Ball d'Hivern

Vaig entrar al Gran Saló a mitja tarda i m'hi vaig passar ben bé dues hores, en companyia d'alguns alumnes i professors. La decoració, feta amb gel que no es fonia, era lleugerament nadalenca; quedava molt bé (modèstia a part).

Vaig fer un cop d'ull general al resultat final: l'escenari, tot i que destacava, no ho absorbia tot. Unes taules, amb cadires còmodes i una mica de menjar, omplien la part posterior de la sala; també hi havia alguns bancs, fets de gel (però que no estaven freds) on la gent podia seure. I al mig... al mig una gran pista de ball, preciosa.

La gent va començar a acumular-se al vestíbul, i alguns entraven ja al Gran Saló, vestits amb uns vestits preciosos i unes màscares guapíssimes. Vaig reaccionar ràpidament i vaig anar a canviar-me, posant-me un esmòquing decent i una màscara veneciana que tota la part dreta de la cara. De seguida vaig sortir a donar la benvinguda a la gent.

OFF: Aneu entrant tots!

Vaig arribar al Gran Saló i em vaig quedar alucinada, estava precios! Tot ple de gel, hi havia bancs de gel repartits per ahi i taules repletes de menjar i la pista de ball.

El Gran Saló començava a omplir-se de gent amb mascares, no tenia ni idea de qui era qui. Vaig començar a passejar per la Sala, buscant a algú conegut raere d'aquelles mascares o que algú conegut em trobara.

Aleshores em va pareixer vore al James.

- James?- vaig preguntar dubtosa.

Va cridar-me algú. La veritat, costava lo seu reconèixer als altres, amb aquelles màscares. N'hi havia de molt diverses, i els vestits en general eren preciosos.

- Ei, Sam! - vaig dir, quan vaig reconèixer-la per la veu -. Que esperes en Thomas?

Vaig somriure-li, cordialment, malgrat que no es degué veure massa a causa de la màscara.

- Jo estic esperant l'Eileen, però no l'he sabut veure enlloc...

Vaig baixar al Gran Saló quan començava a entrar tothom. Estava preciós. Vaig buscar entre la multitud al James, però era impossible reconèixer qui era qui. Vaig col·locar-me bé la màscara a la cara i vaig somriure al escoltar la veu del James.

Al apropar-me el vaig reconèixer. Sí, era ell. I aquella era... La Sam? Sí, creia que sí. -James!- Vaig saludar-lo, amb un somriure- Hola, Sam!

-Què guapos esteu els dos!

Vaig arribar al gran saló bastant nerviós. Tenia ganes de veure com estava la Sam... tan misteri no m'agradava.

Vaig buscar a veure si la trobava, bé, tan a ella com a algú conegut, però amb les màscares era bastant difícil. Vaja, més que difícil quasi impossible! A més, ara ja començava a haver-hi gent...

Llavors però, vaig veure un grup de gent, vaja, de tres persones, i les veus les coneixia... tres ravenclaws, sí. I una era la Sam, creia.

Vaig acostar-m'hi, i vaig demanar:

-Mmm... us coneixo, no? Això de les màscares és tot complicat...-vaig dir rient. -Sou la Sam, l'Eileen i.. en James?

- Hola Eileen.- vaig dir somrient.- Tu si que estas guapa!

Aleshores vaig sentir una veu i em vaig girar somrient.

- Pointy!- me'l vaig mirar somrient, com podia estar tan...- Pensava que no et trobaria amb tanta gent.- li vaig donar una abraçada.- I que em dius del vestit? T'agrada o estic horrible?- vaig preguntar rient.

Em vaig mirar al mirall uns segons. Estava recolzada a la paret, mirant enfadada al mirall.

"T'obligo a anar al ball"

Els braços creuats, la meva mirada freda, blava, clavada al mirall, mirant a aquella noia enfadada.

"Quan abans hi vagi, millor"

Vaig agafar aire i vaig sortir cap al gran saló. Només en sortir, quasi em vaig possar a plorar de la gent que hi havia. M'agobiava. Volia tornar a entrar a l'habitació, tancar-me al lavabo i no sortir fins que tothom s'hagués anat.

Vaig controlar-me i vaig anar baixant les escales, poc a poc, separada dels altres, fins que vaig arribar al Gran saló, allà, vaig anar cap a un dels racons on no hi havia molta gent i em vaig quedar allà, espantada per la gent.

"No havia d'haver vingut..."

Tot just havia agafat una copa de cava d'una taula i estava fent un glop, quan l'Eileen se'm va acostar. Gairebé m'ennuego... anava preciosa. La lleugera vermellor de la meva cara i el vague somriure que s'hi va dibuixar, van quedar camuflats per la màscara i la il·luminació.

Després va arribar en Thomas, amb una veu tímida i dubtosa, preguntant si érem nosaltres.

- Hola, Thomas - vaig dir, somrient.

La Sam va ser més directa i se li va llançar als braços. Mentrestant, vaig girar-me cap a l'Eileen i vaig fer un gest d'assentiment amb el cap.

- Sí, efectivament... - vaig dir, amb un somriure d'aprovació -. Estàs guapíssima.

Vaig abraçar-la, content de ser allà. Encara no havia vist l'Agatha; conscient que era gairebé lluna plena, la Georgia devia tenir els seus... problemes peluts, i devia ser amb ella. A qui sí que vaig veure, encara abraçat a l'Eileen, va ser a la Lily. No crec que em veiés, ella; de fet, jo tampoc la vaig veure. Però la coneixia prou bé com per reconèixer la seva "veu mental". Una veu mental que normalment exclamava "JAMES!" quan hi entrava, però que aquesta vegada va cridar un "YOU... SHALL... NOT... PASS!" al més pur estil Gandalf.

Cordialment, vaig separar-me de la jove capitana i vaig acostar-me a la Gryffindor; vaig aturar-me a un parell de metres d'ella, veient que es posava més nerviosa a mida que m'acostava.

- És la primera vegada que no em deixes passar... - vaig murmurar, mentre li dedicava un somriure; ja em devia haver reconegut.

Vaig notar que algú intentava entrar a la meva ment. Vaig bloquejar la meva ment rápidament. Ningú havia d'entrar, ningú havia de saber per què havia cambiat, per què em feia por la gent, per què creia que tothom em feia mal. Vaig cloure la ment i vaig creuar-me de braços, enfadada.

I al cap de pocs segons, va apropar-se el James. Vaig fulminar-lo amb la mirada. Tot un trimestre sense parlar, i ara es volia ficar a la meva ment. Ah, no.

-Què coi vols, James?- vaig dir, mirant-lo fixament amb els meus ulls blaus.

Aquell to em va ferir una mica. Vaig fer una ganyota, invisible gràcies a la màscara, i vaig mirar-la als ulls. Uns ulls blaus, freds. Vaig dissimular com vaig poder l'esgarrifança que em va recórrer l'espinada.

- Vull que sàpigues que estàs preciosa - vaig dir, amb un somriure, intentant no "entrar sense permís al seu espai vital" -, i que estic molt content que hagis decidit venir al ball.

Vaig somriure-li, àmpliament. La màscara només em cobria mitja cara, de manera que el somriure es féu evident.

- Disfruta del ball tant com sigui possible, Lily - vaig dir, encara amb els llavis cordialment corbats.

"Vull que sàpigues que estàs preciosa"

Portava el conjunt que el senyor Carraways m'havia donat per ajudar-lo a col·locar el lletrer damut la seva botiga. La veritat era que em quedava bé, pero jo n vaig somriure. Ni li vaig agrair el gest al James. Només el vaig seguir mirant.

-La Sam m'ha obligat a venir.- vaig dir, sense moure'm.-Jo volia quedar-me tancada al lavabo, si he de ser sincera.

Vaig fer un riure, sarcàstic.

-Disfrutar? Crec que aquesta cosa no està feta per mi.

Vaig fer mitja volta. Era evident que la noia no estava còmode amb la meva presència a dos metres d'ella, o sigui que seria preferible tornar amb l'Eileen, la Sam i en Thomas.

- Aleshores hauré de donar-li les gràcies a la Sam... - vaig dir, a mig moviment -. Intenta-ho, si més no, això de disfrutar...!

I vaig allunyar-me, tornant amb els meus. Vaig abraçar l'Eileen per darrere i vaig donar un copet a l'espatlla a la Sam, cridant-li l'atenció.

- Sam, hi ha la Lily allà al racó... - vaig dir, somrient -. Potser vols anar-hi.

Vaig entrar al Gran Saló, altiu. Anava ben vestit, amb un esmòquing car i una màscara molt dissimulada, que només em tapava els ulls. Ja m'anava bé, que la gent em reconeixés.

- Tu, elf... - vaig dir, clavant-li una puntada de peu a un que passava -, no m'agraden els torrons, porta'm una poma. VINGA!

L'elf va aparèixer de seguida amb una poma verda. Vaig llançar-la a l'aire i vaig guardar-la en una butxaca interior de l'esmòquing. Bé, una d'aquelles butxaques de tamany ampliat, on guardes de tot.
Aleshores vaig fixar-me en una noia que estava amagada, a un racó, sense dir res. Allunyada de tothom, excepte d'un noi que també marxava aleshores cap a un grup d'altra gent. De seguida vaig reconèixer-la i m'hi vaig acostar per darrere.

- Et vaig veure molt bé, al partit de quidditch... - vaig murmurar-li, a cau d'orella.

Disfrutar, deia. Ja, que gràcios. Vaig fer que si amb el cap mentre veia com se n'anava cap a la Sam. Vaig mirar-los fixament uns segons, pensativa, fins que una veu darrere meu em va sobresaltar. La seva veu, a la meva orella, va fer que revivís aquell instant d'agonia a l'hivernacle. Vaig mossegar-me el llavi per no deixar anar un crit i vaig girar-me poc a poc per veure'l.

"Massa a prop"

Vaig fer una passa enrere. Igualment, la seva imatge em tenia paralitzada.

-Ah...- vaig dir només.

- Tot i que creia que les bales immobilitzaven després de tocar-te, no pas abans - vaig dir, disfrutant d'aquell sentiment de superioritat que m'apoderava.

Vaig acostar-me una mica més a ella, dissimuladament. No estava totalment de cara a ella, ja que hauria estat estrany de cara a algú altre i possiblement algú s'hi hauria ficat. Senzillament, era al seu costat, molt a prop d'ella.

- Per cert, creia recordar que els teus ulls eren marrons, abans...

"Sisplau veste'n, veste'n veste'n veste'n veste'n..."

La seva veu em donava calfreds, la seva proximitat em bloquejava la ment. Vaig agafar aire, intentant controlar-me, intentant no cridar, intentant no fer-li cas a aquell instint que em deia que fugís, que fugis corrents molt lluny, que em tanqués al lavabo de l'habitació per sempre.

Vaig fer una passa cap a un costat, un altre cop, allunyant-me d'ell.

-Sí, eren marrons. No t'apropis.

Aquell "No t'apropis" havia sortit sol. No recordava haver-ho volgut dir.

- Jo faig el que vull. Ets tu, la que no s'ha d'allunyar. - vaig dir, sec; després vaig suavitzar una mica el to -. I es pot saber a què es deu, aquest canvi? Vaja, ets magimòrfica, però per què hauries de voler canviar? Tan poc t'agrades?

Vaig riure, per sota el nas, i vaig treure la poma que havia portat l'elf abans. Les meves dents, blanques, van clavar-se amb efusivitat a la pell de la poma, arrencant-ne un tros que va morir entre els meus queixals vigorosos.

Vaig tancar els ulls. "Això no està passant. Això no està passant" No em vaig moure. vaig escoltar-lo i em vaig estremir.

-No ho sé, no ha estat a la meva voluntat. Han canviat sols

"Ara veste'n..."

Encara tenia els ulls tancats. No volia que s'apropés més, no volia que em parlés, simplement, no volia que aquell noi existís.

- No sé què en pensaran, els teus amics... Bé, potser té a veure que estiguis aquí sola... - que cruel, déu meu.

Em vaig sorprendre (gratament) de la crueltat d'aquelles paraules que sortien de la meva boca. La noia no reaccionava, tanmateix...

- Que ho passis bé, avui, Bell...! - vaig dir, mentre m'allunyava de la noia per anar a seure a un dels bancs de gel del fons de la sala; estava esperant que comencés la festa.

Vaig tremolar un segon, i després vaig sentir com se n'anava. Vaig obrir els ulls i els meus ulls varen haver de lluitar per què les llagrimes no caiguessin.

Vaig haver de recolzar-me a la paret per no desfer-me allà mateix.

M'havia passat dues hores tancada als lavabos. Havia avisat a l'elfa de la perruqueria de Londres on anava sempre perquè m'ajudés amb el pentinat, que consistia en arrissar alguns flocs de cabells, i anar-los ajuntant tots a darrere amb clips de color blau fosc. No m'havia maquillat gaire, només la ratlla i una mica d'ombra d'ulls (blava, també).
I per últim, el vestit. Me l'havia regalat la meva mare feia ja uns anys, però mai me l'havia posat. Perquè no m'havia anat bé fins aquell any i perquè tampoc n'havia tingut ocasió, de portar-lo.
Fins aquella nit.

Vaig agafar la meva màscara, i vaig baixar les escales, amb tota la velocitat de què vaig ser capaç. Les sabates no m'ho feien gaire fàcil, tampoc, però me'n vaig sortir prou bé. Vaig arribar al Gran Saló, i vaig empényer la porta, mentre em col·locava la màscara.

No hi havia gaire gent coneguda, i no vaig poder distingir en Jack per enlloc. Vaig anar cap a una de les taules i vaig seure a una cadira, esperant. La sala estava realment bonica. El James s'ho havia currat, sens dubte. Com sempre. I mentre observava en gel del meu voltant, pensava en el noi que m'havia convidat a anar amb ell al ball. Ho havia fet per gust? Perquè es veia sense cap altra sortida i no hi volia anar sol? A saber...

Vaig posar-me el vestit i les sabates després de fer-me un pentinat que m'havia ensenyat a fer la meva germana. Vaig aconseguir orientar-me i arribar al Gran Saló, i en entrar vaig dirigir-me directament al primer professor que vaig veure per allà.

- Professor Bohr... Si no li importa, començaré a escalfar a l'escenari, val? Sinó després posar-me a cantar sense haver preparat la gola abans serà horrible.

Vaig somriure-li al professor, i vaig dirigir-me a l'escenari, admirant el que havien fet al meu voltant. Vaig pujar a la plataforma, on ja hi havia tots els instruments distribuïts correctament. vaig agafar el micròfon, insegura. Feia molt que no cantava en un escenari. Amb un moviment de vareta vaig fer levitar un dels instruments cap a mi. Al menys necessitava una guitarra. Vaig escurar-me la gola, preparada per cantar Run This Town.

Cita :

RUN THIS TOWN
Hold on cause I'm letting go
I'm gonna lasso your heart like a rodeo
I'm gonna give you some 'till you want some more
Cause all I see is an open door
And I see where it's leading me
All of this energy, been bottled for way too long
It's powerful, powerful
You see what I'm getting at
I'm ready for all of that
If I'm not a star, you're blind

I've got rings on my fingers
And glitter in my hair
I bought a one-way ticket
And I just got here
I'm gonna run this town
Run this town
I'm gonna run this town
Run this town
I've got high heel stilettos
And I'm kicking in doors
And kissing your feet ain't what my lipstick's for
I'm gonna run this town
Run this town
I'm gonna run this town
Run this town tonight

I'm climbing high but there ain't no net
You like to see me jump a bit
Well everyday's just like Russian roulette
I'm gonna play, play, play with no regrets
Cause I'm tired of second best
Tired of doing this
Tired of hypocrites
Twisted like licorice
I'm crushing them in my fist
Hushing their ignorance
You had your chance, now's mine

I've got rings on my fingers
And glitter in my hair
I bought a one-way ticket
And I just got here
I'm gonna run this town
Run this town
I'm gonna run this town
Run this town
I've got high heel stilettos
And I'm kicking in doors
And kissing your feet ain't what my lipstick's for
I'm gonna run this town
Run this town
I'm gonna run this town
Run this town

Tonight, nothing's standing in my way
There's no obstacles anymore
In a minute, I'll be on my way
To the moment I've been waiting for

I've got rings on my fingers
And glitter in my hair
I bought a one-way ticket and I just got here
I'm gonna run this town
Run this town
I'm gonna run this town tonight

I've got rings on my fingers
And glitter in my hair
I bought a one-way ticket and I just got here
I'm gonna run this town
Run this town
I'm gonna run this town
Run this town
I've got high heel stilettos
And I'm kicking in doors
And kissing your feet ain't what my lipstick's for
I'm gonna run this town
Run this town
I'm gonna run this town
Run this town
I'm gonna run, I'm gonna run, gonna run
Run this town

I'm gonna run, I'm gonna run, gonna run
Run this town tonight
Run this town, run this town tonight
I'm gonna run this town, run this town tonight
(Tonight, tonight, tonight...)

Vaig entrar al Gran Saló amb tot llest. Els meus pares m'havien regalat un vestit ideal per l'ocasió, i portava posada la
màscara que totes les Possesseur portàven, per tradició. Portava unes sabates que havia comprat a la Ronda D'Alla feia uns dies, i en quant al meu pentinat, m'havia ajudat un dels elfs de casa. No per fardar, però em quedava bastant bé.

Vaig escoltar la música que sonava, ja hi havia una noia a l'escenari. Sense parar-hi gaire atenció, vaig caminar per tota la sala, fent una volta, observant la preciosa decoració. Vaig veure un grup de gent, però sabia que no eren de la meva residència, i a més hi havia un professor. No els vaig poder reconèixer a tots, només al professor Bohr i a la Williams.

Vaig encarar-me a l'escenari, observant la noia que cantava. Em sonava haver sentit rumors de que era una cantant famosa, italiana. Bianca nosequè. I no ho feia malament. De tant en tant mirava la porta, per veure si arribava algú conegut.

Vaig acabar d'arreglar-me el cabell i vaig anar cap al Gran Saló. Només arribar em vaig quedar uns segons mirant-ho tot, meravillada. Després vaig anar a seure a un dels bancs de gel, per escoltar a la noia que cantava. Hi havia ambient, i poc a poc anava entrant més gent. Vaig veure a la Gis i em vaig apropar a ella.

-Ei Gis!- vaig saludar-la amb un somriure.- Sembla que ens ho passarem bé, oi?

Vaig entrar al Gran Saló sol. Buscava a l'Allie, però encara no l'havia trobat. La veritat és que era una mica difícil reconèixer a qualsevol, em va semblar sentir a la Gisèlle, però no em vaig quedar a comprovar-ho.

Quan caminava aprop de les taules, vaig veure a l'Allie. Anava tota vestida de color blau, preciosa. Mentre m'acostava a ella, em vaig treure la màscara, que gairebé em tapava tota la cara, perquè em reconegués.

Li vaig somriure- Estàs molt guapa.