Escàling sense corda

Vaig sortir del despatx, esgotat. La meva porta donava a un passadís que donava a les escales de la Torre Sud. Al llarg del passadís vaig concloure que estava dèbil. Molt dèbil.

No havia dormit en tota una setmana, pràcticament. En realitat sí, que havia fet un son de vint minuts uns dies abans, però un son insuficient.

"James, això no va bé...", em vaig dir mentre empenyia sense esma la porta que donava a les escales. "No va gens bé..."

El dia anterior havia estat, a més, angoixadíssim a causa de la recaiguda de la Lily. Notava com les meves forces s'exhaurien per moments. I em moria de gana, o sigui que vaig començar a baixar les escales per arribar-me a la cuina.

- Eh, professor Bohr! - vaig cridar des de l'escala de sobre que em separava d'ell, distància que vaig escurçar en tres segons saltant per sobre la barana quan l'escala es va bellugar.

Vaig caure davant seu, dempeus, em vaig balancejar una mica, però vaig recuperar l'equilibri ràpidament.

- Cinc metres, no està malament, ni una rascada ^^ - vaig dir-. Ei, he vist que ara ja té despatx propi, professor!

Vaig somriure, amb un lleuger gest de reprovació. No podia permetre-li aquells gestos ara que era professor, però no era plan de negar-li una cosa així a la meva amiga.

- Insuperable, Agatha... Senzillament insuperable... - vaig intentar somriure, però només vaig aconseguir fer una ganyota.

Vaig intentar fer una passa més. Incapaç de seguir, vaig dedicar una mirada a l'Agatha, demanant auxili. Suposo que la va entendre, però era tard. Mentre la meva consciència s'esvaïa, vaig notar encara com el meu cos queia al buit per les escales. Escàling sense corda, en estat pur.

Vaig somriure quan em va dir que allò era insuperable, però aleshores es va posar tot blanc, i abans que pogués fer res, va caure escales avall. Vaig deixar anar un crit, i vaig treure la vareta volant.

- Aresto momentum!

El James es va quedar levitant a cinc centímetres de la pedra, i després va caure amb un cop sord.

- James! -vaig cridar aleshores, i vaig córrer cap a ell. Li vaig donar la volta-. Jodeeeer, ja hi tornem. Li vaig buscar el pols, però o era massa dèbil o jo sabia trobar-lo.

"On és la G quan fa falta...?"

- Expecto patronum! -una pantera platejada va sortir de la meva vareta-. A Madam Pomfrey, volant! Professon inconscient a les escales que van cap a la cuina!

Pel que em van explicar, es veu que Madam Pomfrey va arribar volant a les escales. Va dur-me a la infermeria i va intentar, per tots els mitjans, fer-me recuperar la consciència. I, malgrat tot, no se'n va sortir.

L'estat devia estabilitzar-se aviat, però la no em vaig despertar. La respiració es va mantenir calmada i el pols, dèbil, però estable.
Madam Pomfrey va agafar els trastos i se'm va endur a Sant Mungo, després. Segons ella, va dir-me l'Agatha, "allà em tractarien millor".

OFF: I ara què, Agatha?

OFF: Això:

ON:

[tema acabat]