Tinc cara de llunàtica... [Petita River]

Realment el fet de tenir familia en el món de les pocions que t'ajudaven a crear venjances aferrissades era una cosa bona. En aquells moments, no era la Gisèlle. Era l'Allie Lovegood. Per fora, al menys. M'havia pres la poció de la mutació immediatament després de deixar l'Allie Lovegood de veritat mig morta al Llac Negre.

Vaig avançar pels passadissos buscant l'Erin River. El darrer pas de la meva venjança cap a la Lovegood seria una tortura psicològica a través de la seva millor amiga...

"Si és que sóc genial... Això va per tu, tieta Jacqueline"

Anava jo pels passadissos tota contenta amb les flors que havia collit. Eren per l'Arianne. Sempre faltava uns dies al mes, per alguna raó familiar m'havia dit; I m'agradava tenir-li l'habitació bonica per quan tornava; la posava sempre contenta.

Per això em vaig sorprendre veient l'Allie pel passadís. Aquell dia m'havia dit que seria a fora. Però vaig somriure igualment.

- Què, Allie! Massa fred fins i tot per una Lovegood? - vaig dir, rient, aturant-me a parlar amb ella - Per mi, almenys, sí, M'he afanyat a fer el ram i tornar, que sinó em convertia en un cubet de gel gegant - vaig riure, feliç.

"Si la muntanya no va a Mahoma, Mahoma va a la muntanya..." vaig pensar, somrient, en veure la River.

Vaig aturar-me davant seu, i vaig mirar-me les flors que duia a les mans. Val, Gis... A començar s'ha dit. La Lovegood detestarà aquest dia...

- Son lletges, Erin.

Vaig donar-li un cop a les mans, fent que les flors caiguéssin a terra. Vaig aixecar la cara cap a ella, després d'observar les flors, i vaig dir:

- S'estava molt bé al llac, però he rebut notícies del meu pare i volia explicar-te una cosa molt i molt i molt bona que ha passat a casa dels tiets. Preparada per sentir-ho, River?

Haig de reconèixer que em vaig sentir un mal al pit quan l'Allie em va dir que no li agradaven les flors i me les va tirar a terra. Mai no havia sentit aquell mal amb l'Allie, i ella no m'havia parlat mai així.El dolor es va intensificar quan em va dir aquelles coses, i, en especial, quan em va anomenar pel meu cognom. No ho havia fet ni tan sols el dia que ens vam conèixer... què podia haver passat amb la seva família per posar-la així?

Estava verdaderament preocupada. Pel Julius, l'Annabelle, per la Cathy. Què els hi podria haver passat?

- Allie... Estàs-Estàs bé? Què ha passat?

Vaig somriure, sarcàstica.

- Millor que mai, Erin. Mai havia estat millor que ara per una notícia de la família.

Vaig passar-li el braç per les espatlles, potser amb una mica massa de força i tot, fent-la caminar al meu costat.

- Tota notícia té una part bona i una dolenta, oi? Doncs atenta. Els meus tiets son a Sant Mungo perquè hi va haver una explosió a casa seva. Estan malferits, però sobreviuran.

Val, l'Allie Lovegood mai parlaria així. Anava bé. Vaig aturar-me, i em vaig col·locar davant de la petita River.

- Però la part bona és que no estaven sols a la casa, saps? Hi havia la tieta de la molt zorra de la Possesseur. I aquesta... No ha sobreviscut pas.

Vaig somriure, com si em produís gran alegría allò. Val, dos punts guanyats. U, sentiria pena per mi. Dos, no li agradaria gens el que li havia dit "l'Allie".

Què? Que els seus tiets eren a l'hospital?

Em vaig fixar que ho deia com molt... Relaxada. Jo coneixia al Bailey i a la Hailey, i sabia com de bona gent eren. L'allie els estimava moltíssim. Com podia estar tan freda?

- Allie, jo...

Però em va tallar amb el comentari de la Gisèlle. Ella no sabia que la Gis i jo érem amigues, però... L'allie era l'única persona que coneixia que no li volia mal. "Per què parlava així?" vaig pensar mentre se'm negaven els ulls de llàgrimes.

- Al! - vaig recriminar-li, intentant ser suau - Allie, no parlis així, per favor. Això et deu haver afectat, però no es pot culpar a la tieta de la Gisèlle, i menys havent mort. Siusplau... Siusplau, retira-ho.

Vaig seguir somrient, impassible.

- Saps què en penso, jo?

Vaig clavar-li la mirada, freda, distant. Com segurament la Lovegood no feia mai de la vida per por de ferir l'ànima sensible de la seva amiga.

- Penso que si la tieta de la Possesseur l'ha dinyat és perquè és com ella. Els meus tiets li van dir que no toqués res. I ella va haver de tocar la banya. Perquè la tia aquella era una egoïsta que només pensava en ella mateixa, no parava a pensar en els altres ni un segon. Això la va perdre.

Vaig repetir les paraules de la Lovegood, que tenien un regust amarg. Allò anava millor del que havia pensat.

- I què passa, Erin? Ara tu estaràs a favor de la Possesseur? - vaig preguntar, per acabar-ho d'amanir.

- Allie! - vaig cridar, començant a plorar - Per què parles així? Al, de debò sento molt tot això que ha passat, però no pots pretendre donar-li les culpes a una persona morta. Siusplau, no diguis aquestes coses...

Aleshores em va dir allò de que si estava a favor de la Gisèlle. me la vaig mirar, sense saber què contestar. Què passava allà?

- Allie... fa uns minuts hagués jurat que eres l'única persona que més o menys tolerava la Gisèlle. Sé que estàs ferida, però... No et reconec....

Missió posar a la River a favor meu: ON. Vaig fer un somriure d'incredulitat, com si realment em sorprengués molt allò que estava dient.

- Tolerar la Possesseur? Ha! De totes les putes que hi ha a Slytherin ella és la pitjor. Amb la Ursula Black encara m'hi puc portar una mica bé, però perquè la Samanta ens la va presentar, però la Possesseur... I és que fins i tot li dius pel nom... Què passa, que ara ella és la Gisèlle i jo la Lovegood... River?

- No t'entenc... De què estàs parlant, i per què em dius pel cognom? Com és que li dius Samanta a la Sam? I què li tens, a la Gisèlle, de cop i volta? Fins i tot en el cas de que la seva tieta hagués tocat l'estàtua voluntariament, ha sigut la seva tieta, no ella. Allie, tu ets una persona raonable. Per què t'estàs comportant així?

Vaig intentar secar-me les llàgrimes, sense entendre res. Per què semblava que tot allò m'afectava més a mi que a ella? Què estava passant?

- Perquè ets massa infantil i innocent com per comprendre que aquest món no era un conte de fades - vaig dir, de manera seca, amb un to de veu que tallava com la fulla d'una espasa.

Vaig quedar-me-la mirant, amb aires de superioritat.

- Encara vols més raons? Està bé. Continuo. Ets una inútil que creus que pots caure bé a tothom i arreglar tots els problemes d'absolutament tothom quan no saps ni què fer amb els teus propis maldecaps. Et creus bona persona? Et creus més bona nena només per llepar-li el cul a la Sam i a l'Agatha? Molt bé, doncs! Endavant! Ves darrere de les de setè, que només t'utilitzen per a fer-se les bones! NO HO VEUS, SUBNORMAL? SÓN TOTES DOLENTES! PERÒ HAN DE GUARDAR UNA CARA BONA PER ENSENYAR EN PÚBLIC I PER AIXÒ ET TENEN! ETS UNA EINA MÉS, ERIN! - vaig fer, cridant al final -. Ets dèbil, Erin! Només veure't ara, vessant llàgrimes inútils! Què vols que et doni el món si tu només li dones llàgirmes i plors? No et queixis! Son els meus tiets, els que estan a l'hospital per culpa de la tieta de la Possesseur, no els teus!

Vaig negar amb el cap, mirant-me-la.

- I a la Posseusseur sempre l'he odiada, però no deia res per no ferir les teves sensibles orelles. Se'n diu respecte.

- Al... - vaig dir, fent un pas endarrere. Estava espantada. Com podia estar espantada de la meva millor amiga? - Com dius això? Elles sí que són les teves amigues! Elles no et farien mai cap mal!

En tan sols uns minuts aquella noia m'havia fet perdre tot sentiment d'alegria i de confiança cap a qualsevol persona. I encara més en mi mateixa. Vaig aguantar com vaig poder per no caure allà mateix. Però, a mida que l'Allie anava parlant, se'm feia més i més difícil.

- No ho diguis... Para de parlar... T'ho prego... - Era l'únic que aconseguia dir amb un fil de veu, entre les llàgrimes.

Val. Era hora de posar-se amenaçant. Ara ja estava espantada, i no faria res per defensar-se. Perquè era dèbil.

- No pararé de parlar, Erin... - vaig dir, en veu baixa però amenaçant.

Vaig acostar-me a ella, que havia reculat, i li vaig ventar una bufetada sonora a la galta.

- ET FAIG POR? HAS ARRIBAT AL PUNT D'ESPANTAR-TE DE LA TEVA MILLOR AMIGA? TU HO HAS VOLGUT, ETERNA DEFENSORA DELS SLYTHERINS CABRONS! ET DONARÉ MOTIUS PER TENIR-ME POR!

I li vaig clavar una empenta que li va fer caure l'equilibri. "Fote't, Lovegood"

- AH!

Se'm va escapar un crit quan em va ventar una bufetada.

Tenia por. En aquell moment gairebé em vaig oblidar de que qui tenia davant era l'Allie. Sentia verdader pànic, com si la persona que m'atacava fos un estrany. Però no era així... I encara feia més mal.

- Per-Per què em parles així? - vaig dir, somicant - què t'he fet, jo? Només intento ajudar-te... Allie, siusplau...

I aleshores em va tirar a terra. En aquell moment vaig entrar en el pànic més absurd. No sabia què podia estar passant ni què podria arribar a passar després. Atemorida, em vaig acurrucar al terra, esperant a que fes el que hagués de fer.

- Doncs no intentis ajudar, River, i concentra't en solucionar els teus propis problemes. Que no son pocs.

Vaig donar-li un cop amb la punta del peu, demostrant-li que era jo la que manava i que no podia fer res per parar-me.

- More't, River. No vals res, mai creguis el contrari. Ara, com que veig que no tens cap més brillant aportació a fer, marxo d'aquí. Em fas fàstic, tanta llàgrima i tant somiqueig.

Vaig mirar-me-la de dalt a baix, amb un somriure cruel a la boca.

- O em quedaré.

Vaig agafar-la pel coll de la camisa, obligant-la a aixecar-se. Vaig veure les marques que jo mateixa li havia deixat al coll aquell dia a les cuines, i vaig exclamar.

- I aquestes marques? Te les ha fetes la teva amiga Possesseur o alguna de les seves amigues zorres?

Més llàgrimes, i més somiquejos. No em podia creure el que estava passant.

Però aleshores em va obligar a aixecar-me, i va comentar allò de les marques. Aterroritzada, vaig engrapar-li la mà i la vaig treure de sobre meu, cobrint-me el coll amb la camisa.

- SÍ! - Vaig cridar, a la defensiva - I NO VOLIA QUE TE N'ADONESSIS PERQUÈ PENSAVA QUE ET PREOCUPARIES! PERÒ ALMENYS LA GISÈLLE VA TENIR LA DECÈNCIA DE DISCULPAR-SE I INTENTAR SER AMIGA MEVA!!

Vaig tapar-me la boca de cop i vaig recular fins a la paret, horroritzada. Si un minut abans hi havia hagut alguna possibilitat de solucionar allò, ara no en quedava cap. Les llàgrimes em van tornar a sortir dels ulls, mentre mirava horroritzada la meva millor amiga. No sabia com havia pogut parlar-li així. Però, en aquell moment, les paraules "ho sento" se'm feien un nus massa gran a la gola.

- QUE NO LI DIGUIS PEL NOM, JODER! - vaig cridar.

Li vaig donar una empenta forta, fent que xoqués contra la paret, i amb cabreig fingit (en realitat m'estava partint per dins) li vaig etzibar:

- Què més faràs, ara? Començar a tractar de tu a la professora Black? Anireu a prendre el te juntetes i li explicaras els teus projectes per fer la pau mundial? Mentre beus un rooibo, perquè els tes normals tenen teina i afectarien a les teves inútils neurones... Els donarien una vitalitat poc natural en tu, inútil de merda!

I li vaig ventar una altra bufetada.

No entenia què havia pogut fer-li a l'Allie per a que es posés així. Mai no ens havíem enfadat per res... Per què ara em pegava i m'amenaçava?

La segona bufetada em va impactar com un fuet. Però vaig intentar mantenir la compostura, com vaig poder. No era molta.

- Allie - vaig dir amb el fil de veu que em quedava - Què... Què t'he fet? - vaig dir entre somiquejos.

- Que què m'has fet? Ser tu. Defensar la Possesseur quan per culpa de la seva inútil tieta els meus tiets son a Sant Mungo.

Vaig donar-li una altra empenta, veient com la seva esquena impactava de nou contra la paret, i vaig somriure interiorment.

- Perquè, com ja he dit, ets dèbil. No aguantes res, ni física ni emocionalment. I ets incapaç d'entendre el món que t'envolta. Saps prou bé què m'has fet.

Apa, a trencar-te el cap pensant en com arreglar-ho tot, petita River...

Era incapaç de seguir manejant tota aquella situació. Entre els cops i les amenaces, notava com m'estava marejant. No podia seguir més...

Amb mal de cap i por de caure, vaig posar un peu endavant per mantenir l'equilibri. I, sense ni tan sols pensar en les consequències, vaig agafar-me al braç de l'Allie, amb la mà al front, intentant recuperar del tot la visió.

Aleshores, quan portava uns segons així, vaig adonar-me del que havia fet.

Aterroritzada, vaig treure immediatament el braç de sobre seu i em vaig agafar als maons de la paret. Em sentia acorralada. I estava espantada, però no sobre el que em pogués fer la que jo havia cregut que era la meva millor amiga. Estava espantada per en què s'havia convertit l'Allie aquella tarda.

Vaig mirar-la, divertida, però amb una cara de menyspreu impressionant. Vaig inclinar el cap cap a l'esquerra, mirant-la amb els ulls entretancats.

- M'has tocat?

Vaig clavar-li una empenta, que va fer que piqués d'esquenes contra la paret on reposava.

- T'has atrevit a tocar-me, mitja merda amb corbata? Tocar-me a mi?

Vaig esbufegar de dolor amb el nou cop a l'esquena. sentint que estava a punt de defallir, vaig secar-me una llàgrima que m'arribava a la barbeta. Vaig estar-me uns segons mirant el terra, sense saber què fer, però finalment em vaig decidir pel que era correcte. me la vaig mirar suplicant.

- Jo... Ho sento. Ho sento molt.... - vaig dir, agafant-me millor a la paret, amb por del que pogués fer-me.

- Que ho sents molt? I ja està? - li vaig donar una altra empenta -. Això és tot? Dius "ho sento molt", com si aquestes paraules combiandes amb unes llàgrimes tan ridícules poguéssin tenir algun efecte amb mi.

Vaig engrapar-la del braç i la vaig tirar al terra.

- Les paraules, River, no són suficients. Mai. Els actes compten més.

- Allie...

I aleshores em va tirar al terra. L'esquena, ja adolorida per tots els cops a la paret, va impactar contra la pedra i em va fer gemegar de dolor. Vaig tancar els ulls per uns segons, exhausta.

Vaig secar-me la suor del front, i vaig intentar aixecar-me. però en aquell moment em sentia incapaç de fer res. des del terra, vaig començar a plorar de nou, silenciosament.

Me la vaig mirar, amb menyspreu, allà a terra, estirada. Li vaig clavar una patada, i una altra, i una altra, mentre anava murmurant "dèbil, idiota, imbècil...".

- Et penses que amb això ho soluciones?

Vaig treure la vareta, i la vaig apuntar.

- T'hauria de fer un crucio, perquè aprenguéssis, nena idiota! Un bon Crucio t'obriria els ulls!

Vaig deixar anar una riallada, cruel i vaig marxar, deixant-la allà, estirada, morta de por, plorant, en posició fetal.


[Surto del Tema]