Sense excuses

Com sempre, m'havia llevat aviat i després d'esmorzar me'n vaig anar a la biblioteca amb un llibre de pocions. Em vaig asseure a la meva taula preferida (què et sembla, només portava una setmana entrant a la biblioteca i ja tenia una taula preferida!) i em vaig posar a llegir.

"Va, A, només una horeta i després ja seràs lliure... "

Sabia que era dissabte, però allò no era excusa. M'havia marcat l'objectiu d'estudiar cada dia i, sí, hauria estat més fàcil dir que els caps de setmana tocava descans, però es començava amb això, després tampoc s'hi anava els dies festius, després tampoc s'hi anava els dies que me n'hagués anat a dormir tard, després tampoc els dies que tingués son, o que tingués mandra, o que no em trobés gaire fina... I s'acabaria l'estiu i no hauria estudiat gens. De manera que, no, cada dia una hora a la biblioteca a llegir. Sense excuses.

A veure aqui què toca...

Poció de la Mort en Vida.

Puaj. Quin fàstic. En fi, vamos a ello...

M'havia llevat relativament aviat al mati, per ser dissabte i vacances. Havia esmorzat de valent, perque tenia la intenció de fer moltes coses aquell dia, no sabia ben bé quines, pero moltes, que ja era molt dir!

Vaig entrar a la biblioteca, perque tenia ganes de llegir una estona abans de posar-me a fer coses. Vaig notar com en Quisso és movia sobre el meu cap.

- Una mosca volava per la llum, llum, llum... I la llum és va apagar... - havia entrat cantant a la biblio, i no me n'havia adonat que ja hi havia algú allà.

-Ai! Perdona'm! No t'havia vist! - Vaig dir, a la noia de cabells negres. Semblava una mica ofuscada la pobra. Vaig somriure-li.

"I la pobra mosca es va quedar a les fosques... i la pobra mosca no va poder volar!"

- Tranquil·la -vaig dir aixecant el cap-. Mira si estava concentrada que has fet que se m'enganxi la cançó del segle.

No coneixia aquella noia. Em sonava d'haver-la vist algun cop amb l'Allie. Era més petita que jo? Hm. Probablement. Em va sorprendre com passava per alt i s'esborraven completament de la meva memòria les cares que no eren d'amics o d'enemics.

- Em dic Agatha. I tu?

M'havia quedat mirant a la noia, somrient. Mentre ella aixecava el cap i em mirava, dient-me que no passava res.

- Agatha? Aaaaah! Ja sé qui ets! ^^- vaig dir, fent satironets- L'Allie em va dir que una tal Agatha és dedicava a saltar per les escales amunt i avall. Mola - vaig afegir, amb un somriure d'orella a orella.

- Jo sóc la Claire. Claire Anderson - vaig estendre la mà perquè l'encaixés. Vaig alçar l'altre mà cap al gatet, i el vaig baixar del meu cap - I aquest és en Quisso - I li vaig plantar el gat davant dels nassos, perquè el veies bé.

- Quisso, m'agrada el nom! -vaig dir encaixant-li la mà-. I sí jo sóc la de les escales! Tot i que ara ja fa bastant que no ho faig...

Era cert. Que fort. Havia canviat força en els últims mesos. Últimament ja no em donava per fer coses descabellades com saltar per les escales... per l'amor de Déu, si fins i tot anava CADA DIA a la biblioteca a estudiar!

Tot i que la veritat no és que fes gaire. Vaig mirar-me el llibre. Duia deu minuts llegint la mateixa línia.

-Vens a estudiar? -li vaig preguntar a la Claire-. també te n'ha quedat alguna? Quin curs faràs, ara?

Vaig veure com, un cop fetes les presentacions, l'Agatha és quedava una mica pensativa. Després em va preguntar si me n'havia quedat alguna i quin curs faria.

- A mi? No! No me n'ha quedat cap! Tot i que pensava que, havent-me quedat a casa un trimestres i mig sencer sense poder venir, em costaria tornar-me a posar amb les classes. Però quan vaig arribar, l'Allie em va ajudar a posar-me al dia amb totes les assignatures. I he tret bastanr bona nota, tot s'ha de dir! ^^

Vaig girar el cap per veure que estava estudiant, ella.

- Pocions? T'entenc...

A poca gent li agradava Pocions. Però bé que s'havia de fer.

- No he vingut a estudiar. He vingut a...passar l'estona, per dir-ho d'alguna manera. Volia veure si trobava algun llibre per llegir que no ho hagues fet ja. Alguna idea?

- Mmmm... si vols una lectura lleugera, al segon passadís d'aquí a l'esquerra hi ha la secció de novel·les muggles.

Déu meu. Una setmana a la biblioteca i ja em coneixia les seccions i tot. Ha! "Feel like an illustrate".

- Em sembla que m'hauria de tocar més l'aire... -vaig murmurar més per mi mateixa que per la Claire-. Mira't els llibres que hi ha; t'aviso que la majoria són clàssics de la literatura, o sigui que has de buscar bé si no vols llegir-te un tostón.

Me'n vaig anar cap on m'havia dit l'Agatha i vaig estar mirant una estona. Vaig mirar i mirar, i vaig arribar a la secció de Shakespeare. Vaig tancar els ulls i vaig agafar un llibre a l'atzar. Hamlet.

- No t'hauràs pas llegit Hamlet? - Vaig dir en veu alta perquè em sentís.

Vaig tornar cap a la taula on era l'Agatha, llegint-me la sinopsi i em vaig asseure amb ella.

- Hamlet? - vaig dir amb un somriure-. Ja ho crec. És la història d'una família i de la gent que hi sobra ¬¬. Molt realista...

Vaig agafar la còpia que duia a les mans i li vaig donar un cop d'ull. Era molt antic.

- Fa temps que no el rellegeixo. M'agrada més Macbeth, però amb aquest m'hi sento identificada... - vaig riure i li vaig tornar-. Mola.

Me la vaig escoltar amb atenció, mirant de desxifrar el seu rostre.

-I puc preguntar perquè t'hi sents identificada? Si no és posar-se on no em demanen... - vaig fer. La veritat era que aquella noia em transmetia una confiança i una aura de calma que m'hi havia sentit molt a gust des del moment en que havia entrat a la Biblioteca.

O.O

-Que per què dic lo de la fam...? -vaig preguntar sorpresa, ja que la fama dels Black era ben coneguda-. Ah. És clar, encara no li havia dit el meu cognom...

Me la vaig mirar mentre doblegava la part de dalt del llibre per marca el punt d'on m'havia quedat.

-Em dic Black de cognom, Agatha Black. Si ets filla de muggles això no et dirà res, però resulta que vinc d'un llinatge de fills de puta amb problemes mentals que rebutgen tot allò que no sigui "toujours pur", i per "toujours pur" em refereixo a tot el que no vinguin d'una nissaga màgica. Una colla d'indesitjables, vaja. Amb certes excepcions, és clar, com una servidora ^^.


OFF: Gairebé m'ofen que l'Agatah et transmeti calma. He de fer-ne alguna ràpidament.

Off: Pensa que ets a la biblioteca, no et conec encara amb tot el teu esplendor... Però si en fas alguna, t'elogiaré igual...

ON:

L'havia estat escoltant amb els ulls com plats. El seu cognom no em deia res, com bé ella deia, però a l'escoltar la seva història em van venir alguns records al cap. Recordava l'Allie haver-me parlat d'uns tal Black i que em recomanava que no m'hi acostés.

- Amb això de "toujours pur" et refereixes al fet de que si no ets sang pura, primer et maten i després pregunten? - M'havia quedat pàlida de cop. Tota aquesta tírria que tenien alguns mags cap als fills de muggles em feia venir esgarrifançes...- Com es pot arribar a ser tant cabró? Però llavors, tu que ets, com una desterrada o alguna cosa així?

- Justa la fusta. Jo hagués dit "desheretada", però "desterrada" mola més. Sona més tràgic - vaig dirmirant cap al sostre-. Fa sis anys que no em parlo amb els meus pares. Amb l'única familiar que em parlo és amn la meva estimada cosina Ursula (Slytherin, evidentment), i no per tenir xerrades amigables precisament.

Vaig tornar a obrir el llibre, emmurriada de només pensar amb l'Ursula.

- No sé perquè no els foten tots fora als d'Slytherin... -vaig remugar. Vaig pensar en el Fortin. Bé, els podien fer fora a tots menys a ell.

És clar que, ben pensat, potser si no hi fos se m'acabairia tota la tonteria...

- Si...Sis anys sense parlar amb ningú? - vaig dir, al•lucinada - jo vaig estar-me una setmana sense parlar-me amb el meu germà perquè se'm va menjar la xocolata i no ho vaig suportar. Li vaig acabar comprant una tauleta sencera... -.-'

Vaig mirar-me-la encuriosida. Aquella noia m'agradava, em queia bé.

- I puc preguntar perquè no us parleu? - llavors vaig caure en el fet que va dir que ella tenia una cosina a l'escola i que anava a Slytherin. Recordava que l'Allie m'havia dit que l'Agatha anava a Gryffindor - Espera, espera, espera! No serà per la residència a la que vas, i que la teva cosina vagi a una altra de diferent, oi?- vaig preguntar, més aviat preocupada.

Em vaig quedar pensant.

- No és exactament per això... -vaig dir lentament-. Però en el fons està tot relacionat. Tota la meva família (tret d'algunes excepcions) ha anat a Slytherin. I que vagin a Slytherin no és una casualitat, sinó que hi van per la seva idiologia. Són molt conservador amb el tema de la puresa de sang... l'odi als muggles, el fàstic als fills de muggles... suposo que ja hauràs conegut gent així. A més són força donats a la màgia negra i aquestes coses... Van intentar educar-me perquè fos com ells, perquè fos... com és ara la meva cosina - vaig explicar-li.

Em vaig recollir els cabells amb una cua perquè amb la calor em molestaven.

- No em vaig deixar. Intentaven ensenyar-me màgia negra... els maeficis imperdonables... llegir les ments... M'hi vaig negar. Em tenien per una ovella descarriada. No em facis explicar-te com em castigaven. Després vaig venuir a Hogwarts i vaig entrar a Gryffindor. Aquell estiu am van fer fora de casa i em van deheretar. Per sort em va acollisr una família muggle que vivia a prop nostre i que tenien un fill que era amic meu. Des d'aleshores passo les vacances allà amb ells, sempre. Menys aquest curs, és clar! ^^

Vaig anar arronsant el nas a mesura que m'anava explicant la seva història. La veritat era que no entenia pas tot allò de l'odi i la puresa de sang. Bé que al món dels muggles es lluitava per la igualtat de races i sexe.

- Bé, eh que ara hi estàs bé, amb el teu amic i els seus pares? Eh que no necessites a la teva família per a res? - Vaig dir, amb valentonia. Si feia falta l'adoptava jo, a l'Agatha - Has de viure el dia a dia, i nopreocupar-te per les persones que no t'estimen.

- Sí, jo també ho penso. M'he de preocupar de les persones que m'estimen... i de les que m'estimen poc, com el professor de pocions - vaig dir ensenyant-li el que estudiava-. Recuperació - vaig explicar.

Vaig tornar a obrir el llibre, pe`ro no tenia ganes d'estudiar.

- Tu quin curs fas? Ja et toca començar a triar professió, o assignatures? És una merda. U.U'

Vaig somriure a l'Agatha.

- Començaré 5é ^^ - Vaig dir, contenta - El que em fa més por són els exàmens finals...m'han dit que són com una tortura... - Vaig reprimir un calfred. La mínima idea dels exàmens, em feia venir mal de panxa.

Em vaig mirar el llibre de pocions que mantenia en alt. Vaig fer una ganyota de fàstic.

-La veritat és que a mi tampoc m'agrada gaire, pocions...- vaig dir, amb un xiuxiueig - Però tu...Shhht! És un secret! ^^ Tinc la sort, però, que se'm dóna prou bé. La cosa és que no et puc ajudar, perquè vas més avançada que jo.

-Ha! Ho dubto! Sincerament no sé pas ni com em vaig treure el GNOM... sí , sí que ho sé, em vaig copiar d'una amiga... - vaig enfonsar el cap entre pàgines del llibre-. Quin desastre... Però, bé, la meva vida no depèn d'això... T'enxenyo una cosa? És una secret, eh? ^^

Vaig agafar la meva bossa on duia les coses i vaig treure'n alguns tríptics de promoció.

- Mira, això és Oxford -vaig dir mostrant-li un butlletí-. Això Cambridge n'hi vaig ensenyar un altre-. King's College. Saint Andrews, Universitat de Nottingham, Universitat de Newcastle... Molen, eh?

Vaig somriure. Havia parlat amb el professor Dumbledore sobre el tema. Amb 5 MAGs aprovats podria tenir accés a una Universitat muggle.

- M'he estat mirant les facultats de Filosofia i de Ciències Polítiques. Crec que és el que més em va. Literatura també m'agrada, li podria treure un profit a tots els poemes que em sé...!

Me la vaig mirar.

-Què en penses?

-Que no et veig amb una boina i una ploma escribint poesia, Agatha - Vaig dir, rient. - I que facis el que a tu més t'agradi. De veritat, seràs mooooolt més feliç . - Vaig donar una volta sobre mi mateixa amb els braços estirats. - Això és el que em diu sempre la meva mare. Que faci el que vulgui, però que faci el que em fa feliç.

Vaig mirar-me el llibre que havia deixat sobre la taula.

-Fes-me cas. Escolta el teu cor, A. Tot anirà millor! ^^ - Vaig agafar els dos llibres que havia baixat de l'estanteria. Macbeth i Hamlet. - Me'ls enduc els dos i ja et diré el què. Bé, ara jo ja marxo, que l'Allie em deu estar esperant.

Vaig somriure i li vaig fer adèu amb la mà.

-Anem, Quisso! Vinga, deixa estar a l'Agatha tranquila! - Vaig cridar al gatet. Tot el que vaig aconseguir va ser una mirada avorrida. - Bah! Fes el que vulguis. Jo marxo! Adèu A! I encantada! ^^

I vaig dirigir els meus passos cap a la sortida de la Biblioteca.


[Surto del tema]

- Bona elecció! -li vaig dir mentre marxava-. I amb tu què fem? -li vaig dir al gatet, que s'havia quedat allà-. Ja, jo també preferiria allunyar-me'n si m'hagués batejat amb el nom de "Quisso"... És clar que el meu puffskein es diu Voldemort, o sigui que no sóc ningú per parlar...

El gat se'm va acostar, va miolar i em va ficar el cap a la mà perquè l'acaronés. Era com un iman de gats, amb la tonteria de l'animàgia. Hm. Em preguntava si ho sabien per l'olor, o si era una mena de sisè sentit. Els gats sempre han estat una mica místics.

- Au, va, ves.

Vaig observar com m'obeïa sense pensar-s'ho i va marxar darrere la Claire. No sabia si m'agradava gaire allò. Semblava com tot aquell rotllo reptilingüe, i no molava gaire. És clar que els gats molaven molt més que les serps. Amb això quedava tot dir.

No tenia ganes d'estudiar gaire més, o sigui que aquell dia em vaig perdonar mitja hora perquè m'ho mereixia, i vaig marxar a buscar l'escombra.

[tema acabat]