Què coi estàs fent??! [Kikus]

Vaig somriure en entrar a l'hivernacle, recordant aquell dia que la Sam i jo haviem fet volar pels aires el despatx del Hubk i tota la seva reserva de Maria i Bupk. Quin tip de riure ens haviem fet!

I resulta que si estàs a mig camí de curar-te d'un càncer, el bupk et pot ajudar. Demostrat.

Vaig somriure en recordar com havia plorat, com havia plorat la Dianne, la Sam, que s'havia quedat amb mi, el James que m'havia portat a l'hospital.

Però ara ja shavia acabat.

Vaig anar cap a una mandràgora i vaig tallar amb unes tisores unes fulles que necessitava.

Vaig entrar a l'hivernacle, buscant una planta de menta pebrera que em feia falta per una poció. Allà ja hi havia algú. Una noia recollia fulles de mandràgora. Quan me la vaig mirar de més a prop, vaig veure que era aquella Gryffindor amiga de la Black, la que havia estat malalta.

- Fas bona cara... Amb aquest somriure estàs més guapa que amb la cara llarga d'abans.

Vaig quedar-me mig sorprès de les meves pròpies paraules. El cert és que no em molestava, però encara em sorprenia.

Vaig alçar una cella en sentir una veu darrere. Vaig mirar-lo uns segons, intentant hubicar-lo.

"El nòvio de l'Agatha"- vaig recordar de seguida, i vaig seguir somrient.

-Gràcies.- En fi, si era el nòvio de l'Agatha per força havia de tenir part bona, no? - Les malalties no ajuden molt. Es clar que quan estàs malalta crec que el que menys et preocupa es com estàs, saps?

Vaig agafar les fulles i les vaig ficar a una bosseta de plàstic que duia.

- I ara que ja estàs bé... ara ja pots preocupar-te per altres coses, oi?

Vaig mirar-la, seductor.

- Tens ganes de passar-t'ho bé una estona...? - vaig dir, acostant-me una mica a ella després d'agafar les fulles de menta.

-Uff, no saps com estàs quant estàs sa. Es... després d'estar tant de temps malalta pots apreciar-ho.

Vaig mirar amb una cella alçada les fulles, potser hauria d'agafar més fulles...

-Passar-m'ho bé? - vaig dir, distreta.- Sí, estaria bé. Què tens pensat?

- No ho sé... et puc fer algunes suggerències - vaig dir, interessant.

Em vaig acostar una mica més a ella, guardant-me la bossa amb les fulles de menta a una butxaca de la capa. Després, d'un gest subtil vaig apartar un ble de cabells que li tapava la cara.

- Però primer... primer puc escoltar les teves, de suggerències - vaig dedicar-li una mirada seductora.

Vaig acabar agafant dues fulles més, mentre l'escoltava. Em vaig girar i li vaig somriure, amable, quan ell em va llevar un ble de cabells de la cara. Vaig guardar ses fulles a la butxaca, delicadament.

-Suggerencies? emmmm...- vaig pensar una mica, mirant-lo.- No se, aanar a fer un tomb. Si vols anem a la cuina, o si vols en quedem aqui i parlem. No se si tu pensaves alguna cosa més interesant... jo no tinc res a fer, pensava passetjar una estona ara així que...

- Parlar... Doncs a mi se m'acudeixen altres coses millors que fer, amb la llengua... - vaig dir, insinuant-me a la noia.

Vaig dubtar un instant. No tenia clar si aquella noia em seguia el joc o, senzillament, no s'enterava. Només hi havia una manera de saber-ho.
Seductor, vaig acostar-me una mica a ella, vaig acariciar-li la galta amb el dors de la mà, i vaig unir els meus llavis i els seus, amb intensitat i desig.

-Coses millors a fer amb la llengua?- vaig dir, però crec que no em va sentir, perquè es va apropar i em va acariciar la galta, i just quan començava a adonar-me'n de que feia, em va besar.

Em vaig bloquejar uns segons i després el vaig empenyer, separant-lo de mi.

-Eeeeeeh! Eeeeeeeeh! Eeeeeeeeeeeeh!- vaig dir, intentant entendre que feia.- Què coi estàs fent??!! Tu no sorties amb l'Agatha?? O es que et donen igual els sentiments dels altres, fins i tot de la teva nòvia?

"Quina puta mania que tenen les dones en parlar..."

Vaig alçar els ulls al cel quan es va separar de mi, amb mala cara.

- Tu ho has dit... Sortia - vaig tornar a acostar-me a ella, abraçant-la -. Però aviam, tu vols tema... o no vols tema?

M'agobiava. Amb un gemec i un moviment brusc em vaig desfer del seu abraç i vaig donar unes passes enrere.

-Quin tema ni quin tema!- vaig cridar.- Ja has oblidat a l'Agatha? Així era com l'estimaves?? Ja ho deia jo. No es pot esperar gens bo d'un Slytherin... Pero l'Agatha t'estimava, així que vaig confiar en ella...

Vaig apartarme una mica més.

-No puc creure que fassis això. Deixes a l'Agatha i et posses a lligar amb les seves amigues? Quin tipus de persona ets? No, perdona, ets persona?

La noia es va apartar i em va començar a insultar.

- Eh, eh! Qui et peses que ets, per insultar-me? Et poses bé, coqueteges, i ara em dius això...? - vaig fulminar-la, amb la mirada -. I després els diuen putes a les Slytherin...

Vaig apartar-me de la noia, irat. Només em faltava allò...

"Eh, deixa-la! Seràs cabró..."
"Calla, que no ets res, tu..."
"Això només et portarà merders. L'Agatha et matarà."
"Se me'n fot el que faci la Black."

-Em posso bé? Coquetejo? Perdooonaaaa???- vaig agafar aire, dolguda.- Escolta, que aquí qui a començat has estat tu, jo no tenia ni idea del que pretenies, no soc tan puta com per sortir amb nòvios, o exnòvios d'amigues! Les putes son la de la vostra casa, que ja m'ha arribat a l'orella que si que a la vostra casa hi han hagut temes d'aquest tipus!

Vaig agafar aire.

-I jo dic tot el que tot el que penso. I punt! No em fulminis amb la mirada, fill de puta, que aquí l'imbécil i cregut ets tu.

Vaig treure la vareta i la vaig prémer contra el seu coll. La expressió de la noia va canviar sobtadament quan va notar la punta freda del bastonet a la seva pell.

- Saps què diran, si t'ataco? - vaig riure, psicòtic -. Parlaran de violència de gènere, possiblement. Diran que sóc un monstre... que no hauria de tractar així les dones...

Vaig alçar els ulls al cel.

- Però no és així... Jo no tinc res contra les dones: odio a tothom per igual. - vaig acostar-m'hi una mica, a cau d'orella -. O sigui que no em donis motiu per demostrar-ho...

Vaig tensar-me de cop quan la seva vareta em va apuntar directament al coll. Vaig mirar-lo mentre parlava, vaig mirar el seu somriure estrany. es va apropar més a mi i jo només vaig poder pensar en que no m'acababa de creure que l'Agatha s'agués enamorat d'aquell boig.

Vaig agafar aire, i treient valor vaig dir.

-Baixa la vareta i aparta't de mi. Ja.- Vaig esperar uns segons.- Veste'n a la merda una mica i deixa als altres en pau. Et sembla normal apuntar a la gent al coll?

- Dóna'm un motiu per abaixar la vareta, maca... - vaig dir, superb.

Vaig aguantar la temptació d'encantar-la, de maleir-la, fins i tot. Però... bé, no era tan cruel.

- Saps què passarà, si et deixo marxar? - vaig dir, amb crueltat -. El que passarà és que aniràs corrent a explicar-ho a algú, creient que no en rebràs conseqüències. I això... Això no ho puc permetre.

"Immobilus".

- Saps què fa, el plor d'una mandràgora? - vaig dir, amb una fredor mortal, mentre em separava de la noia petrificada -. Els crits dramàtics d'una mandràgora... són mortals. Els d'una mandràgora jove, afortunadament per tu, només et deixarien inconscient i potser et deixarien una mica... alterada, durant un temps.

Vaig apuntar-me a les orelles. "Exsurdo".

- Recorda... - vaig dir, portant-me el dit als llavis, indicant-li un gest de silenci -. D'això, ni una paraula o...

I aleshores vaig arrencar una mandràgora jove, d'uns quatre mesos d'edat, i vaig marxar amb un somriure pervers als llavis.

[Surto del tema]

Vaig fulminar-lo amb la mirada mentre ell pareixia que s'ho estava passant realment bé. On era la meva vareta? Vaig dur la mà a la butxaca, cercant, mentre ell encara estava massa a prop, massa a prop. Què deia? Què volia fer? Vaig mirar-lo, confosa, i de cop no em podia moure. No podia parlar, no podia fer res. Vaig mirar com s'aproximava a les mandràgores i em vaig començar a tenir por, por de la bona. Fins ara només estava espantada, ara era por. Va arrancar una mandràgora i llavors va començar el meu... "càstig", per així dir-lo.

Els crits em perforaven el cervell, no em deixaven pensar, volia amagar-me, volia córrer, volia escapar d'aquells crits, però no podia, estava inmòvil, cada vegada més agobiada, volia cridar, volia plorar, volia que tot s'acabés. Vaig maleir una i una altra vegada a l'mbécil del Fortin, que ni tan sols l'havia vist sortir. No aguantaria molt més, notava com el meu cervell s'anava atabalant cada vegada més fins que ja no vaig poder controlar-lo i vaig deixar de pensar, de voler cridar, de voler plorar i de voler escapar-me.

Només vaig caure a terra amb un cop, inconscient, mentre la mandràgora seguia cridant.

Vaig entrar al hivernacle perque necesitava unes arrels que se'm havien acabat, però només entrar vaig sentir el inconfusible soroll del plor d'una mandragora, instintivament em vaig tapar les orelles amb un conjur i vaig arribar al lloc d'on provenien els plors, a terra hi havia una noia estesa, sense orelleres.

Vaig agafar la mandragora i la vaig posar dins del seu test, despres em vaig agenollar al costat de la noia, estava inconcient.
Vaig treure la vareta.

-Levicorpus.- vaig murmurar, i me la vaig endur cap a la infermeria.

[TEMA TANCAT]