Fent deures al ras

Com que tenia prohibit posar els peus a la biblioteca i a la Sala comuna no hi havia qui es concentrés, vaig decidir sortir als jardins a fer els deures de Botànica. Em vaig asseure a l'ombra d'un... arbre.

"Bé, Agatha, bé, estàs fent els deures de Botànica sota un albre que no saps ni com es diu. Et presagio un futur brillant... "

En fi, vaig deixar els pergamins a terra i vaig destapar el pot de la tinta. A veure què deia l'enunciat de la redacció...

Expliqui què és la mimbulus mimbletonia i posi alguns exemples de casos en els quals podria fer-la servir.

Bé, allò estaria xupat... tan bon punt tingués la més remota idea de què coi era una mimbulus mimbletonia. Vaig mirar al meu voltant, com si pogués haver-hi una planta etiquetada o alguna cosa per l'estil. Vaig sospirar. Havia escollit Botànica com a cinquena assignatura perquè havia pensat que la G em podria ajudar amb els deures. Però la G feia els deures a la biblioteca, com la gent normal, i jo ho havia de fer allà, sense llibres ni documentació, ni amics que m'ajudessin ni res de res.

En fi, a falta de coneixement... imaginació! Em vaig posar a escriure:

La mimbulus mimbletonia és una... planta... que és molt... útil per... moltes coses.

Vale, trenta frases més com aquella i ja ho tindria.

Vaig travessar els jardins, passejant tranquil·lament. Vaig veure com la Black intentava fer deures al peu d'un arbre. M'hi vaig acostar i vaig distingir el títol: "La Mimbulus Mimbletonia".

- Black, hi ha una cosa que es diu biblioteca i està plena de llibres... que no ho sabies? - vaig dir, sarcàsticament.

Me la vaig quedar mirant, recelós, però m'hi vaig acostar una mica.

- Sí, però és que està plena de repel·lents i d'indesitjables - vaig contestar sense aixecar el cap del pergamí-. És clar que d'indesitjables n'hi ha per tot arreu, pel que veig.

Vaig fer un sospir de cansanci i me'l vaig mirar.

- No n'estàs cansat, de mi? - li vaig preguntar, ja que portàvem un parell de dies que ens trobàvem fins a la sopa.

- Sí que n'estic cansat, Black, no ho saps prou... - vaig dir -. Però la cara que se't queda cada vegada que ens trobem val la pena...!

Vaig riure una mica i vaig seguir parlant.

- I tu, no n'estàs cansada, de tu mateixa?

OFF: Bazinga!

- Intento mantenir-me ocupada per no haver de passar amb mi gaires estones a soles - vaig contestar amb veu neutra-. Però dins de tot, podria ser pitjor. Podria ser tu. Jo no podria. Si fos tu ja fa temps que m'hauria penjat d'una soga. Però tu sembla que ho portes força bé... de manera que, felicitats.

Vaig intentar concentrar-me però notava la seva mirada sobre el meu pergamí. El vaig tapar, com si fos alguna cosa hipersecreta o digna d'algun interès. Ha!

- Em tapes el sol - li vaig dir amb una to que transmetia Ves A Qualsevol Altre Lloc Excepte Aquest.

- Au, va, saps que t'encantaria ser jo...! - vaig fer un parell de passes cap enrere, captant la indirecta -. D'acord, ja me'n vaig. No cal que em facs fora d'aquesta manera, Black!

Vaig caminar una mica més i, quan ja era a uns deu metres, em vaig girar i me la vaig mirar.

- Per cert! Que tinguis sort amb la Mimbulus Mimbletonia! No sembla que sàpigues gaire de què va! - i li vaig picar l'ullet, intentant fer-la enfadar, com sempre que ho feia.

Però abans que se n'hagués adonat, ja era a vint o trenta metres, caminant tranquil·lament cap a alguna banda.

El cert és que no tenia ni la més mínima idea del que anava, però que em partís un llamp si deixava queun paio vestit de verd em parlés d'aquella manera.

Sigilosament, vaig trencar un tros de branca, vaig córrer en direcció a ell i la hi vaig llançar. PLAS! Directe al clatell .

^^

Quan es va girar ja havia corregut a asseure'm un altre cop.

"Ouch". Em vaig girar, emprenyat.

- Tuuuuu! - vaig dir, assenyalant-la amb el dit -. Però de què vas?!

Vaig acostar-m'hi, fent passes curtes i lentes, i quan vaig ser a un metre i mig, vaig treure la vareta i vaig murmurar Pericullum, dissimulant amb un esternut.
Unes espurnes vermelles van sortir directes cap al full de la Black, que va encendre's automàticament.

El pergamí va cremar i es va convertir en cendres.

- En fi, tampoc no era el raig de llum més brillant en les noves revelacions de la botànica... - vaig murmurar-. PERÒ ERA MEU. - ja tenia la vareta a la mà- Diffindo!

Vaig apuntar els seus pantalons a l'altura de la cadera, que es van trencar just per sota el cinturó i... van caure. XD

Va apuntar-me als pantalons i va trencar-los just per sota el cinturó. Els pantalons van caure, i jo em vaig quedar en bòxers.

- Merda... - vaig posar-me com un tomàquet i vaig espavilar-me a treure la vareta -. Reparo!

Els pantalons es van arreglar ràpidament, però jo seguia com un tomàquet.

- Black, tantes ganes tens de veure el Fortin jr.?

No vaig poder reprimir una riallada.

- L'has batejat i tot? -li vaig preguntar-. Sí, Fortin, no penso en una altra cosa ¬¬... XD

Ni tan sols li podia clavar males mirades només de recordar la seva imatge amb els pantalons a terra.

- De fet, em sembla que les putetes de la teva resi en tindrien moltes més ganes... a no ser que ja l'hagin conegut - em vaig corregir-, cosa que tampoc no m'estranyaria gens...

- No, és molt reservat... No acostuma a presentar-se en públic, i poques vegades ho fa en privat...! - vaig dir, fent broma -. I no n'hi ha gaires, de noies dignes de conèixer-lo...!

Vaig posar-me en una posició de superioritat.

- Però si vols te'l presento, eh? - vaig dir, amb picardia.

Vaig observar la gent que passajava pels jardins donant llambregades cap on érem, segurament amb por que no sortís algun malefici disparat. Vaig desar la loma, em vaig creuar de braços, i me'l vaig quedar mirant amb una cella alçada.

- Endavant.

"Això sí que és tenir ovaris, déu meu...!", vaig pensar, sorprès.

- Quan vulguis, on vulguis. - vaig dir, picant-li l'ullet -. Què et sembla aquest vespre, al Bosc Prohibit?

Vaig intentar endevinar-ne la resposta, però no podia. La Black era, senzillament, imprevisible.

- Al bosc? Amb tu? - vaig exclamar amb un somriure torçat-. Amb tu no vaig ni a la cantonada, Fortin... ¬¬

Vaig agafar el pergamí.

- Tinc millors coses a fer com ara... - vaig intentar pensar en alguna cosa- Com ara fer els deures de botànica.

"Què té de millor fer els deures?" va fer una veueta traicionera dins el meu cap.

- Ja, és clar... És més divertit fer un treball sobre una cosa que no saps ni què és, oi? - vaig dir, sense immutar-me -. Que potser et fa por, el Bosc??

M'encantava burxar-la. S'enfadava d'una manera... Això sí: quan estava inspirada, me'n deixava anar cada una que els dos acabàvem més emprenyats que una mona.

Que si em feia por? O.O El bosc? ¬¬ À moi? ¬¬¬¬¬¬''

- PERDONAAAAAA?- vaig fer ingflant-me com un globus, i em vaig posar dempeus-. Por? Jo? De què? A l'entrada del bosc a mitjanit! ¬¬

Tan bon punt ho vaig haver dit, me'n vaig adonar que el Fortin només estava jugant amb mi... i jo hi queia de quatre potes, com sempre U.U'. Ara, però, ja no em podia fer enrere, de manera que vaig posar una cara entre ofesa i desafiant.

Sí, realment... Allò no m'ho esperava.

- Fet! - vaig dir, desafiant -. A mitjanit, a davant de la cabana del guardabosc!

Vaig sortir, altiu, de la zona. Abans de marxar, però, vaig mirar-me-la una última vegada.

- I no faltis!

Per tota resposta... li vaig llançar una altra branca. Aquesta vegada, però, estava de cara i la va esquivar.

- No faltis tu ¬¬

[tema acabat]