Ball d'Hivern

M'havia quedat pensant quan aleshores vaig vore que el Fortin s'apropava a la Lils, no sentia el que estava dient-li no era bo, segur i la Lils va tancar els ulls. Vale.

- Torne en un moment he d'anar a parlar amb la Lils.- vaig anar cap alla però el Fortin ja havia marxat.

Em vaig fixar en la seua cara, no...per favor, dis-me que el imbecil aquell no s'havia atrevit a...no, no podia ser, el Fortin estava amb l'Agatha, i segons l'Agatha era bona persona, si segura? no, estava clar que bona persona no era...però...ell, hauria sigut ell..

- Lils.- vaig dir.- Lils que volia aquell imbecil.- no em va mirar.- Lils...encara no m'has contat que va passar...que volia l'imbecil?

I per fi, el gran dia havia arribat. Aquell dia, per fi, em tirarien el meu pes en tomàquets, vaig pensar rient. Però, d'alguna manera, no estava neviosa ni desanimada; Estava... simplement serena, i amb moltes ganes de començar.

Vaig comprovar que anés bé abans d'entrar al Gran Saló. Em vaig mirar el vestit que havia fet. Era una mena de barreja dels vestits de la Christine Daaé a Masquerade i The Point of no return... Afegint-hi una mica del meu propi estil. Era llarg, simple, d'un rosa claret, forca ajustat fins a la cintura i després caient amb gràcia cap avall. Es veien uns centímetres de la tela base que havia fet servir, d'un daurat clar, però amagava del tot els peus. No tenia mànigues, però li havia col·locat una tela translúcida, lleugerament dauradeta, que estava cosida amb una flor magenta per la part del mig del pit i de l'esquena del vestit, fent una espècie de "cuello en barco". Li havia afegit unes perletes de vidre petitones a la tel·la, fent que refulgís d'una manera molt maca. La màscara era molt fineta i petita, del mateix daurat clar que el vestit, amb floretes roses decorant-li les vores.
Em feia pena no seguir les regles pel que feia al pentinat... però havia acabat per sortir-me'n força bé. Enlloc de recollir-me els cabells, m'hi havia col·locat una diademeta de floretes roses, petites. En conjunt, semblava sortida de The Phantom of the Opera. Vaig somriure davant aquella idea.

Vaig entrar al gran Saló, decidida. Ja hi havia força gent. Vaig saludar-los a tots amb la mà, i vaig anar directament a l'escenari, on ja hi era la Bianca. Vaig somriure-li.

- Hola, Bi - vaig dir-li somrient quan va acabar d'escalfar - Fa molt que esperes?

Vaig acabar de baixar les escales del vestíbul i vaig dirigir-me cap al Gran Saló. No hi vaig entrar. Però si que vaig donar-hi un cop d'ull a l'interior. Estava preciós. Havien fet una bona feina, els que ho havien preparat tot.

Vaig decidir esperar en Matt fora del Gran Saló, junt a les portes d'entrada. Hi havia massa gent allà dins com per reconèixe'ns.

M'havia posat un vestit senzill de color turquesa, sense mànigues i amb una mica de pedreria per la faldilla. M'havia recollit el cabell pél-roig en un monyo mal fet, deixant un parell de rínxols caient a cada costat del coll. I duia una màscara en forma de papallona que em cobria la meitat superior de la cara. També turquesa.

Vaig esperar, nerviosa, a que arribés en Matt.

Vaig entrar al Gran Saló, m'havia posat un vestit blau de maniga llarga i una mascara d'un color gris que havia trobat en una tenda de Londres. No havia quedat amb ningú, amb qui anava a quedar jo? Aixi que vaig començar a passejar per la sala fins arribar a una tauleta més o menys buida, em vaig sentar, mirant la decoració, que era preciosa.

Vaig mirar el cel, concretament, la lluna...menys mal que encara faltaven uns dies per la lluna, encara que no tenia ningú amb qui anar, no haguera volgut perdre'm el ball.

Vaig arribar al Gran Saló, puntual (per sorpresa meva). Allà, esperant davant la porta, hi havia la... espera, aquesta és la Claire? O.O

- En el dia a dia ets preciosa... però així enamores, ho saps, oi? - vaig dir, mentre m'acostava a ella i li oferia el meu braç.

Val, al seu costat jo no era gaire res, vestit només amb un esmòquing cedit per el meu cosí, mal pentinat i amb una màscara tradicional samurai que em cobria tota la cara. Bé, la màscara molava, encara que no se'm podia veure la cara.
Vaig treure-me-la, un moment, per poder fer-li un petó a la noia; però després me la vaig tornar a posar, dissimuladament. Tan dissimuladament com es pot anar amb una màscara samurai, és clar.

-Vo... volia...

Vaig agafar aire. Ho sabia. Sabia que li tenia por. Ho sabia. Vaig tornar a agafar aire. Ara ja no podia fer res. Ho sabia.

-Volia felicitar-me per el partit, crec.- vaig baixar la mirada. Mentia, i la Sam segurament s'hauria adonat. Vaig mirar-la i em va tremolar el llavi. Vaig agafar aire i la vaig abraçar de cop. Sense pensar.

Vaig somriure a l'Erin quan va entrar.

- Oh, hola, Erin!

Vaig fer-li un gest amb el cap perquè pugés a l'escenari amb mi. Vaig seure al piano, amb aire distret, i vaig dir:

- A veure, t'explico. És un ball en plan conte de fades, per la qual cosa començarem amb cançons lentes. A mesura que avanci la nit, la gent tindrà ganes de marxa, i el ritme augmentarà.

Vaig allargar-li un micròfon.

- Comencem a practicar, senyoreta... Això ha de sortir perfecte. Escull la cançó i posa't al piano, si vols. Jo et segueixo amb la guitarra.

Vaig treure'm la màscara quan se'm va acostar el Jack. Anava molt elegant, molt... Molt guapo, sí. Vaig somriure, i vaig aixecar-me.

- Doncs ja cal que vagi guapa, perquè amb les sabates que m'han obligat a portar demà no podré caminar! - vaig exclamar, rient.

Vaig mirar-me la màscara, amb alleujament, perquè no em sentia com esperava sentir-me. Estava contenta, sí, i emocionada, però... No nerviosa.

- Tu també vas molt guapo, Jack. Mola la teva màscara!

- Perfecte - vaig dir-li, somrient, i vaig pujar amb ella, col·locant-me al piano i posant el micròfon de manera que arribés bé. La veritat, seguia sense estar nerviosa, però... havia d'admetre que cantar amb la Bianca Serantoni feia una mica d'impressió.

Sense perdre la calma, però, li vaig fer un somriure abans de començar.

Rose Garden:

- Felicitar-te pel partit, segur?- i aleshores em va abraçar, vale...Vaig correspondre a l'abraçada sorpresa, acaba de tocar-me ella? Però...Estava clar, aquell imbècil s'havia atrevit a fer-li alguna cosa, segur, estava més que clar... No et preocupes per ell Sam, és bona persona. Va dir l'Agatha, HA! Havia fet be en no confiar i ho pagaria, i tant que ho pagaria.

- Que et va fer Lils?- no anava a fer res hui, ni volia estropear el ball, però ho pagaria. Em vaig intentar tranquil·litzar, respira, respira...No faces res, no vages a buscar-lo.- No pense fer res ara, que et va fer?

Vaig veure com el James tornava i m'abraçava per l'esquena. Mentrestant, l'Erin, que se la podia reconèixer fàcilment pel vestit, va pujar a l'escenari.

- Mira, James, és l'Erin! - Vaig dir-li, mentre l'estirava de la màniga i li senyalava l'escenari amb el cap. - Canta molt bé.

Vaig abraçar-la ben fort. Jo també em vaig quedar parada. Li havia perdut la por a la Sam. Li havia perdut la por i l'ensurt que m'havia donat el Fortin em dominava. Ho sabia, sabia que li tenia por. Ho sabia.

Ara tot seria pitjor.

-Sam...- Vaig agafar aire. Els records tornaven, la por del que podria fer el Fortin ara que sabia que li tenia por em dominava.-Sam tinc por.- vaig confesar, mig tremolant.

Vaig abraçar-la, intentant trasmtre-li seguretat. Ho pagaria, ningú toca a la Lils.

-Lils, no li has de tindre por, fare que aquell fill de puta pague el que ha fet, no es quedarà sense rebre.- vaig dir mirant-la.- Ningú et toca i marxa aixi com aixi.- rebria i me donava igual si jo també, però el Fortin ho pagaria. Li vaig donar un bes al front.- No li tingues por, perquè si ell ho nota és pitjor.

Vaig mirar alrededor, no el veia.

- Mira'm, ho pagarà.

-Ja ho sap!- vaig mig cridar-li.-Ja sap que li tinc por! M'ho acaba de demostrar!

Vaig abraçar-la fort.

-Si us plau, Sam, no facis res. No li facis res. Seria el pitjor que podries fer. Si us plau...

- Saps perfectament que no pense fer res. Et promet que no ho fare ara, però no te promet que no ho fare un altre dia.

Em quedaria amb ella si volia, no me importava.

- Si vols me puc quedar amb tu aquesta nit.

Vaig entrar acompanyada de la Wen i la Rue al Gran Saló, ens haviem possat el nostre disfraç guay de mosqueter, era d'un color blau clar i tenia un creu blanca. I els pantalonets eren negres, duia unes mitges blanques i jo unes botes negres tipus...com havia dit Bam-Bam....ah, militars, unes botes tipus militars! I m'havia fet dues cues al cabell. També tenia un barret negre i molava moooooooolt! Jo havia afegit el punyalet que havia trobat a la sala d'armes.

- El Gran Saló està mooooooooooooooolt guay!- vaig dir donant botets.- Ens ha quedat mooooooooolt bé la disfressa, m'encantaaa! Hauriem de vestir-nos les tres juntes de coses iguals més vegades és mooooooooolt guay! A que si!?

Vaig somriure quan vaig sentir la veu d'en Matt a prop meu, però no el vaig reconèixer fins que no es va treure la màscara i es va apropar a mi, oferint-me el braç.

- Moltes gràcies, Matt. Tu també fas molt de goig.- Me'l vaig mirar, somrient - Tot i que amb aquesta màscara no sé si el que sembles és més aviat una gàrgola d'alguna catedral famosa... - Vaig treure-li la llengua i em vaig agafar al seu braç.

Me'l vaig tornar a mirar.

- Què, entrem?

No parava de retorçar-me les mans de tant nerviosa com estava. La ferida al braç ja era cosa passada i on hi havia tingut el tall, ara només hi tenia una marca vermella.

Vaig creuar les portes del Gran Saló i vaig mirar al meu voltant. Ràpidament vaig distingir la Gisèlle asseguda, esperant. Vaig apropar-me cap allà.

- Tia, estàs preciosa! - Vaig dir, somrient - Què et sembla? - Vaig dir, fent una volta davant seu.

M'havia decidit per un vestit de tirants de color blanc, amb l'escot en punxa. Era molt senzill. Llarg fins als genolls i de seda. Duia les sabates que m'havia enviat en John abans d'entrar a treballar. La meva mare m'havia enviat un collaret d'or blanc preciós. Era el que més destacava (a parer meu) de tot el conjunt. Dues estrelles amb brillantets. Una d'elles s'enganxava a l'altre per la cua. I l'altra queia com un pèndol. La màscara em cobria només els ulls, amb pedreria en forma d'estrella al costat d'un ull.

- Estic més nerviosa...

Vaig girar els ulls al cel i vaig fer un sospir.

- Va, Mico! Fes el favor de sortir d'una vegada, que al final només veurem com recullen el Gran Saló.

De darrera d'una columna va venir-me una veu amortiguada. No vaig entendre què va dir-me.

Vaig arrepenjar-me a la barana de les escales, esperant. M'havia posat un esmòquing del meu tiet. Però ja feia el fet.

- O surts, o marxo.

Vaig tremolar. El que em faltava. La Sam enfadada amb el Fortin. Sabia que quan la Sam es cabrejava...

-No fa falta, Sam... El Thomas segur que es mor per ballar amb tu, i el James i l'Eileen estan contents amb tu. Jo... jo puc estar sola.

Vaig desfer l'abraçada i vaig mirar la gent.

-Segurament, quan la cosa es vagi a pitjor me n'aniré i ja.

- Però no puc deixar-te sola!- em va mirar.- Lils jo...- em va mirar de nou.- Però...Esta bé, però me promets que si necessites qualsevol cosa m'avisaras? Perquè pobre de tu si no ho fas.- vaig dir.- Et deixare si m'ho promets, ho faras?

Estava clar, el Fortin moriria, però no hui.

- Ho faras?- vaig preguntar de nou.

Vaig mirar a la Sam. Una i una altra vegada.

"Ho faràs?"

-Sam, ves amb el Thomas, si us plau.

Vaig sospirar i vaig dir:

-D'acord, ho faré.

-La màscara?- Vaig comentar, mentre me la tornava a posar- Sí, està bastant bé, però no se'm reconeix gens.

Vaig mirar-me les sabates que portava, de tacó alt. Sí, sí que devien fer mal- Doncs espero que no et molestin massa per ballar, perquè que sàpigues que ballo molt bé...- Vaig fer, amb un somriure.

- Esta bé, Lils, anire amb el Thomas, però recorda-ho.- li vaig donar una forta abraçada.- Però no et penses que no me preocupare per tu.

Vaig anar al costat del Thomas.

- Ja...ja estic.- vaig girar-me cap a la Lils, pobre d'ella si no me feia cas.- Anem a ballar?- vaig preguntar mirant-lo.- M'encanta la teua mascara.

Estava darrera una columna, amagada. Sentia la veu de l'Erik que em deia que si no sortia, marxava. Vaig respirar fons i vaig fer el cor fort.

- Com se t'acudeixi dir res, te'ls tallo, queda clar?

Vaig sortir de darrera la columna, posant-me la màscara de gat negra. Duia un vestit sense mànigues cenyit al tors, tot de vellut, i amb una faldilla llarga fins als peus.

Vaig apropar-me a l'Erik i vaig agafar-li el braç.

- Va, acabem amb això quan abans millor.- I el vaig estirar escales avall maldestrament.