tocant, ara ja cançons més conegudes per tots i totes.

Em costava parlar. Tenia moltes coses al cap; no sabia del cert què volia, però allò ho havia disfrutat. Havia disfrutat molt d'aquell ball.

- Gràcies... - vaig murmurar-li a cau d'orella, sense esperar una resposta.