Incursió al Bosc [Agatha]

- Saps que sempre les acabo convertint en meves, les normes que tens al teu voltant. T'agradi o no, sé massa bé quins passos seguiràs i quins no.

Em vaig mirar al noi, de dalt a baix. Em sonava molt la seva cara. Però no sabia on l'havia vist. Fins que llavors...

- Si no recordo malament tu ets el fill dels Fortin.- Me'l vaig tornar a mirar de dalt a baix, amb despreci - Si d'això en dius saber escollir, Black, no saps de que estàs parlant. Són gent com la seva família les que fan que la fama Slytherin es taqui com es taca. (off: amb carinyo, eh )

Vaig riure, ironicament.

- Agatha.- Vaig dir, amb una dolçor que espantava - Si vas un pas per davant, t'hauries de preocupar per qui tens darrere. Com bé et vaig dir el primer dia... Vigila't les esquenes, filla.

Vaig fer una ganyota de despreci.

- Segueixes tenint sang Black, per molt que no t'agradi.

- No s'equivoqui... És gent com vostè, la gent que embruta l'esperit Slytherin. Assassins potencials, extremistes amb els fums molt pujats i un afany de poder que us perd.

Vaig riure, per sota el nas. Estava començant a emprenyar-me. Vaig sortir de darrere l'Agatha, posant-m'hi al costat.

- I no cal que pateixi per qui té a les esquenes, perquè la gent que hi té les hi cobreix. Però vostè... vigili, perquè com a cap de Slytherin i amb aquesta actitud, no caurà bé ni als Slytherin. Al cap i a la fi, i com a Slytherin que som, no deixem que ningú ens trepitgi.

Vaig agafar el Fortin per la mà i li vaig prémer.

- Deixa-ho estar, Fortin no val la pena gastar ni una gota de saliva.

Em vaig mirar la Medea.

- Au, professora, treguin's els 20 punts que ens hagi de treure, o 50 o 100 o els que siguin, que nosaltres seguirem amb lo nostre -li vaig dir-. Nosaltres ja marxem. Vigili amb els homes llop i les aranyes, no sigui que se la mengin. Em sabria molt de greu ¬¬

- Els homes llop i les aranyes em fan reverències, Agatha. Això ho hauries de saber.

Vaig mirar el rellotge que duia al canell.

- Tut, tut, tut... - Vaig fer, amb alegria continguda.- Alumnes fora de les residències a deshora... - Vaig alçar una cella i me'ls vaig mirar a ells, amb orgull.- Crec que seran 50 punts menys per cada un de vosaltres. - Vaig seguir - I com no aneu al castell en menys de cinc minuts, em repensaré el fet de casstigar-vos als dos per separat.

Vaig quedar-me allà plantada, mirant-los.

- I Agatha... Et felicito per la teva nova relació. A veure si ara i sent d'Slytherin com és el noi, et porti per el bon camí.

- Cinquanta, només? -li vaig preguntar amb una mala mirada-. Els veig i en pujo cinquanta més. Que en siguin cent.

Vaig estirar al Fortin del braç, perquè es mogués. No tenia ganes de passar més estona amb aqulla dona; em feia venir nàusees.

Després va fer un comentari que no em va agaradar gens. Li agaradava la meva relació amb el Fortin... no vaig contestar res a allò. Absolutament res. Em va assaltar a la ment una possibilitat que ja m'havia plantejat només veure-la. Però vaig deixar de pensar-hi abans ella no em pugués llegir la ment.

L'Agatha em va estirar del braç, marxant d'allà. Estava molt picat amb aquella mala pècora que es feia dir "professora", però vaig assentir amb resignació i vaig acompanyar la noia.

- Pensaves explicar-m'ho? - vaig murmurar quan ja érem prou lluny perquè no ens sentís.

- Doncs que en siguin cent, senyoreta Black - Vaig dir, amb rentintín.- Al senyor Fortin només li'n seran extrets cinquanta.

Vaig veure com marxaven direcció al castell, agafats de la mà.

Jo vaig seguir endinsant-me al bosc.

[Surto del Tema]

Finalment vam marxar en direcció cap al castell. Em va preguntar si pensava explicar-li. S'hauria cabrejat? O.O

- Sí - vaig dir amb un sospir-. Sí que t'ho volia explicar. Te n'hauries adonat igualment, serà que no ens assemblem... U.U' Però m'estaves parlant d'això de l'aritmància i... no sé, no ho volia espatllar.

Em trobava malament. El pitjor havia estat l'últim comentari "me n'alegro que surtis amb ell, a veure si et pot fer anar pel bon camí...". Com que sí, eh?

Em vaig mirar el Fortin. No, no ho podia fer. Em sentia incapaç... després tot el que li havia fet passar...

- Anem, anem cap al castell... - vaig dir, abraçant-la en un intent de protegir-la del fred i del que fos -. Fas mala cara, em preocupes...

Vaig treure'm la capa i vaig posar-li per sobre les espatlles.

- Ignora-la, evita-la... però no deixis que influeixi en la teva vida. No és ningú, aquesta dona...

Vaig fer que no amb el cap, arrapant-me a la seva capa. Però no era un "No, no deixaré que m'afecti". El que volia dir era "No, tu no ho entens".

No podia deixar-ho passar. No podia fer com si res. M'afectava massa. No era que no vulgués que m'afectés res del que em digués. Només volia donar regna suelta al meu odi per fer-li la vida impossible a aquella mala pècora amb tot el que pugués. Li havia de demostrar que jo NO tenia res a veure amb els d'slytherin. Amb cap.

No vaig poder articular paraula. Vaig seguir caminant, en silenci. No m'hi veia amb cor.

Vaig fer una ganyota. No deia res, ella; ni jo tampoc. Però per la seva ment devien passar milers de pensaments, alguns millors que d'altres; alguns pensaments que jo mai coneixeria.

Vaig empènyer la porta de roure del castell quan vam arribar. Tan m'era que ens trobés un altre professor, un cop enxampats una vegada ja no ens podien tornar a castigar.

Estava mig marejada només tenia ganes de ficar-me al llit. No m'atrevia a parlar amb ell del que em passava pel cap.

Em vaig abraçar a ell, fort, com si no l'hagués de tornar a abraçar mai més i vaig deixar que els seus braços m'embolcallessin. La seva calor, la seva olor... després me'n vaig separar i li vaig tornar la capa amb un sospir.

Quina merda.

- Me'n vaig a dormir.

Vaig fer una ganyota, confós.

- D'acord... Bona nit! - vaig dir, intentant somriure.

Vaig encaminar-me cap a les masmorres, intentant treure l'entrellat de la ment de la meva xicota... Però em superava, i cada vegada que hi pensava em posava més nerviós.

[Surto del tema]

Em vaig apressar a pujar les escales que anaven cap a la torre est, perquè no volia que ell em sentís plorar. Em vaig eixugar els ulls amb les mànigues. Meeeeerda. No volia. No volia deixar-lo. Però ho havia de fer. Un altre cop. Tot i que no sabia com.

[tema acabat]