Fent proves

Havia aparcat un poc lluny de la porta, un muggle se m'havia quedat mirant i havia dit algo sobre que els menors no podien conduir. La Wen encara dormia, aixi que la carregue.

- Run-Run, amagat perquè no se quant tornare, gràcies pel viatge.- li dic acariciant-lo, amague la clau de nou baix les capes de roba.

La Wen pesa, hi ha que admitir-ho, però si he pogut carregar el Nicolu puc carregar a Wen. Arribe a la porta i salude al maniqui, atravese el cristal, veig una cadira de rodes i deixe ahi la Wen.

- Disculpa...- dic a la dona del mostrador.- Que sap on és la Juliet Williams?

La dona em mira a mi i mira la Wen.

- Que li passa a la teua amiga? Necesita ajuda?

- Si, necessite que cride la metgessa Juliet Williams.

La dona em mira i agafa el telefon, espere uns minuts i veig que un home se m'apropa.

- He dit que vuic la metgessa Williams, ningú més! NINGÚ MÉS!

- CASSANDRA!

Veig la tieta al final del corredor i arrastrant la cadira vaig al seu costat i li done una graaaaaaan abraçada.

- És la Wen voras es que....

I li ho explique tot, que fou mossegada, el que prenia, i el que ha passat, em mira preocupada.

- Hi ha que anar a una de les habitacions apartades que hi ha al primer pis, acompanyam, li farem unes proves.

- Tietat, em promet que no contaras res...? Per favor...es que jo...la Wen...

- Secret de pacient Cassandra.

La tieta agafa la cadira i comença a caminar amb rapidesa cap l'ascensor, la seguisc, entrem a una habitació. L'habitació fa por, està embuatada i el llit te cadenes perquè la persona no es moga, uau O.O
La tieta deixa la Wen al llit i li lleva les cadenes que jo havia posat, i li posa les que hi ha al llit, vuic dir-li que no fa falta, però aleshores em recorde de la Nymeria i em calle.

- Cassandra, deuries d'eixir fora, no es bona idea que estigues aci dins.

- Jo em quede i si desperta? Tindrà por per no saber on és, no vuic deixar-la sola.

La tieta comença a fer coses que no se, treu sang i amb un aparell rar li mira el cap... el cap? Bé no ho se...però s'està com una hora? dos? Un bon temps fent proves i mirant coses, jo mire el terra fins que finalment acaba, em mire la llibreta que duu...ala, doncs si que ha apuntat coses.


- He d'anar a analitzar una cosa, torne en uns minuts si desperta parlar-li perquè és tranquil·litze i si no és ella, ix de l'habitació i cridam, estare aci el més ràpid possible.

La tieta marxa tancant la porta, em mire la Wen i m'aprope al llit.

- La tieta Juliet ens ajudarà ja voras! Farà alguna cosa perquè tornes a ser tu de nou, segur.- dic a Wen.- Et posaras bé.- li done un bes a la galta.

Pose la cadira al costat del llit i espere.

Aleshores obri els ulls vaig apropar-me quant em diu que li lleve les cadenes, la Wen em diria el contrari, per tant no és la Wen.

- No ho pense fer Nymeria- li dic.- Ets a Sant Mungo i farem que marxes de la Wen!

Per què? Sols apareixia els dies de lluna plena i ja era suficiente difícil controlar-la, per què també ara?

M’aparte del llit mirant la Wen-Nymeria.

- No et podras deslligar per molt que ho intentes.

La tieta devia estar apunt d’arribar, segur. I jo no pensava eixir com m’havia dit, nop, jo em quedava aci dins, podia entrar qualsevol altre i soltar-la i mala idea, aha.

Val, em fa mal que em diga Konstantaras i fa por quan riu, però quan diu que ho pagare car, no em preocupe, bé, no vuic que veja que em preocupe...i si...i si per la nit...No, no, no era la Wen, la Wen, i la Nymeria no estaria...sols en lluna plena, sols en lluna plena...
Vaig a respondre quant apareix la tieta. La tieta coneix la Wen, crec, perquè s'ha quedat parada al sentir-la parlar aixi.

- Tinc ja els resultats.- em diu. S'apropa cap a mi i m'agafa del braç.- Vine fora un moment per favor.

Seguisc la tieta mentres escolte la Nymeria cridar.

- D'acord.- diu al tancar la porta.- Deies que tot anava ve fins que va pendre aquella poció? Se quina poció és, complicada de fer i perillosa segons els casos. Fa que pugues controlar l'home llop quant és lluna plena, però per aquest mateix motiu, el llop pot controlar la persona quant no ho és o la persona pot tindre traços del llop. - assentisc. Això ho he vist. La tieta segueix.- La Wen no deuria d'haver pres aquesta poció a la seua edat, i la quantitat que deu haver pres és per una persona adulta, massa per un cos tan petit, i per una ment encara poc desenvolupada...-se me queda mirant.- La poció l'ha trencada per dintre Cassandra.


Espera...espera....com que l'ha trencada per dintre? Ja no serà més la Wen? O.O

- Com que l'ha trencada?! No tornarà?!- no, no, no, no....ho sabia! Mira que vaig dir que no s'ho prenguera!

- Sssh...tornarà, al igual que pren la poció aquesta per controlar la lloba durant la lluna podem receptar-li unes pastilles per poder controlar-la també durant els dies normals. Ja tinc a dos infermers en procés d'aquestes pastilles.- em diu.- Per explicar-ho millor, la lloba vol prendre part del cos de la Wen, una nova personalitat, i al ser un animal no estima, no te sentiments cap aquelles persones que la Wen estima, per aquest motiu no es pararà davant res.

- Però....la Wen...Quant...

- Ho sent moltissim Cassandra, però bé podem intentar parar-ho o almenys reduir-ho

Pareix que vaja a dir alguna cosa més però calla, m'asome a la finestreta de la porta i veig la Nymeria intentant soltar les cadenes, però està a sant Mungo, no podrà són cadenes màgiques.
Al cap d'una estona veig aparèixer un xic que parla amb la tieta, no se que li diu però li dona una caixa.

- D'acord, anem a provar-ho.

Entrem de nou i la Nymeria ens diu que la deslliguem que ho pagarem car, no sap dir una altra cosa?

- I com farem per què s'ho prenga?- li pregunte.

- No crec que siga fàcil.

- Si, si ho serà.- diu.

Apunta la Wen i es queda totalment queta, sols mou els ulls. S'apropa a ella i li fa tragar la pastilla. Quant es torna a moure la Nymeria intenta escupir-la però ja és tard, crec, espere.

- Creus que ha funcionat?

- Ho vorem de seguida Cassandra.

-Si no estigués encadenada no serieu tan valents.

Me les miro, enfurismada, mentre sento com poc a poc el meu cos es va relaxant, i... em vaig, em va enfora. M'aferro al cos com puc, no vull tornar-me a quedar a un segon pla... però...

Agafo aire, molt d'aire. Sense parlar, encara, em miro la Cass, i després a la mare de la Sam, mentre de fons sento la Nymeria, de fons.

-Soc... soc jo de nou...- somric.- Se'n va, se'n torna a anar...

Veig les cadenes i arrufo el front. Bé, ho entenc. Soc perillosa, encara.

Veig els ulls, és a dir, se que canvia pels ulls, perquè tornen a ser els seus ulls. I veig que somriu, vaig cap a ella per soltar-la quan la tieta m'agafa de la mà. S'apropa a ella i li mira els ulls, també ha vist ella el canvi? Li mira el pols.

- Ets la Wendy Moore que cursa tercer a l'escola Hogwarts?- em senyala a mi.- És una de les teues millor amigues? O l'odies?

Clar que és ella?! Ha canviat, ha canviat! La pastilla ha funcionat!

- Ha funcionat Wen! Ha funcionat!- li dic somrient.

La tieta està esperant que li conteste per soltar-la supose, perquè si no ja ho haguera fet.

Em miro la metge i assenteixo.

-Em dic Wendy Ginevra Moore, tinc 14 anys, el meu germà es diu Jack Garret Moore, La Cassandra Kaia Konstantaras, Cass, és la meva millor amiga, amb els altres mosqueters. L'Edward Edgar Lovegood és el meu nòvio, la meva assignatura preferida és pocions, encara que no m'agrada la professora.

Miro a la Cass i després a la mare de la Sam.

-Superada la prova?

La tieta assenteix i amb un movimet de vareta solta les cadenes, ala, que guay.

- Weeeeeeen!- vaig cap a ella i l'abraçe.- Ha funcionat! Ha funcionat!

Ah, espera la Wen no ho sap, per això posa eixa cara, em sente al final del llit, les cadenes es mouen però no m'agafen, supose que funcionaran gràcies a algun moviment de vareta.

- Voras la tieta...

- La Cassandra m'ha explicat el que ha passat Wendy. T'hauria de reganyar per haver-te pres aquella poció.- es senta en la cadira on estava jo abans aseguda i li agafa de la mà.- Escolta'm, però, abans, no vares fer malament al prendre aquella poció, es a dir, no volies que el llop fera mal a aquells que estimes mentres fos lluna plena, però la dosis que prengueres era massa per una persona de la teua edat, i per un cervell com el teu. Supose que sabies els efectes d'aquella poció tu controlaves el llop però també el llop podia eixir els dies que no eren de lluna. I al prendre més de la quantitat de poció per una persona de la teua edat...bé...-es queda callada uns segons.- Ara dintre teua tens com dos parts, la part de la lloba i tu, la lloba intentarà eixir per aquest motiu...-treu una caixeta de la butxaca.- Has de prendre aquestes pastilles els dies normals, per poder controlar la lloba perquè no isca i perquè poc a poc, esperem que torne tot a la normalitat. Això si Wendy, la poció que prenies has de disminuir la dosis o la cosa pot empitjorar i...- es torna a quedar callada.- I no et preocupes, guardare el secret.- li diu somrient.

Em mire la Wen, no crec que un T'ho vaig dir siga bona idea, però ella sempre m'ho diu a mi! Bé, açò és seriós no dire, t'ho vaig dir....

- Sabia que eixa poció no era de fiar...- això tampoc ajuda Cass...Bah.- Però les pastilles t'ajudaran! Mantidran la Nymeria a ratlla!

-Espera, espera, m'esteu dient que encara és dins meu? reprimida, pero dins meu? I que no me la treure de sobre ni quan no aigui lluna plena?

L'idea de tenir-la dins meu, despres d'haver-la sentida, m'horroritzava. No volia que estigues dins meu, que sortis quan menys m'ho esperes i ataqués a la gent, com al Percy i a la Cass.

-Lleveu-me -la... no la vull...

- No podem llevar-la amb magia Wendy.- diu la tieta.- Pot ser acaba desapareixent si et prens les pastilles, o pots acabar controlant-la, però per ara no hi ha cap manera de llevar-la. No et preocupes, però, fare el que siga per trobar-ne una manera. Per ara tu, pren-te les pastilles. I recorda, has de vindre almenys un cop al mes aci, sols per veure com va d'acord?


Em mire la tieta i em gire cap la Wen.

- No et preocupes, a més sabem que la plata li molesta, fare el possible per protegir-vos de la Nymeria si fa alguna cosa, no em quedare sense fer res si vol eixir.

Clar que no! I la Nymeria vindria a per mi...hmm...ho faria també quant fos Summer? Si, pot ser si, però bé, no anava a deixar la Wen.

Semblava senzill, per a elles. Només m'havia de prendre les pastilles, i ja, i venir un cop al mes (Un cop al mes!) i ja està. Si, és clar...

-Però no la podeu deixar allà... és més forta... jo no vull que torni a sortir, no la vull tenir dins meu, m'insulta...

I això era el de menys. Aquella boja tenia instints assassins... era una lloba, un animal salvatge, no podia estar dins meu.

-De veritat que no me la podeu llevar?

Abraçe la Wen i la tieta li agafa la mà.

- Sssh...Farem el possible Wendy, però no és senzill, no podem llevar-la aixi com aixi, ho has d’entendre, aci a Sant Mungo diria que és un dels primers cops que ens arriba un cas aixi, almenys durant els anys que jo duc aci treballant, que no són pocs, no em vist un cas d’aquesta mena. Int...fare el possible per buscar alguna solució, però ho has de comprendre que no és senzill, i que pot ser tardem en que marxe Wendy. Però et promet que fare tot el que està a les meues mans per ajudar-te, d’acord?

La tieta era com Bam-Bam si prometia algo ho complia costarà el que costarà, perquè després Bam-Bam diguera que no es pareixia a ells, això em fa somriure...ah, no, res de somriure, que encara et miraran mal.

- Però les pastilles...Les pastilles ajuden, no?

- Si, les pastilles ajuden...ajuden a que pugues controlar-la i que no isca, però has de prendre-les, una al dia, si no la prens...bé, tens per un mes, per això és recomanable que quan veges que se t’estan acabant vingues per més, pot ser et puc fer per dos mesos, però has de prendrete-les, ho promets que ho faras?

Faig que sí amb el cap mentre m'incorporo al llit.

-Gràcies...

Em miro les cadenes i em demano si no estaria bé encadenar-me quan vegi que no em puc controlar. Pel que es veia no havia pogut atacar la Cass i la mare de la Sam així...

-Ho prometo...

- Doncs aleshores ja podeu marxar, està tot en ordre Wendy.

La tieta ajuda a la Wendy a alçar-se i li dona una abraçada, després em dona una a mi.

- Vos acompanyaria fins la porta però tinc una operació en mitja hora i he de preparar-me, escriviu-me si teniu qualsevol novetat, i no vos preocupeu, el secret està ben guardat. Cuideu-vos- ens diu somrient.

Dic adèu amb la mà a la tieta.

- He vingut amb el Run-Run, està aparcat fora.- li dic.- Bé....doncs....ja sabem el que passa...ara...jo t'ajudare ^^- li dic abraçant-la amb un braç.- De mi no et lliures i si veig que no et recordes de prendre't la pastilla, aci tens la recordadora!- li dic rient.