DESPATX DE JAMESON ROOK

Vaig entrar al meu nou despatx. Segons m'havien dit, es componia de tres sales, que podia utilitzar pel que jo necessités.
El despatx principal era ampli i modern. Una taula de vidre i de fusta fosca, en una habitaciód e terra i parets blanques amb molta il·luminació. Ideal per rebre visites.




Al final de la primera sala, en un passadís amb una bonica planta, hi havia el segon despatx. Vaig obrir la porta. Un somriure va aflorar als meus llavis. Era un despatxet molt rústic, amb un escriptori de fusta i una cadira a joc. Estanteries de colors marrons, i una butaca verdosa. Tenia un balconet des d'on es veia un bonic paisatge. Aquell despatx seria el del meu fotògraf, quan n'aconseguís un.




Vaig sortir de l'acollidora habitació, i a la porta vaig fer aparèixer un rètol lluent on deia:
FOTOGRAFIA

Perfecte.

Vaig dirigir-me a la tercera habitació. En obrir la porta vaig quedar meravellat. Allò podia ser perfectament l'escriptori d'un adolescent. Però era perfecte. Perfecte per la Redacció. Mobles blancs, ambient tranquil, amb el punt indicat de color perquè un no s'adormís. Estanteries a les parets, una llarga taula cantonera amb varies cadires. Llums, llistes d'entrega penjades a les parets.




Amb un somriure de satisfacció vaig penjar una placa com la d'abans a la porta d'aquella habitació. Aquesta, però, deia:
REDACCIÓ


Vaig fregar-me les mans, complagut, i vaig tornar cap al despatx principal. A la porta d'aquest, vaig penjar una tercera placa.
JAMESON ROOK, PERIÒDIC PROFÈTIC

Apa, ja sabien on trobar-me. Vaig anar cap al meu nou escriptori i em vaig asseure allà, pensant en nous articles, esperant.