Despatx de Jameson Rook, redactor [Buscant fotògrafa]

Vaig entrar al meu nou despatx. Segons m'havien dit, es componia de tres sales, que podia utilitzar pel que jo necessités.
El despatx principal era ampli i modern. Una taula de vidre i de fusta fosca, en una habitaciód e terra i parets blanques amb molta il·luminació. Ideal per rebre visites.




Al final de la primera sala, en un passadís amb una bonica planta, hi havia el segon despatx. Vaig obrir la porta. Un somriure va aflorar als meus llavis. Era un despatxet molt rústic, amb un escriptori de fusta i una cadira a joc. Estanteries de colors marrons, i una butaca verdosa. Tenia un balconet des d'on es veia un bonic paisatge. Aquell despatx seria el del meu fotògraf, quan n'aconseguís un.




Vaig sortir de l'acollidora habitació, i a la porta vaig fer aparèixer un rètol lluent on deia:
FOTOGRAFIA

Perfecte.

Vaig dirigir-me a la tercera habitació. En obrir la porta vaig quedar meravellat. Allò podia ser perfectament l'escriptori d'un adolescent. Però era perfecte. Perfecte per la Redacció. Mobles blancs, ambient tranquil, amb el punt indicat de color perquè un no s'adormís. Estanteries a les parets, una llarga taula cantonera amb varies cadires. Llums, llistes d'entrega penjades a les parets.




Amb un somriure de satisfacció vaig penjar una placa com la d'abans a la porta d'aquella habitació. Aquesta, però, deia:
REDACCIÓ


Vaig fregar-me les mans, complagut, i vaig tornar cap al despatx principal. A la porta d'aquest, vaig penjar una tercera placa.
JAMESON ROOK, PERIÒDIC PROFÈTIC

Apa, ja sabien on trobar-me. Vaig anar cap al meu nou escriptori i em vaig asseure allà, pensant en nous articles, esperant.

Havia vist el cartell al profètic demanant fotògrafs. A mi la fotografía m'encantava i a més a més m'agradaria dedicar-me a periodisme quan sortís de Hogwarts, per això vaig decidir anar a veure en Jameson Rook per demanar i preguntar si el lloc encara era vacant.

Vaig aclarir-me la gola i vaig picar tres cops a la porta.

Vaig esperar, pacient.

Vaig sentir com trucaven a la porta, i em vaig aixecar. Vaig obrir-la, i allà dempeus hi havia una noia rossa, esperant.

Vaig deixar-li pas, i vaig anar cap a la meva taula. Vaig seure i vaig entrecreuar les mans. Em sentia molt professional.

- Pots seure.

Vaig assenyalar la cadira de davant, i vaig dir:

- Què voldria?

UFF! El que deien d'ell era cert! El noi no estava malament per tenir ja una edat...

Vaig entrar al despatx. Molt acollidor. Vaig tancar la porta darrera meu i vaig seure on m'havia dit.

- Miri, resulta que aquest matí he vist l'anunci que ha posat al profètic i estava interessada en el lloc de fotògrafa. M'agradaria saber si el lloc encara està vacant i en si li interessaria tenir-me com a fotògrafa - Vaig dir-ho tot d'una revolada, normalment no tenia entrevistes de feina, jo.

Vaig somriure-li a la noia.

- Jamie - vaig allargar-li la mà -. Si t'he semblat massa formal, és perquè em sentia professional així. En realitat no sóc així, però bé... Suposo que t'hauras d'acostumar a mi.

Vaig treure un full d'un dels calaixos de l'escriptori, i vaig agafar una ploma.

- A veure... Necessito el teu nom, la teva edat, el curs que fas (o el que estiguis estudiant).

Vaig allargar-li el paper i la ploma.

- Digues... T'agrada molt la fotografia?

-Daanna - Vaig dir, encaixant-li la mà. Somrient i una mica més tranquil·la, vaig agafar la ploma i el pergamí que em donava i vaig escriure-hi el següent:

Daanna Vimes, 17 anys (en res faré els 18), 7è a Hogwarts. Vull estudiar periodisme.

Vaig tornar a allargar-li el paper i la ploma, amb les meves dades escrites i vaig contestar a la seva pregunta.

- Que si m'agrada? M'encanta! És una de les meves passions! Sempre que puc estic fotografiant coses sense parar. El paisatge, la gent que passa, animalons... - Vaig callar de cop, notant que em posava vermella. Quan parlava de fotografía no podia parar de parlar. I tot allò ho vaig dir sense agafar aire.

Vaig llegir les seves dades. Daanna Vimes. Disset anys. Oh! Futura estudiant de periodisme. No vaig poder evitar esbotzar un somriure en veure com s'emocionava parlant de fotografia. Realment semblava la seva passió.

- Acabes de demostrar que tens el que busco, Daanna. O hauria de dir Senyoreta Vimes?

Vaig aixecar-me del meu lloc, i vaig vorejar la taula. Em vaig col·locar al costat de la noia, i li vaig tustar l'esquena.

- La feina és tota teva, noia. Felicitats. No tothom té la capacitat de caure-li bé a un servidor en un primer moment.

Vaig seure de nou al meu lloc, i vaig dir.

- Hauriem de parlar del salari. Jo havia pensat en... Bé, jo havia pensat en començar amb dos-cents cinquanta galeons al mes.

Allò era un sou bestial, molt i molt bo. Però aquella noia semblava mereixer tants diners.

Dos...dos-cents cinquanta galions? O.O Really?

Em vaig emocionar tant que no em vaig poder contenir i el vaig abraçar, de lo contenta que estava. Després vaig adonar-me del que havia fet. Vaig posar-me encara més vermella del que ja m'havia posat abans i em vaig aclarir la gola. Li vaig estendre la mà.

- Moltissimes gràcies, senyor Rook! - vaig fer, en el meu millor to de professional que vaig saber posar, encaixant-li la mà - No sé com li agrairé!- Després vaig pensar en un petit detall.

- Hmmm... - vaig fer - Que necessitarà que li porti alguna fotografia perquè sàpiga com faig la feina? - Vaig preguntar. Tenia tantes ganes de tornar a agafar la meva càmera i de fotografiar a tort i a dret! Estava tant contenta d'haver aconseguit la feina! Ja veuries quan se n'enterés el meu germà! ^^

Vaig deixar anar una rialla, sorprès, quan em va abraçar.

- M'ho agrairàs portant-me bones fotografies, Daanna. I no em diguis senyor Rook, em fa sentir vell. Només Jamie, val?

Va mencionar allò de les fotografies.

- Ah, és clar. Me n'havia oblidat. Teoricament necessitava una fotografia abans de donar-te el lloc. Però és igual. Tu porta-me-la, però el lloc ja és teu. Benvinguda al meravellós món laboral, Senyoreta Vimes... - vaig dir, sarcàstic.

- Amb Daanna jo també em conformo, Jamie. ^^ - Vaig dir, contenta.

Com que havia anat directament des de l'escola cap allà i m'havia endut la bossa que feia servir per les classes, hi duia l'agenda i dins l'agenda sempre hi duia una fotografia del lloc on havia anat a passar l'estiu abans d'anar a classes. Vaig rebuscar entre les fulles de la llibreta i hi vaig trobar una de l'estiu passat. La hi vaig estendre perquè la veiés.



-Això és la platja de la Conxa, de Sant Sebastià, a Espanya. Hi vaig anar amb els meus pares i el meu germà l'estiu passat. Compta com a inici? - Vaig preguntar, esperançada.

Vaig agafar la fotografia que em donava, i vaig assentir amb el cap, en senyal d'aprovació.

- Tècnicament, ara és quan hauria de dir-te que... Felicitats, el lloc és teu! - vaig riure -. Molt bona foto. Transmet... La felicitat que senties quan la vas fer, pot ser? I també una mica d'enyorança. T'agradava ser allà però trobaves a faltar una mica casa teva, cert? La tranquilitat de la nit, el ritme somnífer de l'aigua... M'agrada.

Vaig tornar-li la foto.

- En tens alguna altra?

Vaig somriure, satisfeta, perquè li havia agradat la meva foto i perquè havia encertat amb tot el que volia transmetre jo amb aquella fotografia.

Vaig tornar a rebuscar entre les fulles de l'agenda, i en vaig trobar una altra:



- Aquesta va ser lúltim dia que vam estar allà, just el dia abans de tornar cap a casa - I li vaig estendre la foto, perquè la veiés bé.


OFF: Aquesta la he fet jo de veritat, la tenia a l'ordinador i m'agradava! xDD mola eh! ^^

Vaig admirar la fotografia. Era tan bona com l'anterior.

- Corregeix-me si m'equivoco... Avançar cap a un somni.

L'aigua, que s'escapa de les nostres mans, és com un somni que no podem agafar. I les petjades, que avancen cap a aquest somni. Una fotografia senzilla, però profunda.

- M'encanta. De fet...

Vaig treure la vareta i en vaig fer una còpia. La vaig emmarcar i la vaig penjar a la paret blanca.

- Que maco, oi? Queda bé.

"Justa a la fusta" Vaig pensar, en sentir les seves paraules. Aquest tio, valia.

Vaig admirar com en feia una còpia i la penjava a la seva paret. Realment si que quedava maco, si. I no era pas perquè siguéssin meves.

- Jamie, vols que faci alguna cosa, aquests dies? Algun reportatge fotogràfic o alguna investigació? - Vaig dir, posant la meva veu misteriosa quan vaig dir allò de la investigació però rient.

Vaig fer un somriure entremaliat.

- Doncs sí que tinc una feina per tu...

Vaig picar-li l'ullet.

- Tu saps allò de que els mags mai revelen els seus trucs? Doncs els periodistes mai revelen les seves fonts. El cas és que he sentit que a l'escola hi haurà un petit... Espectacle. Tingues la càmera a punt, perquè a part de ser la fotògrafa d'aquest espectacle, vull que siguis la meva informadora...

Vaig agafar una càmera del calaix, i li vaig allargar.

- És la millor. Encara no està a la venda, però jo tinc els meus... Contactes.

Me'l vaig escoltar, atenta i divertida perquè aquell paio cada vegada em queia millor.

Em vaig posar la mà al front i em vaig quadrar com un soldat.

- A les seves ordres, Jamie. No abaixaré la guardia en cap moment i la càmera la portaré amb mi com si la tingués enganxada amb superglue ^^ Si te n'assabentes de quan és el gran esdeveniment, envia'm un patronus... - Em vaig quedar callada, al sentir com la idea em va passar pel cap com un llampec. - No! Millor encara, envia'm al Vladimir! - I dit això vaig anar cap a la motxilla i en vaig treure una gàbia petita, que contenia ni més ni menys que al meu estimat ratpenat. El vaig treure de la gàbia, i la bestiola se'm va quedar penjant del dit índex. Me li vaig apropar i li vaig plantar davant dels ulls. - Et presento en Vladimir, Jamie. Vladimir, aquest és en Jamie- El petit ratpenat va batre les ales en forma de salutació. De la butxaca me'n vaig treure un petit xiulet, que vaig allargar cap al Jamie.

- Si alguna vegada el necessites, només cal que facis servir el xiulet i el Vladimir vindrà cap a tu. Després només és qüestió de temps que em trobi. - Vaig somriure, àmpliament.

Tenia feina! WoW!

- Necessites alguna altra cosa?

Vaig acceptar el xiulet amb un somriure, cada cop més convençut de l'eficiència de la meva nova treballadora, i també de cada cop més satisfet de les seves ganes de treballar, l'entusiasme que posava a la seva feina.

- Molt bona idea. Gràcies.

De sobte vaig recordar (Jamie, on coi tens el cap) que estaria bé que li ensenyés a la Daanna on treballaria amb les fotografies.

- M'acompanyes un moment, Daanna?

Vaig encaminar-me cap a aquella porta on hi havia el cartell que deia "FOTOGRAFIA". Vaig treure la vareta i vaig fer aparèixer una nova inscripció a sota. Senyoreta Daanna Vimes.
Vaig obrir la porta, i la vaig fer passar.

- El teu temple, el refugi fotogràfic de la senyoreta Vimes - vaig dir, en broma.

L'aspecte rústic de la sala era agradable i acollidor, i vaig suposar que li agradaria força. Vaig mirar el rellotge i vaig dir, sorprès.

- Ho sento, t'he entretingut molt. Si necessites marxar, endavant. I si no, doncs pots quedar-te una estona aquí, a conèixer el teu nou despatx.