Visita al Senyor de la Furia Infernal [Jack]

Vaig arribar al llindar del bosc, a l'amagatall del kneazel. Portava un farcellet amb molles i fruits secs, i restes de menjar per donar-li.
Vaig acostar-me a l'amagatall, i vaig dir, seient:

- Eh, petitó! Tens gana?

Un parell d'ulls negres es van endevinar entre les herbes i, confiat, el kneazel se'm va acostar, i em va pujar a la falda, ensumant-me la butxaca.

- Tens gana, eh?

Vaig treure el farcell, i el vaig obrir.

Havia passat per la cuina per agafar les sobres del menjar per portar-li al petit kneazel. M'havia agafat carinyo, i quasi cada dia m'hi passava una estona per veure'l i donar-li de menjar, per sort, l'animaló ja començava a guanyar una mica de pes.

Abans d'arribar, ja vaig adonar-me de que no estava sol, i al girar la cantonada vaig veure l'Allie, aseguda al costat del kneazel. Vaig apropar-me sense fer soroll i em vaig asseure al seu costat, mentre li apropava el menjar al Senyor de la Furia Infernal.

-Veig que no sóc l'únic que li porta menjar- Vaig comentar, mentre acariciava l'esquena al animal, mentre aquest menjava.

Vaig tenir un petit sobresalt quan vaig notar que algú se m'asseia al costat. Però em vaig relaxar (només físicament) en veure que es tractava del Jack.

- No, no ets l'únic - vaig dir, somrient-li.

No esperava veure'l de nou en unes setmanes, al cap i a la fi anavem a residències diferents, a cursos diferents i teniem vides diferents. La casualitat havia volgut que el tornés a veure allà... Gràcies mil, casualitat ^^

- Mira, sembla que al final sí que em va agafar carinyo... - vaig fer, somrient al kneazel que se m'enfilava per les cames, curiós.

-Sí, no és un kneazel molt esquerp. I mira que n'hi ha cada un... Un em va mossegar un cop...- Vaig dir, mentre feia una ganyota. El kneazel es va apropar a mi, olorant-me la mà, segurament, buscant més menjar. Vaig acaronar-li el cap, amb un somriure.

-Hola, Mordor...- Vaig saludar-lo, quan va pujar-se sobre meu i va donar-me un cop al pit amb lo pota- Sí, et faig cas, et faig cas- Vaig dir-li a l'animal, distret, mentre seguia acariciant-li el cap.

- T'estima moltíssim - vaig bromejar, en veure com el kneazel reclamava la seva atenció.

Vaig seure de manera que quedava de cara a ell, i vaig dir, rient:

- Ei, si vols us deixo a soles, a tu i al Jack, eh, Mordor?

Vaig mossegar-me el llavi inferior, avergonyida.

-Sí, potser sí...- Vaig respondre, mentre el kneazel s'asseia al terra, davant meu i de la noia i ronronejava com un gatet.

-Ei, si vols us deixo a soles, a tu i el Jack, eh, Mordor?- Va dir l'Allie, mentre jo encara acariciava al animal que reposava al costat dels meus peus.

-Ho sento, Mordor- Vaig dir, fluixet i posant veu trista, encara que el somriure se m'escapava per un costat- Però a mi em van les noies, i no els kneazels. M'entens, veritat?- L'animaló va aixecar les orelles, com si m'estigués escoltant- Però encara podem continuar sent amics- Vaig acabar, molt serio.

Vaig observar com en Jack li parlava d'aquella manera tan seriosa al kneazel. Val, una cosa bona. Confirmat que no era gay.

A la cama no te irás sin saber una cosa más, Allie...

M'havia estat aguantant el riure tota l'estona, però quan va dir allò de "Però encara podem continuar sent amics" no vaig poder aguantar més i vaig començar a riure.

- Val, t'has plantejat mai apuntar-te a una acadèmia de teatre? - vaig dir, divertida.

-Jo? Una acadèmia de teatre? No serveixo per això, de veritat...- Vaig quedar-me quiet, encara amb el kneazel al costat dels peus, que quan deixava d'acariciar-li el cap, em donava amb el morro perquè no el deixés d'acaronar.

-Havia pensat d'anar a treballar amb dracs a Romania...- Vaig comentar. No ho tenia decidit, encara, però no creia que servís per res més que per estar amb animals- M'encanten els dracs... I a Romania tenen una reserva enorme.

-Són fantàstics. N'has vist mai cap?- Vaig preguntar-li, amb un somriure- Jo només n'he vist un cop, eren impressionants.

WTF?
Ara volia anar-se'n a Romania? Perdona?

- Romania? - vaig preguntar, com qui no vol la cosa -. Però això està molt lluny, oi?

Vaig acaronar el llom del kneazel, distreta.

- I la teva família què hi diu? No et trobarien molt a faltar, si marxessis? I els amics?

Em va mirar flipant. Tant raro era? Hi havia molta gent que desprès d'acabar Hogwarts marxàven lluny. Alguns afortunats, a jugar a Quidditch, altres, a buscar-se la vida com podien.

-Lluny? Sí, una mica- Vaig comentar, distret- Els meus pares? Bé, pensava anar-me'n de casa igualment als disset, i sempre puc tornar els caps de setmana, si vull- No era difícil, si tenies diners.

-I no tinc amics. Coneguts, clar que sí, fins i tot es podria dir que els de l'equip de Quidditch en cauen bé... Això no li diguis a la Gisélle, per això- Vaig comentar, amb un somriure- Però el que es diu amics...

-A més, al sortir de Hogwarts tots se'n van cap a camins diferents, és difícil mantenir el contacte, ja saps...- Vaig acaronar-li distretament el cap al Mordor.

Vaig escoltar-lo, atenta. "I no tinc amics. Coneguts, clar que sí, fins i tot es podria dir que els de l'equip de Quidditch en cauen bé... Això no li diguis a la Gisélle, per això. Però el que es diu amics..."

- I jo què sóc? - vaig fer -. Un armari?

Vaig quedar-me mirant-lo, expectant. Per una part em sorprenia allò dels amics. El meu cervell no podia entendre com un tio com ell podia no tenir amics. I per l'altra tenia por de quina seria la seva resposta.

Vaig mirar-me-la, mentre em reia. - Si no t'importa, m'apuntaré aquesta frase. Estarà al pòdium junt amb la de la truita de patates- Vaig preguntar-me si encara se'n recordariade la frase que li vaig deixar anar a la Gryffindor al passadís.

-Ah- I vaig fer, avergonyit- Gràcies. -Ningú m'havia dit mai que era el meu amic.

Vaig riure, mentre al cap em venia la seva veu dient-li a la Sally Werner: "Una truita de patates, és que no ho veus?"

- Sí, l'armari i la truita de patates. Haurem de fundar una llibreta de frases memorables - vaig bromejar.

No acabava d'entendre per què m'havia donat les gràcies, però vaig seguir somrient, mentre acaronava al Mordor.

- Recordo aquell dia. Aquelles dos estaven com una cabra!

-Com una cabra? Això és poc. Estan fotudament bojes. - Vaig dir, amb un somriure- No siguem diplomàtics, siusplau.

-I tu què penses fer quan surtis de Hogwarts?- Vaig preguntar, encuriosit. Creia recordar que aquest any feia cinquè, és a dir, que tenia els GNOM a sobre- Et vens a cuidar dracs amb mi a Romania?- Vaig bromejar, mentre acaronava l'esquena del kneazel, que semblava estar molt a gust.

Vaig posar-me a riure i vaig dir:

- Fem una cosa. A mi quan faci els disset em tocarà la loteria. Adoptaré al Mordor i ens comprarem un palau a Romania, i així podras visitar-lo i jo podré ajudar-te a cuidar dracs!

El mordor em va mirar, i va ronronejar.

- Veus? A ell li agrada la idea - vaig bromejar.

-Un palau?- Vaig preguntar, rient, vaig rascar-me el clatell, mentre pensava- Podrem tenir kneazels i gats per tot arreu? Si és així, m'apunto.

-I un ou de drac! Qui no vol un ou de drac? - Vaig fer, mentre aixecava els ulls al cel, preguntant-me si de veritat aquella noia es podia considerar amiga meva.

No coneixia molt bé el significat d'amics. No creia que mai n'hagués tingut cap. O potser sí. No ho sabia. L'únic que sabia era que m'agradava estar amb ella, potser era això al que deien amistat.

- Oh, és clar que sí! Un palau ple de kneazels i gats! I el Mordor serà el mandamás de tots ells!

Vaig riure, i vaig dir:

- I al rebedor, en una altar, l'ou de drac, reposant sobre coixins de color turquesa! I quan neixi el drac, el deixarem als jardins, perquè pugui viure a l'aire lliure!

Vaig riure, al sentir que deia que tindria l'ou de drac entre coixins de color turquesa.- Doncs espero que et toqui la loteria aviat, perquè em moro de ganes per tenir un drac que corri pel jardí...

-M'estàs acabant de convèncer perquè me'n vagi a Romania, eh?- Vaig comentar-li amb un somriure. Cada cop tenia més ganes de treballar amb dracs, encara que no els pogués tenir corrents pel jardí...

Vaig somriure.

- Saps quina és la pega? Que no crec que em toqui mai la loteria, a mi. Amb la mala sort que tinc... u.u

Amb la mala sort que tinc d'haver-me quedat penjada de tu i d'enterar-me ara que el teu somni és anar-te'n a Romania l'any que ve. Mala sort de veure que no t'adones del que em passa amb tu. Mala sort de ser com sóc.

Vaig encongir-me d'espatlles- Home, jo no crec que tingui un palau, però una casa sí que hi tindré. Potser no tindré un ou de drac sobre un altar, però alguns gats sí que hi voltaran per casa meva. O això espero- Vaig comentar, amb un somriure.

El Senyor de la Furia Infernal ja s'havia adormit sentia el seu pit pujar i baixar contra la meva cama. Vaig mirar-me'l, amb un somriure- Mira, s'ha adormit.

Oh, perfecte. Que mono. Volia una casa. Que mono. Amb gats. Que mono.

- Mira, s'ha adormit.

- Sí... És molt maco, així adormit...

Val, Allie, això no pot ser. Us esteu quedant sense tema un altre cop. I ja saps que odies aquests moments de tensió silenciosa que es formen quan us quedeu sense tema. Treu tema, Allie, treu tema.TREU TEMA, HÒSTIA PUTA!

- I aquest any la Possesseur també us farà fer excursió? - vaig preguntar, rient, i pensant que no ho tornaria a repetir, la pirada aquella.

-Sí, sí que ens la farà fer- Vaig dir, mentre feia una ganyota- Però ens ha dit que aquest any serà diferent. Espero que la part de diferent sigui la part de caminar. No sé d'on treu aquestes idees...

-Com l'altre dia!- Vaig fer, de sobte- Ens va fer entrenar esquivant bales... Sense escombres. Es que vol matar-nos? Nosaltres per allà corrents i els dos batejadors disfrutant tirant-nos bales.

-Va ser horrible- Vaig sentenciar, posant cara trista.

- Uf, pobres. Bé, ja m'explicaras si realment serà diferent en el bon sentit! - vaig dir, intentant animant-lo i agraïnt tenir l'Eileen de capitana.

Llavors V¡vaig obrir molt els ulls. Comooor? Sense escombres, esquivant bales? Aquella tia necessitava assistència mèdica... Seriosament!

- I... Escolta, amb tots els respectes, no us heu plantejat mai seriosament portar-la a un psiquiatre? Em sembla que no li aniria malament passar una temporada a un manicomi... Està... Bastant malament, no?

Vaig riure quan va parlar de la Gisélle.- A un manicomi? No, no ens ho hem plantejat mai. Però no es mala noia, de veritat- Vaig dir, sentint que ho deia molt en serio. No em queia gens malament, la Gisélle.- L'únic que li passa es que es centra molt en l'equip. I quan la Gisélle te alguna cosa entre cella i cella...

Vaig mirar-me el Mordor, que encara dormia- I aquest any hi te la Copa de Quidditch, entre cella i cella, així que ja podeu anar-vos-en acomiadant- Vaig comentar, divertit.

Vaig riure, com qui sent una idea esbojarrada de la boca d’algú. Com que no volia treure-li la il·lusió de pensar que la Possesseur era bona tia, vaig limitar-me a negar amb el cap, intentant fer un somriure que volia ser de superioritat (però quedant-me, segurament, en un de divertit i punt).

- Oh, però és que a Ravenclaw tenim un equip boníssim, saps? Aquest any ja podeu tremolar... Perquè ja no sóc caçadora. M’he fet encistelladora, estimat Jack... Us pelarem a tots.