La petita cambra d'en Matt

Vaig acompanyar-la, agafats de la mà, fins a Hogwarts. Després, allà, no vaig saber on anar fins que vaig recordar que a ella no li havia ensenyat la meva cambra, l'auditori petitet on tocava.

- Vine, t'ensenyaré un lloc que t'agradarà - vaig dir, mentre començava a caminar amb ella altra vegada.

Ara que hi pensava, de fet, amb ella només havíem follat, a Hogwarts. L'endemà d'arribar. I no havia ensenyat el violoncel, ni la guitarra a la noia.

Em va arrossegar, literalment, per quasi tot el castell.

Es va aturar un moment, mirant a banda i banda. Va somriure i em va dir que em portava a un lloc que segur que m'agradaria.

- On em portes, Matt? - Vaig dir, entre encuriosida i divertida.

Em va portar pels passadissos de Hogwarts, a l'esquerra, a la dreta, tot recte, un altre cop a l'esquerra... Fins que ens vam parar davant d'una porta de fusta del tercer pis.

- Què hi ha, aquí dins?

- Aquí dins hi ha... un petit refugi - vaig obrir la porta, convidant-la a passar primer i mirant-li el cul de reüll mentre ella s'avançava.

Vaig tancar la porta, amb suavitat, i vaig acostar-me a ella, abraçant-la per darrere. La sala era petiteta, però acollidora. M'havia dedicat a decorar-la, hi havia construït una llar de foc i hi havia posat un sofà gran. I, com que tancava la porta de manera que només la pogués obrir jo, era una mica... el meu espai.

Inicialment, allò ho havia vist com un espai per compartir amb els altres; després havia vist que en tot moment compartia el meu espai amb els altres, que em feia falta un espai per mi.

- Sigues benvinguda - vaig murmurar, sense separar-me d'ella.

Vaig entrar quan va obrir la porta. I em vaig quedar meravellada.

- Ostres, Matt... Que... Que preciós! - Va ser l'únic que vaig poder dir.

Vaig notar com m'abraçava per darrera i vaig arrepenjar el cap a la seva espatlla, somrient. Em vaig mirar tota l'estància. Una llar de foc, un sofà, unes quantes fotografies mal repartides...

- Gràcies, carinyo. - Vaig dir, d'entre els seus braços - I què hi fas, aquí?

- Euh... Doncs la veritat, moltes coses - vaig dir, amb un somriure -. Quan tinc ganes d'estar tranquil, vinc aquí. També hi vinc a tocar la guitarra, o el violoncel... Però fins ara he estat tan ocupat en la tasca de decorar-la, que no hi he fet gaire res.

Vaig anar fins al sofà, i em vaig asseure, disfrutant de l'escalfor del foc. Després, vaig allargar la mà a la noia, que encara era dreta, i la vaig estirar cap a mi, besant-la amb passió.

Va explicar-me que el que feia era passar-hi l'estona. Pensar en les seves coses, en els seus problemes. En el que el preocupava.

Va anar a seure al sofà, i després va allargar la mà cap a mi, estirant-me cap a ell. Va besar-me, apassionadament. Vaig asseure'm al seu costat, passant-li les cames per sobre les seves. Vaig acariciar-li la galta.

- Així que toques el violoncel i la guitarra... Perquè no ho sabia, jo, això? - Vaig preguntar, mentre li feia petons pel coll.

- I el saxo, també - vaig dir, rient -. Però no en tinc cap, de saxo...

Vaig començar a besar-la jo també al coll, amb passió.

- Doncs... no en sabies res perquè no n'havíem parlat mai. Però bé, ara ja ho saps - vaig dir, somrient, abans de fer-li un petó intens i abraçar-la, acostant-la més a mi.

Vaig somriure quan em va començar a besar pel coll.

Déu, aquell noi em tornava boja!

Em va abraçar i em va acostar cap a ell. Jo no vaig oposar cap mena de resistència. Al contràri. Vaig deixar-me fer. Quan el vaig tenir ben a prop vaig buscar els seus llavis i li vaig fer un petó intens, electritzant.

Vaig separar-me un moment d'ell i vaig apropar-me a la seva orella.

- Doncs podries tocar-me alguna cosa, no?

Després vaig adonar-me del doble sentit que aquella frase tenia...

Vaig fer un somriure, picaresc, quan va dir allò.

- Prefereixes quelcom de corda fregada...? - vaig dir, acariciant-li els pits amb suavitat -. A mi sempre m'ha agradat, això de tocar...

Vaig començar a acariciar-la, per sobre la roba. Les meves mans, trapelles, es ficaven per sota el seu jersei i magrejaven, amb suavitat, els seus pits. Vaig fer-li un petó, apassionat, amb tanta passió que vaig oblidar-me de tot.
"Matt... Les noies et perden."

Va agafar el sentit de la frase com jo m'havia pensat que l'agafaria... El sentit més picant.

- A mi m'agrada més la percussió...- Vaig dir jo també, coqueta.- Però la corda fregada no està malament.

Vaig deixar que m'acariciés per tot el cos, deleitant-me amb les seves mans. Jo anava besant-lo per tot arreu, fins que vaig tornar a la seva orella. Li vaig fer una petita mossegada.

- Jo em referia més aviat a que em toquessis alguna peça de música...- Vaig dir, subtil i fluixet, a cau d'orella.

Vaig sentir una esgarrifança quan em va mossegar la orella. M'encantava, quan em feien allò.

- Hmhmmm... ara...? - vaig dir, besant-la al coll mentre li recorria el cos amb els dits -. Tenim molt de temps...

Vaig separar-me una mica d'ella, mirant-la, i vaig fer-li un petó, apassionat.

Vaig tirar el cap enrere i vaig riure.

- Home, si a tu no et fa res... Sí, m'agradaria veure com toques...

Però va tornar a agafar-me i a donar-me un petò. I un altre. I un altre.

Vaig pujar les meves mans cap al seu cabell i li vaig acariciar. Vaig tornar a endinsar-me al seu coll. I vaig tornar a mossegar-li l'orella. Vaig notar com s'estremia.

Vaig separar-me i me'l vaig mirar. Vaig somriure, pícara.

- Què et passa, amb l'orella? - Vaig dir, divertida, referint-me al fet que s'estremia sempre que li mossegava.

- Com vulguis... Ja toco - i vaig començar a jugar amb els seus pits, per sota del jersei.

Llavors em va tornar a mossegar l'orella. Se'm va escapar un sospir i vaig sentir una esgarrifança.

- M'encanta, és... bé, una petita debilitat - vaig tornar-la a besar, amb passió.

- Com que una debilitat, eh...?

Vaig deixar que em besés i m'acariciés. Jo vaig correspondre-li a tots els petons i a totes les carícies.

- Pel que veig hauré de desistir en el meu intent de que em toquis alguna peça de música, no? - Vaig dir, mentre notava com les seves mans s'escolaven per dintre el jersei.

Vaig seguir besant-la. La volia, la desitjava, la necessitava. Més que mai, ara, perquè si hi havia un moment per fer un pas endavant i deixar enrere el passat, era aquell, allà, amb aquella companyia immillorable.

- És decisió teva... - vaig murmurar-li, a cau d'orella, abans de començar a petonejar-li el coll.

Mai havia estat barroer ni dur, sinó més aviat tendre i subtil. Aquells petons elèctrics del principi es combinaven, alternadament, amb petons de mel, dolços.

- Crec que ho podré deixar per després...

Vaig deixar-me fer, corresponent-li a tots els petons, a totes les carícies. No podia estar millor acompanyada. El cor em bategava més i més ràpid a cada segon que passava.

Vaig adonar-me que en un moment ens havíem quedat estirats en aquell sofà que en Matt havia posat a la cambra.

Me'l vaig mirar i vaig somriure.

- Aposto el que vulguis a que quedar-nos estirats, els dos sols, en una cambra, no ho havies planejat, oi? - Vaig dir-li, irònica i divertida.

Vaig riure, com sempre que ella deia alguna cosa per l'estil.

- Nah, no ho hauria dit mai, que passaria això... - vaig treure-li la llengua, fent broma, i vaig fer-li un petó llarg i apassionat -. Per cert, no creus que fa molta calor, aquí?

I, acte seguit, vaig treure-li la camisa.

- Sí, així estaràs millor... - vaig dir, mentre tornava a besar-la i li acariciava els pits rodons i perfectes.

Vaig riure, animada, quan em va treure la camisa. Vaig rodejar-lo amb els braços i li vaig donar un petó llarg.

- Per què serà que sempre que em quedo a soles amb tu, acabo sense part de la roba... O sense ella?

Però no el vaig deixar respondre, perquè vaig tornar a ajuntar els seus llavis amb els meus mentre introduia la meva mà per sota la seva samarreta i li acariciava l'esquena.

- És que sense roba... m'encantes - vaig fer-li un petó -. I amb roba també, però ja portava molta estona veient-te vestida, i de tant en tant va bé canviar.

Vaig sentir una esgarrifança quan va acariciar-me el pit i l'esquena, per sota la samarreta. Tenia les mans fredes; m'encantava. Jo, pel meu compte, seguia acariciant-la.

- Vaja, però almenys només ho faig quan estem a soles...! - vaig dir, traient-li la llengua, bromista.

- Només faltaria que em despullessis davant de tot déu! - vaig dir jo, mig incorporant-me i besant-li amb passió.

Vaig resseguir la seva mandíbula amb petons, fins a arribar al seu coll. Vaig deixar-hi dos o tres petons perduts allà.

Com que seguia incorporada vaig dur-me les mans a l'esquena i vaig descordar-me els sostenidors i me'ls vaig treure. No se si se'n va adonar d'aquest gest, ja que jo seguia distreta amb el seu coll i els seus llavis.

- Què passa si faig això? - vaig dir, referint-me al fet que m'havia tret els sostens.

- Ja, és clar. No et penso despullar en públic, ara ets meva i només meva...! - vaig dir, fent broma amb el concepte de macho alfa posesivo.

Vaig delectar-me amb aquells llavis carnosos i aquella pell suau. Tan concentrat estava en disfrutar d'ella, que no em vaig adonar de res i de sobte es va separar de mi i em va dir "Què passa si faig això?", amb els pits alliberats ja d'aquells opressors que els guardaven normalment.

- Doncs... que em poses com una moto - vaig dir, abans de besar-la mentre les meves mans acariciaven aquells pits perfectes.