Una nova idea per vencer la por al negre. [Erin]

Quan vaig arribar vaig comprovar que no hi haguera ningú, últimament...últimament era un idiota.
La sala que es va materialitzar davant meua era la nostra sala...bé, la sala que utilitzava amb l’Erin quan veniem tots dos. I el quadre seguia penjat al seu lloc de sempre.
Vaig tirar la motxilla damunt el sofà i vaig sentar-me a la banqueta del piano, feia temps que no tocava, des de...bé, des de que e vaig donar compte d’allò. Però hui necesitava el piano, i necesitava la música.
Vaig agafar una partitura a l’atzar. Mozart, la Sonata nº11. Vaig començar a tocar i la música va començar a omplir l’estança.
Tocar feia que m’oblidara de tot i em relaxava moltissim.

Feia temps que volia anar a la Sala de la Necessitat. Havia estat pintant i component, i tenia les meves carpetes a l'habitació, però ja no m'hi cabia res més; havia de buidar-ho. A més, volia netejar-la una mica.

En entrar, vaig poder comprovar que l'Ed hi era. Vaig fer cara de contrarietat; no l'havia vist des del dia que vaig descobrir que li agradava la Hannah, quan vaig marxar del llac tota malhumorada. No era que estiguéssim enfadats, ni molt menys; però sentia que li devia una disculpa.

El noi estava sumit en la cançó que tocava, de manera que no es va adonar que jo entrava a l'habitació carregada amb les meves coses. Vaig acostar-m'hi sigilosament fins a quedar a un pam d'ell. L'ed encara no s'havia adonat de res.

Vaig recolzar el cap a la seva espatlla per veure millor la partitura quan va acabar de tocar.

- Saps que ja ho fas millor que jo? - vaig comentar.

Vaig deixar de tocar i em vaig girar sorpres.

- No t'havia sentit entrar.- vaig dir alçant-me.- Saps perfectament que tu toques molt millor que jo.

Me la vaig mirar i no vaig poder evitar fer un somriure, que no se te note..

- Com va?- vaig veure que anava carregada i li vaig agafar les coses.- I tot aço?

- No res - vaig respondre amb un somriure - que aquests dies he estat inspirada, i ho he buidat en això - vaig assenyalar l'enorme carpeta que carregava, i les dues que m'havia agafat l'Ed - La teva germana va encertar de ple amb les pintures que no s'acaben - vaig riure.

Vaig anar cap a l'armari on guardava totes aquestes coses, seguida de l'Ed, i vaig començar a buidar-ho tot on tocava.

- I... què t'expiques, d'aquests dies? - vaig intentar tantejar el terreny per a disculpar-me pel que havia passat l'altre dia, mentre em refugiava dins l'armari amb l'excusa que guardava les coses.

Què que m'explicava? Que li deia...mm..

- Doncs no molt, últimament he estat ocupat amb els deures. Feia temps que no tocava el piano, aixi que he vingut a millorar un poc.- vaig passar-li les carpetes.- Com ja saps, tocar el piano distreu i a mi me relaxa moltissim.

Va tancar l'armari i ens varem sentar al sofà.

- I a tu com t'ha anat tot?

- Doncs... - vaig començar, sense saber ben bé què dir - doncs he estat bé, però hi ha hagut una cosa que no em deixava de molestar...

Vaig fer un sospir.

- Ed, ho sento molt per com em vaig posar quan em vas tirar a l'aigua. Sé que no hi havia motiu per posar-me de mal humor, no sé què em va agafar. Em perdones? - vaig fer un sospir - No vull convertir això en un drama, és només per a tancar ja el tema. Així que... Siusplau? - vaig dir, fent un somriure angelical.

Em vaig quedar pensant, espera duia des de aquell dia preocupada per això?

- Erin! No em digues que...va vinga, però si no tinc que perdonar-te per res, és més deuria de ser al reves, oh, va vinga, no et capfiques per aquest tema perque no vares fer res malament, esta clar? A més entenc que marxares, tens coses més importants a fer.

- Que va - vaig riure - després d'allò, vaig anar a la meva habitació i vaig pintar fins l'hora de sopar mentre em recordava a mi mateixa com de tonta sóc. No és pas com si en cinc minuts m'hagués de trobar amb el Matt Damon er fugir de la policia per tot el món... (OFF: Sí, l'altre dia vaig veure The Bourne Identity per enèsima vegada i no he pogut evitar fer la referència xD)

Vaig somriure.

- Bé, doncs tema tancat. Ara passem a un altre punt: M'avorreixo ^^

Vaig riure.

- T'avorreixes, no me imaginava que tu diries això algun cop. Doncs jo volia comentar-te una cosa. No se si ho saps, però Sammy hi ha vegades que parla en somnis, bé, doncs fa uns mesos, durant l'estiu, una nit vaig sentir un crit que venia de la seua habitació, al apropar-me vaig vore que estava somiant, anava a marxar quan vaig vore que deia algo. Parlava, i eixies tu, i algo sobre les cuines de Hogwarts.- vaig dir mirant-la.- Al principi no li vaig fer cas, per aquest motiu no te he tret el tema abans, però fa dos o tres dies, Sammy i jo varem coincidir a la torre d'astronomia de nit. Li vaig contar lo del somni, i em va canviar de tema. Per aquest motiu, Erin, et vuic preguntar a tu...que passa a les cuines?


Pot ser no era res, però que Sam m'haguera canviat de tema i no me haguera contestat a la pregunta, em feia dubtar.

De pedra.

Així és com em vaig quedar quan vaig sentir que l'Ed em deia tot allò. Com? Com? Com havia pogut passar? Per què havia passat?

Notava com la sang se'm glaçava a les venes. Què li deia, jo, ara?

"I què tal la veritat, Erin?" em va dir una veueta interior "no estaria malament, per una vegada a la vida..."

Vaig fer un sospir, i vaig mirar l'Ed.

- Edgar Williams, m'has de prometre dues coses. Una, res del que et digui sortirà d'aquí, i menys per l'Allie. I dues, no t'has de preocupar per res, vale? Tot això és cosa del passat, i no tornarà a passar mai. M'entens? Em promets tot això?

Aixi que les meues sospites eren certes, si que va passar alguna cosa u.u.

- Esta bé, et promet que no dire res a ningú, això sincerament no deuries ni preguntar-ho perque saps que tot el que me contes no ho dic a ningú.- vaig dir.- I lo de preocupar-me, saps que això no ho pot ser Erin, em preocupare sempre per tu, et puc prometre que no fare res, però no puc prometre que no me preocupare per tu.

Vaig esperar a que es decidira a contar-ho.

Vaig sospirar, pensant en com li ho deia. En realitat, ni tan sols era per tant. Però tota la gent que ho sabia fins al moment s'ho havia pres tan malament... No esperava que l'Edgar en fos cap excepció.

Vaig agafar un coixí del sofà i m'hi vaig abraçar. La Gisèlle estava completament perdonada, però recordar aquells moments encara... Em feien passar por.

Me'l vaig mirar recolzant el cap contra el coixí, sabent que l'hi havia d'explicar.

- Co-Coneixes a la Gisèlle Possesseur?

Vaig vore que agafava el coixi amb força.

- La Possesseure? Estas parlant amb el germà de la Sam, si, la conec, és més, un cop vaig tindre un encontre amb ella.- vaig dir recordant.- Que et va fer?

Vaig tancar fort els ulls, intentant que tot allò m'afectés menys del que ho estava fent. No era per tant. No era per tant...

- Ni tan sols és una cosa tan forta - vaig dir nerviosa - no és res, de debò. Només és que me la vaig trobar una vegada que... que tenia un mal dia. Érem a les cuines, amb la Sam i l'Agatha, quan va aparèixer ella. Estava enfadada, havia tingut problemes familiars. I, bé... - vaig fer, nerviosa - Entre altres coses, em va fer això.

fent un sospir, em vaig descordar el primer botó de la camisa, deixant veure les marques de l'escany al coll, que a l'estiu tapava amb maquillatge. M'ho vaig tornar a cordar ràpidament, i vaig forçar un somriure.

- Va passar fa un any, abans de que et conegués. Se suposava que les marques havien de desaparèixer, però aquesta s'ha quedat. No és tan greu com sembla, ni tan sols vaig perdre el coneixement. Vam cridar la Georgia Gray, que em va curar.

Vaig somriure, aquesta vegada de veritat, recordant el que venia després.

- Dos dies després d'allò, vam tenir una altra trobada als passadissos. Se'm va disculpar, i em va regalar unes capsetes de xocolata. I jo vaig decidir que li donaria una altra oportunitat.

>> Vaig anar a trobar-la i li vaig dir que acceptava les disculpes. Vam parlar, i em va explicar el que havia passat realment. I vaig decidir perdonar-la. Som amigues des de llavors.

>> Ni la teva germana, ni l'Agatha, ni la Georgia, ni la Lily, ni tu probablement, aproven que sigui la meva amiga. Diuen que no és bona persona. Però jo sé que ho és, Ed. Mai no m'ha tornat a fer res dolent; al contrari, ha sigut extremadament amable i bondadosa amb mi. I seré amiga seva penseu el que penseu, val? Si mai em fes res, seria responsabiliat meva, però jo sé que no ho farà. Es va arrepentir d'aquell dia, i ara ja està tot arreglat. Ho entens?

Me'l vaig mirar, expectant.

O.O Quan vaig vore les marques del coll no em vaig poder estar...vaig agafar un dels coixins que hi havia al meu costat, vaig tancar els ulls i el vaig apretar per extreure la rabia i no alçar-me i buscar la Possesseure. Quan ja estava tranquil, em vaig apropar a l'Erin i la vaig abraçar.

- Perque no me ho vares dir abans? Bé, no passa res...i no fare res, com te promes.- tot i que me arrepentia de la promesa.- Però com molt bé ja has dit, no em pareix gens bé que sigues la seua amiga, no després del que et va fer, Erin, no confies en ella, ves a saber el que vol. Però et conec i no puc canviar que sigues bona persona amb totes les persones del planeta, incloent amb aquelles que no es mereixen res. Però soc amic teu i ho respecte.- tot i que no deixare de vigilar, vaig pensar. No deixaria que ningú fes mal a la persona que més estimava.

Vaig mirar preocupada com l'Ed agafava el coixí i intentava treure's la ràbia. Vaig somriure, però, quan em va dir tot allò.

- Moltes gràcies, Ed... De debò aprecio molt que em respectis això. Les altres no pensen el mateix... - vaig dir amb un sospir - però sé que us acabareu fent amics seus també. És una noia molt simpàtica, i molt bona persona. Allò va ser fa més d'un any, i ja és part del passat. El present és que ha resultat ser molt bona noia. I aquí ens quedem, vale?

Vaig fer-li un somriure sincer, deixant els dos coixins.

- Vale, i ara que ja hem tancat el tema... repetiré el que he dit abans: M'avorreixo ^^

- No pense fer amiga seua, això ho deuries de saber des d’un principi.- vaig dir.

Era impossible fer-li canviar d’opinio aixi que vaig deixar el tema, però no l’oblidaria.

- Bé, avorrida, que vols fer?- vaig preguntar.- Alguna idea?- aleshores em vaig fixar que duia una polsera nova.- Et queda bé el color.- vaig dir senyalant-la.- És molt Erin.

- Doncs no ho sé... - vaig dir, alçant-me i rebuscant entre els armaris en busca d'idees - Podem fer música, podem pintar, podem llegir, podem mirar una pel·lícula, podem sortir a passejar, o podem...

Vaig sortir lentament de dintre l'armari, indecisa. Feia mesos que no intentàvem res... potser seria hora de continuar.

- ... O podem f-fer això - vaig dir, alçant la polsereta negra que havia trobat dintre l'armari - Te la vaig comprar fa temps, però no m'atrevia a continuar amb el que va passar l'última vegada...

Me'l vaig mirar, amb un somriure preocupat i alhora conciliador.

- Com tu vulguis - vaig dir - Si no et vé de gust, ho deixem per a un altre moment i fem qualsevol altra cosa.

Em vaig mirar la polsereta.. era veritat, l'últim cop que ho haviem fet fou lo de la manta, i no havia eixit gens bé.

- Emmm....- em vaig mirar la polsereta dubtos...¬¬ Edgar és un tros de tela, per favor També era un tros de tela la manta i mira... Ja, però la manta era més gran..- Em....- va, vinga si no ho probes no ho sabras.- Val.- vaig allargar el canell.- Vinga, sols és un tros petit de tela.

- Sí? Segur? - vaig dir amb un somriure - DOncs va, que anirem avançant.

Em vaig mirar la polsera, i vaig treure la vareta.

- Farem una cosa, me la posaré jo també. De fet, m'agrada molt el disseny - vaig dir somrient, i vaig fer-ne un duplicat. Em vaig treure la que duia, i em vaig posar la còpia de la negra. Em vaig mirar l'Edgar, expectant.

- Sí? - vaig dir, allargant-la-hi - no per res, però si te la mires veuràs que qui l'ha escollida té un gust exquisit - vaig dir rient.

Em vaig mirar la polsera.

- Clar, com no si la elegeixes tu és perfecta.- molt bé, edgar, ara ja tens alguna cosa més que et recorde a ella. calla ¬¬.- Mira, queda bé amb la roba i tot, no si tens bon gust que li anem a fer. Ara anirem a conjunt.- vaig dir somrient.

- És clar que sí. Si és que sóc genial^^ - vaig bromejar.

Vaig mirar somrient com se la posava, i com no semblava fer-li ni fred ni calor.

- Et queda bé - vaig dir amb un somriure dolç - Si de cas, intenta portar-la durant uns dies, a veure com et va. Si va bé, passarem a alguna cosa més gran que no sigui una manta - vaig dir rient.

- No, no de mantes ja he tingut suficient.- vaig dir somrient.- Fins d'aci uns anys no vuic més mantes negres.

Em continuava mirant la polsera, no notava res...no m'afectava en lo més minim, com si no la duguera.

- Gracies, gracies per tot.

Vaig somriure, animada.

- Gràcies a tu - vaig dir, i em vaig girar mirant l'habitació - La veritat és que no havia pensat en fer res més... vaig comprar-te la pulsera però després va passar allò de la manta i vaig decidir deixar-ho. Et sembla bé si de moment t'estàs uns dies amb això i ja continuarem en un altre moment?

Vaig mirar-me l'estança.

- Ara podríem fer alguna altra cosa... Què et vé de gust?

Em vaig mirar l'habitació i els meus ulls varen recaure sobre el piano.

- Vine.- la vaig agafar de la mà i la vaig dur fins a la banqueta.- Toquem alguna canço entre tots dos? I dic tocar res de cantar.- vaig dir rient.- Si vols cantar tu endavant, però jo no.- vaig mirar les partitures.- Alguna de Mozart? Debussy? Beethoven? Bach? Chopin? Strauss? Tchaikovski...? Vaig afegir-ne a la caixa algunes partitures que vaig comprar aquest estiu.