Aniversaaaaaaaaaaari feliç! [Esquirolet]

- Espera - vaig dir amb un somriure, i em vaig dirigir a un armari que hi havia empotrat a la paret.

Vaig rebuscar durant una estona (l'armari podria haver sigut Narnia) fins que hi vaig trobar el que necessitava. Vaig sortir-ne amb la meva guitarra acústica preferida i un drapet.

Em vaig asseure a un tamboret i em vaig posar la guitarra a sobre amb cura. Vaig començar a passar-li el drap per netejar-la una mica i a retocar-li les cordes, que estaven lleugerament desafinades.

- Si no t'importa, avui faré servir la guitarra... fa temps que no la trec de l'armari. Així et puc fer les segones veus - vaig dir mentre acabava d'afinar-la.

- Clar, per mi no hi ha cap problema.- vaig dir.

Em vaig quedar mirant les partitures.

- Quina creus que és més adequada?- vaig preguntar.- Perque d'això continue sense tindre ni idea.

Vaig somriure.

- Et deixo que en triis una. Sorprèn-me - vaig dir - Jo intentaré fer harmonies ^^

(OFF: minimicropost, però bueno xD)

- Bé, doncs aleshores...- vaig agafar la caixa. No sabia quina agafar aixi que vaig pensar en una altra idea.- Ho fem a sorteig, val? Agafare una a l'atzar.

Vaig posar la mà en la caixa i vaig agafar una partitura. Em vaig mirar el nom... Don't go breaking my heart. Oh, no, aquesta no...vale.. vaig intentar fer com si no l'haguera agafat però Erin ja me havia vist.

- És la de Don't go breaking my heart...- vaig dir allargant-li la partitura.- Em.. Aquesta?- vaig preguntar.

Em vaig posar a riure de valent.

- Don't go breaking my heart? - vaig fer, divertida - de veritat? Peer favor, aquesta cançó no la toco des de l'estiu passat... El meu pare la odia; diu que és tan cursi que li fa venir ganes de vomitar - vaig riure - Com tu, pel que veig.

Em vaig mirar la partitura, somrient. Per molt que digués el meu pare, la cançó era molt maca...

- Però bé - vaig dir, dirigint-me cap a l'Ed - Si no t'agrada en pots agafar una altra, si vols ^^ - vaig dir somrient.

- No, dona igual, aquesta mateixa.- vaig dir.- Ha eixit per sorteig, no podem fer res.- vaig dir somrient.- Com ho fem? Tu cantes i jo toque istruments, jo cante..i tu toques o els dos cantem i toquem?- vaig dir rient.- Em vas a fer cantar a mi veritat?

Vaig somriure maliciosament.

- Tu què creus? - vaig riure, i després vaig afegir: - ho hauria de fer encara que no volgués; és un duet, recordes? - vaig picar-li l'ullet, divertida.

Vaig agafar la partitura de la mateixa cançó per a la guitarra, i la vaig col·locar sobre el faristol.

- Quedarà una mica soso, si només hi ha un piano, no? - vaig preguntar somrient.

- Ah, és veritat, és un duet.. no ho recordaca.- vaig agafar la partitura per a piano.- Aleshores comence jo, no?

Em vaig posar al piano i vaig començar.

Don't go breaking my heart
I couldn't if I tried
Honey if I get restless
Baby you're not that kind
Don't go breaking my heart
You take the weight off me
Honey when you knocked on my door
I gave you my key
Nobody knows it
When I was down
I was your clown
Nobody knows it
Right from the start
I gave you my heart
I gave you my heart

Ens anavem turnant, per fer-ho més divertit.

OFF: bé, tècnicament a la cançó ja es van turnant per versos, però bé xD


ON:

- So don't go breaking my heart
I won't go breaking your heart
Don't go breaking my heart

And nobody told us
'Cause nobody showed us
And now it's up to us babe
I think we can make it

So don't misunderstand me
You put the light in my life
You put the sparks to the flame
I've got your heart in my sights

Nobody knows it
When I was down
I was your clown
Nobody knows it
Nobody knows…
Right from the start
I gave you my heart
I gave you my heart!

So don't go breaking my heart
I won't go breaking your heart
Don't go breaking my heart

Nobody knows it
When I was down
I was your clown
Right from the start
I gave you my heart
I gave you my heart!

So don't go breaking my heart
I won't go breaking your heart
Don't go breaking my
Don't go breaking my
Don't go breaking my heart!

I won’t go breaking your heart!

Don't go breaking my heart!

I won’t go breaking your heart!

Don't go breaking my heart!

I won’t go breaking your heart!

Don't go breaking my heart!

I won’t go breaking your heart...!


Vam acabar tots dos mirant-nos, amb un tímid somriure. I, de cop, sense previ avís, vam esclafir els dos a riure.

Ens vam calmar al cap d'uns minuts, tot i que encara somrèiem. Vaig deixar la guitarra amb cura al seu lloc, i vaig seure amb ell al piano.

- Ha sigut divertit, oi? - vaig dir rient - Encara que cantéssis. Sé perfectament que t'ho has passat bé - vaig dir traient-li la llengua.

- Esta bé, vaig dir, admitire que ha sigut divertit, per`o tu cantes millor que jo.- vaig dir.- Aix`o de cantar..soc millor tocant el piano.

Vaig mirar la sala.

- Saps? Em comença agradar aquest lloc, encara que al principi era teu...crec que ho sent molt per`o ara hauras de compartir-lo.- vaig dir rient.

Em vaig sorprendre molt quan em va dir allò últim.

- Veuràs... Jo ja... jo ja el compartia...

Vaig fer un somriure tímid.


- Ja havia deixat de considerar-lo només meu - vaig explicar, tranquil·la, tota pensativa - És curiós. Com que mai no em miraves les coses, doncs vaig deixar que entréssis. Eh... - vaig intentar-explicar-me - És com si compatís el lloc però encara conservés la meva intimitat i el meu dret a fer el que vulgui. Crec que és per això que vaig començar a pensar-hi com un lloc per a tots dos.

Vaig somriure-li tímidament.

- T'importa?

- No, no.. es que jo sempre l'he considerat teu, saps?- vaig dir.- La major part de coses són teues i per aquest motiu jo no tinc dret a tocar-ho sense el teu permis, saps? Es a dir, que em puc morir de ganes de mirar els teus dibuixos?- vaig dir somrient.- Si, per`o no ho faria sense el teu permis. Són les teues coses... nose si m'entens..- vaig dir dubtos.- Per`o, gr`acies, gr`acies per compartir-lo amb mi.

Vaig somriure, agraïda. M'havia agradat el gest que havia tingut aguant-se les ganes de cotillejar-me les coses.

Vaig començar a tocar la meva melodia al piano, pensativa.

- Doncs... Suposo que mentre no cotillegis més del compte, podem seguir com fins ara... No?

Vaig somriure mentre acariciava les tecles al ritme de la música.

- Tranquil·la, no ho fare.- vaig dir somrient.

Em vaig quedar mirant el quadre que haviem pintant.

- Saps? Hi ha vegades que m'agrada vindre aci i mirar-lo, em tranquilitza i em relaxa. Ens va quedar bonic quan el varem pintar.

- Eh que sí? - vaig dir - Tot i que a mi no em relaxa. Em recorda a aquella tarda i, inevitablement, em poso a riure sense parar - vaig dir, divertida - La veritat és que va ser una tarda diverti... - no vaig acabar la frase. Els meus ulls acabaven de topar amb el rellotge que hi havia penjat a la paret.

- Argh - vaig dir - Verge santa, són les sis... Ed, ho sento molt, però no em puc quedar - vaig dir-li, mossegant-me el llavi inferior, i em vaig aixecar d'una revolada per tot seguit començar a endreçar i a recollir les coses com una boja - Ja faig tard... Havia quedat amb l'Allie a les sis per passar la resta de la tarda juntes; Segur que ja m'està esperant.... - vaig fer, començant a posar-me nerviosa.

- Tranquil·la, no pasa res.

Vaig ajudar-la a ordenar-ho tot, guardant les partitures a la caixa i recollint la guitarra.

- Ho acabe de recollir jo, tu ves i divertis-te.- vaig dir.- Ens vorem a l'hora de sopar.

- De debò? - vaig preguntar, indecisa. Ell em va assentir, seriós - Moltes gràcies, de veritat... - vaig somriure-li, agraïda.

Vaig agafar les meves coses i vaig anar cap a l'Ed. Vaig fer-li un petó a la galta i una abraçada, feliç.

- T'has passat moltíssim - vaig dir-li mentre l'abraçava - però m'encanta. És preciós. Moltes gràcies... Per tot, de debò - vaig dir.

Vaig fer adéu amb la mà mentre corria cap a la porta.

- Moltes gràcies, ens veiem per sopar! - vaig dir mentre obria la porta, i tot seguit vaig tancar-la darrere meu per començar a córrer per tot el castell fins a arribar on havia quedat amb l'Allie.

Estava feliç. Definitivament, aquell aniversari havia sigut molt, molt bonic.

[Surto del tema]

Va marxar, la canço no em marxava del cap.. u.u La tindria uns quants dies fins que desapareguera o apareguera una altra.
Em vaig posar a guardar la caixa en l'armari en companyia de la guitarra. S’havia oblidat d’agafar els regals, bé, no pasava res, els posaria al bagul i aixi estarien més segurs, almenys no s’estropearien. Vaig recordar les seues últimes paraules: T'has passat moltíssim...

Era cert? M’havia passat? Havia sigut massa comprar-li el violi? Per que al vore’l havia pensat en ella? Moltes preguntes, massa diria... No sabia perque ho havia fet, l’havia vist i havia pensant en ella, en que no tenia un violi propi. Vaig guardar-lo a dins la funda i aquesta dins el bagul. I la partitura? De menut m’agradava la música però no m’agradava composar, era avorrit... per que ho havia fet? Que significava per a mi les partitures..
Ens coneixiem des de feia un any, i s’ha convertit en una amiga, en una molt bona amiga.. però perque quan veia algo relacionat amb la música pensava en ella? Que em pasava?!

Vaig acabar de replegar, vaig girar la vista cap al quadre i vaig marxar, encara amb la canço al cap.


[ TEMA TANCAT]