No té cara de llunàtica...

"Per què?"

Portava una setmana i mitja repetint-me aquelles dues paraules. I, en tot aquell temps, no havia canviat gairebé gens de com m'havia trobat el Matt.

Ja no plorava, gairebé... almenys durant el dia. Les nits eren el moment que més odiava; temia el moment d'anar a dormir, i els malsons que l'acompanyaven. Però estava... enfonsada. Portava dies sense somriure, sense parlar gairebé. Feia una setmana i mitja que quasi no menjava, i només sortia de l'habitació per anar a classe, on m'asseia al final de l'aula i procurava passar desapercebuda.

I aquell dia no hauria sigut una excepció... si el professor de Pocions no ens hagués manat un anàlisi de les algues del llac, per veure si n'hi havia alguna que es pogués fer servir com a antídot. I, com que l'únic que no havia descuidat de la meva persona eren les notes, vaig anar al llac obedientment a analitzar les maleïdes algues.

Vaig caminar fins allà, i em vaig situar al lloc més amagat que vaig trobar; No volia que ningú em molestés. Em vaig inclinar per agafar les algues, i...


... I em vaig veure reflexada al llac.


Aquella imatge em va colpejar com si l'Allie m'hagués tornat a tirar a terra. Només feien deu dies, però estava... esquelètica. Tenia els cabells embullats, que em queien per l'esquena i els braços, mig groguencs. I aleshores vaig caure en que era la primera vegada que sortia del castell.

Les llàgrimes em van sortir a mida que observava el meu propi reflex. Horroritzada, vaig notar com les eines se m'escapaven de la mà. No li vaig donar importància. L'únic que vaig fer en aquell moment va ser asseure'm a la gespa i començar a plorar abraçant-me les cames i amagant la cara entre elles.

"Per què?"

-You say goodbye, i say hello...

Feia unes setmanes que havia trobat l'Allie allà, i encara era a St. Mungo. No tenia moltes ganes de cantar, però anava a investigar.

-Erin...- vaig dir, quan la vaig veure.- Erin que se't cau!- vaiig dir, veient com els estris li queien al llac. Vaig apropar-m'hi i vaig intentar agafa-los, però l'aigua em feia por. D'acord, nova cosa que he d'apuntar a "coses que he de fer" Aprendre a nedar.

Vaig girar-me

-Ho sento Erin però es que si em caic després... Erin...- vaig dir, en veure que plorava. M'hi vaig apropar, intentant no plorar jo. Per l'Allie ja havia plorat massa, jo. I no m'agradava plorar. Haviem de ser forts...- Erin, jo la vaig trobar. Estic segura de que estarà bé. D'aqui res tornarà a qui, eh?

Vaig ometre la part de que vaig acabar amb les mans plenes de sang.

Vaig notar com s'apropava algú darrere meu. Em vaig girar de cop, espantada, com últimament havia agafat el costum de fer. Però no era l'Allie. Vaig fer un sospir, alleujada, però qui hi havia darrere meu era la Wen. I no sabia si confiar en ella. Havia pogut veure amb els meus propis ulls que hi havien amics que no eren de confiança. Recelosa, vaig tirar-me enrere dissimuladament, intentar amagar la por dels ulls.

Però aleshores em va començar a parlar. Jo no la mirava. Estava atemorida. Però vaig mig sentir el que estava dient.

Em vaig girar cap a ella, tot i que guardant les distàncies.

- Què? - me la vaig mirar, estranyada - De què... De què parles?

Per un moment vaig pensar que em demanava per que no m'apropava a l'aigua i vaig envermellir una mica. No m'agradava dir que no sabia nedar, només ho sabien la Bam-Bam i l'Agatha... i crec que l'Allie també. Després,em vaig adonar de que em parlava del que havia dit de l'Allie.

-Ah!, eeh... Doncs això, la vaig trobar jo. Tenia una ferida al coll, com si fos una mossegada. Aquell dia, pel matí. Encara no haviem dinat.- vaig dir.- Em va fer molta por, estava com inconscient al terra... i hi havia molta sang. Però vaig veure a l'Edgar i la vam portar amb el fènix de la Sam a St. Mungo...

Vaig fer un sanglot sense poder-ho evitar.

- De què m'estàs parlant!? - vaig cridar - A qui vas trobar!?

Me la vaig mirar, i vaig veure com ella notava la por als meus ulls. em vaig apartar uns centímetres més. Vaig sentir ganes d'anar a abraçar-la quan vaig veure que feia un sanglot, però vaig apartar la mà ràpidament. No hi havia ningú en qui pogués confiar. Ni tan sols ella.

Vaig fer una passa enrere. M'havia cridat? L'Erin? Vaig mirar-la, sorpresa.

-A... A l'Allie... A qui si no? La vaig trobar aqui mateix...

Vaig mirar-la i em va fer por.

-Erin... estàs bé? Jo no volia que t'enfadessis... per què m'has cridat?- els meus ulls s'omplien de llàgrimes.

Què? Què? Què?

Què volia dir allò?


Però, en veure la cara de la Wen, no em va importar. Ella era sincera. Ella no em volia cap mal. Ella em tenia por a mi...

... I jo ja no li tenia por a ella.

Poc a poc, amb una mica de recel al principi, m'hi vaig acostar i la vaig abraçar. Era una abraçada distant, i una mica freda, però era el millor que podia donar en aquells moments.

- Jo... - vaig començar - ho sento molt, Wendy. No ploris, siusplau - tot i que ara eren els meus ulls els que es tornaven a omplir de llàgrimes - No volia cridar-te. No estic tenint un bon dia, saps? - vaig explicar - Sé que no és excusa per tractar-te així i que no t'ho mereixes, però últimament estic molt irritable. Ho sento.

Me'n vaig separar, i vaig fer un mig somriure trist, intentant amagar les llàgrimes. Vaig prendre'm uns segons per respirar fons, i llavors vaig parlar.

- Però necessito que m'expliquis això de l'A... d'Ella. és impossible això que estàs dient, perquè... Perquè ho és. Estàs segura de...?

No vaig poder acabar la frase. Confiava en ella, però és que era impossible...

Vaig mirar com poc a poc es va anar acostant a mi i em va abraçar. Vaig abraçar-la jo també, amagant la meva cara per amagar les ganes de plorar que tenia.

-No passa res...- vaig dir.- Jo ho sento si t'he fet enfadar, no ho volia...

Es va separar de mi i la vaig veure. Estava... trista, però confosa. Em va demanar per l'Allie i vaig baixar el cap. Em possava molt trista recordar tota aquella sang...

-Jo... jo venia cantant Here comes the sun per allà, i vaig veure el cos de l'Allie aqui mateix, estés. Al principi pensava que estava prenent el sol... després vaig veure la ferida i em vaig espantar. Era pel matí perque jo no haia dinat encara. Vaig cridar a l'Edgar quan el vaig veure a prop, i vam anar a St. Mungo amb el fènix... que desapareix i apareix. Jo vaig tornar per avisar a l'Edward... i ara l'Allie es a St. Mungo en coma. I es llarg, m'han dit... jo...jo vull que torni... i la Wen 2 també...- vaig dir, pensant en la nina que tenia a l'habitació.

- Com pot ser? - vaig murmurar per mi mateixa.

"És impossible. Si l'Allie va marxar a sant mungo pel matí, això significa... Significa que no va ser ella!"

Vaig fer un sospir feliç amb aquella notícia. "No ha sigut l'Allie. No ha sigut ella! No m'ha traït... Segueix sent la meva amiga"

"Però llavors... Llavors..." Em vaig estremir amb aquell pensament. "Llavors ha sigut algú altre. Qui em pot voler tant de mal? Qui pot voler-me veure així?"

Les llàgrimes em van tornar a rodolar per la cara, mentre, sense adonar-me'n, em feia una bola. Sabia qui havia sigut.

Petita River.

Petita River.

Petita River.

Només hi havia una persona que em deia així. Només hi havia una persona que m'havia fet mal d'aquesta manera. Coneixia aquesta persona... o això m'havia pensat.


"Com em pot haver fet això?"

Vaig acurrucar-me més, amb la cara entre les mans, somicant sense parar. N'estava segura, havia sigut ella. Per què m'odiava tant? Pensava que jo havia sigut una bona amiga...

"Algunes persones simplement són dolentes per naturalesa"

Allò era una cosa que molta gent m'havia intentat inculcar, i jo no els havia cregut. Doncs ara resultava que el món no era el conte de fades amb el que jo somiava. La vida era com un camí de pedres.... I allò era una cosa que costava massa d'acceptar.

Només tenia clara una cosa, en aquell moment...

... Tenia por de la vida. Però, encara més, tenia por de la Gisèlle Possesseur.

-Erin estàs bé?- vaig demanar-li.

L'Erin estava rara. Em feia una mica de por. Vaig sospirar, i vaig apropar-m'hi una mica, per abraçar-la un altre pic.

-Eh, Erin, es possarà bé. M'ho ha dit l'Edgar. Estic segura de que es despertarà i estarà aqui d'aqui poquet, no ploris...

Vaig acaronar-li els cabells, com feia la meva mare quan jo plorava per que l'avi s'havia mort. A mi m'havia anat bé, esperava que funcionés també amb l'Erin.

Vaig notar com la Wen em parlava i m'acariciava els cabells. "Segueix aquí?" Em vaig sorprendre.

Sí que hi seguia, i em consolava dient-me que l'Allie es posaria bé...

...Perquè aquesta era una altra. L'allie era a l'hospital... la meva amiga era a l'hospital. ferida. També l'hi havia enviada la Gi... Possesseur? Era el més probable... No entenia com aquella noia podia ser tan dolenta.

Vaig somicar entre els braços de la wen, sense preocupar-me per intentar semblar més forta. No ho era. Com molt bé havia dit la Possesseur, jo era...
"Dèbil" vaig pensar, sentint menyspreu per mi mateixa.

- Gràcies per dir-m'ho... - vaig dir, atemorida - Sento molt que em vegis així. No m'has de tenir por, val? Jo ara sé que hi ha una persona a qui no em cal tenir-ne - vaig dir, mirant-la.

Vaig alçar una cella en sentir les seves paraules.

-Jo mai et faria mal, Erin. Ni la meva amiga Cass, ni l'Allie, ni l'Edgar, ni la Sam, ni l'Eileen, ni l'Emily, ni el Liam, ni l'Arianne...

Vaig somriure-li mentre li acaronava els cabells.

-No has de tenir por de nosaltres.

- Però en tinc, Wendy... En segueixo tenint. No et puc explicar per què, però... - vaig amagar la cara entre les mans - però ara mateix no sé en qui puc confiar.

M'hi vaig abraçar, sentint-me ridícula per la situació. Se suposava que jo era la gran, la que ajudava als altres. Però havia descobert que aquella nena petita em triplicava en experiència. patètic, però cert.

- Tu saps tantes coses, Wen... Has après molt abans que jo que la vida no és un camí de roses. Jo no sóc més que una ignorant que acaba de descobrir les espines que franquejen el camí tan maco que m'imaginava que hi havia. Ets una gran persona, Wen... no ho oblidis, val? - vaig dir, entre llàgrimes.

Vaig abraçar amb força l'Erin, sense saber que dir. Després em vaig separar d'ella i vaig alçar les mans, per mostrar-li que jo no li volia fer mal.

-Pots confiar en mi, Erin.- vaig dir, fent un somriure. Encara no entenia que li passava, per què es trobava tan malament. Vaig abraçar-la un altre pic. M'agradava, l'Erin. Era una bona noia, molt agradable, es feia estimar per els altres.

Vaig escoltar el que em va dir, amb cara de no entendre molt el que deia. De que camí amb punxes m'estava parlant? Igualment vaig somriure.

-Jo no se res, Erin.- Em feia gràcia que em veies com si sabés molt.- Ni he aprés res d'aquest camí que dius. Jo només sé que la vida la fas només tu, i que has de lluitar per que ningú et llevi el dret a fer-la com vulguis.

Vaig alçar una cella. Aquelles paraules no semblaven meves, eren més del papa...

-Gràcies.- vaig dir, emocionada, quan em va dir que era una gran persona.

Vaig mig somriure, i em vaig assecar les llàgrimes, intentant que no es preocupés.

- Moltes gràcies, wen - vaig dir, abraçant-la - Suposo... Suposo que pots veure que no estic gaire bé últimament. Però m'acabes de fer veure que, d'entre tothom, tinc una amiga... I això és molt important per a mi. Moltes gràcies, de veritat.

Vaig mirar-me el llac uns segons; però aquells segons em van fer tornar ala realitat... la crua realitat.

- Em sembla que ja el faré demà, el treball.

Em vaig aixecar, i, després de fer-li adéu amb la mà, vaig marxar. No sabia si sentir-me millor o pitjor; Entre tant que havia guanyat una amiga, n'havia perdut una altra... De qui, definitivament, la traició és el que menys m'esperava.

[Surto del Tema]

Vaig veure com se n'anava. Algú l'havia atacada, era l'unica explicació. Es veia al comportament que tenia, igual que quan la Lily va canviar.

Vaig sospirar i vaig mirar el llac. Si t'hi fixaves molt, es podien veure els estris de l'Erin. Vaig mirar-los i em vaig apropar una mica al llac, però quasi vagi resbalar i vaig apartar-me de cop de la vorera del llac. Odiava no saber nedar...

-I don't know why you say goodbye, I say hello...

Vaig aixecar-me i vaig llançar una pedra el llac, per juga una mica amb el calamar. Quan ell me'l va tornar, vaig somriure.

-He portat la pilota, Cala!- vaig dir-li, i varem jugar una estona abans que recordes que havia d'anar a fer els deures.

[Surto del Tema]