Sense tu, jo no puc [Ra]

-Potser, i dic potser.- vaig dir em fara més ilusio si m'has fet esperar.- però tot i així no em sembla bé, esperar no m'agrada, a més les parelles no es tenen secrets entre ells, tu ho saps tot de mi.

El vaig estudiar atentament intentant descobrir on podia tenir pessigolles, fos on fos les hi trobaria i m'ho hauria de dir.

-Jake, et trobare les pesigolles i m'ho hauràs de dir, per molt Yoga que hagis fet, te les trobare ni que t'hagi de despullar en l'intent.- vaig dir convençuda.

Vaig começar a atacar pel coll

- Oh, però això no és un secret. És una sorpresa per a la meva princesa. El que pasa és que encara no està enllestit, i per això no t'ho puc dir.

Va començar a fer-me pessigolles al coll.
Meeec! No era el coll. Vaig picar-li l'ullet, i vaig dir:

- Intenti-ho de nou, senyoreta Davies.

-Això no és just que ho sapiguis.- vaig dir enfurrunyada

El vaig tornar a observar, tenia molta curiositat per saber el que m'estava planetjan, per culpa seva em pasaria a nit sense dormir trencant-me el coco.

Em vaig fixar en la seva esquena i vaig començar a toquejar-li esperant a veure si es posava a riure per poder-li fer el xantatge.

Vaig somriure, i em vaig recolzar a la barana, deixant que em toqués l'esquena. No era pas per allà...

Despres de deixar-la un minut buscant-me les pessigolles (literalment) vaig girar-me i vaig murmurar-li a l'orella:

- No les trobaras pas... - i li vaig fer un llarg petó -. Perquè no deixaré que et concentris.

Vaig somriure a les seves paraules o del seu petó o potser pel simple fet d'estar devant seu.

-Ah si?- vaig preguntar-li.- I quin és el teu plà malvat per no deixar que em concentri si es pot saber?

Me'l vaig quedar mirant fixament amb un somriure maliciós.

-Perque, et recordo, que sóc una dona i que coma tal puc fer moltes coses a la vegada.- vaig dir-li.- aixi que puc seguir buscante les pesigolles mentre tu portes a terme el teu pla malvat per distreure'm.

I vaig tornar-ho a intentar aquest cop a les costelles.

No, no eren les costelles.

- Ja, però... Pots buscar-me les pessigolles mentre et faig un petó i t'abraço?

Vaig envoltar-la fort amb els braços, immobilitzant-la, i li vaig fer un llarg petó.


"Va, princesa" vaig pensar "Fes-me pessigolles ara..."

-No puc fer-te pesigolles si en converteixes en una Piton al voltant dels meus braços, saps?.- vaig dir-li somrient.- El que si que puc fer però es això.- i li vaig fer un petó intens.

-Saps que et dic?.- vaig preguntar-li.- que no m'acaba de desagradar la teva identitat de piton, m'agrada que m'abraçis aixi de fort.- li vaig treure la llengua.- Aixi em sento més protegida.

Vaig somriure-li, abans de fer-li un altre petó.

- Doncs és bo que t'agradi, perquè t'hi hauras d'anar acostumant, princesa...

Vaig apretar-la una mica més, i li vaig fer un petó al front.

- Veus? Torno a ser la serp. Com la del dia que em vaig enamorar de tu.

Em preguntava si encara ho recordaria, allò de la serp...

Vaig riure al recordar-ho, aquell dia a la seva habitació, el primer cop que em va abraçar d'aquella manera.

-Clar que ho recordo.- vaig dir.- Com pots ni per un segon plantejari-te la possibilitat de que jo ho arribes a oblidar?.- Vaig somriure.- Jo et vaig preguntar si m'havies fet presonera de guerra i tu em vas respondre que si, que estava presonera a la torre amb una serp, i jo, et vaig respondre que m'agradaven les serps.- vaig dir mentres recordava les imatges a la meva ment.

Li vaig fer un petó, com aquells que li vaig fer, el que va ser el primer dia de la meva vida amb ell.

Vaig somriure satisfet en sentir l'escena de nou. Vaig tancar els ulls i ens vaig veure als dos a la meva antiga habitació. No vaig poder evitar un riure entremaliat.

- M'agradaria repetir-ho, allò, petita...

Vaig separar-me d'ella, i vaig mirar cap a baix del pont.

- El millor dia de la meva vida va ser aquell. Amb tu. Feliç.

Vaig somriure encara més en sentir allò, aquell també havia estat el dia més feliç de la meva vida, amb ell, tots els dies més feliços de le meva vida habien estat amb ell.

-Jake Bynson.- vaig dir amb veu enfadada pero mig rient.-Ets la temptació en persona, ho saps?.- vaig dir per despres fer-li un petó molt llarg.- Però m'encantes així, tot i que als meus pares no els agradaries gaire si ho sabesin tot.- vaig riure encara més.

Em vaig quedar mirant com brillaven els seus ulls, perque eren especials, perque simplement eren seus.

- Em sento com una poma... - vaig dir, bromejant sobre allò de la temptació.

Vaig abraçar-la i vaig dir:

- Tranquila, princesa, que el dia que em presentis els teus pares em comportaré... - li vaig picar l'ullet abans de tornar-li a fer un petó.

Vaig riure imaginant-me l'escena, els meus pares, en Jake i jo, el vaig mirar.

-Saps que és el que més m'agrada de tu- vaig dir-li.- que ets la millor persona que coneixo, que et preocupes per mi, que saps com fer-me riure, que em respectes i que quan sóc amb tu, sóc millor persona.- vaig mirar-lo als ulls.- T'estimo Jake, t'estimo per tot això i t'estimo ara i per sempre.- vaig baixar una mica els ulls.- si tu vols clar.

El vaig abraçar fort, en aquells moments estar amb ell era tot el que importava, poder parar el temps i estar amb ell per sempre.

OFF: sento haber tardat tant a respondre, vaig marxar de vacanses i no he tornat fins ara.

La vaig abraçar amb força, somrient pel que m'havia dit.

- Intento ser bona persona, però no sempre ho aconsegueixo, i ho saps - li vaig fer un petó a la punta del nas -. Però tu em fas ser-ho. I aquesta és una de les raons per la qual t'estimo tant.

Vaig estrènyer-la contra mi.

- I confio en que la feina a Sant Mungo m'ajudarà. No t'ho havia dit, però... Ja tinc plaça de Sanador.

-Oh, carinyo, moltes feliçitats.- vaig dir quan em va donar la noticia.- ho has aconseguit, el que sempre havies volgut, com me'n alegro.

El vaig abraçar, me'n alegrava molt per ell encara que allò volia dir que el veuria poc.

-Però amor meu, entre la feina a la Marmita Foradada i la feina de Sanador, t'haure de venir a veure a les 2 de la matinada, o t'haure de segrestar jo aquest cop.-li vaig fer l'ullet.

- Oh, la feina de la marmita foradada era només per l'estiu. La deixaré.

Vaig aixecar-la en braços, una miqueta, per fer-li un petó, i la vaig tornar a baixar, mentre li acariciava els cabells.

- Però saps què faré? Venir els caps de setmana. Puc posar l'excusa de col·laboració voluntària a la infermeria. Tot sigui per estar amb tu, princesa.

Vaig somriure.

-La meva serp preferida vindrà cada cap de setmana a ajudar a la Infermeria i "casualment" la teva princesa preferida es posarà horriblement malalta cada cap de setmana.- vaig treure-li la llengua per fer-lo riure.- Així tu "treballaràs" i jo et podre veure.- vaig riure.- és la solució ideal, com no se'ns ha acudit abans?

El vaig abraçar i em vaig posar de puntetes per fer-li un peto.

-I que et sembla i ara ens deixem de preocupar pel futur i disfrutem del present, que de moment es tot el que tenim.- vaig tornar a fer-li un peto, com si fos l'ultim dia de la meva vida.

- Això faré, això faré - vaig dir, picant-li l'ullet -. Però m'has de prometre una cosa...

Vaig apartar-li els cabells de l'orella i vaig xiuxiuejar-li:

- M'has de prometre que em deixaràs fer-te un petit regal. Ara.

Vaig somriure en sentir allò del regal i em va entrar la curiositat.

-Clar amor meu.- vaig dir fluixet.- pots fer-me tants petits regals com vulguis.- vaig callar i me'l vaig quedar mirant fixament, esperant a que em fes el regal.

- Perfecte.

Vaig ficar-me la mà a la butxaca, sense apartar la mirada dels seus ulls. Vaig treure la caixeta al mateix temps que li feia un petó. Quan me'n vaig separar vaig obrir la caixa, mostrant-li el penjoll.
Era simple. Un lliri d'or amb una serp de petites esmeraldes envoltant-li els pètals, això penjat d'una cadeneta platejada. El vaig treure de la caixa, i li vaig posar al voltant del coll, apropant-me a ella mentre li cordava.
Un cop li vaig haver cordat vaig deixar caure els braços per la seva esquena, i vaig dir:

- L'he fet fer especialment per tu, princesa. Espero que t'agradi.

Em vaig quedar sense paraules quan vaig veure el penjoll, era simplement precios, m'encantava.

-Jake, carinyo.- vaig dir-li, amb un nus a la gola per la emoció.- L'has... l'has fet tu?.- vaig dir en sentir que l'havia fet especialment per mi.- Però com?.- simplement no tenia paraules, era massa bonic.

Em vaig llençar als seus braços i li vaig fer una abraçada mentre li omplia la cara de petons, sense deixar d'agraïr-li, una i mil vegades.

OFF: com puc haber-li posat les banyes al novio més perfecte del món, em mereixo la forca.

Vaig riure, duent-me una mà al clatell quan em va donar un descans.

- Sí, l'he fet jo. M'ha ajudat un paio molt simpàtic que es va passar per la Ronda d'Alla l'altre dia, que era joier. Em va fer una petita classe de com fer això i... Aquí ho tens.

Vaig agafar-la per la cintura, veient com s'anava fent fosc.

- Et sembla anar tornant?

Vaig asentir amb el cap mentre li donava la ma, i ens vem encaminar junts cap al castell.

[TEMA TANCAT]