Sense tu, jo no puc [Ra]

Feia temps que no veia la Rapunzel, i començava a sentir una real necessitat d'estar amb ella. Li havia enviat el patronus dient-li que l'esperava al bosc. Esperava que l'hagués rebut.

Vaig recolzar-me a la barana del pont, esperant-la amb impaciència.
Un gran somriure va aparèixer a la meva cara en veure-la aparèixer.

- Ra! - vaig exclamar.

Tan bon punt havia rebut el seu patronus havia corregut fins al pont a tal velocitat que havia estat apunt d'entrepussar mes d'un cop, quan el vaig veure allà recolzat al pont, vaig veure com somria al veure'm i em va fer somriure a mi.

-Guapo.- vaig exclamar en veure'l.- tenia ganes de tu.- vaig dir posant una careta trista.- fa mil anys que no et veig, em pensava que havies desaparegut del mapa.

Dit això li vaig fer un peto suau als llavis i el vaig abraçar amagan la meva cara al seu pit.

- I jo de tu, princesa, per això t'he cridat...

Vaig apretar-la contra mi, com si tingués por de perdre-la. Vaig acostar-me a la seva orella i vaig murmurar:

- T'he trobat a faltar aquesta setmana, petita...

Vaig acaronar-li el cabell, i vaig dir:

- Saps perquè m'he quedat aquest estiu com a monitor? Perquè no hagués suportat aquest estiu sense tu, amor.

Vaig agafar-li la mà, somrient al notar el tacte d'aquell anell que li havia regalat jo.

Quan em va dir que no soportaria un estiu sense mi el vaig abraçar encara més fort adonan-me llavors de fins a quin punt l'havia trobat a faltar.

-Tinc ganes de passar l'estiu amb tu.- vaig dir somrient.- Com han anat els examens? Que estudiaràs l'any que vé?- vaig preguntar, pero de fet el que preguntava era quan el veuria.- no soportare això de no veure't cada dia a la sala comú ni que siguin només dos minuts.

Li vaig fer un altre peto abraçan-lo més fort i vaig tancar els ulls somian amb estar amb ell per sempre.

Vaig mantenir-la entre els meus braços.

- Passaràs l'estiu amb mi, princesa. No et penso deixar ni un moment en pau.

Vaig fer-li un petó al front.

- En quant als examens... Molt bé. Millor del que m'esperava, de fet. Tinc prou nota com per entrar a Medicina Màgica, que és el que volia.

"Així podré curar el dolor que sentirà el meu cor per no poder estar cada dia amb tu, amor" vaig afegir mentalment, sabent que ella sentiria allò.

Vaig sentir com em desfeia quan va pensar allò, ho tenia clarissim, era el noi de la meva vida.

-Amor, saps que soc perfectament capaç de venir a Londres cada dia a veure't i que en escapar- me d'aqui en sóc experta- vaig dir-li somrient- a més a més segur que si li demano permis al Dumby em deixa sortir a voluntat.

El vaig mirar somrient, era tan perfecte, segur que feia cara de tonta cada cop que el nirava.

- T'estimo moltissim amor meu.

- Oh, però aquí ve la gran sorpresa. Si algun dia et ve de gust anar a passar un cap de setmana a la Marmita Foradada, per escapar de l'escola, t'hi esperaré. He aconseguit una feina allà. Paguen prou bé, i em deixa temps per estudiar.

Vaig aixecar-li la cara, per fer-li un petó curt.

- Em vindras a visitar, oi?

-Realment m'estas preguntant que si et vindré a visitar.- vaig preguntar-li rent.- Jake, em coneixes prou com per saber que m'hauràs de fer fora del teu costat a patades perque no me'n penso anar per voluntat propia.

Vaig posar-me de puntetes per fer-li un petó una mica mes llarg que l'anterior, volia aprofitar els seus llavis ara que els podia tenir cada dia, no en ponsava desaprofitar ni un minut.

-Crec, Jake, que estudiaràs més aviat poc els caps de setmana.- vaig dir-li fent broma.- perque et vindré a incordiar, cap de setmana si, cap de setmana també.

Vaig apretar la seva cintura contra la meva, disfrutant d'ella tot el que podia.

- No passa res si estudio poc... Tinc tota la setmana per estudiar, de totes maneres.

Vaig aixecar-la en braços, no pesava gens.

- Veus? Encara que marxi, ets i seràs sempre la meva princesa. Oh! I t'escriuré. Pots comptar-hi, amor. T'escriuré cada dia.

Els ulls se'm van omplir de llagrimes quan em va dir, que era i seria sempre la seva princesa, plorava de feliçitat suposava, vaig enrescar les meves cames a la seva cintura per no sembla una nina que penja sense cap forma i vaig somriure.

-Saps que pasarà si m'escrius cada dia?.- vaig preguntar-li somrient encara amb llagrimes als ulls.- Que la que no estudiaràs seré jo, perque enlloc d'atendre a classe em llegire les teves cartes un cop i un altre fins a saber-me-les de memoria.

-Et trobaré a faltar Jake, trobare a faltar aquesta mena de estones en les que ens avisem i ens veiem al cap de 5 minuts.- vaig intentar somriure.- prohibit enamorar-se d'alguna sanadora guapa ehh?

Vaig riure, i vaig dir:

- Llavors no t'escriuré cada dia, no vull ser el responsable del teu fracas escolar.

Vaig obrir molt els ulls davant la seva segona frase. Sanadora guapa?

- Rapunzel Davies. Em pensava que sabies prou bé que amb les altres dones és com si estigués cec. Només tinc ulls per tu, princesa, i ho saps.

Vaig riure en sentir allò.

-Pots escriure'm cada dia, si fracaso escolarment no serà pas culpa teva.- el vaig mirar als ulls.-a més ja sé que només tens ulls per a mi pero al meu ego li agrada que li repeteixis sobin.- li vaig fer l'ullet.

-T'estimo guapo.- vaig dir fent-li un petó.- t'estimo a tu i només a tu, no ho dubtis mai d'acord?

Vaig somriure, abans de fer-li un altre petó.

- Doncs llavors hauras de buscar en Kveykva cada dia a l'hora d'esmorzar, princesa, perquè serà allà amb la meva carta.

En Kveykva era el meu mussol, negre com la nit, més llest que la gana. Faria bé allò de portar-li les meves cartes a la Ra, segur. Vaig ficar-me la mà a la butxaca i en vaig treure un tros de paper. Vaig donar-li a la Ra.

Per molts moments que passem separats, n'hem passat mil d'increibles, i això fa que siguis imprescindible per a mi.
T'estimo

- Això anava a ser el principi de la meva primera carta, però és igual. Té, guarda-ho amb tu.

Vaig posar-me de morros quan em va dir que huria de buscar el seu mussol, al seu mussol jo no li queia bé, n'estava segura perque sempre que l'intentava agafar s'escapava o em mosegava. la meva cara però va canviar quan em va donar el fragment de la carta, era preciós, com tot el que m'havia escrit, vaig fer un encanteri per enconguir-lo i que no se'm arrugues a la butxaca.

-Moltissimes gràcies Jake.- vaig dir encionada.- és el més bonic que m'han escrit mai, bé com tot el que has escrit, escrius massa bé.- vaig somriure-li.- Però que consti que la idea del Kveykva no em va gràcia.- vaig dir posant una cara de pena fingida.- Sempre em mossega i se'm menja l'esmorzar.- vaig somriure-li.- clar que si es per rebre noticies teves, ho soportare, cada dia.

Vaig fer un somriure torçat.

- Llavors no t'enviaré el Kveykva. D'aixó mateix et volia parlar, princesa.

Vaig mirar cap a baix del pont, i vaig fer un xiulet.

- Cymir! Cymir!

Un petit mussol ataronjat va pujar volant, i es va posar sobre la barana del punt. Li vaig acariciar el cap petit, i vaig dir:

- Ra, et presento el Cymir. Serà el nostre... Vincle?

Vaig riure quan va dir allò, el Cymir, el nostre vincle.

-Home.- vaig dir.- espero que el nostre vincle sigui mes fort que aquest mussol, però em serveix com a conexió.- li vaig somriure.

Em vaig girar cap al mussol que va deixar que l'acaricies i despres se'm va posar a l'espatlla.

-Sembla que ell i jo ens portarem bé.- vaig dir-li al Jake.- Eh que si Cymir?

- Oh, però no et creguis que el petit és poc fort... - vaig bromejar.

Vaig veure com al Cymir li agradava la Ra, i vaig somiure.

- Al menys al Cymir li caus bé... No com el Kveykva.

El petit mussol va fregar el seu caparró contra la galta de la Ra, mentre ella li somreia tendriament.

- Eh, que em sentiré gelós, eh? - vaig dir, rient, mentre li feia un petó a la Ra.

Vaig riure de valent, sabent que feia broma i després li vaig tornar el petó.

-Pobre Cymir.- vaig dir.- ell també necesita una mica de carinyo, a més .- vaig dir apropant-me a la seva orella.- no li diguis a ell, pero et prefereixo a tu, ets més alt, més guapo, més carinyós, t'entenc quan parles i ets l'amor de la meva vida.

Ale, ja ho havia dit, vaig abaixar el cap i em vaig posar vermella esperant la seva reacció, esperant que aquesta no fos marxar corrent.

Vaig agafar l'ocellet i el vaig deixar sobre la barana. Aquell ocellet no ens distrauria.

- T'estimo, Ra. No et canviaria per res en aquest món. - vaig besar-la amb sentiment.

Ja ho veuria... La demostració d'amor que li tenia preparada no se l'esperaria pas.

-Ahà.- vaig fer mig desconcertada després del petó.- jo tampoc et canviaria Jake, per res.

Vaig sentir a la seva ment alguna cosa d'una sorpresa, vaig somriure, m'agradaven les sorpreses i més si venien d'ell.

-T'he pillat.- vaig dir-li rient.- tens una sorpresa per mi, quan me la donaràs?.- vaig dir posant cara de nena petita que espera un caramel.

Vaig aixecar i abaixar les celles diverses vegades, fent-me el misteriós.

- Ja ho veuras, princesa... Tot al seu moment.

Vaig fer-li un altre petó, a la punta del nas, i vaig dir:

- I no intentis furgar dins la meva ment. He dedicat tot el meu coneixement a camuflar-ho, no ho trobaràs.

Vaig picar-li l'ullet, mentre li acaronava la galta.

-Jooo.- vaig dir allargant la o per a que es notés el meu disgust.- això es injust, perque tu ho pots saber i jo no?

Li vaig passar els braços pel coll i el vaig mirar intensament als ulls mentre posava la meva millor careta de pena

-Siusplau.- vaig sospirar abans de fer-li un peto apasionat als llavis.- m'ho explicaràs?

- Perquè si ho sabessis no seria una sorpresa...

Vaig envoltar-li la cintura amb els braços, aguantant-li la mirada, rebent el seu petó.

- Quan arribi el moment, t'ho explicaré, t'ho ensenyaré...

No sabia quan seria aquell moment... Però arribaria.

Vaig fer una mena de gruny de frustració, no soportava no tenir el que desitjava en el moment en que ho desitjava, els meus pares m'havien acostumat així i ja no em canviaria res.

-I quan m'ho diràs Jake.- vaig dir trista.- no és just que sapigui que hi ha una sorpresa i que em facis esperar per saber que és.- el vaig tornar a mirar.- va siusplau, o et torturare.- vaig dir amenaçan-lo de broma quan vaig recordar que tenia moltes pesigolles.

Vaig preparar-me per començar l'atac.
-Això es un ultimatum Jake Bynson.- vaig dir seriosa, bé més que seriosa intentant no morir de riure i posant una cara seriosa.- m'ho diràs ho t'he d'atacar?

- No t'ho diré. Així quan t'ho digui et farà encara més il·lusió.

Vaig veure que tenia la intenció de fer-me pessigolles, i vaig dir, amb un somriure arrogant:

- Endavant. Només em queda un lloc on tinc pessigolles. Coses que té practicar ioga cada cap de setmana, preciosa. Autocontrol, tranquilitat, en Jake no té pessigolles... - vaig cantussejar.