Practicant llançaments

Vaig arribar al camp de Quidditch, amb l'escombra en una mà i amb la bomba a l'altre, i em vaig enlairar cap al cel, tant ràpid com em permetia la meva vella escombra. Vaig gaudir de l'aire que m'acariciava la cara i em feia onejar els cabells rossos a l'aire.

Vaig arribar a un punt que em va semblar lo suficientment alt i em vaig deixar caure en picat, sense proporcionar cap mena de control a l'escombra, caient al buit. Abans d'estabellar-me contra el terra vaig redreçar l'escombra cap amunt i vaig tornar a pujar, aquest cop dirigint-me cap a les cistelles i llançant la bomba a una distància considerable.

Vaig baixar a recollir-la abans que toqués terra i quan em vaig girar vaig geure una figura que travessava per un costat del camp, però no li vaig fer cas i vaig seguir a la meva historia.

Vaig presentar-me al camp de Quidditch. Havia d'entrenar, volia estar en les millors condicions possibles per quan arribés el primer partit. Però ja hi havia algú.

Vaig volar fins aquell "algú", que es tractava d'una noia de bellesa destacable. D'aquelles noies que t'has de mirar dues vegades per estar segur que no és un miratge, vaja.

- Rossa, ulls blaus, atractiva, i jugadora de Quidditch... - vaig dir, en veu alta, quan vaig ser prou a prop -. Com és que no ens han presentat?

Vaig acabar-m'hi d'acostar i li vaig allargar la mà.

- Matthew Sheen, Matt pels amics. Encantat de conèixer-te - i vaig fer-li un dels meus somriures, seductor; un dels meus somriures imparables.

Va resultar que aquella persona que "passava" pel camp, es va enlairar i va dirigir-se a mi.

-Rossa, ulls blaus, atractiva, i jugadora de Quidditch... Com és que no ens han presentat? - Vaig sentir que deia, a les meves esquenes. Vaig rodar els ulls i em vaig girar per encarar-lo.

Es va presentar. Matthew Sheen.

- Hola, Sheen. Encantada. Sóc la Daanna Vimes.- Vaig dir, encaixant la meva mà amb una cella aixecada i marcant bé el seu cognom per fer-li entendre que allò de "Matt pels amics", de moment, a mi, no em servia.

Vaig ignorar totalment el seu somriure.

"Touché".

No seria una noia fàcil. Potser tenia nòvio. O potser estava perdudament enamorada d'algú i no li interessava. I què? Com tantes altres, seria meva.

- Encistelladora, oi? - vaig somriure, més modest que el primer -. T'he vist volar, des de baix. No tots els dies es veuen fintes de Wronski com aquesta...

- Veig que a part de modest, ets observador - Vaig dir, amb ironia la primera paraula i amb un to una mica més amistòs, l'altre. -Sí, sóc jugadora de l'equip de Hufflepuff.- Vaig explicar, tornant a llançar la bomba i colant-la pel cercle central.- I gràcies per lo de la finta, m'agrada posar-la en pràctica. A en Saul no li agrada que ho faci, però bé... - Vaig fer, encongint-me despatlles.

Me'l vaig mirar. Era un noi força mono, amb posat altiu i segur de si mateix. I un somriure que a la majoria de les noies feia que li piquessin de mans.

- Que hi jugues, tu també, al Quidditch?

- Sí! Sóc el nou batedor de Gryffindor! - vaig fer una pirueta en l'aire -. Tatxaaan!

Vaig riure. M'agradava, fer el tonto. Aquelles coses eren les que em donaven punts, al cap i a la fi.

- En Saul aquest és el teu nòvio? - vaig dir la última paraula amb recança; no m'agradava, volia dir massa coses oposades a mi.

Vaig creuar els dits, interiorment, perquè no fos així. O sigui, si fos per mi CAP dona tindria marit. Bé, jo tindria moltes mullers... Nah, què mullers ni què hòsties? Directament m'organitzaria un harem!

- Que hi hauria algun problema, si ho fos? - Vaig dir, somrient interiorment. Sí, pel que havia notat abans, aquell noi era un ligón de cuidao i pel que semblava jo li havia fet gràcia.

Doncs que s'hi anés posant fulles. De moment.

- Tampoc deu ser tant extrany per a tu, sentir la paraula nòvio, no? La teva en deu anar plena a tothora! Deu estar encantada de la vida de tenir a algú tant atractiu i ben plantat com tu.

Vaig posar-me a riure, desesperadament. Reia tant que gairebé caic de l'escombra. Però no vaig parar de riure.

- Espera, espera... Jo? Nòvia, jo? - vaig tornar a riure -. Què vol dir, aquesta paraula? Crec que no l'he fet servir mai!

Vaig parar de riure i vaig respondre la primera pregunta.

- Que si hi hauria algun problema? - vaig pensar-me una resposta adient, no molt directa -. No, dona... Per al Saul aquest seria més aviat el contrari.

Vaig veure com es descollonava, literalment, de la meva afirmació. Vale, a part de ser un ligón, a aquell noi li espantava el compromís. A aquell noi li encantava tirar-se a tot el que tingués potes. Si era el que volia, li seguiria la corrent.

Em vaig apartar el cabell de la cara, amb un gest sexy i m'hi vaig apropar una mica amb l'escombra, amb un somriure seductor als llavis.

- Així que per a tu no hi hauria cap problema, eh? I com és que hi tens tant d'interès en saber si en Saul és el meu xicot o no? - Vaig dir, alçant una cella però encara amb aquell posat de "Pedazo de tia..." (xD)

Vaig veure com començava a seguir-me la veta. Ja?

- Interès? Interès per saber això tinc el mateix que tindria qualsevol noi amb dos ulls a la cara... - vaig mirar-la i li vaig picar l'ullet, aviam qui anava més enllà -. És clar que a mi m'importa poc... Sóc més de demanar perdó que permís.

Vaig començar a volar, en cercles al seu voltant, com el voltor que acosa la seva presa mentre espera que caigui.
"Quin tros de dona", anava pensant jo. "Qui no la desitjaria..."

"Tot teu, Daanna." Vaig pensar, interiorment.

- Doncs bé...com que passo que destrossin aquesta cara tant maca que tens, t'informo que en Saul és tant sols el meu germà i que estic, com per així dir-ho, soltera.- vaig afegir, com qui no vol la cosa.- Però pel que es veu, tampoc t'hagués importat pas gaire, no, que hagués estat sortint amb algú, reietó? - Vaig afegir, mirant com donava voltes i voltes al meu voltant i traient "morritos", però "morritos" sexys.

Això, i ara em feia morritos. Per un instant vaig dubtar de si jugava amb mi, però com que el resultat m'importava poc (si funcionava, bé; sinó funcionava, a por otra que al món hi ha més ties que llonganisses!) vaig seguir amb el tema.

- Sincerament... davant de noies com tu, el fet que hi hagi un nòvio pel mig perd rellevància. Val la pena un enfrontament a posteriori - vaig somriure-li, altra vegada, amb el meu somriure de ligón -. Però és clar que, si a més de trobar una bellesa, te la trobes soltera, t'estalvies bronques...

Seguia volant al seu voltant, fent alguna pirueta de tant en tant.

- Així que tu prefereixes que et trenquin les cames i haver-te tirat una tia, a no haver-ho fet i seguir amb les cames senceres, no?

Vaig guiar l'escombra a barrar-li el pas i fer que s'aturés. Em vaig plantar davant seu i vaig alçar una mà, posant-li a la galta, una mica a prop dels llavis.

- I t'hi hauries arriscat, per mi? - Vaig dir, apropant-me'n una mica i mirant-lo, intensament.

- Les cames es poden curar... - vaig somriure-li, seductor.

Em va barrar el pas i em va "acariciar" la galta.

- Cada vegada estic més segur que sí... - vaig fer un gest ràpid amb la punta de l'escombra i vaig quedar, en un instant, a la seva esquena, parlant-li a cau d'orella -. La pregunta correcta és si tu t'hauries deixat...

I en un moment es va plantar darrera meu, parlant-me fluixet a cau d'orella. Vaig reprimir un calfred.

Vaig torçar una mica el cap, en la seva direcció, i vaig afegir al meu temps, tambe coqueta i seductora.

- Tot és qüestió d'intentar-ho...

I em vaig girar, li vaig agafar la cara entre les meves mans i m'hi vaig anar apropant, mica en mica. Quan el vaig tenir en la posició que jo volia (ulls tancats i llavis a punt per rebre un petó), vaig engrapar la punta de l'escomra i vaig sortir ravent cap on havia quedat la bomba, al terra.

I allà estava ell, amb els ulls tancats i els morritos ben posats. No vaig poder evitar una rialla.

Vaig cloure els ulls quan va agafar-me, em va girar i m'anava a fer un petó. Un petó que, en definitiva, mai va arribar.

Vaig obrir els ulls quan vaig sentir unes rialles una mica enllà. Era ella, que reia de la situació. Ja podia anar esperant el petó, jo...! Vaig fer una pirueta a l'aire, per revifar-me, i vaig baixar cap a ella, que havia anat a recollir la bomba.

- Val, aquesta no me l'esperava... - vaig riure -. Intentaré no oblidar tornar-te-la, quan vinguis darrere meu...!

Vaig fer una altra pirueta en l'aire i vaig envolar-me ben amunt, fent alguna volta al voltant dels cèrcols i ficant-me finalment entre els núvols. Després vaig inclinar la punta de l'escombra cap avall i vaig començar a baixar, en caiguda lliure aferrant-me a l'escombra, cap a ella. Quan només era a un metre, vaig frenar, quedant la meva cara a només uns centímetres de la seva.

- Mira'm als ulls i digues-me que no ho vols... I m'ho creuré.

- Quan vingui darrera teu per fer què? - vaig preguntar, abans de que comences a fer piruetes i imités la meva finta d'abans. Es va quedar penjant de l'escombra, a pocs centímetres de la meva cara.

-Mira'm als ulls i digues-me que no ho vols... I m'ho creuré.- Em va dir, mirant-me intensament als ulls.

Per un moment una part de mi se li va voler llançar als braços i donar-li el premi que havia estat buscant des que havia alçat el vol aquella tarda. L'altra part, la que havia estat jugant, es va anteposar a l'altre i va fer que digués.

- Ah, però que ets hetero? M'havia semblat que eres gay. De fet, sembles gay. - vaig dir, amb un somriure encara cocquet als llavis.

"Gay? Gay, jo? El tio més hetero de l'hemisferi nord, gay?". Vaig riure. Pels descosits.

- Bé, doncs deus estar contenta de saber que no, no sóc gay. Sóc més aviat hetero. Una mica més hetero que la resta de nois de Hogwarts junts, si fa no fa - vaig picar-li l'ullet.

Seguia allà. A un pam dels seus llavis, mirant-la als ulls.

- Però encara no has dit res... - vaig somriure, triomfal -. Encara no has negat el que els teus ulls afirmen.

Vaig cloure una mica els ulls, vaig tornar a aixecar una cella i me'l vaig mirar, desafiant.

Vaig interposar la bomba un moment entre nosaltres i la vaig tornar a llançar cap als cercles, d'esquena. El soroll que va fer la pilota quan va tocar l'aro em va anunciar que l'havia fallat, però de poc.

- Ah, no? I que és el que els meus ulls afirmen, si es pot saber? - Vaig dir, posant-me les mans a la cintura.

Vaig observar el llançament, que va tocar a la vora de l'aro i va rebotar, sense entrar. "Per poc."

- Què afirmen...? Doncs afirmen que te'n mors de ganes, de fer-me el petó que no m'has fet abans - vaig picar-li l'ullet -. No pateixis, una noia tan bonica i atractiva com tu té dret a oportunitats extres.

La veritat és que aquella noia tindria les oportunitats extres que ella volgués. I no n'hi havia per menys. Tenia un físic destacable (un cos d'aquells que provoca ereccions al personal quan es passeja pels voltants), i uns ulls que brillaven i captivaven a qualsevol home amb bon gust.
Però, a més, havia demostrat amb escreix que era més astuta que molts nois i moltes noies. Més hàbil que molts nois i moltes noies.

- Ah, és bo saber el que els meus ulls creus que diuen.- Vaig dir, tornant al meu posat sexy d'abans.- I gràcies per fer-me saber que les meves oportunitats amb tu no s'han esgotat. Crec que m'hauria penjat dels cercles si no n'hagués tingut cap més... - Vaig fer, teatralment trista i posant-me una mà al front i tirant el cap enrere.

Llavors vaig tenir una idea. Em vaig treure la samarreta i em vaig quedar amb la part de dalt del biquini (tenia pensat en anar al llac a nedar després dels encistellaments) i em vaig quedar així, mirant-lo i provocant-lo.

- I que se suposa que diu, el meu cos, Sheen?

Val, aquella noia m'estava fent una mica la murga. Vaig moure'm sobre l'escombra, incòmode. No és que estigués incòmode amb la situació. Estava incòmode sobre l'escombra, literalment.

- Dona... em provoca... - vaig dir, amb un to de veu pausat i segur -. Sé què em diu el meu cos, el teu em costa una mica d'entendre.

Vaig fer un gest amb l'escombra i vaig tornar a posar-me a la seva esquena.

- Però si tan interessada estàs en que el teu cos parli, potser hauríem d'introduir-nos a fons en la matèria i comprovar si realment sap dir res interessant - vaig picar-li l'ullet, insinuant-m'hi -. Tot i que al teu cos, això d'expressar-se li costa una mica. Sempre diu el mateix: "estic molt bona".

- Però a tu ja t'està bé que digui sempre el mateix... O m'equivoco?

Em vaig tornar a girar i el vaig tornar a encarar. Aquell cop li vaig agafar la cara entre les mans i li vaig fer un petó de pel·lícula, d'aquells que quan te'n separes has de tornar a la realitat i mirar d'averiguar on ets. Ell hi va correspondre de bon grat.

El noi tenia un gust dolç, molt dolç, com de canyella. Crec que allò és el que més em va agradar. I els seus llavis, gruixuts i molsuts donaven un joc amb els petons molt variats.

Em vaig separa d'ell i me'l vaig mirar. Em vaig escurar la gola.

-Veus? Res de res. - Vaig afegir, amb un posat orgullos.

Vaig agafar un altre cop l'escombra i em vaig dirigir cap al terra, on havia quedat la bomba i la meva samarreta. Ignorant totalment la vermellor de les galtes.

Va fer-me un petó de pel·lícula, que em va deixar sense respiració i empanat durant ben bé deu segons. "Res de res", va dir.

Va baixar cap a terra. Quan vaig tornar en si, ja havia baixat de l'escombra, havia recollit la bomba i anava a buscar la samarreta. Vaig inclinar una mica la punta de l'escombra cap avall, i vaig anar fins a ella.

- Res de res? - vaig dir, camuflant el dubte que tenia jo en aquell moment.

Vaig baixar al seu costat, deixant caure l'escombra a terra, quedant dret al seu davant. I abans que ella pogués reaccionar vaig fer-li un petó. Un petó d'aquells que no es repeteixen dues vegades. Val, no tenia el morbo que havia tingut el primer, però era més intens, elèctric i salvatge, a la par que també era més seductor, tendre i proper.

- Per què serà que els teus llavis i la teva llengua no diuen el mateix quan parlen que quan besen? - vaig dir-li, a cau d'orella.

-Res de res - Vaig afirmar, quan es va aturar davant meu, sense deixar-me avançar a buscar la samarreta.

Vaig creuar els braços i, abans de que pogués dir o fer res, em va fer un petò, molt més intens i apassionat que el d'abans, molt més sensual i íntim. No vaig desplegar els braços, per això.

-Per què serà que els teus llavis i la teva llengua no diuen el mateix quan parlen que quan besen?- Em va dir, en un murmuri.

Aleshores vaig descreuar els braços i li vaig clavar una empenta, prou forta perquè s'apartés de mi. (I dic prou fota perquè aquell noi em podia reduir si volgués amb una sola plantufada)

- Perquè directament has menjat bolets al·lucinògens per esmorzar i fan que vegis coses que no son - Li vaig etzibar, una mica enfadada amb mi mateixa perquè aquell noi havia vist el que poca gent veia en mi.