Treballs inoportuns [Agatha]

Vaig quedar-me mirant el professor de pocions. Ens estava assignant en un treball en grups de dos. No seria res dolent, si no fos perquè ens tocava amb Gryffindor, i amb la Black. Com si pogués veure el futur, i quan ja havia assignat quasi tots els grups, va deixar anar, com si res, un...:

- Fortin i Black, vosaltres dos junts - l'Ursula va mirar-me; el profe va especificar quina de les Black -. Agatha Black...

"Merda...". No l'havia tornat a veure des que li havia fet aquell petó, al mig de la neu. De fet, no hi havia hagut cap motiu pel qual ens haguéssim hagut de veure.

- Genial, amb la Black... - vaig dir, remugant, mentre endreçava les coses amb mala gana.

Estic segur que els meus companys es pensaven que no ho volia perquè em queia malament. De fet, no ho volia, però és que no podria treballar amb comoditat sabent que la noia que s'asseia davant meu era la Black. Sabent que, tot i el que sentís per ella, la noia ja estava amb un altre.

- Ouch.

Vaig deixar caure el cap sobre el llibre. Mira que hi havia gent a la classe. Havia posat a la majoria de gent dl'Sly amb gent dl'Sly i als de Gry amb els de Gry. Però a mi me la tenia jurada des d'aquell dia que havia entrat a classe amb la borratxera i li havia dit "cabronash!" a la cara.

Vaig girar el cap sense aixecar-lo del pupitre, per mirar el Fortin que recollia les coses amb fúria.

"Segurament s'està imaginant que aquest pot de tinta ets tu... au!... i ara hi tira al llibre de pocions a sobre... Au."

Em vaig aixecar del pupitre i vaig anar cap a ell.

- Sembla que haurem de treballar junts... - vaig dir-li-. És clar que també li podra passar algo al professor i que semblés un accident...

Vaig somriure, esperant que estigués una mica més d'humor.

Vaig riure quan va dir allò, tot i que no estava gens d'humor. No vaig dir-li res, sobre allò, sinó que vaig dir-li que necessitaríem ingredients, i que anéssim als hivernacles.

- Va, espavila, que com abans comencem, menys estona haurem d'estar junts - vaig dir, fluixet.

Vaig acabar de recollir les coses, les vaig guardar a la cartera, i vaig començar a caminar, cap als hivernacles.

- Va, Black! Que no tenim tot el dia!

Vaig anar a recollir el meu pupitre. No hi havia gaire per recollir; no havia tret ni la ploma. Normalment em limitava a demanar-li els apunts a la G.

-oh, perdona, no sabia que t'haviem nombrat cap de l'expedicio.

Estava una mica picada, en part peruqe em parlava d'aquella manera, pero tambe perque havia dit que que volia que enllestissim rapid per no haver de passar temps amb mi.

Va rebel·lar-se, queixant-se del fet que JO m'encarregués de dirigir el treball.

- Mira, Black... No empitjorem més les coses, vale? Em pensava que havia quedat clara la voluntat de cadascun.

Vaig recolzar-me en la paret, mirant-la, mentre seguia parlant.

- Tu estàs amb en Vimes, i tota la resta era un passatemps, un passatemps que ara és inútil i innecessari - vaig dir, una mica dolgut -. I jo... jo necessito temps per oblidar. Malauradament, no tinc Alzhèimer i la cosa requereix una mica més de temps...

Vaig somriure. De fet, ho vaig intentar, perquè el resultat va ser nefast. Només una ganyota, una expressió que manifestava una mescla de ràbia, dolor i... gelosia.

- Molt bé, senyor caretes, no t'enfadis... - vaig dir, donant-li uns copets a l'esquena per fer-lo empipar una mica. Si havíem de passar estona junts, almenys m'ho passaria bé fent-li la guitza. No sabia fer res més amb ell... res que no hagués parat.

Vaig acabar de recollir i em vaig posar la motxilla a l'esquena. En realitat estava contenta de tenir una estona per estar amb ell. Sabia que no hauria hagut d'estar-ho, però en fi, potser si m'acostumava a la seva presència tot acabaria abans.

- Som-hi?

- Quan vulguis...! - vaig dir, més animat.

Vaig somriure, ara sincerament. De fet, tenia moltes ganes d'estar amb ella, i d'abraçar-la, i de fer-li petons... KIKUS! No, cony, que té nòvio...! Oblida-ho! Amics, com a molt, i PROU! I encara gràcies, perquè... perquè és preciosa, i la vull amb mi...

La meva ment era un caos. Un caos considerablement ordenat, perquè almenys hi havia un ordre de dominància: sempre era ELLA. Algunes vegades, com la cruel persona que m'havia estat utilitzant, per passar-ho bé, durant setmanes. Més sovint, com la noia que m'havia estat petonejant durant mig trimestre, sense la qual tot era menys interessant.

- Va, anem... - vaig dir, sense aixecar el to de veu, abans de començar a anar cap a la porta.

Vaig veure que semblava una mica més animat. Em vaig preguntar si estaria d'humor per tornar a les antigues baralles. A l'hivernacle es podia liar parda.

- Doncs vinga, que no et vull haver d'estar aguantant tot el sant dia.

Vaig sortir per la porta.

- I perquè ho sàpigues, no puc entrar a la biblioteca, o sigui que ja estàs pensant a veure on coi fem el treball.



OFF: tanques tema i obrim als hivernacles?

Va queixar-se, dient que no volia haver-me d'aguantar tot el dia. Vaig dubtar en si fer-ne broma, i vaig decidir que millor no fer-ho.

- Doncs... em sembla que haurem de buscar alternatives d'estudi! - vaig dir.

No sabia si insinuar-m'hi, perquè ella ja sabia què volia, de manera que vaig preferir esperar. I, mentre sortíem de les masmorres, no vaig poder evitar sentir-me com quan estàvem junts. Com quan no hi havia cap Hufflepuff pel mig...

[TEMA TANCAT]