Cartes a Itàlia [Bianca]

- Els meus instruments els tinc, i el meu equip d'enregistrament, però no tinc ni idea d'on fer-ho.

Vaig deixar anar una rialla.

- L'habitació no és un lloc gaire... Bo, per grabar.

Vaig recuperar la foto.

- T'agrada, doncs? Vols assistir a la premiere? - vaig bromejar.

- No, em referia a que... toco la guitarra, des de fa temps, igual que el chelo. - vaig somriure-li -. I he pensat que potser t'aniria bé l'acompanyament d'una guitarra.

Vaig girar-me cap a la finestra una altra vegada.

- I pel que fa al lloc... Vaig trobar una sala, al 3r pis, molt grossa. Es pot fer servir de sala d'assaigs i, fins i tot, d'auditori.

- Oh! - vaig fer, comprenent-ho.

En teoria Run this Town era per piano i guitarra. Jo podia tocar perfectament el piano, i en una primera idea era el meu germà qui m'havia d'acompanyar amb la guitarra. Però en una primera idea també pensavem en aquestes dates jo seria a Itàlia, i no a Hogwarts...

- La veritat és que si m'acompanyessis amb la guitarra em faries un grandíssim favor, Matt.

A falta de Marcos, bons son Matthews...

- I en quant a la Sala aquesta... S’hi podria gravar? Hi ha espai per tot l'equip, i per instruments, i tot? Jo ho duc en una caixa amb un encanteri perquè hi càpiga tot, però realment és molta cosa... Espera! Bernini!

Crack!
El meu elf va aparèixer, somrient, com sempre.

- Hola, senyoreta Bianca, com està?

- Hola, Bernini! Escolta, saps on és la meva habitació? - va assentir -. Saps on és la caixa? - va assentir de nou -. Molt bé, porta-la a... Matt, li expliques on és la Sala aquesta?

- Al tercer pis de Hogwarts, des de les escales giratòries, avança vint metres i tira a un passadís que hi ha a la dreta. La porta que hi ha al fons d'aquest passadís és la que du a la sala.

Vaig somriure-li, a l'elf, incòmode. Jo mai havia tingut un elf, i em costava d'entendre aquella mena de... compromís de servei. Em semblava injust per l'elf.

- Si necessites més gent... estic buscant músics, per Hogwarts. Sé d'un pianista, per ara... i de tu, que pel que tinc entès toques el piano, també... o sigui que... si necessites res, digues-m'ho.

Vaig somriure-li al Bernini.

- Apa, doncs ja ho has sentit. Pots anar a deixar-ho tot allà, si et plau?

L'elf va somriure'm, i va desaparèixer.

- Me l'estimo moltíssim - vaig dir-li al Matt -. El vam trobar quan era petit, malferit a la porta de casa. El vam acollir i cuidar com si fos un més, i ara ha decidit que ens servirà per sempre més, per agraïr-nos... La seva vida, vaja. És molt bon noi, i li encanta l'escultura, per això li diem Bernini.

Vaig somriure-li, a la noia.

- Vaja... un elf amb sort, doncs. - vaig mirar per la finestra -. Bé, Bianca... me'n vaig a assajar, precisament. M'acompanyes, i així muntem el que haguem de muntar i ens ho mirem amb detall?

Vaig picar-li l'ullet.

Vaig somriure, àmpliament, sincerament, com no ho feia en dies.

- M'encantaria.

Vaig recollir les fotos, vaig guardar la ploma, i vaig donar un últim cop d'ull als mussols. Després vaig girar-me cap al Matt, i vaig preguntar, picant-li l'ullet:

- Què, anem? Jo em deixo guiar...

- Si em permets, doncs... et guiaré - vaig fer-li un gest a lo cavaller, oferint-li passar primer per la porta.

Vaig sortir darrere seu, amb un somriure als llavis.

- Anem, cap al castell - vaig dir, mentre començàvem a caminar cap al pont per travessar fins la torre, i des d'allà pel camí del pati empedrat fins a les escales.

[Tema tancat]