Traicionada...ferida...bé, cabrejada amb la humanitat en general. [Agatha]

Feia un parell de dies que havia passat tot allò amb la Gis i en Karl, i encara em notava els ulls inflats d'estar plorant varies hores seguides. Em sentia traicionada. Traicionada per la meva millor amiga i pel meu nòvio. No m'ho podia creure. Bé, no m'ho volia creure.

Havia sortit aviat de la sala comuna, per no trobar-me'ls a cap dels dos i no haver de fer el paperet. Feia molt de temps que en Nit, el meu gat, havia marxat. No em preocupava pas, perquè sempre acabava tornant. I ho havia fet aquella mateixa nit. Com que necessitava la companyia d'algú, me l'havia emportat a ell a que m'acompanyés a donar una volta. Corria entre les meves cames. Vaig fer un lleu somriure.

Quan vaig haver arribat al llac negre, vaig escollir un arbre d'arrels gruixudes i grans i m'hi vaig asseure. En Nit va venir a posar-se directament sobre les meves cames i panxa enlaire perquè el gratés.

- Encara sort que tu sempre estaràs al meu costat, oi petitó? - Vaig dir.

De cop, però, vaig sentir unes passes darrera meu, i em vaig girar, per veure qui era.

- T'anava a llançar un malefici - li vaig dir mostramt-li la vareta que tenia a la mà-. Però amb aquesta cara m'has fet llàstima i tot.

Me la vaig mirar amb reticència. Havia sortit a nedar abans d'anar a la biblioteca a posar-m'hi amb pocions. El gat de l'Ursula va caminar cap a mi i se'm va creuar per les cames. El vaig acariciar. M'agradaven els gats i jo a ells també; sospitava que tenia alguna cosa a veure amb ser animàgica felina. Era possible que ho notessin.

- Un dia dur? -vaig fer, tornant-me-la a mirar amb serietat, tot i que sense deixar anar la vareta; la coneixia massa com per abaixar la guàrdia.

''Perfecte'' Vaig pensar. ''La que em faltava''

Em vaig mirar entretinguda com en Nit es passejava per entre les seves cames. Semblava que li agradava.

- Una nit dura, diria jo, més aviat... - Me la vaig mirar, amb els ulls plens de llàgrimes- Ja la pots guardar - Vaig dir, referint-me a la vareta - Jo ni tan sols la duc a sobre.

I vaig tornar a mirar la calma de l'aigua, que de tant en tant es veia moguda per un dels tentacles del calamar.

-Mare de Deu, una Black sense vareta es com un gat sense bigotis! -vaig dir guardant la vareta-. No et fa aixi com fastic? Et podrien confondre amb una muggle qualsevol!

Em vaig acostar a la vora del llac i em vaig treure les sabates per possar els peus a l'aigua.

- Avui estic de bon humor, de manera que si et ve de gust parlar es un.bon moment per fer-ho. Despres ho negare tot, per aixo...

Vaig veure con l'Agatha col•locava els peus dins l'aigua. Jo la vaig imitar. Estava bona, per ser primera hora del mati. Vaig fer un somriure torçat al sentir la seva ironia.

Em donava la oportunitat de parlar.

''Et rebaixaràs tant com per parlar amb aquesta descastada?'' Va dir una veueta interior.

''Però es que ho necessito!'' Li vaig contestar, de mala lluna. Que fins i tot la teva pròpia consciència et portés la contrària, ja era trist.

- T'has arribat a sentir mai traida per persones que pensaves que mai farien res en contra teva? - Va ser el primer que vaig dir.

Necessitava parlar-ne amb algú més que no fos ni el meu gat ni el meu coixí.

Vaig pensar en allò.

- Vols dir la meva família, per exemple? -vaig dir amb mig-somriure-. Tècnicament la família sempre t'hauria de fer costat, no? Però em sembla que aquest cas no es pot considerar una "traïció", perquè sabia on m'estava ficant, i sabia com reaccionarien ells...

vaig xapotejar amb els peus. L'aigua estava molt fresqueta. Vaig pensar també en el cop que el Fortin se n'havia anat amb l'Ursula. Però allò tampoc era traïció pròpiament dita, perquè no erem res, ni es podia considerar que tingués una confiança cega amb el Fortin, només recel. Abans de pensar res amb més detall, vaig recordar amb qui estava.

"Ni se t'acudeixi llegir res del que penso. Jo no sóc la teva amiga. No hi tens dret."

- O sgui que suposo que no. No, no m'ha traïcionat mai ningú que no esperés que ho fes. Però sí que m'ha traït gent que en part sabia que ho faria però que desitjava que no ho fes.

- Tranquila, no estic d'humor avui, per anar llegint ments. Creu-me. Tinc coses millors en les que pensar.

Vaig fer un llarg sospir i vaig pensar en les seves paraules.

- Però la família és un tema a part. Em refereixo en que has depositat tota la teva confiança durant 6 anys en una persona, i que en la mínima oportunitat te la fot per l'esquena... - Arribats a aquell punt de records, se'm va trencar la veu.

Vaig estar plorant durant una estona en silenci. Mirant la calmor de l'aigua i acariciant inconscientment en Nit.

- Em sembla que em faré lesbiana...O monja. Què creus que serà millor? - Vaig dir, irònicament.

- Crec que el que seria millor... és que deixessis de confiar en Slytherins -vaig dir amb un sospir-. Mira, ja... ja sé que t'ho han inculcat des de petita, però... no tens per què viure així.

Me la vaig mirar amb serietat.

- No, jo no m'he sentit mai traïda així, perquè no he posat mai la confiança en gent que sé que per començar anteposa els seus interessos als dels altres. "fan el que calgui per aconseguir els seus fins". D'això es tracta, no? Ursula, tu ets una noia intel·ligent. De debò... et sembla bé el tipus de vida que portes? Tant d'odi, tant de sentiment de superioritat. De veritat, de veritat creus que ets per sobre els altres només perquè els tots els teus ancestres podien fer sortir espurnes d'un palet de fusta? No te n'adones de com és aquesta gent amb la que tu tant confies?

No sabia què havia passat, però era evident que havia passat amb algú dels seus amics d'Slytherin, perquè quan estàs tancat en una escola amb poca gent més et pots enfadar.

- I què faig? Em passejo sola pels jardins? Començo a aprendre a fer mitja per quan sigui una velleta i estigui asseguda al balancí? - Em vaig mirar a l'Agatha. Em semblava increible que estigués allà asseguda al costat de la meva cosina i parlant tant tranquilament.

Vaig pensar en el que em va dir l'Agatha. En el fons, molt en el fons, tenia raó.

- Però és l'únic que sé fer. Amabilitat? Estimació? Agatha, tot això només serveix per debilitar-te més. Mira el que m'ha passat a mi sinó. Confiava en la meva millor amiga i en el meu nòvio, eren les persones que més estimava en aquest món. I l'altra nit els vaig trobar embolicant-se enmig del bosc prohibit... Perquè has de ser bona persona si després acabes ferida pels que menys t'esperes?

Me la vaig mirar. No sabia perquè, però parlar amb la meva cosina, m'estava sentant bé.

Hòstia! L'amiga i el nòvio. Casi nada. Que fort, que fort, que fort... Però si fins i tot jo, JO m'havia negat a tenir res amb el Fortin mentre estigués amb la Ursula...

"Dios los cría..."

- Entenc que et sentis fatal, però, si et serveix de consol, segurament ells ho estan passant pitjor. No els estic diculpant, és fastigós això que t'han fet però mira... allà ells i els seus remordiments. Espero que no puguin dormir durant mesos, de veritat t'ho dic.

Era cert. M'importava ben poc el que li poguessin fer la la meva cosina, però hòstia, enganyar algú, qualsevol, d'aquella manera era molt mesquí.

- I crec que el que passa és senzillament que has dipositat la teva confiança en les persones equivocades. Crec que t'hi hauries de mirar més amb la gent amb qui vas. I crec que busques en els teus amics les característiques equivocades. Sang pura? Quina importància té això, al costat de la confiança, el respecte, la fidelitat...?

Em vaig netejar les mans al llac.

- T'has plantejat mai engegar la família a prendre pel cul? Vull dir... tu et sents bé amb tu mateixa?

- ...I ellos se juntan. - Vaig acabar la frase. M'havia vingut com un llampec. I no li estava llegint pas la ment.

Me l'escoltava amb atenció. Tot el que estava dient era veritat. Tenia tota la raó del món.

- Però es que això és la única cosa que tinc. És la única cosa que conec.

Em va preguntar si em sentia bé amb mi mateixa. M'hi sentia?

- Què...què vols dir? Si m'agrada com sóc? - Vaig preguntar.

- Sí -vaig assentir-. T'agrada com ets, el camí que has triat, les coses que fas? Mirar per sobre l'espatlla aquells que no han nascut entre les famílies que tu consideres que està bé néixer? Fer distincions entre tipus de persones per coses que no depenen d'ells? Tractar malament als altres? Fer mal? Intentar matar-me?

No recordava el que havia passat aquella nit en què m'havia despertat nua anmig de la neu, però sabia que havia estat ella. Aquella manera d'esborrar les memòries quan feies mal algú... allò ho havia après a casa. No en tenia proves, evidentment, però li vaig deixar anar.

Allò últim no m'ho esperava. No podia recordar res, ella. Però despertar-te i no recordar res de res, era la marca dels Black. Vaig optar per obviar-ho.

- Pe...Però això és tot el que m'han ensenyat. M'han ensenyat a odiar a tots els que fossin diferent a mi, a tots aquells que vinguéssin de famílies muggles... Tot això és el que m'han ensenyat des de petita, Agatha. I si, potser penso que està bé, perquè no sé fer res més. No sé tractar millor a la gent, no sé deixar de mirar-los per sobre l'espatlla si penso que són inferiors. Però alguna cosa dins meu em diu que tot això, no està bé del tot. Que tractar a les persones d'aquesta manera, no és ètic. Tu vas trencar amb tot el que la nostra família tenia establert fins aleshores, i ho vas aconseguir. No sé per quina raó, però ho vas aconseguir. Però suposo que a mi, tot allò, ja m'estava bé. La vida que portava, sentir-me superior a tots els altres. Que no em neguéssin res...

Me la vaig mirar. En aquells moments em semblava la persona més valenta del món. Enfrontar-te a la teva família sense tèmer a les represalies...

Guau! O.O Potser encara se'n podia treure alguna cosa de bo, de l'Ursula. Potser encara no l'havien espatllat del tot.

- Bé, doncs... -vaig començar a dir-. D'això se n'aprèn practicant. I no té perquè ser dolent sentir-se superior als altres, sinó que ho pots aprofitar. Però en comptes de sentir-te superior als nascuts de muggle... comença per sentir-te superior als qui t'han fet mal.

Vaig fer un sospir.

- Tal i com jo ho veig tens tres opcions. Pots decidir que estàs per sobre de la situació i enfrontar-t'hi... o bé fer com si no hagués passat res i passar-los-ho per alt... o bé seguir evitant-los i amagant-te d'ells.

Platar cara seria un començament. I després... després ja ho veuríem. Potser canviar d'ambients. Però seria possible inserir algú com l'Ursula dins el meu cercle d'amistats? La majoria l'odiava... i els que no, li tenien por. Molt comprensiblement, tot s'ha de dir. Però la veritat era estava considerant l'oportunitat... una Slytherin redimida! Que gran seria. Quin punt. Quina bona bufetada a la família i a la residència Sly...!

Em vaig renyar a mi mateixa per un moment. Estava fent allò per pura egolatria? Bé, i si ho fèia, què? No seria millor per a tots? La veritat era que convertir-la era d'allò més temptador...

- No Agatha, no els hi penso passar per alt. Ni de conya. Ni tampoc penso amagar-me d'ells. Això és de covards, i jo no ho sóc pas, de covarda - Vaig pensar en les opcions que tenia. La millor de totes era la de fer-los-hi pagar. Vaig pensar-hi una estona - I que m'ajudaries tu a trencar-los la cara? - vaig fer, entre divertida i sèria.

Vaig pensar en aquesta opció. Que m'ajudés la meva cosina, que sempre ens haviem barallat, a destruir el meu ex-nòvio i la meva ex-amiga, era molt temptador...

- I després què, Agatha? Ens convertirem en millors amigues i anirem cantant pel bosc amb un cistellet ple de flors sota el braç? - vaig dir, irònica.

- Mmmm... sempre m'apuntaria a trencar-li la cara a qualsevol dels teus amics, però... vols dir que és el que més et convé, ara? Jo de tu apuntaria cap on fa més mal... Que no la vegin venir.

Vaig mirar cap al cel, pensant.

- Ja saps què diuen: Perdona sempre els teus enemics... no hi ha res que els faci més ràbia! O... no ho sé, tu els coneixes més que jo. Què és el que més ràbia li faria a la Possesseur? Al noi sí que podríem fer-li alguna trastada, però amb les noies... s'ha de ser més sibil·lina.

Em feia por i tot com de ràpid es posava a maquinar la meva ment quan volia fer-les-hi pagar a algú. Realment ho duia a la sang, per molt que normalment la portés a ratlla.

Me la vaig escoltar amb atenció. Era increible que tot i estar en cases diferents, la família sempre es notava. Les dues pensavem en venjança quan ens feien mal.

- I què proposes que fem, amb el malparit del Foster? - Em vaig quedar callada de cop. Fem? Havia dit Fem?. Bueeeeno, estava pitjor del que em pensava. - Espero que no proposis que torni amb ell, perquè el que li faria ara seria tallar-li els ous. Per dir-ho així d'una manera fina.

Me la vaig mirar. Ja no plorava. Ara estava segura de que volia venjar-me'n.

- No, per favor, no cal caure tan baix... se li podria fer alguna putada del pal... esbombar alguna cosa íntima... sabies aluna cosa d'ell que puguis dir? ALguna cosa forta, vull dir, alguna cosa que ell no voldria que se sabés...

Vaig rumiar.

- Si no... sempre podem fer-lo quedar en boles en algun lloc i empaperar Hogwarts amb fotografies seves. És fàcil. Per suposat, estaré encantada de dir que jo sóc la culpable, tu quedes com una senyoreta, ell queda malament, i jo mantinc la meva reputació. Què et sembla?

Vaig pensar en el que em va dir l'Agatha. Alguna cosa que ell no volgués que se sabés.

- A Noruega havia estat sortint amb una noia. - vaig parar un moment per donar-li més intriga - I resulta que la noia no és ni més ni menys que la Julie Possesseur. Mentre estava amb mi, no n'havia volgut parlar mai.

Vaig escoltar l'altre proposta que m'havia fet.

- No crec que sigués una putada, empaperar el castell amb fotos seves en pilotes. La veritat és que el físic no és una cosa de les que es pugui avergonyir- Vaig dir - No està gens malament, el noi. Gens malament.

- No t'ofenguis, però molt abans que sortís amb tu va intentar enrollar-se amb mi. El molt idiota... tela, tela... no sabia qui era. Es va endur una bona patada als collons...

Vaig riure en recordar l'escena.

- Però la Julie no hi és ara... la cosina de la Gisèlle, és clar. Fa molt que no la veig... però com podríem fer-ho servir això? I què tenen a veure elles dos amb el Foster? S'odiaven a mort totes dues... tenia alguna cosa a veure amb això?

Estava intentant trobar alguna cosa que poguéssim fer servir. De moment no era massa.

- I el que hauries anar fent és oblidar-te d'aquest tio, no pas anar-lo recordant

"Va dir l'esperta ¬¬"

- Busca-te'n un altre, de veritat. Aviat. Això sí que li farà ràbia.

Vaig deixar anar un somriure sarcàstic quan va preguntar sobre la relació entre la Julie i la Gis.

- Es podria dir que és com tu, una... - em vaig pensar en la paraula. No era moment per atacar ni faltar al respecte, no ara que m'estava desfogant. - Una persona que pensa diferent als demés. - vaig dir, finalment. - La Julie va marxar de casa quan era molt petita i va arrassar amb la seva familia pels seus ideals. Quan va ser gran, es va enamorar d'en Karl, i quan va saber que havia vingut a Hogwarts, el va seguir cegament. El que ella no sabia és que en Karl és el més gran dels fills de puta. I l'arribada de la Julie, va trasbalsar a la Gis. - vaig acabar.

Vaig mirar al cel. El sol ja començava a pondre's per darrera les muntanyes i estava deixant un cel rogent impresionant. Vaig sospirar.

- I a qui vols que em quedi? - vaig dir - Ara per ara soc la cuernuda numero u de tota l'escola. - vaig esbossar un somriure petit- perquè tu no coneixeràs a ningú que estigui disposat a... Ja saps. Jugar als daus. (XD) - vaig dir, una mica més animada.

Aquella conversa, tot i ser amb la meva cosina que no podia ni veure, m'estava anant molt bé.

''Pot ser que fins i tot...'' Va dir una veueta dins el meu cap

''No, no...ni de conya...'' Vaig contestar jo, alarmada.

''Però i si per una casualitat...'' Va tornar, la veu.

Vaig sacsejar el cap i em vaig mirar l'Agatha.

Me la vaig quedar mirant. Sí, soneixia alguns nois. Però cap que estigués disposat a anar-se'n al llit amb la viuda negra.Vaig canviar ràpidament el pensament quan me'n vaig recordar de la legermància, i vaig pensar en hipotòtams de color rosa.

- Home, jo buscaria algú de la teva residència, no? -vaig mirar de dir amb delicades-. Vull dir que emb els altres tampoc no és que t'hi avinguis gaire.

Ella havia tingut la delicadesa de no dir "descastada". Jo no anava a dir-li que tot déu l'odiava a mort. O li tenia por, que aquesta era l'altra.

I pel que feia al Karl... quin era el punt feble d'aquell noi Pel que jo sabia era un faldiller, o aquesta era la fama que tenia. I si...?

- Oh! -vaig exclamar-. M'acabo d'il·luminar. El millor càstig pel Karl. Fem córrer entre les ties que té alguna malaltia venèria! No se li voldrà acostar ningú més! O.O

I ja estava maquinant el pla. Oh! Si ho fèiem d'aquella manera... ningú no sospitaria de l'Ursula, i ho podria esbombar jo... sempre que la meva cosineta estigués disposada a deixar anar una mica de pasta...

- De moment, deixaré estar els nois durant una temporada. Que ja m'han portat bastants maldecaps ultimament. - Se'm va encongir l'estòmac al recordar l'esceneta d'en Karl i la Gis...i poc després se'm va passar pel cap en Kikus. Vaig sacsejar el cap per segona vegada aquella tarda.

Vaig riure amb ganes davant de la idea que havia acabat de tenir l'Agatha. M'agradava. De fet, era genial, però mai ho reconeixeria.

- M'agrada. És...maquiavèlica... - Vaig dir, amb un somriure als llavis.- Res m'agradaria més que fer pagar a aquell cabronàs tot el mal que m'ha fet.

Vaig pensar un moment en la idea. Només hi havia una petita pega.

- Però escolta. Si se suposa que en Foster té una malaltia venèria...i jo he estat sortint amb ell...això vol dir que jo també la tinc, aquesta malaltia...com se suposa que s'esbombarà la notícia sense que la gent es pensi que jo també la tinc i sense que es pensin que ho he fet jo per despit pel que em va fer? - Vaig preguntar, seriosa.

No volia que la gent pensés que era com una espècie de...de...de nòvia gelosa o algo per l'estil.

- I per suposat, voldràs que faci alguna cosa a canvi de que m'estiguis ajudant, ara, no, cosineta?

Em va preguntar que aleshores correria el bulo que ella també la tenia.

- Estimada cosineta... m'ofens. - vaig dir amb un somriure malèvol-. Un cop hagi escampat la notícia que el teu EX té una malaltia que es pot contagiar sexualment... i a través de la saliva, també... -vaig dir també, afegint complexitat al pla-, tu, tota preocupada, t'aniràs a fer proves. Jo, com a mala cosina que sóc, te les prendré davant de tothom i les enseyaré per fer-te quedar malament, però, ai las, seran negatives (perquè ningú no té aquesta malaltia).

Se'm va escapar el riure.

- Però aleshores la Possesseur dubtarà i anirà a fer-se les proves també. Com que tindrem les teves, en farem una còpia que diguin que són positives i en algun moment farem el canviazo amb les de la Possesseur, i li arrivarà una carteta conforme ella sí que té el virus...

Me la vaig quedar mirant.

- Pots aplaudir, si vols...

Tant els ulls com la boca se m'anaven obrint mentre escoltava el pla de l'Agatha.

o.O

o.O

o.O

- Però no se suposa que havies d'eixat d'elucubrar quan vas marxar de la família? - Vaig preguntar, al·lucinada. - Que tot això no t'anava?

Vaig respirar profundament. La veritat era que la idea era molt bona.

- I es pot saber perquè tens tantes ganes d'ajudar-me en la meva venjança, Agatha? Si tu i jo ens odiem a mort... no? - Vaig preguntar, dubitativa.