Ball d'Hivern

Vaig entrar amb la Ra al Gran Saló, després de passejar els dos pels jardins. Ella anava realment preciosa, i jo portava un esmòquing negre, amb una camisa blanca i una corbata verda. En veure que la gent ja estava ballant, vaig acostar els meus llavis a l'orella d'ella i vaig dir:

- Crec que ens hem perdut el ball d'obertura... Però el passeig ha valgut la pena, oi? La lluna estava preciosa.

Vaig donar-li la seva màscara, i vaig posar-me jo la meva. Vaig agafar-la per la cintura, i ens vam incorporar a la pista de ball.

- Crec que mai havia ballat amb tu abans... Però espero estar a l'altura, princesa.

Vaig començar a ballar, fent passos suaus, agafant-la protectorament per la cintura i desitjant que aquell fos un ball etern.

Vaig somriure, era cert que mai haviem ballat abans, em va agafar per la cintura i vem començar a donar voltes per la pista, jo somreia feliç darrere la mascara.

-Tu sempre estàs a l'altura, amor.- vaig dir responent a la seva afirmació.- facis el que facis, tu ets millor que cap altre.

Vaig recolzar el cap a la seva espatlla mentre seguiem ballant disfrutant de la seva olor i d'aquell moment.

Vaig agafar l'Eileen de la mà, amb un somriure mal dissimulat. Va acabar-se la cançó i van començar a tocar; l'Erin cantava molt bé. Vaig estirar-la cap a fora, cap als jardins; queia alguna volva de neu, però no em preocupava. M'agradava, més aviat.

- Va, anem a fora...! - vaig dir-li, somrient-li.

[Sortim del tema]