Ball d'Hivern

Vaig arribar al Gran Saló, estava tot com congelat, li donava un bonic to nadalenc. M’havia posat un smoquing gris, gris perquè no podia dur un negre, si més no encara. I la mascara del Fantasma de l’Opera, m’havia costat trobar una que es pareguera a l’original, però finalment l’havia trobat a una petita tenda de Londres.

Vaig passar la vista per la sala, vaig vore la Sam amb el Thomas i em va pareixer vore la Cass vestida de mosquetera? Bé, no era extrany, era la Cass. Aleshores vaig vore a l’Erin pujada a l’escenari, em vaig dirigir allí a saludar.

- Hola esquirolet.- vaig mirar-li el vestit, com no..ho hauria d’haver imaginat.- Et queda genial el vestit, estas molt guapa.- m’havia posat roig? Esperava que no.

Vaig acabar la cançó molt suaument, i vaig mirar amb un somriure tímid a la Bi, que em va aixecar el polze en senyal d'aprovació. Vaig somriure.

Aleshores vaig sentir la veu de l'Ed, que em parlava de darrere meu. No vaig poder evitar deixar anar un "Oh!" De sorpresa quan vaig veure'l... mare meva, com no m'ho havia imaginat? Vaig baixar de l'escenari ràpidament, i vaig córrer a abraçar-lo.

- Ooooooh! Mare meva, que guai! Aquesta no me l'esperava, t'ho juro que no! - vaig dir tota emocionada, i vaig separar-me'n per mirar-lo bé - Mira què guapo vas. Oh, m'encanta la màscara, de veritat. Que guai! ^^ - vaig exclamar, emocionada.

Em vaig mirar el vestit que portava, rient.

- Doncs sembla que anem de conjunt - vaig riure - Què, t'agrada el meu? Ahir li vaig posar els últims detallets. Amb la de vegades que t'he fet tragar la peli, sabràs d'on tinc la inspiració, a que sí? ^^ - vaig dir rient.

- Vore amb tu la pel·licula? Que va si sols l'he vista unes 20 vegades?- vaig dir rient, li vaig tornar l'abraçada.- Aixi que sorpresa, bien! Punt per l'Edgar, m'agrada això de sorprendret, crec que ja és el tercer cop, deuries d'anar acostuman-te. Tu si que estas guapa.- vaig agafar-li la mà i vaig fer-li fer un volta.- Et queda genial, et pareixes a Christine Daaé.

Vaig riure quan em va fer la volta i em va dir que m'assemblava a la Christine.

- Sé que m'ho dius per fer-me feliç, però aquesta vegada acceptaré el compliment - vaig dir rient - jo et tornaré l'amor d'amic i et diré que tot i ser ros i anar de gris i tenir catorze anys t'assembles a l'Erick Mulheim ^^

Vaig riure, i li vaig fer una altra abraçada.

- Aiiiix. Ara et diré Phantomcito, ja veuràs com em sortirà sol - vaig dir rient.

- Doncs jo acceptare el complit.- vaig dir somrient.- Aixi que Erick Mulheim...- em vaig concentrar en la pel·licula, el actor duia el cabell marro oscur i la cara un poc més allargada.- Que em dius? Ara soc més com Erick Mulheim?- vaig dir rient.

Vaig tornar al meu aspecte.

- Phantomcito? En serio? Preferisc Besuguin, saps? És més curt...- vaig dir rient.

-En guàrdia!- vaig cridar, només arribar, amb espasa en mà.- Les tres mosqueteres han arribat!

Vaig començar a riure i vaig mirar encantada el meu voltant. Tot estava realmennt preciós. Vaig correr cap on eren els sandwitchs, però després vaig pensar que els havien fet els elfs i ja se'm va anar la gana. Vaig anar cap a la Rue i la Cass i vaig somriure.

-D'això... jo he d'anar a l'escenari... Ens anem veient cada cop que baixi, eh?

Vaig anar cap on era l'Erin i li vaig demanar.

-Erin! Quan em toca al piano? No me'n recordo!

- Vaaaal! I Weeeeen vuic un ball amb tu!- vaig cridar.

Em vaig girar cap la Rue.

- Rueeee! Rueeee! Balles amb miii! A que si? A que si?- vaig donar un botet.- I per cert, entra en la meua ment, estic concentrant-me per a que pugues voreeee tota la decoració. I m'encanta el teu cabell, algun dia em fas una trena com les que duies el primer cop que ens varem coneixer, si?

Vaig mirar la sala.

- Que guaaay! Mai havia estat en un ball!

Anava a contestar a l'Ed, quan la Wen va arribar. Em vaig limitar a fer-li un somriure abans de girar-me cap a ella.

- Doncs mira, la Bi m'acaba de donar l'ordre de les cançons que farem i qui va a quin instrument. Ens anirem canviant, o sigui que hem de procurar estar atents - vaig fer-li un somriure - Molta sort, Wen. Segur que ho faràs súperbé, no sabia que sabéssis cantar! - vaig fer-li, somrient - La gent t'aclamarà - li vaig assegurar, convençuda.

Vaig saludar a la Wen.

- Molta sort a totes dues.- vaig dir somrient.- Segur que vos ix genial. Erin, ens vejam després.

I vaig marxar del costat de l'escenari en busca d'alguna altra persona coneguda.

Vaig entrar al Gran Saló acompanyada de la Cass, tota vestida amb la meva disfressa de mosquetera. Me l'havia ensenyat abans la Wen, i m'encantava. Era genial. Elles eren genials.

Estava emocionada, però també nerviosa. Era la primera vegada que anava a algun lloc sense el Nikko. Però la Cass em tenia ben agafada de la mà, i amb ella em sentia segura. Fins i tot va tenir el detall d'ensenyar-me com estava decorat tot... No vaig poder reprimir un Oh! de sorpresa quan ho vaig veure tot.

- És clar que sí - li vaig dir a la Cass, contenta - Quan vulguis te les faig. Escolta, que maco és tot això, no?

- És precioooooos!- vaig dir.- Oh! Ho faries? Gracies.- li vaig donar una abraçada.- Anem a alguna banda? Vols buscar algú? Anem a ballar? Que vols?- vaig preguntar emocionada, era taaan guay tot.- És el primer cop que vinc a un ball, i tu? Supose que l’any passat també varen fer un. A Grecia varen fer-ne un, però sols podien a partir de quart.

Sempre dels ultims, Bruno.

Vaig possar-me l'esmoquin ràpidament i em vaig correr cap al GS. Vaig alçar els ulls i vaig sospirar.

-Vinga Bruno.

Vaig entrar i em vaig dirigir cap a l'escenari, quasi sense mirar el meu voltant. Només volia veure-la a ella...

-Bianca!- vaig dir, en veure-la.- Com va? Ja has cantat? Merda sento haver arribat tard...

Vaig entrar al Gran Saló, feia tard, feia tard. Hui estava a Londres i havia tancat tard, havia tingut el temps just per dutxar-me i canviar-me de roba.

Vaig entrar buscant la Maggie, haviem quedat en la porta, però com havia tardat en arribar el més segur seria que estiguera esperant-me en alguna taula. La vaig trobar en una de les taules parlant amb alguna amiga, vaig esperar a que acabara i em vaig apropar per donar-li un abraç per darrere.

- Hola preciosa.- vaig dir somrient. Li vaig allargar l’orquidea- Aquesta orquidea és per tu... Perdó el retras, el treball...no he pogut arribar abans.

Em vaig girar al notar que algú m"abraçava, somrient, ja que ja em temia qui era.

- Charlieee! -vaig mirar-me"l somrient. -Oh! és preciosa... Moltes gràcies! Estàs espaterrant, de debo, ets... encantador..! - Vaig abraçar-lo i li vaig fer un peto, mirant-me'l ilusionada. - I bah, no et preocupis per aixo, l'important es que ara ets aqui, no?

- Jo encantador?- vaig dir.- Tu si que estas preciosa, ara i sempre.- vaig dir mirant-la.- No podia faltar, no volia que cap altre ballara amb tu.- vaig dir rient. Per què hui ballarem, oi?- vaig somriure.- Bé, supose que acceptaria que ballares amb algú.

Li vaig donar un bes.

- T'estime.

-Sí.. tu, encantador.-vaig dir-li somrient. -Home, si, no? Almenys alguna cançó...! I vaja, pots comptar si ballaria amb algú altre... Em sembla que li trepitjaria massa els peus, perquè tindria el cap a algun altre lloc...-vaig agafar-li la mà. -Jo més. T'estimo infinitament més...-vaig dir rient. -Va, anem a ballar ara? -vaig dir arrossegant-lo amb la mà.

I allà estava jo, pobre de mi. Cortesia de l'Erin, que, tan amable ella, havia encantat el meu llibre preferit per a que em perseguís per tota l'habitació cridant amb una veu estrident "Vés al Ball! Vés al Ball!". Per suposat, no havia pogut desfer l'encanteri de la noia, i havia hagut de baixar a l'event social de l'any. Doncs perfecte, tu.

Een fi. La vaig veure ja a l'escenari, o sigui que vaig decidir no molestar-la. Ja li diria quatre cosetes després. En comptes d'això, em vaig apropar a l'única persona de qui em sabia el nom de tota la sala. Ella també estava sola.

- Hola - vaig dir somrient - Què, a tu també t'hi ha arrossegat la simpàtica de l'Erin? - vaig dir, rient.

-Hola Liam.- vaig dir somrient.

Li vaig fer un lloc al meu costat.

- No, no, he vingut per propi peu...mai havia estat a un ball, i bé, sempre hi ha un primer cop.- vaig dir somrient.- Però si, l'Erin em va recomanar que anar, aixi que li vaig fer cas.

Vaig mirar-lo de reull, li quedava bé el smoquing...Ari! Que fas?

- Esta bonic...el Salo, no?

Vaig arribar al Gran Saló una mica tard. Em feia il·lusió, però com anava sola no tenia tanta gràcia.

Abans d'obrir les portes del Gran Saló em vaig col·locar bé la màscara, que era la cosa més preciosa del món (M'havia costat un ronyó i mig i m'havia deixat a la ruina però havia valgut la pena. Era daurada amb detalls amb negre i amb plomes negres a un costat de la màscara, era preciosa *-*)

-Apa, que maco!- vaig exclamar, al veure el Gran Saló. Després vaig dirigir-me a una de les taules i em vaig asseure, intentant reconèixer algú.

- DEIXEU PAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAS!!!!!!!!!!!!!!!!!

Tot feliç, vaig arribar corrents al Gran Saló i, d'un salt, em vaig plantar al costat de la Cass i la Rue.

- D'Artagnan és aquí! - Vaig exclamar, mirant-me el vestit - A que és guai? Vosaltres sou les mosqueteres i jo sóc D'Artagnan! ^^

aleshores em vaig adonar que la Wen no hi era. No podien ser tres mosqueteres si en faltava una!

- On és la Wen? Que es troba bé? - vaig preguntar, preocupat.

Vaig somriure-li a l'Eileen i vaig separar-me'n, anant cap a l'escenari.

- Erin, Bianca, Wen - vaig saludar-les -. Suposo que teniu les cançons preparades, i la partitura de l'obertura del ball... És un duet per a piano i violí, de manera que poseu-vos d'acord i quan la gent estigui una mica situada comenceu a tocar.

Després vaig enfilar-me a l'escenari, una mica vermell. Vaig buscar la mirada còmplice de l'Agatha, que era al fons de la sala mig enfadada i amb cara de voler marxar; els ulls de l'Eileen també em miraven atentament, posant-me una mica nerviós però donant-me confiança. Podia veure tota la sala des d'allà dalt: cares d'antics companys, cares de nous alumnes, cares de professors.

- Sonorus - la veu se'm va ampliar una mica -. Alumnes, professors... Amics, és un gran plaer per mi pronunciar un petit discurs d'obertura per aquest magnífic ball que entre tots hem preparat. S'iniciarà, com molts ja sabeu, amb un curt vals que seguidament es convertirà en un ampli repertori de cançons més actuals, tocades per diversos alumnes de l'escola.

»Així mateix, em temo que aquestes són les meves últimes paraules com a professor, almenys de moment. Com alguns ja sabreu, em veig en la obligació moral de prendre'm un període de recerca i autodicció. Així, des d'ara ja no us parlo com a professor Bohr sinó simplement com a James. Ha estat un gran plaer per mi fer-vos classe a tots els alumnes, treballar amb un magnífic equip docent com l'actual, i en definitiva ser aquí al centre. Moltes gràcies, i fins l'any que ve!

Seguidament, i una mica vermell, vaig tornar la meva veu a la normalitat i vaig baixar de l'escenari. Vaig mirar les tres noies que eren a l'escenari.

- Wen, per què no vas a ballar amb l'Edward? - vaig dir, amb un somriure -. Després podràs tornar i tocaràs tots els instruments que vulguis, però ara deixa que aquestes dues noies ens atrapin amb la seva música.

Després, i observant com totes les parelles disposades a ballar es situaven al centre de la sala de glaç, vaig anar a buscar l'Eileen.

OFF: Primer, post de la Wendy. Després, post de l'Erin, o la Bianca, o de totes dues. A partir d'aquí, feu el que volgueu i alegria!

Vaig escoltar el que va dir el James. Se n'anava? Vaig possar-me una mica trista, les seves classes m'agradaven molt. Vaig esperar a que acabés de parlar, però després em va dir que ballés amb l'Edward. Vaig alçar una cella.

-L'Edward? Ha vingut?

Vaig mirar cap on eren la Cass i la Rue i vaig veure l'Edward.

-Ah! Ja el veig!

Vaig baixar i vaig anar cap a elles.

-Ei! Em deixen el primer ball lliure. Ed! El James dius que ballis amb mi. Vols?- li vaig demanar.

- Està bé, James - Li vaig dir amb un somriure - Bé, doncs... Allà anem!

I vaig sortir del piano, agafant el violí i dixant-li pas a la Bianca per a que es col·loqués el teclat. Sentia una barreja d'il·lusió i amor pel que estava a punt de fer, i en cap cas em vaig sentir nerviosa. Era feliç.

Així, vaig col·locar-me bé el meu violí, agraïda per haver-lo pogut portar, i li vaig fer un senyal a la Bi per a que comencéssim.

I la música va inundar tot el gran saló. Les parelles ballaven, i se'ls veia a la cara que estaven tenint l'estona de les seves vides. vaig somriure. I és que, més enllà del fet de que estiguéssim a Hogwarts, es veia clarament com, aquella nit, la màgia inundava la sala.

Em vaig mirar el Thomas.

- Anem a fer allò que és diu ballar, no?- vaig dir rient.

Vaig agafar-li de la mà i vaig possar la meua mà sobre el seu muscle.

- Va, vinga no crec que ningú ens estiga mirant, aixi que no podem fer-ho tan malament, no?- vaig dir fent una volta.

M’agradava, i pel que veia no ho feiem tan malament.

- Ets genial.

Vaig somriure al James quan va baixar de l'escenari i li vaig allargar la mà.

- Anem a ballar?- Vaig preguntar-li, mentre mirava per tota la sala. Tothom estava ocupat amb les seves coses i ningú ens mirava. Millor, perquè em feia molta vergonya ballar.

- No crec que ningú es fixi en que ho fem fatal...- Vaig dir, amb un somriure.