Pinyaaaaaaaaaa! Has vist el Pinya?!

-És... bé, pot passar com un fantasma, però està sempre fent trapellaries... però si el conèixes ja saps per on et pot sortir. I sí, pot ser que a vegades expliqui acudits. Igualment que també et pot tirar ronya de cérvol a sobre..! -vaig dir rient. -Sí, sí, no hi ha pas cap problema, en nedar-hi... Potser només és que pots sortir-ne refredat, però sempre hi ha la infermeria! -vaig picar-li l'ullet. -Et donaràn un xarop i a la mitja hora ja no tindrà res...-vaig dir rient.

- Que guay és tot! Doncs el buscare i li contare algun acudit.

Aleshores el vaig vore.

- Pinyaaaaaa!! Pinyaa! Vine aci ara mateixa.- em va ignorar. I es va parar en un arbre.- Pinya. Baixa. Aci. Ja!- però no feia cas i em mirava des del arbre.- Se que m'estas escoltant, vaa, no em fases pujar a per tu...- em vaig mirar el Thomas.- Veus? No fa cas.

-Mmm... doncs si no et fa cas, l'haurem de fer baixar a la força...

Vaig treure la vareta, i vaig fer aparèixer una xarxa no pas gaire gran. Llavors la vaig fer alçar ben a poc a poc perquè l'animaló no s'espantés, i un cop atrapada dins la xarxa, el vaig portar fins al terra un altre cop, deixant-lo suaument.

-Aviam que no se'ns escapi, ara! -vaig dir anant a treure-li la xarxa i donant-li el Pinya a la Cassandra.-No ha calgut que t'enfilesis a l'arbre, veus.-vaig dir rient.

- Ooooh! Gracies.- li vaig donar una forta abraçada. Vaig acariciar el Pinya i el vaig mirar.- No tornes a fer aixo o et quedaras sense rosquilleta una setmana!- vaig traure una carta de la butxaca i la vaig enganxar en la pota.- I ara l'ha duras a l'Ari, esta clar?- em va mirar en cara de pena.- No me mires aixii! Nooo! Duras la carta, no sigues mandros, si no fas res, excepte dormir!! Vaa...- el vaig soltar i aquest és va possar sobre el meu muscle.- Pinyaa...- em va mirar, somreia? segur que si, i es va enlairar.- Veus? Fa el que vol.

Vam mirar com s'allunyava, parant en alguns arbres, però tornant a volar cap al seu destí. Semblava com impossible que aquella voleta de plomes pogués ser tant... anar tant a la seva. Segurament s'assemblava a l'amo, em vaig dir somrient.

-Quan arribi atipa'l de llaminadures, llavors segur que et demanarà enviar cartes a crits! -vaig dir-li rient.

- Doncs ho fare ^^- vaig dir rient.- Adeeeu Pinyaaa!- vaig agitar la mà però ja estava lluny.- Ho fare, però primer ha de tornar.- vaig riure.- Quina hora? Tu saps a quina hora es sopa? Es que sempre se m'oblida ^^'

Vaig posar-me a riure al dir que potser no tornava.

-Mmm... ostres, doncs ja comença a ser bastant tard... i millor que no anem gaire tard, vaja, almenys jo, perquè encara he de fer no se pas quants pergamins... Vens cap a dins o et quedes aquí fora? -vaig demanar-li.

- Vaig amb tu.- li vaig agafar de la mà.- Jo ja he acabat els treballs, i tinc mooooooolta fam.

Varem tirar cap al castell, menys mal que havia trobat el Pinya, que si no... tot i que a saber quan tornava.


[TEMA TANCAT]